Lingüística

Curs 2013-2014

Grau en Humanitats

Lingüística

Codi:

20015

Tipus:

ObligatOria

Credlts ECTS:

1 4

1 Dedicaci6:

100 hores

1 Trimestre:

Departament: Departament d'Humanitats

Coordinador:Josep M. Castella

Professorat:

Josep M. Castella,Carla González

Idioma: catala

Horari:

campus: Campus de la Ciutadella

Presentaci6 de l'assignatura

L'assignatura consisteix en una reflexió sobre la llengua i la comunicació humana,en relació amb la resta de disciplines humanistiques que s nteressen pel llenguatge (literatura,filosofia,teoria de l'art,etc.). Vol ser

una modesta contribució,des d'una perspectiva lingüística,a la tasca ingent,pertinac; i sempre inconclusa de resposta a alguns deis grans interrogants sobre la naturalesa humana. Amb aquest objectiu, s'hi presenten alguns deis conceptes i dilemes basics de la histOria de la lingüística, l'analisi del discurs, la pragmatica,les relacions llenguatge-ment-societat,l'adquisici6 d'una primera o segona llengua,la relaci6 entre metafora i cognició,la diversitat i el canvi lingüístic,la vida i la mort de les llengües,etc.

D'altra banda,dins del conjunt del Pla d'Estudis del Grau en Humanitats,aquesta assignatura és una de les que assumeixen la funció específica d'avaluar el domini instrumental que tenen els estudiants de la llengua prapia,catala o castella,en que escullin de redactar l'examen,el treball i els exercicis del curs. Ates que aquest aspecte és important en l'avaluació,es recomana als estudiants que atenguin de manera especial les convencions d'escriptura academica i la normativa general de la llengua catalana o castellana.

Competencies

Competencias b'ansversals

Competencias específ' e ues

l. Cofll)rendre 1 Interpretar de manera pertinent i raonada textos eserits de nivell i car.kter acadimic.

2. Ser capac; de justificar arm arguments consistents les prc'lpies posic ions i de defensar-les públicament.

3. Ser capac; de conunlcar-se aiT'b propletat oralrrent 1 per escr1t en qualsevol de les dues llengües oficials de catalunya, és a dir, en catala 1 en castella, tant per a audlencles expertes com Inexpertas.

4. DorTinar les eines infoi'IT'étiques i les principals aplicacions que tenen a l'activitat acaderTica ordiniluia.

5. Desenvolupar la capacltat de raonarrent autilnom aiT'b distlmcia critica en terres o qüestions controvertides.

6. Acceptar la dlversltat de punts de vista com un lngredlent fonamental de la vida acaderTica i consubstancial a la societat contemporinia,iser capac; de fer conebcer les oplnlons prilples dlns del respecte a les oplnlons dlvergents.

7. Tenir consolidats hilbits d'autodisciplim1, autoexigimcia i rigor en la realització del treball acaderric,1 tarmé en l'organltzacló de la feina i en una conrecta te ralització.

l.Identificar les princlpals etapes,terres 1

autors de la lingüística conte rtmia.

2. Relacionar l'estudi delllenguatge arm la literatura, la hlstilria,l'art 1 el pensarrent.

3. Analitzar i reflexionar sobre alguns deis principals textos de lingüística i analisidel dlscurs.

4. Efll)rar oralrrent 1 per escrlt la terrrinologia relaeionada arm e onceptes basics en diferents branques i escales de la llngllfstlca 1 l'anallsldel dlscurs.

5. Refon;ar la consciencia del caracter transversa1 del conebcement sobre el llenguatge i de la necessitat de transcendir les fronteres entre especlalltats acaderTiques i, en particular,la divisió entre les anarrenades "dues eultures",humanística i científica.

6. Conelxer 1 usar de manera acceptable els principals recursos lingüístics i retilrics en alrrenys una de les dues llengües oficials de catalunya (catala o castella).

Continguts

• Tema 1: Les ci8ncies delllenguatge

1.1- Les teories lingüístiques: principis generals.

1.2- La gram tica tradicional (P. Fabra).

1.3- La lingüística estructural (F. de Saussure, L. Bloomfield).

1.4- La lingüística generativa (N. Chomsky).

1.5- L'an lisi del discurs (J.L. Austin, D. H. Hymes).

1.6- Les teories lingüístiques aplicades a l'ensenyament de la llengua.

• Tema 2: Oralitat i escriptura

2.1- La perspectiva antropologica (C. Lévi-Strauss, w. Ong, J. Goody, P. Gee).

2.2- L'estudi lingüistic de l'oralitat i de l'escriptura (D. Biber).

2.3- La variació en el mode del registre (M.A.K. Halliday).

2.4- Trets lingüístics prototípics de la llengua oral i de !'escrita, i la qüestió de la complexitat.

• Tema 3: La naturalesa delsignificat

3.1- Paraula, oració, discurs, text i context (T.A. van Dijk).

3.2- L'arbitrarietat del signe. Significat i sentit (F. de Saussure, G.R. Kress)

3.3- El llenguatge coma representació: art, logica i llenguatge (L. Wittgenstein).

3.4- La construcció psicoiOgica del sentit discursiu (E. Bemárdez).

3.5- El proc:és cognitiu de la significació (D. Sperber i D. Wilson).

• Tema 4: La dlversltat discursiva

4.1- Llengua i societat: l'estudi de la variació lingüística (U. Weinreich).

4.2- Les varietats lingüístiques: estandard i llengua (G. Bibiloni).

4.3- El canvi lingüístic.

4.4- La diversitat funcional en el llenguatge (M.A.K. Halliday).

4.5- Vida i mort de les llengües: manteniment i substitució lingüístiques (LV. Aracil,E. Boix i F.X. Vila).

Avaluació

4.1-Instruments. L'avalució de l'assignatura es concreta en els tres instruments següents:

A/ Assaig (75% de la nota finaoblgatori)

L'assaig consisteix en l'exposició i/o argumentació escrita d'un tema d'una llista fixada préviament pel docent,que s'acompanyaril amb un o més fragments de text que caldril emprar com a font teórica o bé com a il·lustració del que s'afirma en el desenvolupament del tema. S'hi ha de defensar, refutar, matisar, presentar,descriure, etc., un punt de vista concret respecte del llenguatge, deis seus elements constituents o deis parilmetres socials i psicoiOgics dins deis quals és emprat i apres.

L'elaboració de l'assaig és molt lliure: les úniques condicions que ha de complir són desenvolupar l'enunciat, referir-se més o menys a qüestions tractades a classe o a la bibliografia i citar alguna de les citacions obligatories. A banda d'aixo, l'estudiant hi podra incorporar continguts i opinions procedents d'altres fonts bibliografiques i d'altres materies o mbits, si són ben fonamentats. L'extensió haura de ser d'entre 2.000 i

5.000 paraules (unes 4-10 p gines, segons el format tipografic).

Es podril triar entre tres apcions, cadascuna amb les seves citacions. Des de l'inici del trimestre es fatiJ pública una /lista completa deis possibles enunciats pera l'assaig i deis fragments de text corresponents, d'entre els quals el docent seleccionara les tres opcions. Els tres temes seleccionats es faran públics el dimecres 4 de desembre de 2013.

caldra lliurar l'assaig impres al despatx 20.2E50 o la bústia del docent. No se n'acceptara el lliurament per conreu electronic. La data límit peral lliurament sera el dmecres 18 de desembre a les 14:00.

L'assaig és un exercici obligatori i eliminatori, en el sentit que, si no s'aprova, l'assignatura queda en suspens fins a la recuperació,siguin quines siguin les notes deis altres apartats de l'assignatura.

Criteris bilsics d'avaluació de l'assaig

1/ Coneixements,especialment de carilcter reflexiu, profund, transversal i matisat (la mera reproducció deis apunts de classe té poc valor,ates que les principals fonts de contingut de l'assignatura es poden tenir al davant en fer l'assaig).

2/ Originalitat i aportació personal,especialment en les citacions d'autors i en la capacitat de relació entre

temes diversos, de la mateixa assignatura i d'altres assignatures deis estudis.

3/ capacitat de redacció i d'elaboració discursiva, tant en l'estructuració global del contingut com en els

aspectes de cohesió (puntuació, connectors, anacoluts, etc.).

4/ Correcció normativa (ortogrilfica, lexica i morfosintilctica) en llengua catalana o castellana, com a requisit bilsic de qualsevol persona culta -i més en futurs graduats i graduades en lletres.

5/ Pulcritud ortotipogrilfica i d'edició (errors tipogrilfics, marges, inter1ineat, separació deis parilgrafs, incisos entre parentesis o guions, sistemes de citació i de referencia bibliogrilfica, etc.).

B/ Comentarla de lectures deis semlnarls (25% de la nota ftnaobligatoria)

Es tracta de redactar comentaris deis textos de lectura per als seminaris. El comentari haura d'explicar el contingut del text tot situant-lo en relació amb altres textos i amb les explicacions de classe (no podril ser un mer resum). Haura de contenir citacions del text i, si escau, d'altres obres.

Es presentaran dos comentaris: el primer, sobre una de les dues lectures del primer seminari; el segon sobre una de les lectures del segon o del tercer seminari. El termini de presentació sera 7 dies posterior al seminari en que s'hagin tractat els textos. L'extensió sera d'entre 600 i 1.000 paraules (1-3 pagines, segons el fonnat). El primer comentan suposara un lO% de la nota i el segon, un 15%.

Els comentaris són uns exercicis obligatoris i eliminatoris, en el sentit que, si no s'aproven, l'assignatura queda en suspens fins a la recuperació, siguin quines siguin les notes deis altres apartats de l'avaluació. Els criteris d'avaluació seran el mateixos que s'han indicat pera l'assaig.

C/ Presentació oralals seminaris (lO% + 5%, opcional)

Els estudiants podran fer una presentació oral, individual o per parelles (10-15 minuts per estudiant individual, la meitat cadascun si és en parella), d'una de les lectures assignades a cada seminari (s'acorc:laril amb el docent si es fa de teta la lectura o només d'una part).

La presentació oral equivaldril a la nota del primer comentan de text (10%), queja no caldril presentar, i tindra a més una valoració de fins a un 5% afegit opcional, que se sumara a les puntuacions obtingudes en els altres exercicis i comptara per dilucidar la nota en cas de dubte entre qualificacions contigües (aprovat i notable, notable i exceHent) i pera l'atorgament de matrícula d'honor. En el cas de la presentació en parella, equivaldril a la presentació del primer comentari perO no donara opció a nota afegida.

Els estudiants que facin la presentació oral hauran de lliurar un sol comentari de text per escrit, que haura de ser d'una lectura diferent de la que han presentat oralment a classe i que es valorara amb un 15% de la nota final. La lectura que tri'in peral comentari escrit únic podril ser de qualsevol deis tres seminaris.

Les lectures que es presentaran als seminaris seran les que s'especifiquen a continuació:

Primer seminari

CHOMSKY, Noam (1966): La lingüística cartesiana, Barcelona, Seix Barral, 1970, traducció de Gabriel

Fenrater. (Original: cartesian Linguistics: A Chapter in the History of Rationalist Thought, Nova York,Harper

& Row.) - Es tracta que cada estudiant presentí un o dos capítols deis quatre que té l'obra. El professor

completara la resta.

AUST1N, John L. (1962): Cómo hacer cosas con palabras, Barcelona, Paidós, 1982 (OriginaiHow toDo Things with Words. The William James Lectures De/ivered at Harvard University in 1955, compilat per J.O. Unnson, Oxford, The Clarendon Press.). - Un estudiant presentara les conferencies 1i 2, i l'altre les conferencies 6 i 8. Opcionalment,ambdós podran afegir-hi comentaris d'altres conferencies.

5egon seminari

WITTGENSTEIN,Ludwig (1953): Investigacions filosófiques, Barcelona, Laia, traducció i introducció de Josep M. Tenicabras, 1983. (Original: Philosophical Investigations, Oxford, Basil Blackwell, 1963, publicació póstuma.) - Es tracta que entre dos estudiants presentin part del contingut del pri>leg de Josep M. Tenicabres (traducció catalana) i alguns fragments esparsos d'entre els primers 120 de l'obra (teta l'obra té una redacció fragmentaria). Pera l'assignatura, els més rellevants són els següents: prOieg de l'autor, 1, S,

7, 11, 12, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 25, 26, 27, 31, 32, 38, 46, 47, 49, SO, 57, 58, 64, 68, 71, 79, 81, 89,

90, 91,114,115, 117,119, 120 (no cal presentar-los tots, ni només aquests: queda al criteri deis dos estudiants). A banda, un altre estudiant presentara la biografía de Wittgenstein.

Tercer seminari

BIBILONI, Gabriel (2002): "Un estilndarc:l nacional o tres estilndarc:ls regionals?", dins Bemat loan (ed.), Perspectives sociolingüístiques a les l//es Balears, Eivissa, Res Publica Edicions. (Publicat també a http://www.bibiloni.net/textos/estandard(s).htm). [doc. pdf]- Cal presentar tot l'article (no és gaire extens).

BOIX,Emili i VILA, F. Xavier (1998): "La reproducció de les llengües: el manteniment i la substitució lingüístiques", dins Sociolingüística de la /lengua catalana, cap. S, pag. 185-212,Barcelona,Ariel. [doc. pdf]

-Cap presentar tot el capitel.

4.2- Avaluaci6 de rús lingüístic

L'assignatura implica una habilitat de redacció suficient i un coneixement normatiu acceptable en una de les dues llengües oficials, catala o castellil, a elecció de l'estudiant. Demana, també, la pulcritud tipogrilfica i

de presentació, i l'ús adequat de les convencions prOpies del discurs academic. Qualsevol d'aquests aspectes és condició sine qua non per superar l'assignatura.

4.3- Asslstilncla a classe

L'assisténcia deis estudiants a les classes plenilries i als seminaris no és obligatOria, llevat que l'estudiant hagi adquirit el compromís de fer-hi una presentació oral, cas en el qual no ha de faltar-hi si no és per causa de fon;a major.

4.4- Recuperació de l'assigna'blra

D'acorcl amb les instruccions de la facultat, la recuperació deis estudiants suspesos en l'assignatura es faril a mitjans del segon trimestre. Les condicions i percentatges seran exactament els mateixos per als dos exercicis obligatoris. Les dues activitats opcionals, en canvi, ja no es podran realitzar. Les notes obtingudes en els exercicis presentats i aprovats, obligatoris i opcionals, es guardaran pera la recuperació.

Bibliografia

5.1- Bibliografia basica rec:omanada

AUST1N, John L. (1962): Cómo hacer cosas con palabras, Barcelona, