Curs 2013-2014

Historia de la Catalunya Medieval (20072)

Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: tercer/quart
Trimestre: tercer

Número de crèdits ECTS: 5
Hores de dedicació de l'estudiant: 100
Llengua de docència: català
Professora: Lucía Conte

1. Presentació de l'assignatura

1.1. L'assignatura

L'assignatura proposa una introducció històrica a la Catalunya medieval, des d'un enfocament multidisciplinari però fonamentada en fonts històriques primàries i secundàries.

La història medieval de Catalunya semblaria que està de moda: hi ha un cert interès general per aquesta època que es tradueix en la seva presencia als mitjans, en la proliferació de literatura i activitats educatives o d'oci que la recreen i en la tradicional identificació de l'edat mitjana catalana amb l'època que va donar les bases de la conformació de la consciència nacional catalana. En aquest context, és important fer una aproximació a la història catalana medieval que sigui rigorosa i fugint dels tòpics apropi a la realitat que les fonts primàries ens presenten sobre un moment cabdal de la història catalana. A partir d'aquí, de les fonts , estudiants i professora faran una anàlisi que permeti reconèixer les arrels medievals en la nostra cultura i societat actuals, amb esperit crític i sense les pre-concepcions que, fins ara, es puguin tenir sobre el què va ser l'edat mitjana a Catalunya.

Aquesta assignatura, en definitiva, pretén abordar les bases de la Catalunya medieval transcendint la seva història política i dibuixant el panorama d'una societat que era diversa i multicultural, i parant atenció a aspectes de la vida privada i de la història de les mentalitats. Essent una introducció a la història de Catalunya, l'enfocament del curs serà multi focal i multidisciplinari, com és propi dels estudis humanístics en què s'emmarca, i té la intenció de desvetllar algunes línies d'interès i que provoquin ulteriors treballs d'investigació per part dels estudiants, en el marc del curs, o en recerques futures. Així, s'estudiarà la Catalunya medieval des del punt de vista de la formació política, l'organització i jerarquització de l'espai al camp i a la ciutat, la família, les estructures socials, l'administració de justícia civil i eclesiàstica, les activitats econòmiques i les minories religioses.

1.2. La professora

Lucía Conte Aguilar

Universitat Pompeu Fabra

Facultat d'Humanitats

Despatx 40.159 (Edifici Roger de Llúria)

Hores de visita: els dies de classe, de 17 a 18h

Hores de tutoria: els dies de classe, de 17 a 18h i amb cita prèvia

93 542 19 35

[email protected]

Lucía Conte Doctora en Història Medieval per l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives de la UPF i és professora associada del Departament d'Humanitats de la mateixa universitat. Es va llicenciar en Humanitats també a la UPF i obtingué un màster en Història pel Insitut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. La seva tesi doctoral "Per soplir la fragilitat i dolència de la carn": Sexualitat i moral a la diòcesi de Barcelona (s.XIV-XV) va explorar la moral sexual i la vida privada dels barcelonins en el marc de la reforma eclesiàstica. Els primers resultats d'aquestes investigacions es varen publicar sota el títol "Formes de transgressió a les parròquies barcelonines a la primera meitat del segle XIV, segons els registres de visites pastorals" a El món urbà a la Corona d'Aragó, de 1137 als Decrets de Nova Planta, Barcelona, UB, 2003.

Les seves investigacions i la seva docència s'han centrat en història local de Barcelona, història de la vida privada i les mentalitats i història de les cultures del llibre a la època medieval i moderna. Des de 2003 ha impartit classes sobre aquestes temàtiques, i també sobre cultura clàssica romana a la Facultat d'Humanitats de la UPF i al Programa d'Estudis Hispànics i Europeus de la mateixa universitat, on també dirigeix l'Education Abroad Program. Ha ensenyat i dirigit acadèmicament nombrosos programes d'universitats nordamericanes de prestigi a Barcelona.

Paral·lelament una carrera en la gestió cultural, fundant una empresa de turisme cultural on va desenvolupar funcions de direcció de projectes i formació, i ha liderat diversos projectes de dinamització patrimonial per a museus, institucions públiques i empreses privades a Catalunya. Va ser membre de la Mesa de Memòria i Patrimoni en l'elaboració del Pla Estratègic de Cultura de Barcelona.

