Curs 2013-2014
Darreres Tendencies Artístiques
Codi: 20062
Tipus: Optativa
Dedicació: 1.125 hores
Departament: Departament d'Humanitats
Coordinador: Pol Capdevila
Professorat: Pol Capdevila
Idioma: Catala
Horari:
Campus: Campus de la Ciutadella
Presentació de l'assignatura
L'assignatura es planteja iniciar l'alumne en la recerca en art contemporani. Els objectius consisteixen en assolir una perspectiva general de les tendencies principals en l'ambit ampli de l'art visual i iniciar-se en les competencies necessaries pera poder presentar en el futur els seus propis projectes de recerca i comissariat en diversos tipus d'institucions. Amb el ben entes que estudiar l'art contemporani significa coneixer les practiques artístiques,els discursos crítics i les qüestions teoriques que s'hi plantegen, l'assignatura aportara, en la mesura del possible, material tant d'historia, com de teoria i de crítica. Degut a la limitada extensió del curs, es descarta un apropament cronologic a les darreres decades de l'art contemporani, en benefici d'un apropament a les categories i fenomens que la postmodemitat artística ha aportat en diferencia a les concepcions predominants de la modemitat.
Competencies
|
Competéncies generals |
Competincies específiques |
|
1. Saber reconeixer i explicar les portacions principals de les practiques artístiques de les arreres decades.
2. Formar-se una opinió crítica !sobre les qüestions teoriques ¡sorgides a proposit de l'art ontemporani.
3. Documentar-se i desenvoluoar la |
1. Coneixer l'origen i el desenvolupament deis conceptes d'art del cos,art conceptual, d'arxiu, relacional,realista i relacional i ecnologic.
2. Coneixer els fonaments basics de les línies critiques d'art postestructuralista, analítica, deconstructivista i feminista. |
recerca en art contemporani.
. Desenvolupar l'escriptura de rítica d'art contemporani.
S.Piantejar en grup un projecte de recerca i/o comissariat en art ontemporani.
3. Coneixer bases de dades importants pera la recerca en endencies artístiques actuals (Macba, mediateca, art in context, rtbarcelona, etc).
. Escriure una crítica d'una exposició e galeria actual.
S. Participar en un projecte de recerca i/o comissariat amb la resta del grup. oneixer i desenvolupar les tasques propies d'un comissari,un productor, un gabinet de premsa o un promotor.
Continguts
1. Arts actuals? Una passejada perla Documenta (13) de 2012.
2. Arts del cos. Genealogia,variants i desenvolupament.
3. Arts del concepte. Fonaments,problemes i aportacions.
4. Realismes contemporanis. Des del neoexpressionisme fins als nous ambits de representació. S. Arts de la memoria. El mal d'arxiu.
6. Art relacional i d'imbricació social.
7. Arts tecnologiques. Un sensarium ampliat.
8. Una recerca en art contemporani: el temps en l'art.
Avaluació
L'avaluació de l'assignatura es basa en la tasca desenvolupada per l'alumne en els seminaris, en la critica d'art i en la presentació d'un projecte de recerca i/o de comissariat d'exposició en art contemporani.
a) Seminaris 1, 2 i 3: 45% de la nota
Els seminaris consisteixen en la lectura d'un o més textos, la preparació d'un exercici i la participació en la discussió en grup. L'exercici es porta per escrit el dia del seminari i es lliura al professor. Posteriorment, es pot reescriure l'exercici a partir del que s'ha treballat en la sessió. Llavors, caldra enviar-lo a través de l'aula global en un termini de quatre dies. Els exercicis lliurats més tard no seran corregits.
b) Crítica d'art: 25% de la nota
Caldra presentar una crítica d'art d'una exposició de galeria comercial esdevinguda durant el curs. L'obra o exposició escollida haura de consultar-se amb el professor abans d'escriure-la. Vegeu pautes pera la crítica d'art a l'aula global.
e) Projede de recerca i/o expositiu: 30% de la nota
En grups de 3. A partir de la/es obra/es estudiada/es en la crítica d'art, els alumnes propasaran al professor l'obra i el tema centrals pera desenvolupar un projecte de recerca i/o d'exposició en art contemporani, que alumnes i professors hauran d'acabar de concretar en una tutoria. La recerca es concretara en un assaig teoric sobre un conjunt concret d'obres o en una exposició virtual.
