curs 2013-2014

Estructura de la Comunicació Social (20374)

Titulació/estudi: Grau en Comunicació Audiovisual
Curs: primer
Trimestre: segon
Nombre de crèdits ECTS: 6 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 150 hores
Llengua o llengües de la docència: català
Professor: Mercè Oliva

e-mail: [email protected]

Despatx: 52.927

Hora d'atenció als alumnes: Dilluns de 10'00 a 11'00h

1. Presentació de l'assignatura

Estructura de la Comunicació Social és una assignatura introductòria que se centra en l'estudi dels mitjans de comunicació i les indústries de la cultura (específicament la premsa, la ràdio, la televisió i el cinema).

L'assignatura s'organitza en tres blocs: en la primera part se situa l'estudi de l'estructura dels mitjans de comunicació i s'explica la importància dels mitjans a nivell social, econòmic, polític i cultural. En la segona part s'aborda de forma teòrica l'organització, regulació i funcionament dels diferents mitjans de comunicació. Finalment, en la tercera part, es ressegueix la configuració dels mitjans de comunicació en quatre contextos concrets (els EUA, l'Europa occidental, Espanya i Catalunya) i s'expliquen els fluxos de la comunicació en l'actual context de la globalització.

Així doncs, l'objectiu principal de l'assignatura és donar als estudiants de 1r del Grau en Comunicació Audiovisual uns primers coneixements i eines per a l'anàlisi dels mitjans de comunicació i les indústries culturals per tal que puguin entendre la seva importància, el paper que desenvolupen en la societat, així com l'actual configuració dels mitjans en diferents països i les raons històriques d'aquesta. Finalment, l'assignatura ha de servir per tal que l'alumne conegui el context en el que desenvoluparà la seva tasca professional.

2. Competències que s'han d'assolir

Competències específiques:

· Comprendre el paper i impacte dels mitjans de comunicació en la societat.

· Comprendre la dimensió econòmica, política, social i cultural dels mitjans de comunicació.

· Adquirir uns coneixements sistemàtics sobre les estructures, organització i regulació dels mitjans de comunicació i de les indústries culturals als Estats Units, a l'Europa occidental, Espanya i Catalunya, així com entendre les dinàmiques de canvi als que estan sotmesos actualment.

· Entendre el mapa dels fluxos de la comunicació i de la cultura en un món global.

Competències transversals:

· Capacitat d'anàlisi i de pensament crític i reflexiu

· Capacitat d'entendre i llegir críticament textos teòrics

· Habilitats en la recerca, avaluació i ús de bibliografia rellevant

· Capacitat de treball autònom

· Capacitat de treball en equip

· Qualitat en la comunicació oral i escrita

3. Continguts

Primera Part: Comunicació i societat

1. Introducció: la comunicació humana, social i pública i els mitjans de comunicació de masses

Definició de comunicació. Característiques de la comunicació de masses i dels mitjans de comunicació. La dimensió social, econòmica i cultural dels mitjans de comunicació. Pressions que afecten a l'organització i evolució dels mitjans de comunicació. Nivells d'anàlisi.

2. El paper i impacte dels mitjans de comunicació en la societat

Els mitjans de comunicació com a mediadors. Els efectes dels mitjans de comunicació. Les funcions socials, polítiques i culturals dels mitjans de comunicació.

Segona Part: Organització i regulació dels mitjans de comunicació i les indústries culturals

3. Les polítiques de comunicació

L'interès públic. El debat sobre la necessitat de regular els mitjans de comunicació. Les polítiques de comunicació. Els models de regulació dels mitjans.

4. Característiques bàsiques dels mitjans de comunicació: Premsa. Cinema. Ràdio i televisió.

Conceptes bàsics de l'economia dels mitjans de comunicació. Fases en la introducció d'un nou mitjà. Repàs a les principals característiques dels mitjans de comunicació (premsa, indústria cinematogràfica, ràdio i televisió).

5. Internet com a mitjà de comunicació

Característiques bàsiques d'Internet com a mitjà de comunicació. Formes de finançament. Pautes de consum. L'impacte d'Internet en els mitjans tradicionals.