2. Competències a assolir

2.1. Competències generals

Acadèmiques:

•1) Desenvolupar la capacitat de pensar històricament

•2) Capacitat d'anàlisi i de síntesi

•3) Aplicar raonaments de diferents tipus i buscar explicacions multicausals per comprendre els fets històrics i avaluar les seves conseqüències

•4) Argumentar de forma lògica i coherent les explicacions dels esdeveniments i períodes històrics estudiats

•5) Desenvolupar la capacitat de reconèixer la diversitat social i cultural dels éssers humans en la història.

•6) Conèixer i utilitzar fonts documentals de caràcter textual, iconogràfic, estadístic o cartogràfic, per tal de realitzar una interpretació pròpia raonada.

•7) Conèixer i utilitzar estudis monogràfics i bibliografia per tal de realitzar una interpretació pròpia raonada.

Instrumentals

•1) Consolidar la capacitat de comunicar-se apropiadament de forma oral i escrita en qualsevol de les llengües d'ús acadèmic de la universitat (català, castellà o anglès)

•2) Dominar les eines informàtiques i les aplicacions imprescindibles per a l'activitat acadèmica ordinària amb vistes a la obtenció i processament de la informació, i a la presentació i publicació del treball propi.

Sistèmiques:

•1) Haver desenvolupat el sentit de la curiositat i el desig de saber el què s'ignora, imprescindibles en tot procés formatiu i en tota activitat professional amb projecció.

•2) Ésser capaç d'adaptar i aplicar els coneixements adquirits a situacions i contextos nous, de forma flexible i creativa.

Personals

•1) Desenvolupar la capacitat de raonament autònom i crític en temes o qüestions controvertides.

•2) Consolidar els hàbits d'autodisciplina, autoexigència i rigor en la realització d'un treball acadèmic

2.2. Competències específiques: Estudis Històrics/estudis antics i medievals.

•1) Conèixer, situar i interpretar els principals episodis de l'evolució històrica i cultural de la Catalunya medieval

•2) Reconèixer l'evolució de la societat catalana des de la caiguda de l'Imperi Romà fins a l'època dels grans descobriments

•3) Analitzar l'estructuració, maduració i declivi del sistema feudal a Catalunya

•4) Adquirir competència en gestió i tractament de la informació procedent de fonts diverses, primàries o secundàries

•5) Desenvolupar la capacitat d'enfrontar-se de forma raonada i crítica al passat i al present

•6) Desenvolupar la capacitat d'argumentar els principals processos socials, econòmics, polítics i culturals de l'Edat Mitjana a Catalunya

3. Metodologia

L'assignatura es composa de disset sessions o dies de classe. Les sessions estaran centrades en la lliçó impartida per la professora o un convidat especialista, però s'espera que els estudiants participin activament a classe, amb l'anàlisi de les lectures recomanades per a cada sessió. Les setmanes en què hi hagi seminari, la segona sessió completa (dues hores) es dedicarà al comentari i correcció del seminari que els estudiants hauran lliurat prèviament.

Així, les principals línies d'enfocament metodològic de l'assignatura són:

•· Classes presencials on el docent desenvoluparà els principals temes de l'assignatura i els estudiants participaran en els debats.

•· Tutories presencials que permetin a la professora fer seguiment del procés d'aprenentatge

•· Treball individual de lectura i discussió crítica per part de l'estudiant

•· Així, l'assignatura combina aprenentatge presencial a l'aula (classes presencials, seminaris i tutories) i autoaprenentatge (treball individual i estudi).

4. Continguts de l'assignatura/temari

BLOC 1: FER HISTÒRIA DE LA CATALUNYA MEDIEVAL

Sessió 1: Presentació del curs i dels seus objectius, delimitació temàtica i criteris d'avaluació. Fer història de la Catalunya Medieval: les corrents historiogràfiques i les ciències auxiliars. Documents per a l'estudi de l'Edat mitjana catalana: fonts documentals, iconogràfiques, cartogràfiques i epigràfiques (pràctica).

BLOC 2: MÉS DE MIL ANYS D'HISTÒRIA: NAIXEMENT I EXPANSIÓ DE LA CATALUNYA MEDIEVAL

Sessió 2: Catalunya abans de Catalunya: dels orígens "mítics" a l'imperi carolingi i els regnes hispànics.

Sessió 3: Catalunya a la Corona d'Aragó: entre Al-Andalus i Occitània. La construcció d'un estat feudal.

Sessió 4: Catalunya a la Mediterrània medieval: comerç, art i influències culturals

Sessió 5: La Generalitat, els consells municipals i la justícia, el crim i el càstig.

