Evolució dels llenguatges visuals (20249)

Titulació/estudi: Grau en Comunicació Audiovisual

Curs: tercer

Trimestre: 3r

Nombre de crèdits ECTS: 4

Hores dedicació estudiant: 100 hores

Llengua o llengües de la docència: castellà / català

Professorat: Dr. Ivan Pintor Iranzo

 

 

1. Presentació de l'assignatura

 

Tot partint de la figura central del pare de la iconologia, Aby Warburg, i de la inscripció de l'estudi de la imatge en un marc més ampli, la "ciència de la cultura", el curs Evolució dels llenguatges visuals proposa un recorregut per alguns dels trets i supervivències essencials de la imatge contemporània. Sense afany d'exhaustivitat, l'objectiu del curs es fornir l'estudiant amb eines teòriques per analitzar els diferents territoris de les formes expressives contemporànies i, sobre tot, per apropar-se a les imatges, per desenvolupar una relació dialèctica amb elles.

 

Cada sessió del curs parteix de formes visuals contemporànies -cinema, ficció televisiva, còmic, videoclip- per rastrejar les supervivències en la tradició pictòrica, escultòrica, literària i en el conjunt de formes expressives que constitueixen l'imaginari i l'inconscient òptic de la nostra cultura. El gest, la natura representativa del marc, la seqüència, la representació del somni, el cos, o el gènere epistolar són alguns dels camins a través dels quals es tracta d'interrogar-se ¿En què pensen les imatges contemporànies? ¿Com pensen les formes visuals anteriors? ¿Què succeeix en l'observador? ¿Com ens podem apropar a la vida en moviment de les imatges per tractar de desvetllar els llegat que l'antiguitat ha creat com a patrimoni perdurable de la humanitat?

 

2. Competències a assolir

  

L'objectiu del curs no només es apropar a l'estudiant a les capes de temps que s'acumulen en les imatges contemporànies i apropar-lo a les lògiques de transmissió, sino a més fornir-lo amb eines que li permeten desplegar una arqueologia de la imatge. El coneixement sobre les imatges no és tant una qüestió d'estètica com l'estudi d'allò que succeix en l'observador, i la iconografia no és mai una finalitat per si mateixa, sinó que la identificació de gestualitats, motius, formes i recurrències visuals ha d'apuntar sempre cap a la configuració d'una "diagnosi de la cultura" basada en l'atenció cap a la memòria de les imatges i en la capacitat de desplaçar la mirada de la figura al fons o de la imatge a l'entre-imatges.

 

Així doncs, és el propòsit d'aquesta asignatura que l'estudiant aprengui a dialogar amb la "vida en moviment" de les imatges, a estudiar-les, manipular-les i abordar la seva creació des de la "empatia estètica". Són doncs els conceptes de supervivència i arqueología els que han de recolzar a l'estudiant en el desenvolupament de competències lligades a un treball amb les imatges des de formes no-reductives. És el propi estudiant qui ha de provocar xocs entre imatges i ha de reconèixer els moviments temporals dintre de cada imatge, il·luminar el vincle entre imaginari i història a partir de la cesura, de l'escletxa, en definitiva de l'interval. És en virtut d'aquesta noció, tal com es defineix en la tradició teòrica que s'estén de Warburg a Didi-Huberman i Giorgio Agamben que és possible sostenir una reflexió sobre el lligam entre imatge, supervivència i historicitat.

 

 

3. Continguts.

 

Tema 1.- Gestualitat, tradició i resistència. D'Aby Warburg a Peter Weiss. El gest com a locus politic.

 

Tema 2.- El marc i la fòrmula de pathos. Iconologia de l'interval. Desenquadraments. La escola del silenci.

 

Tema 3.- 1 imatge / 2 imatges. Seqüència i muntatge. Imatges que pensen.

 

Tema 4.- Iconografia del somni. Les bifurcacions del temps. Pintura, cinema i treball de somni. La desviació. Incubació onírica i transmigració de les imatges

 

Tema 5.- El cos: escriptura íntima i nuesa. Escatología de la nuesa. Una carta sempre arriba al seu destí.

 

Tema 6.- Infància de la imatge i imatges de la infancia. L'àlbum.

 

Tema 7. Semblança, dissemblança. El buit, el ple i l'indeterminat. Mirades retornades

 

4. Avaluació

 

L'avaluació de l'assignatura es farà seguint dos punts bàsics: la participació de

l'alumne a classe, la elaboració de diverses ressenyes i, finalment la presentació d'un treball escrit i/o un assaig visual en el qual es mostri un apropament estètic a un objecte visual, ja pertanyi només a un camp (cinema, pintura, escultura, teatre, òpera, televisió, còmic, videojoc, etc...)

 

Treball escrit: 70 %

Ressenyes i participació: 30 %

 

Recuperació: Treball escrit o assaig visual + treball extra si l'estudiant no ha lliurat les ressenyes.

 

 

5. Bibliografia i recursos didactics

  

5.1. Bibliografia bàsica

 

Bibliografia bàsica

AGAMBEN, Giorgio, Profanaciones. Barcelona: Anagrama, 2005.