Tercera Part: Mitjans i grups de comunicació als països occidentals

6. Mitjans i grups de comunicació a l'Europa occidental

La premsa. La ràdio i televisió: la RTV de servei públic i la seva evolució; la RTV privada; estudi de cas: el Regne Unit; les polítiques de comunicació de la Unió Europea. La indústria cinematogràfica: situació del cinema Europeu; l'excepció cultural i les ajudes al cinema europeu. Els principals grups de comunicació europeus.

7. Mitjans i grups de comunicació als EUA.

La premsa. La ràdio i televisió: el model de RTV als EUA; la RTV pública als EUA. La indústria cinematogràfica: les majors i el domini internacional del cinema dels EUA. El principals grups de comunicació dels EUA.

8. Mitjans i grups de comunicació a l'Estat espanyol.

La premsa. La televisió: el naixement de la RTVE; democratització i dèficits del servei públic a Espanya; l'entrada dels canals privats; La televisió per satèl·lit i cable; La TDT. La ràdio. Els principals grups de comunicació espanyols.

9. Mitjans i grups de comunicació a Catalunya.

La premsa. La televisió: la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; les reformes recents del sistema RTV català; la TDT; la televisió local. La ràdio. Els principals grups de comunicació catalans.

4. Avaluació

5.1. Activitats d'avaluació

L'avaluació tindrà en compte tres elements:

· L'elaboració de dos exercicis en grup: 40% de la nota final

o Exercici 1: 20% de la nota final

o Exercici 2: 20% de la nota final

· Memòries, assistència/participació en els seminaris i altres activitats: 20% de la nota final

· Examen teòric final: 40% de la nota final

5.2. Recuperació de l'assignatura.

D'acord amb el nou marc d'avaluació de la Facultat de Comunicació que entra en vigor aquest curs 2012/13, només podran presentar-se a la recuperació de l'assignatura aquells alumnes que l'hagin suspès. D'aquesta manera, els alumnes que hagin obtingut una qualificació igual o superior a 5 o bé figurin a l'acta com a No Presentats queden EXCLOSOS del procés de recuperació. Així mateix, els estudiants que hagin demanat la renúncia de la convocatòria (anul·lació de convocatòria) perdran el dret a la recuperació dins el mateix any acadèmic.

Les activitats de recuperació es duran a terme el 27 d'abril i el 4 de maig.

Requisits per ser AVALUAT i poder optar a la recuperació

· Haver presentat els EXERCICIS EN GRUP (2 de 2) i haver obtingut, com a mínim, 2,5 punts sobre 10 en cadascun d'ells

· Presentar-se a L'EXAMEN i haver obtingut, com a mínim, 1,5 punts sobre 10.

Requisits per APROVAR l'assignatura

A més de complir els requisits especificats anteriorment (Requisits per ser avaluat), cal:

· Obtenir, com a mínim, un 4 sobre 10 en cadascun dels exercicis en grup.

· Obtenir, com a mínim, un 4 sobre 10 en l'examen.

· Obtenir una nota mitjana de curs superior a 5 punts sobre 10.

5.3. Altres normes acadèmiques

Plagiar en el treball final final i/o copiar en l'examen comporta una qualificació de zero i l'exclusió de l'alumne del procés de recuperació.

5.4. Quadre-resum de les activitats d'avaluació i recuperació

ACTIVITATS D'AVALUACIÓ	PES EN LA NOTA FINAL	REQUISITS PER SER AVALUAT	REQUISITS PER APROVAR	ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ
Memòries / Activitats dels seminaris	20%	-	-	Tornar a fer les memòries i activitats dels seminaris
Exercicis (2)	40%	Entregar TOTS els exercicis. Haver obtingut una nota superior a 2,5 sobre 10 en cadascun d'ells	Haver obtingut, com a mínim, 4 punts sobre 10.	Elaboració d'un nou exercici
Examen	40%	Presentar-se a l'examen. Haver obtingut una nota superior a 1,5 punts sobre 10.	Haver obtingut, com a mínim, 4 punts sobre 10.	Examen de recuperació
			Tenir una nota mitjana de curs superior a 5 punts sobre 10.

