Curs 2013-2014

Antropologia (20145)

 

Titulació/estudi: Grau en Humanitats.

Curs: 3-4.

Trimestre: 3r.

Nombre de crèdits : 4.

Hores dedicació estudiant: 100.

Llengua o llengües de la docència: Català.

Professorat: Alexandre Coello de la Rosa.

 

1. Contextualització i objectius formatius de l'assignatura

 

L'objectiu de l'assignatura es oferir una primera aproximació a l'Antropologia Social i Cultural i a la perspectiva antropològica d'anàlisi basada en l'afirmació de l'existència d'una humanitat compartida i alhora diversa. Es tracta d'una panoràmica general a la disciplina, incloent-hi els seus objectes -anàlisi de les cultures i la seva diversitat-, la seva trajectòria històrica, la metodologia i les tècniques d'investigació, -el treball de camp-, les seves principals àrees d'estudi i algunes de les seves aplicacions al món contemporani.

Es tracta d'il·lustrar etnogràficament la diversitat cultural humana, discutir conceptes i explicacions teòriques sobre la mateixa, abordar alguns textos d'autors clau -tant clàssics com contemporanis- i reflexionar críticament al voltant de l'estudi científic de les diferencies socioculturals i de la construcció de la desigualtat, així com desenvolupar perspectives crítiques per construir una convivència igualitària.

Aquesta assignatura ofereix, a través de sis temes, una visió introductòria a l'antropologia com a disciplina, a la construcció sociocultural de les diferències i a alguns dels camps particulars en els quals aquesta es manifesta: el parentiu, l'economia, la política o la religió. Finalment pretén també aproximar-se a una forma de mirar i analitzar el món sense caure en plantejaments simplistes i en postures excloents o reduccionistes per a l'explicació de les societats i les cultures humanes.

 

2. Competències a assolir

 

Competències generals

Competències específiques

 

1) Competència històrica, cultural i artística;

2) Capacitat d' anàlisi i de síntesi;

3) Capacitat de raonar críticament;

4) Capacitat d'interrelacionar literatura, història, art i pensament.

 

 

 

5) Identificar les principals teories antropològiques i els seus casos etnogràfics d' estudi;

6) Reconèixer les principals escoles teòriques de l'antropologia.

7) Reconèixer en el mètode etnogràfic una estratègia d'investigació fonamental per a les Humanitats i les Ciències Socials.

 

 

3. Continguts

 

L'assignatura és una primera aproximació a l'estudi de la variabilitat sociocultural humana, des d'una perspectiva comparativa. Al llarg del semestre es presenten i desenvolupen els conceptes bàsics i els temes clau de l'Antropologia Social i Cultural. Es tractaran els àmbits temàtics clàssics, s'introduiran les perspectives antropològiques sobre diferència i desigualtat i alguns dels desenvolupaments més recents de la disciplina. Mitjançant l'estudi de casos etnogràfics que permeten il·lustrar la diversitat cultural i posen de manifest els contrastos i similituds amb el propi context sociocultural, i amb el suport de materials de lectura i audiovisuals, els i les estudiants assoliran un coneixement bàsic sobre la disciplina antropològica.

 

1.      Introducció. La disciplina antropològica

L'antropologia en el camp de les ciències humanes i socials.

Breu història de la disciplina: algunes aproximacions teòriques en antropologia.

Objecte, mètode i tècniques de l'antropologia.

-       La cultura com a objecte d'estudi. Teories de la cultura. La diversitat cultural.

-       L'etnografia i el treball de camp.

Conceptes fonamentals de l'antropologia social i cultural: cultura, etnocentrisme, relativisme, diferència i desigualtat.

Altres conceptes relacionats.

 

2.      Economia i subsistència

Antropologia econòmica. Definició. Les tipologies de classificació de les societats a partir de la seva estructura econòmica: caçadors-recol·lectors; nomadisme pastoral; agricultura i mode de producció domèstic. Organització del consum a petita escala. La producció domèstica i grups de parentiu. El sistema distributiu: reciprocitat i redistribució. Intercanvi i mercats.

 

3.      Família i parentiu

Organització de la reproducció i control de la sexualitat. Grups de parentiu i unitat domèstica. Descendència i filiació. Incest i exogàmia. El matrimoni. Preu de la núvia i l'aliança matrimonial. Formes de residència post-nupcial. El paper reproductiu. Concepcions embriològiques i concepte de persona.

 

4.      Poder i autoritat

Antropologia política. Definició. Corrents i tendències. Tipus d'organització política: societats de bandes; societats tribals i societats estratificades. Autoritat i poder. Jerarquització i estratificació social. Categories d'edat, societats secretes i iniciàtiques. El control dels ancians. Noves formes de lluita contra la desigualtat social. Teories sobre l'origen de l'Estat. Castes, classes socials. Minories i majories. Desenvolupament, subdesenvolupament i pràctiques migratòries.

 

5.      Sistemes de creences, simbolisme i ritual

Varietats d'experiències religioses. Visió del món versus ciència. Els mites, les llegendes i els contes. Cultes i especialistes religiosos. Representacions del món i de la persona. El ritual i les representacions simbòliques. El ritus de "pas".

 

6.      Anàlisi antropològica de les societats complexes

L'antropologia dels mons contemporanis.

Alguns desenvolupaments recents des de l'antropologia.

 

4. Avaluació

 

•        Participació activa i assistència als seminaris (20%)

 

•     La participació activa als seminaris inclou, tant la capacitat de presentar els textos objecte d'anàlisi, com la de fer comentaris crítics sobre les presentacions dels altres companys

 

•        Exercicis escrits vinculats als 3 seminaris del curs (30%)

 

•    A cada seminari, es discutiran dues lectures obligatòries. Hi haurà un exercici escrit per a cadascuna de les sis lectures obligatòries del curs. Tanmateix, l'estudiant només haurà d'entregar tres dels sis exercicis.

•     Les preguntes dels exercicis escrits de cada seminari es penjaran a l'Aula Global.

•     Perquè els exercicis puguin ser avaluats, cal entregar-los al final de la classe del seminari corresponent (i no més tard). Es valorarà, per tant, l'esforç de preparació prèvia al seminari.   

 

•        Examen (50%)

 

•     Consistirà en respondre qüestions vinculades, tant a les classes magistrals,  com als seminaris.

 

Per recuperar l'assignatura, es seguirà el mateix procediment i es mantindrà el mateix percentatge.

 

  

5. Bibliografia i recursos didàctics

 

LECTURES OBLIGATÒRIES:

 

1.      BOHANNAN, L. (1993). "Shakespeare en la selva", H.M. Velasco (comp.), Lecturas de antropología social y cultural, Madrid, UNED.

  1. STOLCKE, V. (1995). "La nueva retórica de la exclusión en Europa" (trad. de: "Talking Culture. New Boundaries, New Rethorics of Exclusion in Europe", Current Anthropology, 36, 1, pp. 1-24).
  2. GONZÁLEZ ECHEVARRÍA, A., SAN ROMÁN, T., GRAU REBOLLO, J.. (2003). "El parentesco", "La prohibición del incesto", Las relaciones de parentesco, Bellaterra, Publicacions d'Antropologia Cultural-UAB, pp. 11-28, 29-42.
  3. HÉRITIER, F. (2002) [1996]. "El esperma y la sangre. Algunas teorías antiguas sobre su génesis y sus relaciones", Masculino/femenino. El pensamiento de la diferencia. Barcelona, Ariel, pp. 129-145.

5.      VENTURA, M. (1994). "Etnicitat i racisme", Revista d'etnologia de Catalunya, 5, pp. 116-133.

6.      GLUCKMAN, M. (1988) [1944]. "La lógica de la ciencia y la brujería africanas", M. Gluckman, M. DOUGLAS, R. HORTON, Ciencia y Brujería, Barcelona, Anagrama, pp. 7-30.

