Curs 2013-2014
Història contemporània d'Espanya (Codi: 20080)
1. Dades descriptives de l'assignatura
· Curs acadèmic: 2013-2014
· Nom de l'assignatura: Història contemporània d'Espanya
· Codi: 20080
· Tipus d'assignatura: Matèria optativa
· Titulació / Estudis: Humanitats
· Nombre total d'hores de dedicació a l'assignatura:
· (nombre de crèdits ECTS x 25)
· Temporalització:
- Curs: 3er
- Tipus: Trimestre
- Període: 1er Trimestre
· Departament: Humanitats
· Professorat: Santiago Izquierdo Ballester
· Grup: 1
· Llengua de docència: català
2. Presentació de l'assignatura
Aquest Pla Docent té com objectius dissenyar i posar en pràctica l'adaptació de l'assignatura Història contemporània d'Espanya a les directrius de Bolonya. Aquestes impliquen un nou paradigma docent, on es pretén potenciar la participació dinàmica de professor i estudiants, l'avaluació continuada i l'autoaprenentatge dels alumnes (tutelat pel docent) i, com a conseqüència desitjable, l'aprenentatge conjunt de professor i alumnes.
Història contemporània d'Espanya és una assignatura que té com objectiu capacitar els alumnes d'Humanitats (així com a tots aquells procedents d'altres estudis que la triïn de lliure elecció) en el coneixement i anàlisi d'un moment central en la història contemporània d'Espanya: aquell comprès entre els anys 1875 i 1939. Aquest breu període cronològic, en el qual Espanya coneix tres règims polítics clarament diferenciats (Monarquia, Dictadura i República), es clou amb una traumàtica Guerra Civil que inaugura un altre període històric diferent dels anteriors. L'estudi d'aquests anys, que es farà des d'una perspectiva política, econòmica, social i cultural, es vertebrarà entorn a quatre grans blocs temàtics que van de la Restauració monàrquica a la fi de la Guerra Civil.
L'assignatura es basa en el desenvolupament de competències generals (que tendeixen a potenciar l'optimització de les capacitats i les qualitats de l'alumnat) i específiques (coneixement de la història contemporània d'Espanya), mitjançant les classes magistrals (en les que s'introdueixen els coneixements bàsics exigibles a l'assignatura), seminaris sobre aspectes concrets del temari (en el què és fonamental el treball dels alumnes) i les tutories. Els treballs vinculats als seminaris i un examen serviran per a posar de manifest el treball dut a terme pels alumnes al llarg del trimestre.
Temari
Part 1.- La Restauració durant el regnat d'Alfons XII i la Regència de Maria Cristina (1875-1902)
1) El sistema canovista. La Constitució de 1876 i el torn de partits
2) L'oposició al sistema
3) Regionalisme i nacionalisme
4) La liquidació de l'imperi colonial: Cuba i Filipines
5) El 98 i les seves repercussions
6) Societat i mentalitat. L'educació (1875-1902)
Part 2.- La crisi de la Restauració. El regnat d'Alfons XIII (1902-1923)
1) Regeneracionisme i revisionisme polític
2) Les crisis de 1909 i 1917
3) La guerra colonial al Marroc. El desastre d'Annual
Part 3.- La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)
1) Les causes del cop d'Estat
2) El cop de 1923
3) El Directori Militar (1923-1925)
4) El Directori Civil (1925-1930)
5) L'oposició a la dictadura i la caiguda de Primo de Rivera
6) De la monarquia alfonsina a la Segona República
7) Evolució econòmica (1902-1931)
8) La societat (1902-1931)
Part 4.- La Segona República (1931-1936)
1) La Constitució de 1931 i el Bienni Reformista
2) El Bienni radical-cedista
3) Les eleccions de 1936 i el Front Popular
4) La cultura espanyola des dels inicis de la Edad de Plata fins el 1936
Part 5.- La Guerra Civil (1936-1939)
1) La sublevació militar
2) El desenvolupament de la Guerra Civil
3) Evolució política de les dues zones durant la Guerra Civil
4) La dimensió internacional del conflicte
5) Les conseqüències de la Guerra Civil
3. Prerequisits per al seguiment de l'itinerari formatiu
Coneixements previs. L'alumnat ha de conèixer els principals esdeveniments del període. Hauria de saber alguna cosa de la història espanyola des de l'inici del segle XIX i fins a mitjans segle XX. Així mateix, seria recomanable que tingués uns coneixements mínims sobre la història moderna d'Espanya.
