Psicologia (20147)
Literatura i Psicoanàlisi
Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 3r i 4rt
Trimestre: 3r
Llengua de la docència: Català
Professor: Carles Besa
I. Presentació de l'assignatura
Literatura i Psicoanàlisi
Aquest curs vol ser una iniciació a la interpretació del text literari seguint els conceptes i els instruments de la psicoanàlisi. El curs examinarà les nocions clau establertes per les tres branques principals de la psicoanàlisi, representades per Freud (les instàncies de la personalitat, els complexos d'Èdip i de castració, l'elaboració onírica), Jung (l'inconscient col·lectiu, els arquetips) i Lacan (l'estadi del mirall, l'imaginari, el simbòlic i el real). La teoria psicoanalítica servirà de base per a la interpretació d'un conjunt de textos de narrativa provinents de diferents èpoques i tradicions de la literatura occidental (de l'Odissea d'Homer a l'Ulisses de Joyce).
II. Competències a assolir
1. Conèixer els conceptes bàsics de la psicoanàlisi per a la interpretació del text literari.
2. Identificar en el text literari els elements susceptibles d'una interpretació psicoanalítica.
3. Utilitzar la bibliografia imprescindible per abordar una interpretació del text literari des de la psicoanàlisi.
III. Programa de continguts
1. La psicoanàlisi en relació amb els altres enfocaments teòrics sobre la literatura
1.1 Enfocaments analítics i enfocaments interpretatius
1.2 La psicoanàlisi com a enfocament interpretatiu
1.2.1 La psicoanàlisi com a teoria del subjecte i de la cultura
1.2.2 La psicoanàlisi com a teoria del text i de la seva significació
2. Aportacions de la literatura a la psicoanàlisi i de la psicoanàlisi a la literatura
2.1 De la literatura a la psicoanàlisi: conceptes i instruments operatius
2.1.1 Èdip rei, Hàmlet i L'home de la sorra en Freud: els complexos d'Èdip i de castració
2.1.2 El Banquet, Antígona i La carta robada en Lacan: la transferència, la pulsió de mort i la primacia el simbòlic.
2.2 De la psicoanàlisi a la literatura: maneres de narrar i possibilitats de construcció
2.2.1 Els exemples de Breton, Joyce i Woolf: associacionisme lliure i flux de consciència
3. Corrents principals de la psicoanàlisi i la seva repercussió en l'estudi de la literatura
3.1 La psicoanàlisi freudiana
3.1.1 La literatura com a mecanisme de sublimació per a l'autor
3.1.2 La literatura com a mecanisme d'identificació per al lector
3.2 La psicoanàlisi jungiana
3.2.1 La literatura com a via d'accés a l'inconscient col·lectiu
3.2.2 La literatura com a lloc d'expressió dels arquetips
3.3 La psicoanàlisi lacaniana
3.3.1 L'inconscient estructurat com un llenguatge
3.3.2 Els tres ordres: el real, l'imaginari i el simbòlic
4. Nivells d'incidència de la psicoanàlisi en la literatura (I): l'autor, l'obra, el lector
4.1 L'autor: la psicobiografia com a psicoanàlisi del procés de creació
4.2 L'obra: la psicocrítica com a psicoanàlisi del contingut i la forma del text
4.2.1 El text com a joc o elaboració infantil
4.2.2 El text com a somni o mite individual
4.2.3 El text com a somni o mite col·lectiu
4.3 El lector: la textoanàlisi com a psicoanàlisi del procés de recepció
5. Nivells d'incidència de la psicoanàlisi en la literatura (II): els gèneres literaris
5.1 La comèdia i la tragèdia: el riure i la mort
5.1.1 La comèdia: les formes i registres de l'humor, el còmic i l'acudit
5.1.2 La tragèdia: la tensió entre l'heroi i la paraula dels morts
5.2 La novel·la com a producció familiar del neuròtic
5.2.1 La novel·la romàntica com a novel·la de l'expòsit
5.2.2 La novel·la realista com a novel·la del bastard
5.3 El conte i el relat breu com a formes del secret
5.3.1 Contes de fades: el meravellós com a lloc de les identificacions positives