Quan els alumnes hagin iniciat la recerca i configurat !'estructura del treball, l'hauran de presentar oralment en una de les sessions del 4rt seminari.
La forma final del treball haura d'adequar-se a una proposta real de recerca i/o exposició a una institució. Vegeu "Pautes pera la recerca i el treball teoric i/o expositiu".
Al final del trimestre, a partir d'una exposició al grup de tots els treballs, escollirem entre tots un d'ells i
intentarem convertir-lo en realitat durant el curs academic. L'objectiu sera muntar una exposició entre tots els alumnes de classe a la Universitat o en una institució artística (Hangar, Can Felipa, etc.).
Plagi: el plagi -total o parcial d'una altra font- és un delicte academic i suposa un O en l'assignatura. Vegeu la normativa de plagi a l'aula global.
Recuperaci6
L'assignatura no es podra recuperar si durant el trimestre de classes els alumnes han presentat menys de 3 treballs deis S avaluables. Aquests casos consten com a No presentat. Aixo vol dir que únicament es podra optar a recuperació si s'ha suspes l'assignatura.
La recuperació consistira en presentar els treballs no lliurats i els suspesos durant el trimestre de classes. Els exercicis deis seminaris s'hi compten igualment, amb la diferencia que no es tindra l'opció de refer-los (com durant el curs).
L'alumne disposa d'un llibre de qualificacions amb tetes les notes a l'aula global. Qualsevol dubte sobre els treballs concrets a recuperar, s'ha de resoldre el dia de revisió de l'assignatura.
Bibliografia
5.1. Bibliografia basica
Battcock, Gregory (ed.), La Idea como atta: documentos sobre al atta conceptual, Barcelona : Gili, cop. 1977.
Bonito Oliva, A., "Transvanguardia. Italia 1 América" [1982], a Guasch, A. M., Los manifiestos del arte postmodemo, Akal, Madrid,
2000, pg. 34-43.
Bourriaud, Nicolas.. Estética relacional, Adriana Hidalgo Editora, 2007.
Bullar,Judith, "'Acerca del término 'queer'"", a Cuerpos que importan, Paidós, Buenos Aires, 2005.
Carro,Susana,"«FEMALE IMAGERY» Y DEBATE SOBRE EL ESENCIALISMO"', a Mujeres de ojos rojos. Trea, Gijón, 2010. Crimp, D., "Pictures", OctoberB (Spring 1979), The MIT Press, Boston, pg. 75-88.
Cruz, Pedro A., Hemández-Navarro, Miguel A. (Eds.), Carlografias del cuerpo: La dimensión corporal en el arte contemporáneo, 2004.
Foster, Hal, "'(Post)Modem Polemics", Perspecta, Vol. 21 (1984), pp.144-153.
Foster, Hal, "'Obscena, Abject, Traumatic", October 78( Autumm 1995), The MIT Press, Boston, pg. 106-124. Versió ampliada a "El retorno de lo real"", a El retomo de lo real, Akal, Madrid, 2001, 129-172.
Foucault, Michel, El cuerpo utópico. Las heterotopías, Editorial: Nueva Vision.
Lippard, Lucy R., The Dematerialization ofthe Arl Object from 1966 to 1972,(1973). Traducció castellana: Seis años. La dasmatarialización del objeto arlfstico, Akal, 2004.
Guasch, Ana Ma. Los Manifiestos Del ArtePosmodemo. Textos De Exposiciones, 1980-1995. Madrid: Akal, 2000. Guasch, Anna Maria. El Arte Último Del Siglo XX. Del Posminimalismo a Lo Multicultural. Madrid: Alianza, 2000.
Joachimides, Christos, "'Un nue110 espfritu en la pintura"', a Guasch, A. M., Los manifiestos del arte postmodemo, Akal, Madrid,
2000.