 

MANUALS DE REFERÈNCIA:

 

AADD (1993), Diccionari d'Antropologia. Barcelona, TERMCAT.

AUGÉ, Marc, COLLEYN J.-P. (2005) Qué es la antropología. Barcelona, Paidós.

BARRET, Stanley R. (1997) Anthropology: A student's guide to Theory and Method, Toronto, University of Toronto Press.

BOHANNAN, Paul. (1996) Para raros, nosotros: introducción a la antropología cultural, Madrid, Ediciones Akal.

BOHANNAN, P. y GLAZER, M. (eds.) (1992) Antropología: lecturas. Madrid: Mc Graw Hill.

BOIVIN, M. A. ROSATO Y V. ARRIBAS (1998). Constructores de Otredad. Una introducción a la Antropología Social y Cultural, Buenos Aires: Eudeba.

EMBER, C. (2003). Introducción a la Antropología. Madrid, Mc Graw - Hill.

EMBER, C. R. y EMBER, M. (2004). Antropología cultural. Madrid: Prentice Hall.

HARRIS, M.: El desarrollo de la teoría antropológica, Madrid: Siglo XXI, 1983.

HENDRY, Joy. (1999) An Introduction to Social Anthropology. Other People's Worlds, Macmillan Press, London.

KOTAK, C. P. Antropología cultural. Espejo para la humanidad, Madrid: McGraw-Hill, 2002.

 

  

 

BALANDIER, G. Antropología política. Barcelona: Edicions Península, 1976.

BARTH, F. (ed.), Los grupos étnicos y sus fronteras, Mèxic: F.C.E., 1969.

DELGADO, M.: Diversitat i integració, Barcelona: Empúries, 1998.

Diccionari d'Antropología, Barcelona: Fundació Barcelona Termcat, 1993.

EVANS-PRITCHARD, E.E., Brujería, magia y oráculos entre los azande. Barcelona: Editorial Anagrama, [1937] 1976.

GEERTZ, Clifford, La interpretación de las culturas, Barcelona: Gedisa, [1973], 1987. Especialmente primera parte, "Descripción densa: hacia una teoría interpretativa de la cultura".

GELLNER, E., Cultura, identidad y política, Barcelona: Gedisa, 1989 (1987).

GLEDHILL, J. El poder y sus disfraces. Perspectivas antropológicas de la política. Barcelona: Edicions Bellaterra, [1999] 2000.

GODELIER, M. (ed.). Antropologia y economía, Barcelona: Editorial Anagrama, [1974] 1976.

LÉVI-STRAUSS, C. Raça i historia, Barcelona: Edicions 62, [1952] 1969.

LEWELLEN, T. C.: Introducción a la antropología política, Bellaterra: Barcelona, 1985.

LLOBERA, J.R., La identidad de la antropología, Barcelona: Anagrama, (1990) 1999.

LOWIE, RH. Religiones primitivas. Madrid: Alianza Editorial, 1983 [1952].

MALLART, LL. (comp.), Ser hombre, ser alguien. Ritos e iniciaciones en el sur del Camerún. Bellaterra: Publicacions d'Antropologia Cultural, Universitat Autònoma de Barcelona, 1993.

LLOBERA, J.R. (ed.), Antropología económica. Estudios etnográficos. Barcelona: Editorial Anagrama, 1979.

MEILLASSOUX, C. Mujeres, graneros y capitales. Economía doméstica y capitalismo. Madrid: Siglo XXI, [1975] 1987.

RADCLIFFE-BROWN, A.R. & FORDE, D. Sistemas africanos de parentesco y matrimonio. Barcelona: Editorial Anagrama, 1982.

STOLCKE, Verena & Coello de la Rosa, Alexandre (eds.), Identidades Ambivalentes en América Latina (s. XVI-XXI), Barcelona: Edicions Bellaterra, 2008.

TODOROV, T., Cruce de culturas y mestizaje cultural, Gijón: Júcar Universidad, 1988.