5.3.2 Contes cruels: el fantàstic com a lloc de la familiaritat sinistra
6. Retòrica de l'inconscient (I): mecanismes de l'elaboració onírica i trops i figures de l'elaboració literària
6.1 El principi general de no contradicció i els trops o figures del significat
6.1.1 La condensació o relació d'analogia: la metàfora
6.1.2 El desplaçament o relació de contigüitat: la metonímia
6.2 Figures de l'obsessió: l'al·literació, el pleonasme, el políptoton, el polisíndeton, el lapsus calami
7. Retòrica de l'inconscient (II): mecanismes d'elaboració racional i trops i figures de l'elaboració literària
7.1 Figures de la censura: l'antítesi, l'eufemisme, la hipèrbole, la correctio
7.2 Figures de la (de)negació i la (dis)simulació: l'el·lipsi, la digressió i el parèntesi, la dubitatio
7.3 Figures de l'atenuació: la ironia, la lítote, la reticència, la concessio
IV. Avaluació: instruments, barem i criteris
1 Instruments
L'estudiant haurà de fer un treball i un examen.
1.1 Treball
El treball consistirà en la ressenya d'un dels vuit documents crítics del dossier 2 (vegeu apartat VI d'aquest Pla docent: columna 3 de la taula 2). Convé que la ressenya tingui en compte no només el document escollit, sinó també el relat o el fragment en què es basa aquest document (columna 2). La ressenya no s'haurà de limitar a un resum o una síntesi del document, sinó que també haurà de tenir, al seu torn, una orientació crítica (convergent o discrepant). Haurà de tenir una extensió d'entre 5 i 8 pàgines.
L'estudiant haurà de seguir les Normes de presentació dels textos dels treballs que figuraran al final del dossier 2. El professor no corregirà cap treball que no se cenyeixi a aquestes instruccions.
1.2 Examen
L'examen consistirà en un bloc de cinc exercicis sobre els continguts i els textos analitzats tant a les sessions plenàries com a les sessions de seminari. Tindrà una durada de tres hores i l'estudiant podrà consultar tot el material que vulgui (dossier, apunts, bibliografia, obres de referència, etc.). El dossier 1 de l'assignatura contindrà un model d'examen.
2. Barem
Sobre 10 punts, el treball comptarà 4 punts i l'examen 6 punts; per superar l'assignatura la nota de l'examen no pot ser inferior a 5 sobre 10. La participació significativa a classe servirà per arrodonir a l'alça la nota final.
3. Criteris
Per a l'avaluació del treball, l'examen i la participació a classe es tindran en compte, especialment, criteris conceptuals, de contingut i de metodologia (els criteris de forma i d'estil es valoraran només en segon terme, sempre que les deficiències relatives a la forma expressiva no dificultin la lectura i la comprensió de les produccions dels estudiants).
Com a criteris específics es valoraran:
■ la concreció, la claredat i l'argumentació en el plantejament del tema
■ el domini dels conceptes bàsics sobre el tema
■ el rigor i la coherència en l'anàlisi i la interpretació
■ el grau d'elaboració en la documentació consultada
■ l'originalitat i la capacitat per generar pensament crític
V. Recuperació
L'estudiant haurà de recuperar totes les activitats d'avaluació (el treball, l'examen, o tots dos exercicis) que no hagi superat. Tant el treball com l'examen seran diferents als de la convocatòria ordinària, però s'hi valoraran les mateixes competències i tindran el mateix percentatge en la qualificació total de l'assignatura.
VI. Materials
El primer dia de classe l'estudiant tindrà a la seva disposició dos dossiers (aquest material també serà a l'Aula global de l'assignatura).
El dossier 1 serà el dossier de classe, i consistirà en una antologia de relats íntegres i de fragments de novel·la de períodes diversos (però majoritàriament de la literatura moderna i contemporània).
