Llengua Llatina (20029)
Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 2n Trimestre: 2n
Nombre de crèdits ECTS: 6
Hores dedicació estudiant: 150
Llengua de la docència: català
Professorat: Pere Bescós Prat

 

1. Presentació de l'assignatura o descriptor

Llengua llatina I forma part d'un grup d'assignatures (amb Literatura llatina, Llengua llatinaII i Llengua llatina III) que ofereix els coneixements fonamentals de llengua i literaturallatines per als estudiants d'Humanitats. La llengua llatina ha estat, fins a l'Edat Moderna,el vehicle d'expressió principal de la cultura europea, tant en la literatura com en els altrescamps del coneixement (filosofia, història, dret, ciències etc.). El llatí ha donat origen a gairebé tot el lèxic romànic i, amb el grec, constitueix la base de la terminologia científica.L'estudi de l'etimologia il·lumina el sentit primer dels mots i n'explica els canvis de significació. Les obres literàries llatines, com les gregues, mantenen la seva vigència i el seu interès permanent. Els clàssics han servit de model o d'inspiració a moltes produccions literàries fins als nostres dies.

Per això els objectius d'aquest grup d'assignatures són: a) avançar en el coneixement delllatí; b) iniciar en l'etimologia i en la semàntica del lèxic romànic; estudiar els gèneresliteraris i els autors principals i la seva influència en la tradició literària occidental.

Dins d'aquests objectius generals, Llengua llatina I consistirà en una consolidació delsconeixements elementals de llatí per mitjà d'explicacions sistemàtiques (morfologia i elements de sintaxi), exercicis pràctics i anàlisi i traducció de textos. Molts d'aquests textos seran escolars, però n'hi haurà també de literaris, especialment alguns de medievals, que seran comentats. La teoria i la pràctica aniran unides íntimament. 1Per cursar aquesta assignatura, se suposa que els alumnes tenen coneixements elementalsde llatí. Als qui no en tinguin, se'ls farà un seguiment particular en tutories.

NOTA: Les explicacions de sintaxi, fonètica i etimologia s'intercalaran entre les explicacions sistemàtiques de morfologia.

•1.    Competències a assolir

•2.    Continguts

 

Competències generals Competències específiques 1. Comprensió de les estructures morfològiques i sintàctiques llatines i generals. 2. Aprenentatge de l'evolució del lèxic: etimologia i semàntica. 1. Domini dels mecanismes de la flexió: declinació i conjugació. 2. Domini d'estructures sintàctiques. 3. Adquisició de tècniques de traducció.

3. Comparació de la llengua llatina amb lesllengües romàniques i amb altres famílieslingüístiques. 4. Anàlisi i comentari de textos. 5. Aprenentatge teòric i pràctic de la traducció. 6. Capacitat d'interrelacionar la llengua i laliteratura llatines amb la literatura, la història, l'art i el pensament. 4. Coneixement de les regles de l'evoluciódel lèxic. 5. Capacitat de comparació lingüística

Bloc 1. Morfologia nominal: Declinació de substantius, adjectius i pronoms. Bloc 2. Morfologia verbal: Conjugació regular, veu passiva, formes nominals. Bloc 3. Sintaxi: El relatiu, construccions de ut, cum i altres freqüents. Bloc 4. Fonètica i etimologia: Nocions elementals

4. Avaluació

a) avaluació continuada: participació en les activitats a l'aula; seguiment dels exercicis itreballs de traducció regulars;

b) examen final: recollirà els temes, les pràctiques i els aspectes principals tractats en el curs;

c) treball voluntari: versarà sobre algun tema elegit per l'alumne i dirigit pel professor;

d) preparació de l'examen de setembre: als alumnes que suspenguin l'assignatura al juny,se'ls farà una tutoria individualitzada, indicant els punts que s'han de treballar i assignantfeines concretes.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

VALENTÍ, E., Gramática de la lengua latina: morfología y nociones de sintaxis, Barcelona,Bosch, 1986; RUBIO, L.-GONZÁLEZ, T., Nueva gramática latina, Madrid, Coloquio, 1990; SEVA, A. (dir.), Diccionari llatí-català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993; SEVA, A. (dir.), Diccionari bàsic llatí-català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1996; AA. VV., Vox. Diccionario latino-español, español-latino, Barcelona, Bibliograf, 1996;