AGAMBEN, Giorgio, Estancias. La palabra y el fantasma en la cultura occidental. Valencia: Pre-textos, 2006.

AUMONT, Jacques. À quoi pensent les films. Séguier, 1997.

BAZIN, André, ¿Qué es el cine? Madrid: Rialp, 2004.

BENAVENTE, Fran, y SALVADÓ, Glòria (Ed.), Poéticas del gesto en el cine europeo contemporáneo. Barcelona: Intermedio, 2013.

BENJAMIN, Walter. Tesis de filosofía de la historia en Discursos

Interrumpidos I. Taurus. Madrid, 1992.

BENJAMIN, Walter. Libro de los pasajes. Edición de Rolf Tiedemann. Madrid: Akal, 2005.

BURKE, P. El Renacimiento italiano. Cultura  y sociedad en Italia. Madrid, Alianza, 1993.

CHASTEL, A., El Arte del Renacimiento 1450-1500, Akal, Madrid, 2005.

DELEUZE, Gilles. La imagen-tiempo. Estudios sobre Cine 2. Barcelona: Paidós,

1987. 

-----. La imagen-movimiento. Estudios sobre Cine 1. Barcelona: Paidós, 1994.

DIDI-HUBERMAN, Georges. Lo que vemos, lo que nos mira. Manantial, 1997.

DIDI-HUBERMAN, Georges. Ante el tiempo. Historia del arte y anacronismo de

las imágenes. Córdoba, Buenos Aires: Adriana Hidalgo Editora, 2005.

DIDI-HUBERMAN, Georges. Ante la imagen. Cendeac, 2010.

DIDI-HUBERMAN, Georges. La imagen superviviente. Historia del arte y tiempo de los fantasmas según Aby Warburg. Madrid: Abada, 2009.

DIDI-HUBERMAN, Georges. Imágenes pese a todo. Memoria visual del holocausto. Paidós, 2004.

DIDI-HUBERMAN, Georges. Venus Rajada. Desnudez, sueño, crueldad. Madrid: Losada, 2005.

DIDI-HUBERMAN, Georges. La ressemblance par contact. París: Minuit, 2008.

DIDI-HUBERMAN, Georges. Peuples exposés, Peuples figurants. L'Oeil de l'Histoire, 4. París: Minuit, 2012.

GODARD, Jean-Luc, Histoire(s) du cinéma. Barcelona: Intermedio, 1998.

GOMBRICH, E. H., Historia del arte. Madrid: Alianza, 1990.

GOMBRICH, Ernst. Arte e ilusión. Estudio sobre la psicología de la representación pictórica. Madrid: Debate, 1997.

RANCIÈRE, J., El destino de las imágenes. Madrid: Prometeo, 2012.

RANCIÈRE, J. Las distancias del cine. Madrid: Ellago, 2012.

VV.AA, Todas las cartas. Correspondencias fílmicas. CCCB (et al.), 2011.

WARBURG, Aby, Atlas Mnemosyne. Edició de Fernando Checa. Akal, 2010.

WARBURG, Aby, El renacimiento del paganismo. Aportaciones a la historia cultural del Renacimiento europeo. Madrid: Alianza, 2005.

  

Bibliografia complementària

  

AGAMBEN, Giorgio. Lo abierto. El hombre y lo animal. Valencia: Pre-textos, 2005.

AGAMBEN, Giorgio. Ninfas. Valencia: Pre-textos, 2011.

AGAMBEN, Giorgio. Homo Sacer. El poder soberano y la nuda vita. Valencia: Pre-textos, 1998.

AGAMBEN, Giorgio. Estado de excepción. Homo sacer II. Valencia:Pre-textos, 2003.

AGAMBEN, Giorgio. Lo que queda de Auschwitz. El archivo y el testigo. Homo sacer III. Valencia:Pre-textos, 2000.

AGAMBEN, Giorgio. El tiempo que resta. Comentario a la Carta a los Romanos. Madrid: Trotta, 2006.

AGAMBEN, Giorgio. Desnudez. Buenos Aires: Adriana Hidalgo, 2011.

AGAMBEN, Giorgio. El reino y la gloria. Buenos Aires: Adriana Hidalgo, 2008.

AGAMBEN, Giorgio. Infancia e historia. Buenos Aires: Adriana Hidalgo, 2001.

BACHELARD, Gaston. El aire y los sueños. México D.F: Fondo de Cultura

Económica, 2003.

BACHELARD, Gaston. El agua y los sueños. México D.F: Fondo de Cultura

Económica, 2012.

BACHELARD, Gaston. El derecho de soñar. México D.F: Fondo de Cultura

Económica, 2012.

BACHELARD, Gaston. La tierra y las ensoñaciones del reposo. México D.F: Fondo de Cultura Económica, 2006.

BACHELARD, Gaston. La tierra y los ensueños de la voluntad. México D.F: Fondo de Cultura Económica, 1996.

BACHELARD, Gaston. La poética del espacio. México D.F: Fondo de Cultura

Económica, 2006.

AUMONT, Jacques (dir.). Pour un cinéma comparé. Influences et répétitions. París:

Cinémathèque française, 1996.