Ramfrez, Juan Antonio, Jes(Js Carrillo Castillo, and Laura Bra110. Tendencias Del Atta, Arte Da Tendencias a Principios Del Siglo
XXI. Madrid: Cátedra, 2004.Rush, Michael. Nuevas Expresiones Artísticas a Finales Del Siglo XX. Barcelona: Destino, 2002. Menique Wittig, "'El pensamiento heterosexual"", a El pensamiento heterosexual, Ed. Egales, Madrid, 2006.
5.2. Bibliografia complementllria
T. W. Adorno, Teoría estética, Akal, 2004
Baker, Kenneth. Minimalism : Art of Circumstance. New York: AbbevillePress, 1988. Print.
Battcock, Gregory. La Idea Como Arte: Documentos Sobre El Arte Conceptual. Barcelona: Gili, 1977. Print. Buchloh, B. H. D., Formalismo e historicidad: modelos y métodos en el arte del siglo XX, Madrid : Akal, cop.
2004
Cirici, Alexandre. Modem i Postmodem Del Context a l'Especifitat.Print.
Christov-Bakargiev, C., Martínez, C., Berardi, F., Documenta 13: Cata/og 1/3, TheBookofBooks, HatjeCantz,
2012.
Christov-Bakargiev, Documenta 13: Catalog 2/3, TheLogbook, HatjeCantz, 2012. Christov-Bakargiev, Documenta 13: Catalog 3/3, The Guidebook, Hatje Cantz, 2012.
Cruz Sánchez, Pedro A., Miguel Á. Hemández-Navarro, and Juan Vicente Aliaga. Cartografías Del Cuerpo: La
Dimensión Corporal En El Arte Contemporáneo. Murcia: Cendeac, 2004.
Ferguson, Russell, and New Museum of Contemporary Art, eds. Discourses: Conversations in Postmodem Art and Culture. New York N.Y. Cambridge etc.: The New Museum of Contemporary Art; MIT Press, 1992.
Foster, Hal. TheAnti-Aesthetic :Essays on PostmodemCulture. 7th print ed. Seattle Wash.: BayPress, 1983;
1991.
Foster, Hal (ed.), Vision and visuality,The New Press, 1999. Foster, Hal (ed.), La Postmodemidad, Kairós, 1998
Gere,Charlie. Art, Time, and Techno/ogy. New York: Berg, 2006.
Fr. Jameson, El posmodemismo o la lógica cultural del capitalismo avanzado, Paidós, 1991
Jones, C. A.,Sensorium. Embodied Experience, Techno/ogy, and Contemporary Art, MIT Press, 2006. Kroker, Arthur, and David Cook, eds. The Postmodem Scene: Excrementa/ Culture and Hyper-Aesthetics.
Houndmills, Hampshire; London: MacMillan Education, 1988.
Kuspit, DonaId, and traducción Alfredo Brotons Muñoz. Signos de Psique en el arte Moderno y Posmodemo.
Tres Cantos: Akal, 2003.
Jauss, Hans-Robert, Pequeña apología de la experiencia estética,Paidós-UAB, 2002.
Michaud,Yves. El Arte en estado gaseoso. Ensayo Sobre El Triunfo De La Estética. México: Fondo de Cultura
Económica, 2007.
Krauss, R., La Originalidad de la vanguardia y otros mitos modernos, Alianza, 1996.
Lucie-Smith, Edward, and Hugo Mariani. Movimientos artísticos desde 1945. Temas y Conceptos. sa ,
revisada y ampliada ed. Barcelona etc.: Destino etc., 1998.
Lyotard, J. F., La condición postmodema, Angle Editorial, 2004.
Paflik-Huber, H., Kunst und Zeit. Zeitmodel/e in der Gegenwartkunst, Munic, 1997.
5.3. Recursos didactics
La majoria deis textos de lectura obligatoria estaran disponibles a l'aula global. De tota manera, sera responsabilitat de l'alumne aprendre a trabar per si mateix altres textos de referencia pera la crítica d'art i pel treball final, tant a intemet comen arxius físics.
Es projectara a classe imatges de totes les obres artístiques que s'estudiaran al curs.
Hi haura com a mínim una sortida a visitar una exposició d'art o una instituació de creació.