Capacitats bàsiques necessàries per iniciar el procés d'aprenentatge. L'alumnat ha de poder seguir les classes magistrals i els seminaris que utilitzaran com a llengua vehicular el català.
Itineraris formatius dels quals forma part l'assignatura. L'assignatura forma part de l'itinerari d'Història política i social.
Relació amb assignatures del pla d'estudis. Està relacionada amb les assignatures Història Contemporània I i II i Història moderna d'Espanya.
|
4. Competències a assolir en l'assignatura Competències generals |
Competències específiques |
|
Instrumentals 1.1. Comunicació oral i escrita adequada a la correcta exposició dels treballs requerits. 1 Correcció, claredat i precisió, en les seves exposicions orals o escrites. 2 Capacitat de síntesi: saber extreure i comunicar les idees principals d'un text. 3 Defensa dels arguments assumits davant del professor i dels companys de classe. 4 Capacitat de posar de manifest un esperit crític amb les interpretacions del professor, dels textos escrits i de la resta de companys. 5 Capacitat d'iniciativa: saber interactuar a les classes magistrals i els seminaris. 1.2. Capacitat investigadora. 6 Capacitat per a enfrontar-se a documentació secundària i primària. 7 Capacitat per a seleccionar la informació i, posteriorment, ordenar-la. 8 Capacitat per a oferir uns resultats clars i ordenats. 1.3. Capacitat analítica. 9 Capacitat per a interioritzar i desagregar els elements constitutius d'un text. 10 Capacitat de jerarquitzar els diversos elements d'un text prèviament determinat. 1.4. Iniciativa i capacitat per complementar la informació amb l'ajuda de textos bàsics. 11 Foment de la recerca bibliogràfica. 12 Habilitats informàtiques: recerca a internet. 13 Habilitats gràfiques: llegir i dinamitzar gràfics i situacions similars.
Interpersonals -2.1.- Bona aptitud per treballar en equip. -2.2.- Capacitat d'informar sobre el desenvolupament dels treballs. -2.3.- Receptivitat de la diversitat.
Sistemàtiques 3.1.- Capacitat d'aprenentatge. 3.2.- Aptitud per a integrar coneixements i mètodes de diverses disciplines. 3.3.- Disposició per a treballar autònomament. 3.4.- Habilitat per a la resolució de preguntes de temàtica històrica vinculades a la història política, econòmica, social o cultural. 3.5.- La capacitat d'aplicar el sentit comú els nous coneixements. 3.6.- Capacitat per a aplicar els coneixements teòrics a la pràctica |
1.1.- Adquisicions de conceptes bàsics, habilitats i raonament referits a l'àrea analitzada.
1.2.- Capacitat per endinsar-se en el llenguatge i en el raonament dels diferents protagonistes polítics, socials i culturals del període.
1.3.- Capacitat per a distingir entre esdeveniments històrics d'abast mundial dels regionals o locals
1.4.- Capacitat per a aconseguir informació històrica en algunes pàgines web bàsiques
1.5.- Capacitat per a contextualitzar articles de diari en el seu adequat context polític i sociològic
|
5. Avaluació
La qualificació de l'examen de la convocatòria ordinària, al final del trimestre, representarà el 70% de la nota final; el 30% restant s'aconseguirà a través de l'avaluació continuada als seminaris.
