Curs 2013-2014

Literatura Alemanya (20031)

Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 2n
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores dedicació estudiant: 100
Llengua o llengües de la docència: català/castellà

Professorat: Michael Pfeiffer/Teresa Vinardell

1. Presentació de l'assignatura o descriptor

 

Estudi d'alguns textos canònics de la literatura en llengua alemanya des del segle XVIII fins al XX. El curs vol oferir una visió succinta de l'evolució de la literatura en llengua alemanya centrada en la fascinació que exerceix sobre la cultura germànica la civilització grega clàssica i el món mediterrani en general. Al llarg dels darrers tres segles, s'ha anat construïnt una visió idealitzada de la Grècia antiga que ha generat en els septentrionals reaccions diverses. Aquestes, que oscil·len entre la identificació o l'autoprojecció i el distanciament, els han ajudat a definir-se com a cultura i nació emergent. El fet que Grècia esdevingués punt de referència cultural ha influït notablement en el canon estètic. L'anàlisi detallada d'una selecció de textos d'autors i autores significatius donarà compte de la diversitat de concepcions d'"allò grec" que produeix aquest canon.

Els objectius generals de l'assignatura són desenvolupar la capacitat d'anàlisi i de reflexió sobre els textos literaris en general i adquirir uns coneixements bàsics sobre la tradició literària i cultural alemanya.  

En aquesta assignatura no es pressuposa cap coneixement de la llengua alemanya.

 

 

2. Competències a assolir

Competències generals

Competències específiques

 1. Instrumentals

1.       Argumentar, és a dir, defensar o justificar per escrit i oralment una determinada postura.

2.       Raonar deductivament, és a dir, obtenir una conclusió a partir d'unes premisses.

3.       Generalitzar, o extreure una norma general a partir d'un nombre limitat de dades o exemples.

4.       Transmetre per escrit i oralment de manera organitzada els coneixements adquirits.

5.       Analitzar i sintetitzar informació procedent de fonts diverses.

6.       Organitzar i planificar el treball acadèmic.

7.       Utilitzar coneixements previs en qualsevol activitat d'aprenentatge.

8.       Aplicar els coneixements a la pràctica

 

Interpersonals

1.       Treballar en equip i negociar significats.

2.       Treballar individualment.

3.       Integrar el treball en equip en el treball autònom.

4.       Comunicar-se interpersonalment en grup reduït i en grup gran.

 

Sistèmiques

1.       Creativitat.

2.       Capacitat d'aprenentatge autònom i de formació continuada.

 

 

1. Conèixer, situar i interpretar alguns dels principals episodis de l'evolució històrica i cultural dins l'àmbit germano-parlant

 

2. Conèixer, situar i interpretar sumàriament algunes de les principals obres i corrents literaris de la tradició alemanya.

 

3. Conèixer i interpretar algunes de les principals manifestacions de la recepció de la civilització clàssica en la cultura alemanya

 

4. Conèixer i manejar  els estudis monogràfics i la bibliografia imprescindible per abordar una interpretació raonada.

 

 

 

3. Continguts

Bloc de contingut 1:

Schiller i Goethe - La construcció de l'ideal classicista a partir de la "noble simplicitat i serena grandesa" ( Winckelmann)

 

Bloc de contingut 2:

Hölderlin, Kleist, Günderrode - Desorientació i malestar: El qüestionament de l'ideal classicista

 

Bloc de contingut 3:

El romanticisme i Heine - La ironització del model classicista i la construcció  d'un model autòcton

  

Bloc de contingut 4:

Nietzsche - El desemmascarament de l'ideal classicista

 

Bloc de contingut 5:

 Thomas Mann: La mort a Venècia

 

Bloc de contingut 6:

Kafka, Brecht i Adorno/Horkheimer: maneres de distanciar-se respecte al model clàssic

 

Bloc de contingut 7:

Recepció de l'antigor grecollatina després del 1945: Böll

 

  4. Avaluació

L'avaluació d'aquesta assignatura és continuada; això vol dir que la qualificació final s'obté a partir de la suma ponderada de les notes següents:

•        10%: Participació activa a classe

•         40%: Redacció de notes de lectura per als seminaris

•        50%: Examen


El primer dia de classe s'anunciaran les dates de presentació dels exercicis.

         Els criteris d'avaluació seran:

o        l'agudesa analítica,

o        la precisió i la coherència de l'argumentació,

o        la correcció i la claredat expositiva,

o       la correcció formal en relació als paràmetres de l'escriptura acadèmica.

A la recuperació l'avaluació es realitzarà per mitjà d'un examen i la redacció de notes de lectura.

 

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

Obres primàries

NIETZSCHE, Friedrich (2005), El nacimiento de la tragedia o Grecia y el pesimismo. Trad. i notes d'Andrés Sánchez Pascual. Madrid:  Alianza.

MANN, Thomas, La mort a Venècia.

Dossiers de textos

Obres secundàries:

ACOSTA, Luis A. (coord.) (1997), La literatura alemana a través de sus textos. Madrid: Cátedra.

SALA ROSE, Rosa (2007), El misterioso caso alemán. Un intento de comprender Alemania a través de sus letras. Barcelona: Alba.

5.2. Bibliografia complementària

HERNÁNDEZ, Isabel; MALDONADO, Manuel (2003), Literatura alemana. Épocas y movimientos desde los orígenes hasta nuestros días. Madrid: Alianza.

KONZETT, Mathias (ed.) (2000), Encyclopaedia of German Literature. Chicago; London: Fitzroy Dearborn.

5.3. Recursos didàctics

Dossier de textos a l'espai de l'assignatura dins el Campus Global

6. Metodologia

L'assignatura tindrà  32 hores d'ensenyament presencial amb el grup sencer; la resta de les hores de contacte amb els professors es farà en grups més petits. A més de les classes, el procés d'aprenentatge inclou lectures, cerca d'informació (tant a la biblioteca, com a la xarxa), síntesi escrita dels resultats obtinguts, i presentacions orals.

  

7. Programació d'activitats

Setmana

Classe plenària o seminari, continguts,                                          activitat a l'aula

Activitats fora de l'aula,           dates lliuraments

Setmana 1a

Explicació de la dinàmica de l'assignatura. Introducció: De la fascinació germànica pel Sud.

A determinar

La construcció de l'ideal classicista per part de Winckelmann. 

A determinar

Setmana 2a

Goethe. Del Prometeu a les Elegies Romanes, Aproximació a Schiller : Poesia filosòfica

A determinar

Setmana 3a

El malestar envers l'ideal classicista: Hölderlin

A determinar

Setmana 4a

El malestar envers l'ideal classicista: Günderrode

A determinar

Setmana 5a

El sensualisme de Heine

A determinar

Setmana 6a

Nietzsche i el desemmascarament de l'ideal classicista

A determinar

Setmana 7a

Thomas Mann: La mort a Venècia

A determinar

Setmana 8a

Kafka, Brecht i Adorno/Horkheimer: maneres de distanciar-se respecte al model clàssic

A determinar

Setmana 9a

Kafka, Brecht i Adorno/Horkheimer: maneres de distanciar-se respecte al model clàssic 

A determinar

Setmana 10a

El descrèdit de la visió convencional de l'Antigor a la postguerra: Böll

A determinar