Sessió 6: Seminari 1:la tasca del investigador medievalista: Visita a un arxiu especialitzat en fons medievals (Arxiu de la Corona d'Aragó o Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

BLOC 3: VIURE A CATALUNYA A L'EDAT MITJANA

Sessió 7: L'espai urbà a la Catalunya medieval: la Barcelona gòtica com a model de creixement urbanístic: esglésies, muralles i espai públic.

Sessió 8: La societat medieval i les activitats econòmiques al camp i a la ciutat. Habitants, ciutadans, estrangers, pobres i marginats.

Sessió 9: La vida quotidiana: família i sexualitat.

Sessió 10: Seminari 2 La vida privada i l'espai urbà: creació d'un itinerari històric

BLOC 4: PENSAR, CREURE I SENTIR A CATALUNYA A L'EDAT MITJANA

Sessió 11: Cultures medievals I: Les terres d'Edom o la Catalunya jueva

Sessió 12: Cultures medievals II: L'Església cristiana.

Sessió 13: Cultures medievals II: Monestirs i ordres religioses

Sessió 14: L'Islam a Catalunya

Sessió 15: Seminari 3 Identitat i creença: comentari d'un documental històric

BLOC 7: L'EPÍLEG DE LA CATALUNYA MEDIEVAL

Sessió 16: La crisi baixmedieval a les nostres terres. Les contradiccions d'una societat en crisi i la transició al món modern.

Sessió 17: Mirar avui la Catalunya medieval. Conclusions i tancament del curs.

5. Avaluació

L'avaluació del curs i la nota final obtinguda es distribuirà de la següent manera:

Avaluació final:

•· Treball de curs: 30%

•· Examen final: 40%

Avaluació continuada:

•· Seminari 1: 10%

•· Seminari 2: 10%

•· Seminari 3: 10%

Per aprovar l'assignatura serà imprescindible haver-se presentat i aprovat l'examen final: només així es farà el còmput de la resta de les notes parcials.

Aquesta distribució de la nota final pretén avaluar les competències descrites en aquest programa docent d'assignatura centrant-se en les capacitats d'analitzar i sistematitzar la informació i de presentar conclusions i raonaments crítics, especialment per escrit.

•· Pel què fa a presentacions per escrit, els estudiants hauran de produïr un treball de curs (30%), un examen final (40%) i tres exercicis (30%), un per a cada seminari.

•· Pel què fa a presentacions orals de la informació, els estudiants hauran de comentar i argumentar a classe els exercicis que hauran fet per a cada seminari (10%).

AVALUACIÓ FINAL

El treball de curs: es tracta d'un assaig sobre un dels temes de referència del curs (la professora facilitarà un llistat de temes suggerit). El treball es lliurarà en paper i via moodle, abans del dia 11 de juny de 2013 i s'haurà de consensuar el tema escollit amb la professora no més tard del dilluns dia 28 d'abril de 2013.

El treball serà individual, de 15 pàgines mínim d'extensió i a l'aula global es penjaran instruccions especifiques i detallades per a la seva execució.

L'examen final: es tracta d'un examen escrit, de síntesi del curs, que avaluarà el què cada estudiant hagi assimilat dels temes principals desenvolupats durant el curs. Constarà d'una part de qüestionari i una altra de comentari de text crític i es proveiran més detalls sobre el format de l'examen a l'aula global.

AVALUACIÓ CONTINUADA:

Els seminaris: Els estudiants hauran de lliurar tres exercicis escrits al llarg del curs que els permetran aprofundir en els continguts treballats a classe a través de l'ús de recursos d'informació diferents a les fonts publicades, amb la intenció de familiaritzar els estudiants amb el treball d'investigació i obtenció d'informació des de diferents perspectives. És per això que un dels seminaris es farà a partir de l'anàlisi de fonts no publicades, un altre a partir de la ciutat i els seus edificis com a font d'interès històric i un darrer a partir d'un documental.

Pel què fa a la tipologia dels exercicis proposats, aquests van dirigits a què els estudiants produeixin activitats enllà de l'assaig acadèmic convencional, que els hi permetin entrar en contacte amb el tipus de treball que hauran de desenvolupar, eventualment, en la seva futura vida professional. És per això que es exercicis proposats seran la realització d'una regesta documental, la producció d'un itinerari de turisme cultural i la redacció d'una crítica de pel·lícula documental.

Els estudiants hauran de realitzar l'exercici proposat abans de la sessió indicada per al seminari, i durant la trobada a la classe es comentarà i corregirà l'exercici. Les instruccions i preguntes per a cada seminari es penjaran a l'aula global de l'assignatura.