5.1. Concreció de les competències i de la seva avaluació
Condicions per concórrer a la recuperació:
a) Si un estudiant es presenta a l'examen final i suspèn, té dret a la recuperació de l'examen, encara que no hagi assistit a cap seminari ni fet cap presentació oral. En aquest cas, però, l'examen de recuperació només li podrà donar el 70% de la nota total, perquè el 30% dels seminaris, en ser una activitat d'avaluació presencial, l'haurà perdut. En aquest cas, per aprovar l'assignatura, haurà de tenir una bona nota a l'examen de recuperació, per arribar a 5 en la nota total.
b) Si un estudiant fa, com a mínim, una presentació oral (seminari), ja té dret a presentar-se a la recuperació, encara que no es presenti a l'examen. En aquest cas, farà l'examen en la recuperació, al qual caldrà sumar la nota que hagi obtingut als seminaris.
c) A la recuperació no es faran intervencions orals ni res que les substitueixi.
Aquests criteris desenvolupen la Normativa Acadèmica dels Ensenyaments de Grau de la UPF, de 9 de juliol de 2008, que en la seva modificació de 9 de maig de 2012 estableix com a novetat una única convocatòria per assignatura i curs acadèmic, la possible recuperació de les assignatures durant el curs (art. 10.3) i el tancament definitiu de les actes del curs acadèmic al final del mes de juliol (art. 11.3.4).
1. Podran optar a la recuperació d'una assignatura els estudiants que hagin obtingut la qualificació de Suspens en l'avaluació ordinària del trimestre corresponent.
2. La recuperació de totes les assignatures de primer curs s'efectuarà al mes de juliol. En la resta de cursos, es farà a mitjans del trimestre següent, per a les assignatures del primer i el segon trimestre, i al mes de juliol, en el cas de les assignatures del tercer trimestre.
3. No podran concórrer al procés de recuperació els estudiants que renunciïn a l'avaluació per mitjà de sol·licitud adreçada a la secretaria de la Facultat com a màxim el darrer dia de classe del trimestre pel procediment telemàtic establert (art. 11.4.2 i art. 11.5).
4. Tampoc no podran concórrer al procés de recuperació els estudiants que, tot i no haver renunciat formalment a l'avaluació, no hagin presentat o participat en cap dels exercicis, activitats, proves, treballs o qualsevol altre instrument d'avaluació previst en el PDA (art. 11.4.2). Només en aquest cas es qualificarà amb No presentat.
5. Únicament es podran recuperar les activitats d'avaluació que no hagin estat superades. Les notes parcials aprovades es guardaran i s'inclouran en la nota final amb el mateix pes o percentatge que tenien en l'avaluació ordinària.
6. Serà objecte de recuperació la totalitat de les notes suspeses de l'assignatura, llevat d'aquelles activitats d'avaluació continuada que exigeixin la presència de l'estudiant a classe.
7. Les activitats presencials no recuperables, però, no podran suposar mes del 30% de la nota final de la recuperació, encara que en l'avaluació ordinària hagin tingut un percentatge superior.
8. A criteri del docent, es podran establir per a la recuperació unes activitats diferents de les emprades en l'avaluació ordinària, sempre que s'hi valorin les competències i continguts fonamentals exigits en l'assignatura i s'hi respectin el percentatges establerts en els punts anteriors.
9. Sobre el plagi: En el decurs dels darrers trimestres un fenomen que era més esporàdic i que es tractava individualment, ha proliferat i necessita un tractament més ordenat i clar. Ens referim al plagi. Es dóna tant de fonts en paper o de documentació que es pot trobar a la xarxa, sense citar-ne la procedència i que es fa passar com a materials propis.
Des dels estudis, volem treballar per aturar aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres: d'una banda informant (i formant) més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no, i de l'altra, fixant clarament la penalització que aquesta conducta, si és detectada, comporta per a l'estudiant.
Per a l'avaluació de l'estudiant es prioritzaran les següents competències:
a) Avaluació final
L'examen final consistirà en el desenvolupament de preguntes teòriques que es correspondran amb temes del programa de l'assignatura. Mitjançant les preguntes teòriques de desenvolupament s'avaluarà el coneixement més aprofundit de la matèria objecte de l'assignatura.
b) Avaluació continuada de les activitats en subgrup
|
Què s'avaluarà |
Com s'avaluarà |
|
Capacitat d'anàlisi i síntesi |
Activitats en subgrup |
|
Comunicació oral i escrita en la llengua nadiua |
Activitats en subgrup |
|
Raonament crític |
Activitats en subgrup |
Període temporal en què es durà a terme: l'avaluació continuada es durà a terme durant els seminaris i l'avaluació final es realitzarà en finalitzar el trimestre.