BARASCH, M., Giotto y e/ lenguaje del gesto, Akal, Madrid, 1999.

BENJAMIN, Walter, El origen del Trauerspiel alemán. Madrid: Abada, 2007.

CALABRESE, Omar. La era neobarroca. Madrid: Cátedra, 1989.

CRARY, Jonathan. Suspensiones de la percepción. Atención, espectáculo y cultura moderna. Madrid: Akal, 2008.

DANEY, S., Perseverancia. Buenos Aires: El Amante, 1998.

DIDI-HUBERMAN, Georges. Cuando las imágenes toman posición. Antonio Machado libros, 2013.

DIDI-HUBERMAN, Georges. Atlas. Cómo llevar el mundo a cuestas. Madrid: Reina Sofía, 2010.

DIDI-HUBERMAN, Georges. Fra Angelico. Dissemblance et figuration, Paris: Flammarion, 1990.

DIDI-HUBERMAN, Georges. Ser cráneo. Cuatro ediciones, 2009.

DIDI-HUBERMAN, Georges, Phasmes. Essais sur l'apparition. París: Minuit, 1998

DIDI-HUBERMAN, Georges. Exvoto: imagen, órgano, tiempo. Sans Soleil, 2013.

DIDI-HUBERMAN. Georges. La invención de la histeria. Madrid: Cátedra, 2007.

DIDI-HUBERMAN, Georges. Supervivencia de las luciérnagas. Madrid: Abada, 2012.

DIDI-HUBERMAN, Georges. Ninfa moderna. Essai sur le drapé tombé, Gallimard, 2002.

DIDI-HUBERMAN, Georges. El bailaor de soledades. Valencia: Pre-Textos, 2008.

DIDI-HUBERMAN, Georges. L'Image ouverte. Motifs de l'incarnation dans les arts visuals. París: Gallimard, 2007.

DURAND, Gilbert. De la mitocrítica al mitoanálisis. Barcelona: Anthropos, 1993.

DURAND, Gilbert. Las estructuras antropológica de los imaginario. México: FCE, 2005.

DURAND, Gilbert. La imaginación simbólica. Buenos Aires: Amorrortu, 2007.

FAROCKI, H. Desconfiar de las imágenes. La caja negra, 2013.

FAROCKI, Harun, Crítica de la mirada. Buenos Aires, 2005.

GADAMER, Hans-Georg. Verdad y Método. Ediciones Sígueme, Salamanca, 1992.

GOMBRICH, Ernst. Aby Warburg: una biografía intelectual, Madrid, Alianza, 1992.

MADERUELO,  Javier. El paisaje. Génesis de un concepto. Madrid, 2005

NOGUÉ, Joan (ed). El paisaje en la cultura contemporánea. Madrid, 2007

WÖLFFLIN, Heinrich. Reflexiones sobre la Historia del Arte, Barcelona, Península, 1998.

ZIZEK, Slavoj. Mirando al sesgo. Buenos Aires: Paidós, 2000.

ZIZEK, Slavoj. Goza tu síntoma. Buenos Aires: Nueva Visión, 2006.

ZIZEK, Slavoj. Organs without bodies. On Deleuze consequences. Nova York:

Routledge, 2001.

ZIZEK, Slavoj. Las metastasis del goce. Buenos Aires: Paidós, 2003.

ZIZEK, Slavoj. Lacrimae rerum. Ensayos sobre cine moderno y ciberespacio.

Madrid: Debate, 2006.

ZIZEK, Slavoj. Goza tu síntoma. Buenos Aires: Nueva Visión, 2006.

 

5.3. Recursos didàctics

L'assignatura promou un contacte directe amb les imatges, de manera que es despleguen tots els recursos didàctics a l'abast d'una presentació en classe: muntatges audiovisuals de fragments de pel·lícules, pintura, escultura, teatre, dansa, sèries televisives, video-clips, simulacions de joc de videojocs; power-points amb presentacions expositives i fotogràfiques i, en termes didàctics més amplis, es fomenta una contínua participació de l'estudiant en relació a aquestes imatges.

 

6. Metodologia

D'acord amb la estructura de l'assignatura i els objectius que es persegueixen, la metodología es centra en construir els discursos teòrics amb la màxima participació de l'estudiant i partint sempre d'exemples concrets. L'edificació d'una capacitat interpretativa respecte de les matèries abordades i encaminada cap a una discussió filosòfico-estètica sempre parteix d'una dimensió pràctica i, de manera necessària, comparatista. És la dialèctica entre les imatges la que esdevé l'arrel de la reflexió, tot indagant en els mètodes iconològics de Warburg i en la disciplina post-heideggeriana d'Agamben, entre d'altres referents teòrics.

 

7. Programació d'activitats

El curs intenta, a més, fer partícep l'estudiant d'activitats directament vinculades a la vida cultural contemporània, des d'exposicions que eventualment puguin subratllar algunes de les qüestions abordades al curs com, naturalment, exposicions, visionats de pel·lícules, lectures de texts destacats, revisions de planes web vinculades, etc. Es tracta, en definitiva, de que el curs comporti sempre una dimensió de seminari i fomenti la participació activa dels estudiants.