Curs 2013-2014

Grau en Humanitats

Art del Renaixement i del Barroc

Codi: 20018                     
Tipus:  Basica

er-edits ECTS:      1   6
Dedicació:                 150 hores              1    Trimestre:

Departament: Departament  d'Humanitats

Coorclinador:

Professorat:             Eva Mart:h

Idioma:                     Catala

Horari:

Campus:                   Campus de la Ciutadella


Presentació
de l'assignatura

 

Art del Renaixement i del Barroc és una assignatura de caracter basic en els Estudis d'Humanitats que pretén fer una aproximació a un període concret de la Historia  de I'Art: el Renaixement  i el Barroc. Aquesta aproximació no pressuposa, no obstant, abastar tates  les manifestacions artístiques que es van produir en els anys compresos entre els segles XV a XVII pero si assolir un nivell de coneixement  que permeti, a partir d'una selecció d'obres -sovint  les més paradigmatiques pero no sempre-, entendre els trets  fonamentals  i definidors  deis moviments  artístics  esmentats  per tal de poder establir la seva determinant contribució a la Historia  de I'Art.

 

L'objectiu és el de comprendre el fet artístic  no de manera a'illada sinó com quelcom inserit  en la societat pel qual és produit.  Així,i sense descuidar els aspectes més recurrentment  analitzats perla historiografia tradicional,l'assignatura dedicara especial atenció a la historia  social de l'art i,particularment, a la vessant que considera els factors socials -en ocasions també ideologics- com essencials en la interpretació de la producció artística.


Competencies

 

Competencies generals

 

l. Capacitat d'analisi  i de síntesi.

 

2. Exposició d'un tema en públic.

 

3. Analisi, síntesi i gestió  de fonts  d'informació  diverses.

 

4. Interrelació del coneixement  del concret amb els coneixements teorics.

 

5. Raonament deductiu, és a dir, obtenció d'una conclusió a partir d'unes premises.

6. Generalització o extracció  d'una norma general  a partir d'un nombre  limitat de dades o exemples.

 

7. Transmissió escrita  i oral deis coneixements adquirits.

 

8. Comprensió  de la interrelació entre  literatura, historia, art  i pensament.

 

9. Detecció  de la informació cultural i ideologica implícita en un text.

 

10. Argumentació, és a dir, defensa  o justificació escrita  i oral d'una determinada            posició.

 

11. Saber treballar en equip.

 

12. Integració del treball en equip  en el treball autonom.

 

13. Comunicació  interpresonal en grup reduTt i en gran grup.

 

14. Raonament crític.

 

15. Aprenentage autonom.

 

16. Capacitat de formació  continuada.

 

Competencies específiques

 

1.  Comprendre  el significat deis termes  Renaixement i Barree. És a dir, saber destriar els elements que han de donar-se  per tal que una obra pugui ser qualificada de renaixentista o barroca

 

2. Comprendre  la capacitat d'adaptació del Renaixement i el Barree a les circumsti:mcies  especifiques de les diverses  zones  geografiques d'Europa.

 

3. Analitzar les vies a través  de les quals  es produeix un dialeg  entre  diferents centres  artístics.

 

4. Establir les concomitilmcies o les divergencies entre  els centres  artístics creadors  i els receptors.

 

5.  Comprendre  que el fet  artístic pot  ésser analitzat des de vessants molt  diverses  i que aquesta multiplicitat porta  sovint, a interpretacions que no sempre  son coincidents.

 

6.  Saber integrar, en l'analisi de les obres d'art, els plantejaments historiografics tradicionals amb les noves vies  interpretatives.

 

7.  Adquirir  habilitat en l'analisi de les imatges, les quals  poden  ésser, per tant, analitzades des de diferents perspectives. Donat  que sovint  no hi ha una única lectura  certera, saber justificar els motius que porten  a adoptar una posició  o una altra.