Tipus d'activitat: l'avaluació continuada cerca que l'alumnat adquireixi les capacitats d'aplicar i sintetitzar els coneixements adquirits durant el trimestre. L'avaluació final té com objectiu comprovar els coneixements de l'alumnat sobre la matèria.
6. Continguts
|
Conceptes |
Procediments |
Actituds |
|
· L'alumnat ha de: 1. Entendre quins són els principals factors diferencials entre Espanya i els altres països europeus. 2. Analitzar les diferents conjuntures polítiques a Espanya durant la Restauració. 3. Entendre quins van ser els canvis econòmics principals a Espanya durant el període i valorar-ne els seus límits. 4. Relacionar la història d'Espanya amb el context internacional. 5. Valorar la importància, també a escala internacional, de la cultura espanyola durant aquest període. 6. Entendre que durant la Restauració es van assentar les bases per a la modernització de les estructures socials, polítiques i econòmiques espanyoles. 7. Analitzar els principals esdeveniments i les causes de la crisi de la Segona República i el desenvolupament de la Guerra Civil. |
La correcció en l'exposició oral dels treballs, de les intervencions en els seminaris i dels treballs escrits. |
· Interès per conèixer i ampliar la informació. · Tendència a contrastar la informació rebuda. · Presa de posicionament respecte a la informació analitzada. · Actitud reflexiva sobre la implicació dels nous coneixements. · Presa de consciència de la necessitat de planificar accions per integrar els nous coneixements. · Tendència a la justificació i consistència científica dels treballs elaborats. · Participació constructiva (escolta activa, respecte per les opinions dels altres...). |
7. Metodologia
La metodologia de l'assignatura no es basa únicament en les anomenades classes magistrals o de grup plenari, és a dir, les impartides pel professor de l'assignatura, sinó que, a més, s'inclouen altres activitats docents, com:
1 Presencial (a l'aula): les classes de grup plenari on s'introdueixen els coneixements bàsics de l'assignatura.
2 Presencial (a l'aula): seminaris vinculats a les competències i els continguts a assolir en aquesta assignatura. Aquests cerquen la participació activa de l'alumnat, amb la preparació de lectures, treballs i la intervenció oral en els seminaris.
3 Dirigit (fora de l'aula): els treballs per als seminaris i la possible utilització d'audiovisuals per a contextualitzar el període històric. Aquestes activitats tenen com a finalitat la participació de l'alumnat en el procés d'aprenentatge de la història del període.
4 Autònom (fora de l'aula): la lectura, utilització i recerca de fonts primàries i secundàries.
8. Fonts d'informació i recursos didàctics
I. Bibliografia general
ÁLVAREZ JUNCO, José.- Mater Dolorosa. La idea de España en el siglo XIX, Madrid, Taurus, 2001.
ARTOLA, Miguel.- Los orígenes de la España Contemporánea, Madrid, Instituto de Estudios Políticos, 1986.
ARTOLA, Miguel.- Partidos y programas políticos, 1808-1936, Madrid, Aguilar, 1974.
BONAMUSA, Francesc; SERRALLONGA, Joan (eds.).- La sociedad urbana en la España contemporánea, Barcelona, Asociación de Historia Contemporánea/UAB, 1994.
BOTTI, A.- Cielo y dinero. El nacionalcatolicismo en España (1881-1975), Madrid, Alianza, 1992.
BULDAIN, Blanca (coord.).- Historia contemporánea de España (1808-1923), Madrid, Akal, 2011.
CARR, Raymond.- España 1808-1975, Madrid, Ariel, 2007.
CARRERAS, Albert; NADAL, Jordi (dirs.).- Pautas regionales de la industrialización española (siglos XIX y XX), Barcelona, Ariel, 1990.
CARRERAS, Albert; SUDRIÀ, Carles (comps.).- La economía española en el siglo XX. Una perspectiva histórica, Barcelona, Ariel, 1987.
CARRERAS, Albert; TAFUNELL, Xavier.- Historia económica de la España contemporánea, Barcelona, Crítica, 2007.
CASANOVA, Julián.- República y guerra civil, Barcelona-Madrid, Crítica-Marcial Pons, 2007. Vol. 8 Historia de España, dirigida per Josep Fontana i Ramon Villares.
COMÍN, Francisco.- Hacienda y economía en la España contemporánea (1800-1936), Madrid, Instituto de Estudios Fiscales, 1988.
FONTANA, Josep.- La época del liberalismo, Barcelona-Madrid, Crítica-Marcial Pons, 2006. Volumen 6 Historia de España (dir. Josep Fontana; Ramón Villares).
GARCÍA DELGADO, José Luis (ed.).- España entre dos siglos: 1875-1931. Continuidad y cambio, Madrid, Siglo XXI, 1991.
GARCÍA DELGADO, José Luis (ed.).- Las ciudades en la modernización de España. Los decenios interseculares, Madrid, Siglo XXI, 1992.
GARCÍA MADARIA, J. M.- Estructura de la administración central (1808-1931), Madrid, Instituto Nacional de Administración Pública, 1982.
GUEREÑA, J. L.; MORALES MUÑOZ, M. (coords.).- Los nacionalismos en la España contemporánea. Ideologías, movimientos y símbolos, Málaga, Diputación de Málaga/CEDMA, 2006.
JULIÁ, Santos.- Historias de las dos Españas, Madrid, Taurus, 2004.
JULIÁ, Santos; GARCÍA DELGADO, José Luis; JIMÉNEZ, Juan Carlos; FUSI, Juan Pablo.- La España del siglo XX, Madrid, Marcial Pons, 2003.
LANNON, F.- Privilegio, persecución y profecía. La Iglesia Católica en España, 1875-1975, Madrid, Alianza, 1990.
MARTÍNEZ CUADRADO, Miguel.- Elecciones y partidos políticos en España, 1868-1931, Madrid, Taurus, 1969.
MARTÍNEZ CUADRADO, Miguel.- La burguesía conservadora, 1874-1931, Madrid, Alianza, 1981.
NADAL, J.- La población española: siglos XVI a XX, Barcelona, Ariel, 1973.
NADAL, Jordi.- El fracaso de la Revolución industrial en España, 1814-1913, Barcelona, Ariel, 1977.
PAREDES, Javier (coord.).- Historia contemporánea de España (siglos XIX y XX), Barcelona, Ariel, 1998.
PÉREZ PICAZO, Maria Teresa.- Historia de España del siglo XX, Barcelona, Crítica, 1996.
PRADOS DE LA ESCOSURA, Leandro.- De imperio a nación: crecimiento y atraso económico en España, 1780-1930, Madrid, Alianza, 1988.
PUELLES BENÍTEZ, Manuel de.- Educación e ideología en la España contemporánea, Madrid, Tecnos, 1999.
RIQUER, Borja de.- La dictadura de Franco, Barcelona-Madrid, Crítica-Marcial Pons, 2010. Vol. 9 Historia de España, dirigida per Josep Fontana i Ramon Villares.
SERRANO, Carlos.- El nacimiento de Carmen. Símbolos, mitos y nación, Madrid, Taurus, 1999.
TORTELLA, Gabriel.- El desarrollo de la España contemporánea. Historia económica de los siglos XIX y XX, Madrid, Alianza, 1997.
URÍA GONZÁLEZ, J. (ed.).- La cultura popular en la España contemporánea: doce estudios, Madrid, Biblioteca Nueva, 2003.
VILAR, Pierre.- Historia de España, Barcelona, Crítica, 1989.
VILLARES, Ramon; MORENO LUZÓN, Javier.- Restauración y Dictadura, Barcelona-Madrid, Crítica-Marcial Pons, 2009. Vol. 7 Historia de España, dirigida per Josep Fontana i