Curs 2013-2014
Grau en Humanitats
Art del Renaixement i del Barroc
Codi: 20018
Tipus: Basica
er-edits ECTS: 1 6
Dedicació: 150 hores 1 Trimestre:
Departament: Departament d'Humanitats
Coorclinador:
Professorat: Eva Mart:h
Idioma: Catala
Horari:
Campus: Campus de la Ciutadella
Presentació de l'assignatura
Art del Renaixement i del Barroc és una assignatura de caracter basic en els Estudis d'Humanitats que pretén fer una aproximació a un període concret de la Historia de I'Art: el Renaixement i el Barroc. Aquesta aproximació no pressuposa, no obstant, abastar tates les manifestacions artístiques que es van produir en els anys compresos entre els segles XV a XVII pero si assolir un nivell de coneixement que permeti, a partir d'una selecció d'obres -sovint les més paradigmatiques pero no sempre-, entendre els trets fonamentals i definidors deis moviments artístics esmentats per tal de poder establir la seva determinant contribució a la Historia de I'Art.
L'objectiu és el de comprendre el fet artístic no de manera a'illada sinó com quelcom inserit en la societat pel qual és produit. Així,i sense descuidar els aspectes més recurrentment analitzats perla historiografia tradicional,l'assignatura dedicara especial atenció a la historia social de l'art i,particularment, a la vessant que considera els factors socials -en ocasions també ideologics- com essencials en la interpretació de la producció artística.
Competencies
Competencies generals
l. Capacitat d'analisi i de síntesi.
2. Exposició d'un tema en públic.
3. Analisi, síntesi i gestió de fonts d'informació diverses.
4. Interrelació del coneixement del concret amb els coneixements teorics.
5. Raonament deductiu, és a dir, obtenció d'una conclusió a partir d'unes premises.
6. Generalització o extracció d'una norma general a partir d'un nombre limitat de dades o exemples.
7. Transmissió escrita i oral deis coneixements adquirits.
8. Comprensió de la interrelació entre literatura, historia, art i pensament.
9. Detecció de la informació cultural i ideologica implícita en un text.
10. Argumentació, és a dir, defensa o justificació escrita i oral d'una determinada posició.
11. Saber treballar en equip.
12. Integració del treball en equip en el treball autonom.
13. Comunicació interpresonal en grup reduTt i en gran grup.
14. Raonament crític.
15. Aprenentage autonom.
16. Capacitat de formació continuada.
Competencies específiques
1. Comprendre el significat deis termes Renaixement i Barree. És a dir, saber destriar els elements que han de donar-se per tal que una obra pugui ser qualificada de renaixentista o barroca
2. Comprendre la capacitat d'adaptació del Renaixement i el Barree a les circumsti:mcies especifiques de les diverses zones geografiques d'Europa.
3. Analitzar les vies a través de les quals es produeix un dialeg entre diferents centres artístics.
4. Establir les concomitilmcies o les divergencies entre els centres artístics creadors i els receptors.
5. Comprendre que el fet artístic pot ésser analitzat des de vessants molt diverses i que aquesta multiplicitat porta sovint, a interpretacions que no sempre son coincidents.
6. Saber integrar, en l'analisi de les obres d'art, els plantejaments historiografics tradicionals amb les noves vies interpretatives.
7. Adquirir habilitat en l'analisi de les imatges, les quals poden ésser, per tant, analitzades des de diferents perspectives. Donat que sovint no hi ha una única lectura certera, saber justificar els motius que porten a adoptar una posició o una altra.
8. Saber extreure informació útil deis textos artístico-literaris produTts en els segles XV, XVIi XVII.
Continguts
1. L'art coma expressió de l'orgull civil: la Florencia del Quattrocento. Orsanmichele i !'escultura del primer
Renaixement.
2. Antiguitat i Renaixement: la recepció deis models de l'art classic en l'art italia del 1400. La capella
Scrovegni, la capella Brancacci i !'arquitectura de Brunelleschi.
3. La pintura flamenca al 1400. Un model altematiu al Renaixement italia. Robert Campin, Jan Van Eyck i
Rogier van der Weyden.