 

8.  Saber extreure informació útil deis textos artístico-literaris produTts en els segles  XV, XVIi XVII.

 

 

Continguts

 

1. L'art coma expressió de l'orgull civil: la Florencia  del Quattrocento. Orsanmichele i !'escultura del primer

Renaixement.

 

2. Antiguitat i Renaixement: la recepció  deis models  de l'art  classic  en l'art  italia del 1400. La capella

Scrovegni, la capella  Brancacci i !'arquitectura de Brunelleschi.

 

3. La pintura flamenca  al 1400. Un model  altematiu al Renaixement italia. Robert  Campin, Jan Van Eyck i

Rogier van der Weyden.

 

4. La imatge del poder:  l'art  a les corts italianes. Urbino, Mantua, Napols  i Ferrara.

 

5. El moment de la perfecció: I'Ait  Renaixement a Roma. Bramante, Rafael i Miquel Angel.

 

6. El Manierisme

 

7. Roma o el bressol  del Barree. Gian Lorenzo  Bemini  al servei del Papat: arquitectura i escultura  al voltant de Sant Pere del Vatica.

8. El Segle d'Or de la pintura espanyola. Sevilla  i Madrid:  dos models  pictorics. L'assimilació del caravaggisme a Espanya. Velázquez.

 

9. L'art  barroc no religiós: la pintura  al servei de la societat civil  holandesa. Els retrats, la natura  morta, la pintura de genere i el paisatge.

 

10. Les composicions historiques i al.legoriques del món flamenc: Rubens

 

 

 

Avaluació

 

Criteris d'avaluació i recuperació

 

L'assignatura compta  amb dos sistemes d'avaluació, a triar per l'estudiant:

 

a) Avaluació  Continuada. L'avaluació s'efectuara per mitja deis instruments següents:

 

- Les activitats/treballs desenvolupats en els seminaris, les quals  fomiran el 30% de la nota  final  de l'assignatura. Dos Seminaris  15%  cadascún.

 

- Un examen  final  el qual representara el 70% de la nota  final  de l'assignatura. (hi queda exclosa  la materia treballada durant  deis  seminaris)

 

b) Avaluació  No continuada.

 

- Un únic examen  a final  del segon trimestre el qual representara el 100 %de la nota  final  de l'assignatura. (amb  inclusió  de la materia deis  seminaris)

 

 

 

Recuperació:

 

En el cas de l'avaluació continuada: l'examen es podra  recuperar  amb el mateix percentatge (70%). Els seminaris (30%) no es podran  recuperar.  Es mantindra, pero, la nota  deis  seminaris fins  a la

recuperació.

 

En el cas d'haver  triat l'avaluació no continuada: l'examen final  es podra  recuperar  amb el mateix percentatge (100%)

 

Bibliografia

 

5.1.  Bibliografia  basica

 

ARGAN, G. C., Renacimiento y Barroco, 2 vols., Akal, Madrid, 1987 (1976).

 

BAXANDALL, M., Pintura  y vida cotidiana en el Renacimiento. Arte  y experiencia en el Quattrocento,

Gustavo  Gili, Barcelona, 1978 (1972).

 

BLUNT, A., Teoría  de las Artes  en Italia, Cátedra, Madrid, 1987 (1940).

 

BURKE, P., El Renacimiento italiano. Cultura  y sociedad en Italia, Alianza, Madrid, 1993 (1986). CHASTEL, A., El Arte del Renacimiento 1450-1500, Akal, Madrid, 2005.

PAOLETTI, J. i RADKE,G. M., El Arte  en la Italia del Renacimiento, Akal, Madrid, 2002 (1997).

 

WELCH, E., Art in Renaissance Ita/y, Oxford University Press, 2000. WOLFFLIN, H., Renacimiento y Barroco, Paidós, Barcelona, 1991(1888).