Així, a banda de la nota obtinguda en l'exercici escrit, és important l'activitat de l'estudiant en el transcurs de les sessions de seminari, i la qualitat i freqüència de les seves intervencions matisarà la seva nota en aquest concepte.

Igualment, es pressuposa l'assistència puntual i regular a totes les sessions de classe, participant-hi de forma activa i constructiva, havent fet les lectures prèvies recomanades per poder fer aportacions al discurs.

RECUPERACIÓ:

Els alumnes que suspenguin l'assignatura en l'avaluació ordinària de juny comptaran amb la possibilitat de recuperar les parts suspeses al juliol. Això vol dir que podran repetir qualsevol treball de seminari, l'examen o el treball d'investigació, i la nota obtinguda en la recuperació serà substituïda per la nota obtinguda inicialment al juny, i amb el mateix valor relatiu.

La copia o plagi de material, sigui en treballs o en els examens, implicarà una nota de zero en tota l'assignatura.

6. Bibliografia i recursos d'informació

6.1. Bibliografia bàsica i de referència

•· AVENTIN, M. J.M. SALRACH. Historia Medieval de Catalunya. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya . Proa, 1998.

•· BOLOS, J. Diccionari de la Catalunya Medieval, Barcelona, Edicions 62, 2000

•· SALRACH, J.M. Catalunya a la fi del primer mil·lenni, Lleida, Eumo-Pagès, 2004.

•· VILAR, P. Història de Catalunya . Barcelona, vols. 2-3. Edicions 62, 1987.

•· Catalunya romànica , 27 vols. Barcelona, Enciclopedia Catalana, 1984-1998 Enciclopèdia Catalana

•· HURTADO, V i J. MESTRE; T. MISERACHS, Atlas d'Història de Catalunya. Barcelona, Edicions 62, 1995

•· VV.AA. Catalunya romànica , 27 vols. Barcelona, Enciclopedia Catalana, 1984-1998

•· VV.AA. Dictionary of the Middle Ages, ed. Joseph R. Strayer, Nueva York: Charles Scribner´s Sons, 1982-1989

6.2. Edicions de fonts

•· Codex Iuris Canonici, (http://www.vatican.va/archive/cod-iuris-canonici/latin/documents/cic_liberII_lt.html#TITULUS_I).

•· Fundació Noguera, col·lecció de fonts: Textos i documents; Estudis; Acta Notariorum Cataloniae; Llibres de privilegis; Diplomataris

•· Institut d'Estudis Catalans (diversos volums): Catalunya Carolíngia

•· Llibre IX de les Constitutions i altres drets de Cathalunya, compilats en virtut del capítol de Cort LXXXII de les Corts per la S.C.y R. Majestat del rey don Philip IV nostre senyor, celebradas en la ciutat de Barcelona, any 1702. Barcelona: en casa Joan Pau Martí i Josep Llopis, estampers. 1704

•· CODOIN: Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón (Alguns volums es poden consultar en línia)

•· COULET, N. Les visites pastorales.Typologie des sources du moyen âge occidental. fasc. 23. Turnhout: Brepols.1972.

•· CINGOLANI, S.M. (Ed.): Les Quatre Grans Cròniques. Barcelona, Edicions 62, 2009

•· EIXIMENIS, F. Lo Crestià. Barcelona: Edicions 62.1983

•· MARTÍ BONET, J. M., et al. Processos de l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya/Arxiu Diocesà de Barcelona.1984

•· MIRET I SANS, J. Sempre han tingut béch les oques: apuntacions per la historia de les costumes privades. Barcelona: Alta Fulla. 2000

•· RIERA I SANS, J. (ed.), El Cavaller i l'alcavota : un procés medieval, Barcelona, Club Editor, 1987

6.3. Bibliografia recomanada

•· ABULAFIA, D. A Mediterranean Emporium. The Catalan Kingdom of Majorca, Cambridge 1994;

•· ARIES, Ph. (dir). Historia de la vida privada. Madrid,Taurus, 1992.

•· ADRIANSES, Juan, La seducción: historia de la vida privada de Occidente Barcelona, Martinez Roca, 2000

•· AVENTÍN, M. La societat rural a Catalunya en temps feudals, Barcelona: Columna. 1996

•· AVENTÍN, M. "Família i unitat d'explotació" a Història agrària dels Països Catalans,v.2. Edat Mitjana. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca i Universitats. 2004.