4. La imatge del poder: l'art a les corts italianes. Urbino, Mantua, Napols i Ferrara.
5. El moment de la perfecció: I'Ait Renaixement a Roma. Bramante, Rafael i Miquel Angel.
6. El Manierisme
7. Roma o el bressol del Barree. Gian Lorenzo Bemini al servei del Papat: arquitectura i escultura al voltant de Sant Pere del Vatica.
8. El Segle d'Or de la pintura espanyola. Sevilla i Madrid: dos models pictorics. L'assimilació del caravaggisme a Espanya. Velázquez.
9. L'art barroc no religiós: la pintura al servei de la societat civil holandesa. Els retrats, la natura morta, la pintura de genere i el paisatge.
10. Les composicions historiques i al.legoriques del món flamenc: Rubens
Avaluació
Criteris d'avaluació i recuperació
L'assignatura compta amb dos sistemes d'avaluació, a triar per l'estudiant:
a) Avaluació Continuada. L'avaluació s'efectuara per mitja deis instruments següents:
- Les activitats/treballs desenvolupats en els seminaris, les quals fomiran el 30% de la nota final de l'assignatura. Dos Seminaris 15% cadascún.
- Un examen final el qual representara el 70% de la nota final de l'assignatura. (hi queda exclosa la materia treballada durant deis seminaris)
b) Avaluació No continuada.
- Un únic examen a final del segon trimestre el qual representara el 100 %de la nota final de l'assignatura. (amb inclusió de la materia deis seminaris)
Recuperació:
En el cas de l'avaluació continuada: l'examen es podra recuperar amb el mateix percentatge (70%). Els seminaris (30%) no es podran recuperar. Es mantindra, pero, la nota deis seminaris fins a la
recuperació.
En el cas d'haver triat l'avaluació no continuada: l'examen final es podra recuperar amb el mateix percentatge (100%)
Bibliografia
5.1. Bibliografia basica
ARGAN, G. C., Renacimiento y Barroco, 2 vols., Akal, Madrid, 1987 (1976).
BAXANDALL, M., Pintura y vida cotidiana en el Renacimiento. Arte y experiencia en el Quattrocento,
Gustavo Gili, Barcelona, 1978 (1972).
BLUNT, A., Teoría de las Artes en Italia, Cátedra, Madrid, 1987 (1940).
BURKE, P., El Renacimiento italiano. Cultura y sociedad en Italia, Alianza, Madrid, 1993 (1986). CHASTEL, A., El Arte del Renacimiento 1450-1500, Akal, Madrid, 2005.
PAOLETTI, J. i RADKE,G. M., El Arte en la Italia del Renacimiento, Akal, Madrid, 2002 (1997).
WELCH, E., Art in Renaissance Ita/y, Oxford University Press, 2000. WOLFFLIN, H., Renacimiento y Barroco, Paidós, Barcelona, 1991(1888).
5.2. Bibliografia complementaria
BROTTON, J., El bazar del Renacimiento, Paidós, Barcelona, 2003
KRISTELLER, P. 0., El pensamiento renacentista y las artes, Taurus, Madrid, 1986 (1965).
MURRAY, L., El Alto Renacimento y el Manierismo. Italia, el norte y España, Destino, 1995 (1977). PANOFSKY, E., Renacimiento y renacimientos en el arte occidental, Alianza, Madrid, 1975 (1960). CHASTEL, A., El arte italiano, Akal, Madrid, 1988 (1957).
GOMBRICH, E. H., La Historia del arte, Debate/Círculo de Lectores, Madrid, 1997 (1985).
HARTT, F., History of Italian Renaissance Art: Painting, Sculpture, Architecture, Abrams, Nueva York, 1987.
JESTAZ, B.,Historia del Arte del Renacimiento, Akal, Madrid, 1991 (1984).
JANSON, H. W., Historia general del arte, Alianza, Madrid, 1990.
REAU, L., Iconografía del arte cristiano, 5 vols., Serbal, Barcelona, 1996 (1955-1959).
Summa Pictorica. Historia Universal de la Pintura (dir. Joan Sureda), Planeta, Barcelona, 1998.
TURNER,J. (ed.), The Dictionary of Art, 34 vols., Grove, Nueva York, 1996.
5.3. Bibliografia per temes
l. L'art coma expressió de /'orgu/1 civil: la Florencia del Quattrocento. Orsanmichele i /'escultura del primer
Renaixement.