 

 

5.2.  Bibliografia  complementaria

 

BROTTON, J., El bazar del Renacimiento, Paidós, Barcelona, 2003

KRISTELLER, P. 0., El pensamiento renacentista y las artes, Taurus, Madrid, 1986  (1965).

 

MURRAY, L., El Alto  Renacimento y el Manierismo. Italia, el norte  y España, Destino, 1995 (1977). PANOFSKY, E., Renacimiento y renacimientos en el arte  occidental, Alianza, Madrid, 1975 (1960). CHASTEL, A., El arte  italiano, Akal, Madrid, 1988 (1957).

GOMBRICH, E. H., La Historia del arte, Debate/Círculo de Lectores, Madrid, 1997 (1985).

 

HARTT, F., History of Italian Renaissance Art:  Painting, Sculpture, Architecture, Abrams, Nueva York, 1987.

 

JESTAZ, B.,Historia del Arte del Renacimiento, Akal, Madrid, 1991 (1984).

 

JANSON, H. W., Historia general  del arte, Alianza, Madrid, 1990.

 

REAU, L., Iconografía del arte  cristiano, 5 vols., Serbal, Barcelona, 1996  (1955-1959).

 

Summa Pictorica. Historia Universal de la Pintura  (dir.  Joan Sureda), Planeta, Barcelona, 1998.

 

TURNER,J. (ed.), The Dictionary of Art, 34 vols., Grove, Nueva York, 1996.

 

 

 

5.3.  Bibliografia  per temes

 

l. L'art  coma expressió de /'orgu/1 civil: la Florencia  del Quattrocento. Orsanmichele i /'escultura del primer

Renaixement.

 

 

 

ANTAL, F., El mundo  florentino y su ambiente social, Alianza, Madrid, 1989 (1947).

 

BONSANTI, G. i DARR, A.P., Donatello e i suoi. Scultura florentina del primo  Rinascimento, Mondadori, Milano, 1986

 

DE FUSCO, R., El Quatrocento en Italia, Istmo, Madrid, 1999 (1984)

 

KRAUTHEIMER, R., Lorenzo Ghiberti, 3 voll., Princeton  University Press, Princeton, 1970

 

Looking  at italian Renaissance sculpture (ed. Sarah Blake McHam), Cambridge  University Press, 1998

 

POPE-HENNESSY, J., La escultura italiana en el Renacimiento, Nerea, Madrid, 1989 (1958).

 

WACKERNAGEL, M., El medio  artístico en la Florencia  del Renacimiento: obras, comitentes, talleres y mercado, Akal, Madrid, 1997.

 

 

 

2.         Antiguitat i Renaixement: la recepció deis  models  de l'art  classic en l'art  italia del 1400.  La cape/la

Scrovegni, la cape/la  Brancacci  i /'arquitectura de Brvnelleschi.

 

BARASCH, M., Giotto y e/ lenguaje del gesto, Akal, Madrid, 1999.

 

BATTISTI, E., Filippo  Brvnel/eschi, Electa, Milano, 1989.

 

BELLOS!, L., La Oveja  de Giotto, Akal, Torrejón de Ardoz, 1992.

 

BENEVOLO, L., Historia de la arquitectura del Renacimiento, 2 vols.,Gili, Barcelona, 1981.

 

CAMEROTA, F. (ed.), Nel segno  di Masaccio: l'invenzione del/a  prospettiva, Firenze, 2001.

 

WITTKOWER, R., Sobre la arquitectura en la edad del Humanismo: ensayos  y escritos, Gili, Barcelona,

1979.

 

3.         La pintura flamenca al 1400.  Un model  altematiu al Renaixement italia. Robert Campin  i Jan Van

Eyck.

 

 

 

The Age of Van Eyck. The Mediterranean World and Early Netherlandish Painting 1430-1530, (cat.  exp.), Ludien  Ghent-Amsterdam, 2002

CASTELFRANCHIVEGAS, L., Italie et Flandes. Primitifs flamands e Renaissance  Italienne, L'Aventurinne, Paris, 1995 (1983).