•· BALARD, M., J-P. GENET, M. ROUCHE, De los bárbaros al Renacimiento, Madrid: Akal, 1994

•· BANKS, Ph. "El creixement físic de Barcelona, segles X-XIII". El procés urbà i la identitat gòtica de Barcelona. Barcelona: Quaderns d'Història (8) Barcelona: ICUB, 2005

•· BARO, M. et al. "Del espacio simbólico al espacio material: recorridos por la Barcelona gótica". El espacio urbano en la Europa medieval: Nájera. Encuentros Internacionales del Medievo. Nájera 26-29 de julio 2005. Nájera: Encuentros Internacionales del Medievo, 2005

•· BATLLE, C., Planteamientos sobre la familia burguesa en la Barcelona del siglo XIII, Madrid, UCM, 1989.

•· BATLLE, C. "Las bibliotecas de los ciudadanos de Barcelona en el siglo XV", en Livre et lecture en Espagne et en France sous l'Ancien Régime, Paris, ADPF, 1981.

•· BATLLE, C. , "La Casa burguesa en la Barcelona del siglo XIII", en Acta Medievalia-Anexo de textos medievales n. 1, 1982

•· BATLLE, C., Barcelona a mediados del siglo XV. Una crisis urbana, Barcelona, El Albir, 1976

•· BATLLE, Fires i mercats. Factors de dinamisme econòmic i centres de sociabilitat (s.XI a XV,. Barcelona, Dalmau, 2004.

•· BATLLE, C. i T. VINYOLES, Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques, Barcelona, Dalmau, 2002.

•· BAUCELLS, J. Vivir en la Edad Media: Barcelona y su entorno en los siglos XIII y XIV (1200-1344). Barcelona: CSIC-Institució Milà i Fontanals. 2004

•· BENSCH, S. P. Barcelona i els seus dirigents, 1096-1291, Barcelona: Seminari d'Història de Barcelona Proa, 2000

•· BISSON, T.N., The Medieval Crown of Aragon: A Short History . Oxford: Clarendon Press, 1986

•· BISSON, T. N, L'impuls de Catalunya. L'època dels primers comtes-reis (1140-1225). Vic, Eumo, 1997

•· BOLOS, J., Els orígens medievals del paisatge català: L'arqueologia del paisatge com a Font per a conèixer la història de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 100), 2004

•· BONNASSIE, P. Catalunya mil anys enrera. Creixement econòmic i adveniment del feudalisme a Catalunya, de mitjan segle X al final del segle XI, Barcelona: Edicions 62, 1979)

•· BROOKE, C. The Medieval Idea of Marriage. Oxford: Claredon Press. 1994.

•· BROWN, P. The Body and Society. Men, Women and Sexual Renunciation in Early Christianity. London: Faber and Faber. 1990

•· BOSCÀ, J. V., "Sortílegas, adivinas y cojuradoras: indicios de una religiosidad prohibida", Santes, monges i fetilleres, espiritualitat femenina medieval. Revista de Historia Medieval (2) 1991

•· BOSWELL, J., La Misericordia Ajena, Barcelona, Muchnik Editores, 1999

•· BOSWELL, J. The Royal Treasure: Muslim Communities under the Crown of Aragon in the Fourteenth Century. New Haven: Yale University Press.1977

•· BULLOUGH, V. "The Prostitute in the Early Middle Ages". Bullough, V. i J. A. Brundage (eds.) Sexual Practices and the Medieval Church. Buffalo, New York: Prometheus Books. 1982, pàgs. 34-42.

•· BULLOUGH, V. i J. A. BRUNDAGE, Handbook of Medieval Sexuality, New York: Garland. 1996.

•· BULLOUGH, V. i J. A. BRUNDAGE (eds.) Sexual Practices and the Medieval Church. Buffalo, New York: Prometheus Books. 1982, pàgs. 118-128

•· BRUNDAGE, J. "Concubinage and Marriage in Medieval Canon Law". Bullough, V. i J. A. Brundage (eds.) Sexual Practices and the Medieval Church. Buffalo, New York: Prometheus Books. 1982, pàgs. 118-128

•· BRUNDAGE, J. "Intermarriage between Christians and Jews in Medieval Canon Law". Jewish History, n. 3. New York: Springer. 1988, pàgs. 25-40.