ANTAL, F., El mundo florentino y su ambiente social, Alianza, Madrid, 1989 (1947).
BONSANTI, G. i DARR, A.P., Donatello e i suoi. Scultura florentina del primo Rinascimento, Mondadori, Milano, 1986
DE FUSCO, R., El Quatrocento en Italia, Istmo, Madrid, 1999 (1984)
KRAUTHEIMER, R., Lorenzo Ghiberti, 3 voll., Princeton University Press, Princeton, 1970
Looking at italian Renaissance sculpture (ed. Sarah Blake McHam), Cambridge University Press, 1998
POPE-HENNESSY, J., La escultura italiana en el Renacimiento, Nerea, Madrid, 1989 (1958).
WACKERNAGEL, M., El medio artístico en la Florencia del Renacimiento: obras, comitentes, talleres y mercado, Akal, Madrid, 1997.
2. Antiguitat i Renaixement: la recepció deis models de l'art classic en l'art italia del 1400. La cape/la
Scrovegni, la cape/la Brancacci i /'arquitectura de Brvnelleschi.
BARASCH, M., Giotto y e/ lenguaje del gesto, Akal, Madrid, 1999.
BATTISTI, E., Filippo Brvnel/eschi, Electa, Milano, 1989.
BELLOS!, L., La Oveja de Giotto, Akal, Torrejón de Ardoz, 1992.
BENEVOLO, L., Historia de la arquitectura del Renacimiento, 2 vols.,Gili, Barcelona, 1981.
CAMEROTA, F. (ed.), Nel segno di Masaccio: l'invenzione del/a prospettiva, Firenze, 2001.
WITTKOWER, R., Sobre la arquitectura en la edad del Humanismo: ensayos y escritos, Gili, Barcelona,
1979.
3. La pintura flamenca al 1400. Un model altematiu al Renaixement italia. Robert Campin i Jan Van
Eyck.
The Age of Van Eyck. The Mediterranean World and Early Netherlandish Painting 1430-1530, (cat. exp.), Ludien Ghent-Amsterdam, 2002
CASTELFRANCHIVEGAS, L., Italie et Flandes. Primitifs flamands e Renaissance Italienne, L'Aventurinne, Paris, 1995 (1983).
El retrato del Renacimiento (cat. exp. a carrec de M. Falomir), Museo del Prado, Madrid, 2008
HARBISON, C.,The Art of Northem Renaissance, Weidenfeld and Nicolson, Londres, 1995.
HARBISON, C.,El Espejo del artista: el arte del Renacimiento septentrional en su contexto histórico, Akal, Madrid, 2007 (1995).
PACHT, 0., Earfy Netherfandish Painting. From Rogier van der Weyden to Gerard David, Harvey Miller, Londres, 1994.
PANOFSKY, E., Los primitivos flamencos, Cátedra, Madrid, 1998 (1966).
4. La imatge del poder: l'art a les corts italianes. Urbino, Mantua, Napols i Ferrara.
COLE, A., Art of the Italian Renaissance Courts, Everyman Art Library, Londres, 1995.
HOLLINGSWORTH, M., El patronazgo artístico en la Italia del Renacimiento. De 1400 a principios del siglo
XVI, Akal, Madrid, 2002 (1994).
5.EI moment de la perfecció: I'Ait Renaixement a Roma.
BENEVOLO, L., Historia de la arquitectura del Renacimiento, 2 vols.,Gili, Barcelona, 1981.
CALÍ, M, De Miguel Ángel a el Escorial. Momento del debate religioso en el arte del siglo XVI, Madrid, 1980. CALVES!, M., Le arti in Vaticano, Fabbri, Milan, 1980.
FAGIOLO, M.,Roma e l'antico nell'arte e nella cultura del Cinquecento, Enciclopedia italiana, Roma, 1985.
FRANCIA, F.,1506-1606. Storia del/a costruzione del nuovo San Pietro, De Luca, Roma, 1977.
HALL, M., After Raphael. Painting in Central Ita/y in the Sixteenth Century, Cambridge University Press, Cambridge, 1999.