 

El retrato del Renacimiento (cat.  exp. a carrec de M. Falomir), Museo del Prado, Madrid, 2008

 

HARBISON, C.,The  Art of Northem Renaissance, Weidenfeld and Nicolson, Londres, 1995.

 

HARBISON, C.,El Espejo  del artista: el arte  del Renacimiento septentrional            en su contexto histórico, Akal, Madrid, 2007 (1995).

 

PACHT, 0., Earfy Netherfandish Painting. From Rogier van der Weyden to Gerard David, Harvey Miller, Londres, 1994.

 

PANOFSKY, E., Los primitivos flamencos, Cátedra, Madrid, 1998 (1966).

 

4.         La imatge del poder:  l'art  a les corts  italianes. Urbino, Mantua, Napols  i Ferrara.

 

COLE, A., Art of the Italian Renaissance Courts, Everyman Art Library, Londres, 1995.

 

HOLLINGSWORTH, M., El patronazgo artístico en la Italia del Renacimiento. De 1400  a principios del siglo

XVI, Akal, Madrid, 2002 (1994).

 

5.EI moment de la perfecció: I'Ait  Renaixement a Roma.

 

BENEVOLO, L., Historia de la arquitectura del Renacimiento, 2 vols.,Gili, Barcelona, 1981.

 

CALÍ, M, De Miguel  Ángel a el Escorial. Momento  del debate religioso en el arte  del siglo  XVI, Madrid, 1980. CALVES!, M., Le arti  in Vaticano, Fabbri, Milan, 1980.

FAGIOLO, M.,Roma  e l'antico nell'arte e nella  cultura del Cinquecento, Enciclopedia  italiana, Roma, 1985.

 

FRANCIA, F.,1506-1606. Storia  del/a  costruzione del nuovo San Pietro, De Luca, Roma, 1977.

 

HALL, M., After  Raphael.  Painting in Central  Ita/y in the Sixteenth Century, Cambridge  University Press, Cambridge, 1999.

 

PARTRIDGE, L., El Renacimiento en Roma, Akal, Madrid, 2007 (1995)

 

SHEARMAN, J.,  "The Vatican  Stanze  : Functions  and decoration", in Art and politics in Renaissance Ita/y,

Oxford, 1995, pp. 185-240

 

TOLNAY,C. De, Miguel  Angel. Escultor, pintor y arquitecto, Alianza, Madrid, 1985 (1951)

 

6. Venecia  1500-1530. La poetica i monumentalitat deis pintors venecians.

 

ROSAND, D., Painting in Cinquecento Venice:  Titian, Veronese, Tintoretto, YaleUniversity Press, New

Haven-London, 1982.

 

CHECA CREMADES, F., Tiziano  y la monarquá  hispánica: usos y funciones de la pintura veneciana en España

(siglos XVI y XVII), Nerea, Madrid, 1994.

 

BROWN, D.A., Bellini, Giorgione, Tiziano  e il Rinascimento del/a pittura veneziana, Skira, Milan, 2006.

 

7. Roma o el bressol  del Barroc. Gian Lorenzo Bemini  al seNei del Papat:  arquitectura i escultura al voltant de Sant Pere del Vatica.

 

COLIVA, A. i SCHÜTZE, S., Bemini  seu/tare. La nascita del Barocco in casa Borghese, De Luca, Roma, 1998. FRANCIA, F.,Storia del/a  costruzione del nuovo San Pietro: da Michelange/o a Bemini, De Luca, Roma, 1989. HASKELL, F., Patrones  y pintores: arte  y sociedad en la Italia barroca, Cátedra, Madrid, 1984 (1980). WITTKOWER, R., Arte y arquitectura en Italia, 1600-1750, Cátedra, Madrid, 1995.

8. El Segle d'Or de la pintura espanyola. Sevilla  i Madrid:  dos models  pictórics. L'assimilació del caravaggisme a Espanya. Velázquez.