El dossier 2 contindrà la bibliografia obligatòria (vegeu VII, 1) i el material per al treball obligatori (IV, 1.1).
A la Taula 1 figuren els autors i els títols dels relats i dels fragments del dossier 1.
A la Taula 2 figuren els autors i els títols dels relats i dels fragments del dossier 2, seguits de l'autor i el títol de l'estudi crític sobre el text esmentat a la columna 2.
Totes dues taules estan ordenades per ordre alfabètic de nom d'autor.
Taula 1 (dossier 1)
|
AUTOR |
TÍTOL RELAT / NOVEL·LA
|
|
1. CALVINO
|
El cavaller inexistent
|
|
2. GIDE
|
Els falsificadors de moneda |
|
3. GRIMM
|
Caputxeta vermella |
|
4. HOMER
|
L'Odissea |
|
5. JAMES
|
Una altra volta de rosca |
|
6. JOYCE
|
Ulisses |
|
7. KAFKA
|
El voltor |
|
8. KLEIST
|
L'infant trobat |
|
9. MAUPASSANT
|
L'Horlà |
|
10. MONZÓ
|
Gregor |
|
11. PEREC
|
W o el record d'infantesa |
|
12. POE
|
La carta robada |
|
13. PROUST |
A la recerca del temps perdut
|
|
14. SARTRE
|
Els mots |
|
15. WILDE
|
El retrat de Dorian Gray |
|
16. YOURCENAR
|
La llet de la mort |
Taula 2 (dossier 2)
|
AUTOR |
TÍTOL RELAT / NOVEL·LA
|
AUTOR I TÍTOL DEL DOCUMENT CRÍTIC
|
|
1. BORGES
|
Emma Zunz |
G. TEDIO: Emma Zunz o el laberinto psicótico |
|
2. CORTÁZAR
|
Casa tomada |
V. PÉREZ VENZALÁ: Incesto y espacialización del psiquismo en "Casa tomada" de Cortázar
|
|
3. GRIMM |
Hänsel y Gretel |
B. BETTELHEIM: Psicoanálisis de los cuentos de hadas
|
|
4. HOFFMANN |
L'home de la sorra |
S. FREUD: Lo siniestro
|
|
5. KAFKA |
La transformació |
F. SAMSON: Ficción y pulsión
|
|
6. LACLOS |
Les amistats perilloses |
C. BESA: La carta como encrucijada discursiva: el ejemplo de la carta L de Les Liasons Dangereuses
|
|
7. PRÉVOST |
Manon Lescaut |
C. BESA: El entierro de Manon: liturgia y necrofilia
|
|
8. RODOREDA
|
La sala de les nines |
M.E. ALTISENT: Intertextualidad y fetichismo en un relato de Mercè Rodoreda
|
VII. Bibliografia
1. Bibliografia obligatòria
ASENSI, Manuel (2003): "Psicoanálisis y literatura", Historia de la teoría de la literatura (el siglo XX hasta los años setenta), vol. II, València, Tirant lo blanch, pp. 523-600.
EAGLETON, Terry (1993): "Psicoanálisis", Una introducción a la teoría literaria, México, Fondo de Cultura Económica, pp. 198-229.
FREUD, Sigmund (1973): "Lo siniestro", Obras completas, vol. 3, Madrid, Biblioteca Nueva, 1973, pp. 2483-2505.
-------- (1981): "Un recuerdo infantil de Goethe en 'Poesía y verdad'", Psicoanálisis del arte, Madrid, Alianza, pp. 201-211.
-------- (1982): "Metapsicología: Algunas observaciones sobre el concepto de lo inconsciente en el psicoanálisis", El malestar en la cultura y otros ensayos, Madrid, Alianza, pp. 124-131.
-------- (1982): "La represión", El malestar en la cultura y otros ensayos, Madrid, Alianza, pp. 153-165.
-------- (1983): "La novela familiar del neurótico", Introducción al narcisismo y otros ensayos, Madrid, Alianza, pp. 45-50.