5. Bibliografia i recursos didàctics

6.1. Bibliografia bàsica

ANDERSON, C.; WOLFF, M. (2010) "The web is dead, long live the Internet". Wired (US, vol. 18, núm. 9

BUSTAMANTE, E. (1999). La televisión económica. Barcelona: Ed. Gedisa.

BUSTAMANTE, E. (2006). Radio y televisión en España. Historia de una asignatura pendiente de la democracia. Barcelona: Ed. Gedisa.

DOYLE, G. (2002). Understanding media economics. London: SAGE Publications.

HALLIN, D.C.; MANCINI, P. (2008). Sistemas mediáticos comparados. Barcelona: Ed. Hacer.

HILMES, M. (ed.) (2003). The television history book. London: British Film Institute.

HUMPHREYS, P. J. (1996). Mass Media and Media Policy in Western Europe. Manchester: Manchester University Press.

MCDONALD, P.; WASKO, J. (2008). The contemporary Hollywood Film Industry. Malden (MA): Blackwell Publishing.

MCQUAIL, D. (2000). Introducción a la teoría de la comunicación de masas. Barcelona: Ed. Paidós.

SCANNELL, P. (2002). "Public Service Broadcasting. the History of a Concept". A: Marris, P.; Thornham, S. (eds.) Media studies. A reader. Edinburgh: Edinburgh University Press, pp. 120-134.

THE ECONOMIST (2010). "Changing the channel. Special report on television".

THE ECONOMIST (2011). "Bulletins from the future. Special report on the news industry".

6.2. Bibliografia complementària

ALMIRON, N. (2009) "Grupos privados propietarios de medios de comunicación en España: principales datos estructurales y financieros". Comunicación y Sociedad, vol. 22, núm. 1, pp. 243-273.

ALMIRON, N. (2011) "Estructura de propiedad y composición de los consejos de administración de los principales grupos de comunicación europeos en 2009". Observatorio (OBS*) Journal, vol. 5, núm. 1, pp. 227-244.

ALMIRON, N. (2012). "Financialization, Economic Crisis, and Corporate Strategies in Top Media Companies: The Case of Grupo Prisa". International Journal of Communication, núm. 6, pp. 2894-2917.

ARSENAULT, A.H.; CASTELLS, M. (2008). "The structure and dinamics of global multi-media business networks". International Journal of Communication, núm. 2, pp. 707-748.

ARTERO MUÑOZ, J.P. (2008). El mercado de la televisión en España. Oligopolio. Barcelona: Ed. Deusto.

BLUMLER, J. (1993). Televisión e interés público. Barcelona: Bosch.

BUSTAMANTE, E. (2008). "Public service in The Digital Age. Opportunities and Threats in a Diverse Europe". A: Fernández Alonso, I.; Moragas i Spa, M. (eds.) Communication and Cultural Policies in Europe. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Incom, pp. 186-215.

CASTELLS, M. (2000). "Internet, llibertat i societat: una perspectiva analítica". Conferència inaugural curs acadèmic UOC 2000-01.

FERNÁNDEZ-QUIJADA, D. (2009). "El mercado de producción independiente en España ante la aparición de Cuatro y laSexta", Comunicación y sociedad, Vol. XXII, núm. 1, pp. 59-87.

GIFREU, J. (1996). Estructura de la comunicació pública. Barcelona: Pòrtic.

HILMES, M. (2002). Only Connect. A cultural history of broadcasting in the United States. Velmont: Wadsworth.

HUMPHREYS, P. J. (2008)."The Principal Axes of the European Union's Audiovisual Policy". A: Fernández Alonso, I.; Moragas i Spa, M. (eds.) Communication and Cultural Policies in Europe. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Incom, pp. 152-182.

KÜNG, L.; PICARD, R.G.; TOWSE, R. (eds.) (2008). The Internet and the Mass Media. London: SAGE.

MANFREDI SÁNCHEZ, J. L. (2008). La televisión pública en Europa. Madrid: Fundación Autor.