 

BROWN, J., La Edad de Oro de la pintura española, Nerea, Madrid, 1991.

 

PEREZ SANCHEZ, A. E., Pintura  barroca  en España: 1600-1750, Cátedra, Madrid, 1992.

9. L'art  batTOc no religiós: la pintura al servei  de la societat civil holandesa. Els retrats, la natura marta, la pintura de genere  i el paisatge.

The Glory of the Golden Age: Dutch  Art of the 17th Century, Rijksmuseum, Amsterdam, 2000. ROSENBERG, J., SLIVE, S. I TER KUILE, E. H., Arte  y arquitectura en Holanda 1600-1800, Cátedra, Madrid,

1994 (1966)

 

Vermeer  y el interior holandés (cat. exp. a carrec d'A. Vergara), Museo del Prado,Madrid, 2003.

 

10. Les composicions históriques i al·legóriques del món flamenc: Rubens

 

AYALA MALLORY, N.,La pintura flamenca del siglo  XVII, Alianza, Madrid, 1995

 

BROWN,J. i BROWN, C. (dirs.),Velázquez, Rubens y Van Dyck: pintores cortesanos del siglo  XVII,Museo

Nacional del Prado,Madrid, 1999.

 

CABANNE, P., Rubens, Ediciones Daimon, Madrid, 1967.

 

VOSTERS, S.A.,Rubens  y España:  esudio  artístico-literario sobre  la estética del batTOco, Cátedra, Madrid,

1990.

 

Recursos didactics

 

- La pagina web www.upf.es/materials/fhuma/renajx

 

-Les  fonts historico  literaries del Moodle.

 

Metodologia

 

Tant per l'examen final com pels treballs  que es presentaran i debatran en els diferents  seminiaris  (els quals es faran en grups de dues o tres persones), l'alumne ha d'aconseguir la correció en tres aspectes que cal considerar basics i fonamentals: informació,reflexió i expressió.

 

La valoració de la informació es fara tenint  en compte:

 

l.          La seva amplitud  i interdisciplinaritat així com el seu enfoc conceptual i la varietat  de la seva procedencia. A partir del que s'ha proposat a classe s'ha d'establir una analisi critica de les diferents informacions  rebudes.

 

2.          La referencia exacta de les fonts d'informació fetes  servir en relació al tema tractat,la  conveniencia d'aquestes  i el "cribat" que el propi alumne hagi efectuat  en la seva sel.lecció, donat que no tot  és resposta pera tot  i no tot  el que se sap te que esser dit  en qualsevol oportunitat que es presenti.

 

3.            Que aquesta informació  es transmeti amb claredat i de manera indubitativa al possible lector o o'idor -el professor i la resta deis alumnes-. La interpretació personal del tema, independentment de la valoració  de les conclusions a que arribin els autors consultats.

 

4.            La metodologia  utilitzada a !'efectuar  els treballs  i examen corresponents, metodologia  observable tant  pel que fa al material complementan  que l'alumne  pot presentar (fotografies, esquemes, etc.) com al treball/examen en si: exactitud  en les definicions  i en les dades objectivables, coneixement  deis textos citats, bibliografia, etc.

 

 

 

Reflexió

 

No hi ha un nivell  mínim en quant a la reflexió  sobre un tema o una qüestió. Simplement no es consideraran valids els treballs  o examens que no superin el,mer coneixement memoristic  o repetitiu deis temes tractats, encara que aquest coneixement  fóra complert. Es necessari demostrar un mínim nivell de reflexió  i crítica d'aquests coneixements.

 

 

 

Expressió

No es tindran en consideració els treballs/presentacions erais o examens que presentin  una ortografia descuidada i amb excessives faltes, il.legibles perla lletra  i sense un mínim d'ordre logic que faci possible la seva comprensió. L'alumne ha de tenir  en compte,per tant:

 

L'ordre i claredat expositiva  en l'articulació general del treballfexposicions erais. La cura en la composició gratica.