-------- (1983): "La deformación onírica", La interpretación de los sueños (1), Madrid, Alianza, pp. 200-228 i 237-239.
-------- (1983): "Sueño de la muerte de personas queridas", La interpretación de los sueños. Obras completas, vol. 3, Madrid, Biblioteca Nueva, pp. 506-510.
-------- (1986): "El poeta y la fantasía", Psicoanálisis aplicado y Técnica psicoanalítica, Madrid, Alianza, pp. 9-19.
-------- (2007): "1ª conferencia. Introducción", Obras completas (Conferencias de introducción al psicoanálisis, Partes I y II, 1915-1916), vol. 15, Buenos Aires-Madrid, Amorrortu, pp. 13-21.
JUNG, Carl Gustav (1991): "Los aspectos psicológicos del arquetipo de la madre", Arquetipos e inconsciente colectivo, Barcelona, Paidós, pp. 69-78.
LACAN, Jacques (1990): "El estadio del espejo como formador de la función del yo [je] tal como se nos revela en la experiencia psicoanalítica", Escritos 1, México-Madrid- Bogotá, Siglo veintiuno editores, pp. 86-90.
PIGLIA, Ricardo (2000): "Los sujetos trágicos (Literatura y Psicoanálisis)", Formas breves, Barcelona, Anagrama, pp. 57-68.
2. Bibliografia recomanada (monografies)
BLOOM, Harold (1977): La angustia de las influencias, Caracas, Monte Ávila Editores.
CHEMAMA, Roland, VANDERMERSCH, Bernard (dirs.) (2004): Diccionario del psicoanálisis, Buenos Aires-Madrid, Amorrortu.
CHEVALIER, Jean, GHEERBRANT, Alain (1986): Diccionario de los símbolos, Barcelona, Herder, 1986.
CIRLOT, Juan-Eduardo (1991): Diccionario de símbolos, Barcelona, Labor.
CLANCIER, Anne (1979): Psicoanálisis, Literatura, Crítica. Madrid, Cátedra.
JUNG, Carl Gustav (1962): Símbolos de transformación, Buenos Aires, Paidós.
LACAN, Jacques (1990): Els quatre conceptes fonamentals de la psicoanàlisi, Barcelona, Edicions 62.
----- (2001): "El seminario sobre La carta robada", dins Escritos, México, Siglo veintiuno.
LAPLANCHE, Jean, PONTALIS, Jean-Bertrand (1996): Diccionario de psicoanálisis, Barcelona-Buenos Aires-México, Paidós.
LE GALLIOT, Jean (1981): Psicoanálisis y lenguajes literarios: teoría y práctica, Buenos Aires, Hachette.
MARCUSE, Herbert (1968): Eros i civilització: una investigació filosòfica sobre Freud, Barcelona, Edicions 62.
MORTARA GARAVELLI, Bice (1991): Manual de retórica, Madrid, Cátedra.
NASIO, Juan David (1988): Enseñanza de 7 conceptos cruciales del psicoanálisis, Barcelona, Gedisa.
PARAÍSO, Isabel (1994): Psicoanálisis de la experiencia literaria. Madrid, Cátedra.
ROBERT, Marthe (1973): Novela de los orígenes y orígenes de la novela, Madrid, Taurus.
2.1 Bibliografia recomanada (material audiovisual)
HUSTON, John (1962): Freud, pasión secreta (orig. Freud, the secret passion), Madrid, Universal Pictures, 2010 (film de 135').
KAPNIST, Élisabeth, ROUDINESCO, Élisabeth (1997): Sigmund Freud, la invención del psicoanálisis (org. Sigmund Freud, l'invention de la psychanalyse), France 3, ARTE ( documental de 110').
------ (2001): Jacques Lacan: reinventar el psicoanálisis (orig.: Jacques Lacan: la psychanalyse réinventée), ARTE, Institut National de l'Audiovisuel (documental de 60').
SHANG, Salomón (2008): Carl Gustav Jung, una película psicoanalítica, Barcelona, Manga films (entrevista de 76').