PARTRIDGE, L., El Renacimiento en Roma, Akal, Madrid, 2007 (1995)
SHEARMAN, J., "The Vatican Stanze : Functions and decoration", in Art and politics in Renaissance Ita/y,
Oxford, 1995, pp. 185-240
TOLNAY,C. De, Miguel Angel. Escultor, pintor y arquitecto, Alianza, Madrid, 1985 (1951)
6. Venecia 1500-1530. La poetica i monumentalitat deis pintors venecians.
ROSAND, D., Painting in Cinquecento Venice: Titian, Veronese, Tintoretto, YaleUniversity Press, New
Haven-London, 1982.
CHECA CREMADES, F., Tiziano y la monarquá hispánica: usos y funciones de la pintura veneciana en España
(siglos XVI y XVII), Nerea, Madrid, 1994.
BROWN, D.A., Bellini, Giorgione, Tiziano e il Rinascimento del/a pittura veneziana, Skira, Milan, 2006.
7. Roma o el bressol del Barroc. Gian Lorenzo Bemini al seNei del Papat: arquitectura i escultura al voltant de Sant Pere del Vatica.
COLIVA, A. i SCHÜTZE, S., Bemini seu/tare. La nascita del Barocco in casa Borghese, De Luca, Roma, 1998. FRANCIA, F.,Storia del/a costruzione del nuovo San Pietro: da Michelange/o a Bemini, De Luca, Roma, 1989. HASKELL, F., Patrones y pintores: arte y sociedad en la Italia barroca, Cátedra, Madrid, 1984 (1980). WITTKOWER, R., Arte y arquitectura en Italia, 1600-1750, Cátedra, Madrid, 1995.
8. El Segle d'Or de la pintura espanyola. Sevilla i Madrid: dos models pictórics. L'assimilació del caravaggisme a Espanya. Velázquez.
BROWN, J., La Edad de Oro de la pintura española, Nerea, Madrid, 1991.
PEREZ SANCHEZ, A. E., Pintura barroca en España: 1600-1750, Cátedra, Madrid, 1992.
9. L'art batTOc no religiós: la pintura al servei de la societat civil holandesa. Els retrats, la natura marta, la pintura de genere i el paisatge.
The Glory of the Golden Age: Dutch Art of the 17th Century, Rijksmuseum, Amsterdam, 2000. ROSENBERG, J., SLIVE, S. I TER KUILE, E. H., Arte y arquitectura en Holanda 1600-1800, Cátedra, Madrid,
1994 (1966)
Vermeer y el interior holandés (cat. exp. a carrec d'A. Vergara), Museo del Prado,Madrid, 2003.
10. Les composicions históriques i al·legóriques del món flamenc: Rubens
AYALA MALLORY, N.,La pintura flamenca del siglo XVII, Alianza, Madrid, 1995
BROWN,J. i BROWN, C. (dirs.),Velázquez, Rubens y Van Dyck: pintores cortesanos del siglo XVII,Museo
Nacional del Prado,Madrid, 1999.
CABANNE, P., Rubens, Ediciones Daimon, Madrid, 1967.
VOSTERS, S.A.,Rubens y España: esudio artístico-literario sobre la estética del batTOco, Cátedra, Madrid,
1990.
Recursos didactics
- La pagina web www.upf.es/materials/fhuma/renajx
-Les fonts historico literaries del Moodle.
Metodologia
Tant per l'examen final com pels treballs que es presentaran i debatran en els diferents seminiaris (els quals es faran en grups de dues o tres persones), l'alumne ha d'aconseguir la correció en tres aspectes que cal considerar basics i fonamentals: informació,reflexió i expressió.
La valoració de la informació es fara tenint en compte:
l. La seva amplitud i interdisciplinaritat així com el seu enfoc conceptual i la varietat de la seva procedencia. A partir del que s'ha proposat a classe s'ha d'establir una analisi critica de les diferents informacions rebudes.
2. La referencia exacta de les fonts d'informació fetes servir en relació al tema tractat,la conveniencia d'aquestes i el "cribat" que el propi alumne hagi efectuat en la seva sel.lecció, donat que no tot és resposta pera tot i no tot el que se sap te que esser dit en qualsevol oportunitat que es presenti.
3. Que aquesta informació es transmeti amb claredat i de manera indubitativa al possible lector o o'idor -el professor i la resta deis alumnes-. La interpretació personal del tema, independentment de la valoració de les conclusions a que arribin els autors consultats.