L'exactitud, claredat i concisió de l'expressió.

 

L'ús rigorós i exacte del vocabulari general i del específic de la Historia  de I'Art.

 

El model metodologic  que es seguira per assolir els coneixements compresos en l'assignatura combinara diferents  vies d'aprenentatge. Sera a les classes plenaries  en es donara el gruix principal de la materia  així com les indicacions generals per acabar d'elaborar cada un deis 10 blocs de continguts  en que es divideix

Art del Renaixement i del Barroc. Per tant, una vegada plantejades les qüestions  considerades fonamentals, l'alumne les treballara  individualment servint-se,per fer-ho, tant  de la bibliografia específica de cada tema

-la qual sera oportunament  assenyalada en les classes plenaries-  , com de les fonts  documentals que tindra penjades al moodle de l'assignatura. Paral.lelament, en els seminaris, es posaran en comú els diversos

punts de vista deis exemples escollits  pels alumnes.

 

 

 

Programació d'activitats

 

 

ART DEL RENAIXEMENT 1DEL BARROC (20018)

 

 

DDiuns

 

Dimeeres

 

Divendres

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

8/01 - 10/01

 

 

 

 

 

PLENARIA Introducció  al

Renaixement

 

 

 

 

PLENARIA L'escultura del

Renaixement  (I)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

13/01- 17/01

 

 

 

 

PLENARIA L'escultura del

Renaixement

(II)

 

PLENARIA

 

 

 

Els mecenes del primer renaixement

 

 

 

PLENA' RIA

 

Les portes del Baptisteri de Florencia

 

 

 

 

 

 

 

20/01-  24/01

PLENARIA Filippo

Brunelleschi

 

 

Primer seminari. lberti

101

 

 

Primer seminari. lberti

102

 

 

Primer seminari.

 

lberti

 

103

 

 

 

PLENARIA L'evolució de la

pintura:  Giotto a Padua

 

 

 

PLENA' RIA Masaccio vs.

Gentile de

Fabriano

 

27/01 - 31/01

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

03/02- 7/02

PLENARIA Introducció a

la pintura

flamenca  del segle 'XV

 

 

 

PLENARIA Pintura

lamenca.  Els

autors  (I)

 

PLENARIA

 

Pintura  flamenca. Els autors  (11)

 

 

 

10

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

10/02 - 14/02

 

Segon

Seminari.

 

La imatge del poder: l'art  a les corts italianes.

 

101

 

 

 

 

 

 

Segon Seminari.

 

La imatge del poder: l'art  a les corts   italianes.

 

102

 

 

 

 

 

 

Segon Seminari.

 

La imatge del poder: l'art  a les corts   italianes.

 

103

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

17/02 - 21/02

 

 

 

PLENARIA

 

El Cinquecento a Roma:

Rafael i Miquel

ngel

 

 

 

 

 

 

 

 

PLENARIA

 

El Cinquecento a Roma: Rafael i Miquel  Angel (11)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PLENARIA

 

El Manierisme

 

 

 

 

 

 

24/02- 28/02

 

PLENARIA Introducció al

Barroc

PLENARIA El Barroca

Italia:

Caravaggio

 

 

PLENARIA. L'esculltura barroca italiana. Bemini

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

03/03 - 07/03

 

 

 

 

 

 

 

 

PLENARIA

 

La pintura barroca espanyola

 

PLENARIA

 

 

 

 

 

L'art barroc espanyol al MNAC

 

PLENARIA L'art  barroc

espanyol al MNAC

 

 

 

 

 

 

 

 

10/03 - 14/03

 

 

 

PLENARIA

 

elázquez

 

PLENARIA

 

L'art  barroc no religiós: la pintura al servei de la societat civil  holandesa

 

PLENARIA

 

Les composicions historiques i al.legoriques del món flamenc: Rubens