•· BÜHLER, J., Vida y cultura en la Edad Media. México, 1975

•· BURNS, R. I., Muslims, Christian and Jews in the Crusader Kingdom of Valencia: Societies in Symbiosis, Cambridge: Cambridge University Press, 1984

•· CABRÉ M. La Cura del cos femení i la medicina medieval de tradició llatina: els tractats "De ornatu" i "De decorationibus mulierum" atribuïts a Arnau de Vilanova, "Tròtula" de mestre Joan, i "Flos del tresor de beutat", atribuït a Manuel Díeç de Calatayud. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona. 1996.

•· CABRÉ M. i T. Ortiz. "Mujeres y salud: prácticas y saberes. Presentación". DYNAMIS. Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam. Vol. 19. 1999, pàgs. 17-24.

•· CARDINI, F., Magia, brujería y superstición en el Occidente medieval, Barcelona, Península, 1992

•· CASTILLO SAINZ, J., De la infancia al matrimonio : el trabajo de la mujer y la vertebración de la unidad familiar en la Valencia bajomedieval, Valencia, Universitat de Valencia, 1995

•· CONTE, L., "Formes de transgressió a les parròquies de Barcelona segons les visites pastorals de principis del segle XIV", El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta, Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2000

•· CONTE, L. "Clergues i feligresos a la les parròquies del Vallès a la Baixa Edat Mitjana. Una aproximació desde les Visites Pastorals". Salrach, J. M. (dir.) Barcelona. IUHJVV-UPF. 2003 (Treball d'Iniciació a la Recerca inèdit).

•· CÓRDOBA DE LA LLAVE, R., "Criminalidad sexual en la Edad Media. Fuentes, estudios y perspectivas", Historia a Debate. Medieval, Santiago de Compostela, Universidad de Santiago de Compostela. 1995, pàgs. 49-61

•· CORTEGUERA, L. R. 2002, For the common good. Popular politics in Barcelona, 1580-1640, Ithaca, Cornell University Press.

•· CUBELES, A., La muralla medieval de Barcelona i els seus portals, Barcelona, MHCB; 2007

•· D'ABADAL, R. Pere el Ceremoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya, reedició i traducció Barcelona 1986

•· D'ABADAL, R., Els Primers comtes catalans, Barcelona: Vicens-Vives, 1980; Josep M. Salrach, Catalunya a la fi del primer mil·leni, Lleida: Pagès, Vic: Eumo, 2004

•· DUBY, G, Historia de las mujeres en occidente, Madrid, Taurus, 2000.

•· DUBY, G., El caballero, la mujer y el cura: el matrimonio en la Francia feudal, Madrid, Taurus, 1982.

•· DUBY, G., El amor en la Edad Media y otros ensayos, Madrid, Alianza, 1990.

•· FARIAS, V., R. MARTÍ, A. CATAFAU, Les Sagreres a la Catalunya medieval. Girona, Documenta Universitaria, 2007

•· FARÍAS, V. "La sacraria catalana (c. 1025-c.1200). Características y desarrollo de un tipo de asentamiento eclesial". Studia Historica-Historia Medieval. 11.1993, pàgs. 81-121

•· FELIU, E., La cultura hebrea a la Barcelona medieval, Barcelona, Institut Municipal d'Hisòria, 1996

•· FERRO,V. El Dret Públic Català. les institucions de Catalunya fins el Decret de Nova Planta. Vic: Eumo.1987

•· FLANDRIN, J.L., Orígenes de la familia moderna. La família, el parentesco y la sexualidad en la sociedad tradicional, Barcelona, Crítica, 1979.

•· FLANDRIN, J.L, La moral sexual en Occidente, Barcelona: Plural, 1984.

•· FONT RIUS, J. M. "Les insitucions de la Corona d'Aragó en la primera meitat de segle XV" IV Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. Mallorca: Universitat de Barcelona. 1955, p. 13

•· GEARY, P. J., Living with the dead in the Middle Ages, Ithaca, Cornell University Press, 1994.

•· GINZBURG, C., Historia nocturna. Un desciframiento del aquelarre, Barcelona, Muchnick editores, 1991.

•· GUILLERE, C. Girona medieval. L'etapa d'apogeu, 1285-1360, Girona: Diputació de Girona / Ajuntament de Girona, 1991

•· HUGHES, R., Barcelona. Barcelona, Anagrama, 1994

•· KLEIN, E., Jews, christian society and royal power in medieval Barcelona. The University of Michigan press, 2006

•· LAGARDE, M., Cautiverios de las mujeres: madres, esposas, monjas, putas, presas y locas, México, UNAM, 1990.