MATTELART, A. (1998). La mundialización de la comunicación. Barcelona: Paidós.

O'REILLY, Tim. (2006). "Què és la web 2.0?". Boletín de la Sociedad de la Información. Fundación Telefónica.

PICARD, R. (2006) "Financing public media: the future of colletcive funding". A: Nissen, C.S. (ed.) Making a difference. Public service broadcasting in the European media landscape. Eastleigh: John Libbey Publishing, pp. 183-196.

PICARD, R. (2008). "The economics of plurality. Europe and the USA compared". A: Gardam, T.; Levy, D. A. (eds.) The price of plurality: choice, diversity and broadcasting institutions in the digital age. Oxford: Reuters Institute for the Study of Journalism, pp. 197-205.

PICARD, R. (2011). The economics and financing of media companies. New York: Forham University Press.

RODRIGO, M. (2005). La construcción de la noticia. Barcelona: Paidós

TRAPPEL, J.; et al. (eds.) (2011). Media in Europe Today. Bristol: Intellect.

VAN CUILENBURG, J.; MCQUAIL, D. (2003) "Media policy paradigm shifts. Towards a new communication policy paradigm". European Journal of Communication, vol. 18, núm. 2, pp. 181-207.

WOLF, M. (1992). Els efectes socials dels mitjans de comunicació de masses. Barcelona: Ed. Pòrtic.

6.3. Informes i reculls de dades

AEDE, Libro blanco de la prensa diaria

AIMC, Estudio General de Medios

CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA, Informe de l'audiovisual a Catalunya

CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA, Diagnòstic de la TDT local a Catalunya (2009)

Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones, Informe Anual CMT

DE MORAGAS, M.; et al. (eds.), Informe de la comunicació a Catalunya 2009-2010. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011.

Eurostat, Europe in Figures: Eurostat Yearbook

Eurostat, Eurostat Regional Yearbook

Eurostat, Information Society Statistics

FAPAE, Memoria Anual

FUNDACC, El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

GECA, El anuario de la televisión. Mardid: Geca consultores.

GIFREU, J.; CORBELLA, J. La producció audiovisual a Catalunya 2005-2007. Girona: Documenta Universitària, 2008.

Infoadex, Informe Infoadex de la Inversión Publicitaria

Mediasalles, European Cinema Yearbook

Ministerio de Cultura, Boletín informativo de cine

Ministerio de Cultura, El cine en datos y cifras

Ministerio de Cultura, Informe sobre el cumplimiento de los operadores de televisión 2008

Motion Picture Association of America, Industry Reports

Observatori de la Producció Audiovisual (UPF)

Observatori Europeu de l'Audiovisual, Focus

Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y la Sociedad de la Información (ONTSI), Perfil sociodemográfico de los internautas

Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y la Sociedad de la Información, La sociedad en red: informe anual

Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y la Sociedad de la Información (ONTSI), Informe anual de los contenidos digitales en España

Ofcom, The Communications Market Report

6. Metodologia

L'estudiant desenvoluparà l'aprenentatge dels continguts de l'assignatura a través de diferents tipus d'activitats:

· Assistència a les classes magistrals.

· Participació en seminaris, on es posaran en comú els exercicis i es faran altres activitats per tal d'aprofundir en els continguts de l'assignatura.

o En els seminaris 1 i 3, els alumnes es dividiran en dos grups:

- Grup A: d'ALFONSO a LLINAS

- Grup B: de LÓPEZ a ZELICH

o En els seminaris 2 i 4 es comentaran els dos exercicis del curs. Els alumnes seran dividits en tres grups (es farà un calendari específic un cop fets els equips de treball).

· Elaboració de dos exercicis en grup fora de classe directament relacionats amb el temari i que es presentaran/comentaran en els seminaris.

· Elaboració de memòries individuals de les lectures obligatòries, que es comentaran a classe.

· Assistència a una conferència sobre els estudis d'audiència a càrrec del professor dels Estudis de Comunicació Audiovisual Reinald Besalú.

· Sessions de tutoria i revisió d'exercicis.