4. La metodologia utilitzada a !'efectuar els treballs i examen corresponents, metodologia observable tant pel que fa al material complementan que l'alumne pot presentar (fotografies, esquemes, etc.) com al treball/examen en si: exactitud en les definicions i en les dades objectivables, coneixement deis textos citats, bibliografia, etc.
Reflexió
No hi ha un nivell mínim en quant a la reflexió sobre un tema o una qüestió. Simplement no es consideraran valids els treballs o examens que no superin el,mer coneixement memoristic o repetitiu deis temes tractats, encara que aquest coneixement fóra complert. Es necessari demostrar un mínim nivell de reflexió i crítica d'aquests coneixements.
Expressió
No es tindran en consideració els treballs/presentacions erais o examens que presentin una ortografia descuidada i amb excessives faltes, il.legibles perla lletra i sense un mínim d'ordre logic que faci possible la seva comprensió. L'alumne ha de tenir en compte,per tant:
L'ordre i claredat expositiva en l'articulació general del treballfexposicions erais. La cura en la composició gratica.
L'exactitud, claredat i concisió de l'expressió.
L'ús rigorós i exacte del vocabulari general i del específic de la Historia de I'Art.
El model metodologic que es seguira per assolir els coneixements compresos en l'assignatura combinara diferents vies d'aprenentatge. Sera a les classes plenaries en es donara el gruix principal de la materia així com les indicacions generals per acabar d'elaborar cada un deis 10 blocs de continguts en que es divideix
Art del Renaixement i del Barroc. Per tant, una vegada plantejades les qüestions considerades fonamentals, l'alumne les treballara individualment servint-se,per fer-ho, tant de la bibliografia específica de cada tema
-la qual sera oportunament assenyalada en les classes plenaries- , com de les fonts documentals que tindra penjades al moodle de l'assignatura. Paral.lelament, en els seminaris, es posaran en comú els diversos
punts de vista deis exemples escollits pels alumnes.
Programació d'activitats
ART DEL RENAIXEMENT 1DEL BARROC (20018) |
|||
|
DDiuns |
Dimeeres |
Divendres |
8/01 - 10/01 |
|
PLENARIA Introducció al Renaixement |
PLENARIA L'escultura del Renaixement (I) |
13/01- 17/01 |
PLENARIA L'escultura del Renaixement (II) |
PLENARIA
Els mecenes del primer renaixement |
PLENA' RIA
Les portes del Baptisteri de Florencia |
20/01- 24/01 |
PLENARIA Filippo Brunelleschi |
Primer seminari. lberti 101 |
Primer seminari. lberti 102 |
|
Primer seminari.
lberti
103 |
PLENARIA L'evolució de la pintura: Giotto a Padua |
PLENA' RIA Masaccio vs. Gentile de Fabriano |
27/01 - 31/01 |
|
|
|
03/02- 7/02 |
PLENARIA Introducció a la pintura flamenca del segle 'XV |
PLENARIA Pintura lamenca. Els autors (I) |
PLENARIA
Pintura flamenca. Els autors (11)
10 |
10/02 - 14/02 |
Segon Seminari.
La imatge del poder: l'art a les corts italianes.
101 |
Segon Seminari.
La imatge del poder: l'art a les corts italianes.
102 |
Segon Seminari.
La imatge del poder: l'art a les corts italianes.
103 |
17/02 - 21/02 |
PLENARIA
El Cinquecento a Roma: Rafael i Miquel ngel |
PLENARIA
El Cinquecento a Roma: Rafael i Miquel Angel (11) |
PLENARIA
El Manierisme |
24/02- 28/02 |
PLENARIA Introducció al Barroc |
PLENARIA El Barroca Italia: Caravaggio |
PLENARIA. L'esculltura barroca italiana. Bemini |
03/03 - 07/03 |
PLENARIA
La pintura barroca espanyola |
PLENARIA
L'art barroc espanyol al MNAC |
PLENARIA L'art barroc espanyol al MNAC |
10/03 - 14/03 |
PLENARIA
elázquez |
PLENARIA
L'art barroc no religiós: la pintura al servei de la societat civil holandesa |
PLENARIA
Les composicions historiques i al.legoriques del món flamenc: Rubens |