•· LE GOFF, J. La civilización del Occidente medieval, Barcelona: Paidós, 1970

•· LLUCH,R. Els remences. La senyoria de l'Almoïna de Girona als segles XIV i XV. Girona, Documenta Universitaria, 2005

•· MARTÍ BONET, J. M. Història de l'església antiga. La seva fe és la nostra. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona. 2001

•· MARTÍ BONET, J. M. Història de l'església medieval. Naixement, infantesa i joventut d'Europa.. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona. 2000

•· MAZO KARRAS, R. Sexuality in Medieval Europe: Doing unto others. New York and London: Routledge. 2006

•· MIRET I SANS, J. , Sempre han tingut béch les oques: apuntacions per la historia de les costumes privades, Barcelona, Alta Fulla. 2000

•· MORA, V., El call de Barcelona: un recorrido por el barrio judío medieval. Barcelona, MHCB, 2007

•· MORA, V., "The Jewish communities of Catalonia: Barcelona, Tarragona and surrounding area". Jewish Catalonia, Barcelona, MHC, 2002

•· MORA, V., La Cataluña judía. Viaje por las tierras de Eldom, Generalitat de Catalunya. Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, Barcelona, 2009

•· MOTIS, M.A., Los Judíos en Aragón en la Edad Media : siglos XIII-XV, Caja de Ahorros de la Inmaculada, Zaragoza, 1990

•· MAUSE, Ll., Historia de la Infancia. Madrid, Alianza, 1991.

•· PUIGVERT, J. M. Església, territori i sociabilitat (s.XVII-XIX). Vic: Eumo. 2001

•· QUAIFE, G. R. ,Magia y Maleficio. Las brujas y el fanatismo religioso, Barcelona, Crítica, 1989.

•· RICHE, P. Gerbert. El Papa del año mil, Madrid: Nerea, 1990

•· ROSSIAUD, J., La prostitución en el Medievo, Barcelona, Ariel, 1986.

•· RUIZ OLABUÉNAGA, J. I., La Descodificación de la vida cotidiana métodos de investigación cualitativa, Bilbao, Universidad de Deusto, 1989.

•· SALRACH, J.M., La fam en el món, Vic, Eumo, 2009

•· SALRACH, J.M., Entre Roma i el Renaixement. Història i textos de l'Occident Medieval, Vic, Eumo, 2002.

•· SALRACH, J.M.i M. AVENTÍN, Historia medieval de Catalunya, Barcelona, Enciclopedia catalana, 1998

•· SÁNCHEZ HERRERO, J. "Amantes, barraganas, compañeras, concubinas clericales", Clío & Crimen (5) Durango, Centro de Historia del Crimen de Durango, 2008

•· SANCHO, M. Catalunya any zero. El paper de l'Islam en els nostres orígens, Barcelona, UOC, 2005.

•· VILAGINÉS, J. El paisatge, la societat i l'alimentació al Vallès Oriental (segles X-XII). Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2001.

•· VINYOLES, T.M. "Unes notes sobre les marginades a Barcelona als segles XIV i XV". Acta historica et archaeologica mediaevalia". n. 2. Barcelona: Universitat de Barcelona. 1981.

•· VINYOLES, T. M. i C. Batlle, Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques. Barcelona: Rafael Dalmau. 2002

•· VINYOLES VIDAL, T., Els Sons, els colors i les olors de Barcelona pels volts del 1400, Barcelona, Congrés d'Història del Pla de Barcelona, 1982.

•· VINYOLES VIDAL, T., Historia de les dones a la Catalunya medieval, Lleida, Pagès, 2005.

•· VV.AA., La Barcelona gótica, Barcelona, ICUB, MHCB, 1999

•· VV.AA., La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval. Barcelona, CSIC, 1982.

•· VV.AA., Cofradías, gremios y solidaridades en la Europa medieval. XIX Semana de Estudios Medievales (Estella 20-24 de julio de 1992), Pamplona, 1993.

•· VV.AA., Del rebost a la taula: cocina y alimentación en la Barcelona gótica, Barcelona, MHCB, 1995.

•· VV.AA., Matrimonio y sexualidad: Normas, prácticas y transgresiones en la Edad Media y principios de la Época Moderna. Madrid: Mélanges de la Casa de Velázquez. n. 33, (1) 2003

•· WADE LABARGE, M., La mujer en la Edad Media, Madrid, 1988

6.4. Pàgines web

•· Catalunya Romànica, http://www.grec.net/cgibin/hecentra.pgm

•· [contra] TAEDIUM: El Bastidor, construïm Història. http://www.ub.edu/contrataedium/taedium.htm

7. Programació de les activitats docents

El quadre següent presenta la programació d'activitats de l'assignatura i els temes i exercicis setmanals previstos:

SET.	Sessió	Dia	Hora	Aula	Sub-grups	Tipus de classe	Temari/Continguts	Treball dels estudiants
1	1	Dilluns 31/03/14	15-17h		101 i 102	Plenària	Lliçó: Presentació del curs i dels seus objectius, delimitació temàtica i criteris d'avaluació. Fer història de la Catalunya Medieval: les corrents historiogràfiques i les ciències auxiliars. (1h) Documents per a l'estudi de l'Edat Mitjana catalana: fonts documentals, iconogràfiques, cartogràfiques i epigràfiques (pràctica, 1h).	Exercici pràctic a classe amb fonts documentals
1	2	Dimecres 02/04/14	15-17h		101 i 102	Plenària	Lliçó: Catalunya abans de Catalunya: dels orígens "mítics" a l'imperi carolingi i els regnes hispànics.
2	3	Dilluns 07/04/14	15-17h		101 i 102	Plenària	Lliçó: Catalunya a la Corona d'Aragó: entre Al-Andalus i Occitània. La construcció d'un estat feudal.
2	4	Dimecres 09/04/14	15-17h		101 i 102	Plenària	Lliçó: Catalunya a la Mediterrània medieval: comerç, art i influències culturals
3	5	Dilluns 28/04/14	15-17h		101 i 102	Plenària	Lliçó: La Generalitat, els consells municipals i la justícia, el crim i el càstig.	Informar per escrit del tema del treball escollit
3	6	Dimecres 30/04/14	15-17h	AHCB o ACA	101 i 102	Seminari 1	La tasca del medievalista:Visita AHCB o ACA	Anàlisi i regesta d'un document original previ a la classe. Classe comentari de documents i visita a l'ACA o AHCB
4	7	Dilluns 05/05/14	15-17h		101 i 102	Plenària	Lliçó: L'espai urbà a la Catalunya medieval: la Barcelona gòtica com a model de creixement urbanístic: esglésies, muralles i espai públic
4	8	Dimecres 07/05/14	15-17h		101 i 102	Plenària	Lliçó: La societat medieval i les activitats econòmiques al camp i a la ciutat. Habitants, ciutadans, estrangers, pobres i marginats (
5	9	Dilluns 12/05/14	15-17h		101 i 102	Plenària	Lliçó: La vida quotidiana: família i sexualitat
	10	Dimecres 14/05/14	15-16h		101	Seminari 2	La vida privada i l'espai urbà: creació d'un itinerari històric	Creació d'un itinerari històric prèvia a la classe i comentari a l'aula sobre l'exercici
	10	Dimecres 14/05/14	16- 17h		102	Seminari 2	La vida privada i l'espai urbà: creació d'un itinerari històric	Creació d'un itinerari històric prèvia a la classe i comentari a l'aula sobre l'exercici
6	11	Dilluns 19/05/14	15-17h		101 i 102	Plenària	Lliçó: Cultures medievals I: Les terres d'Edom o la Catalunya jueva
6	12	Dimecres 21/05/14	15-17h		101 i 102	Plenària	Lliçó: Cultures medievals II: L'Església cristiana
7	13	Dilluns 26/05/14	15-17h		101 i 102	Plenària	Lliçó: Cultures medievals II: Monestirs i ordres religiosos
7	14	Dimecres 28/05/14	15-17h		101 i 102	Plenària	Lliçó: L'Islam a Catalunya (1h) Discussió en grup (1h)
8	15	Dilluns 02/06/14	15-16h		101	Seminari 3	Identitat i creença: anàlisi d'un documental històric	Anàlisi crític d'un documental històric previ a la classe i comentari a l'aula sobre l'exercici
	15	Dilluns 02/06/14	16-17h		102	Seminari 3	Identitat i creença: anàlisi d'un documental històric	Anàlisi crític d'un documental històric previ a la classe i comentari a l'aula sobre l'exercici
	16	Dimecres 04/06/14	15-17h		101 i 102	Plenària	Lliçó: La crisi baixmedieval a les nostres terres. Les contradiccions d'una societat en crisi i la transició al món modern.
9	17	Dimecres 11/06/14	15-17h		101 i 102	Plenària	Lliçó: Mirar avui la Catalunya medieval. Conclusions i tancament del curs.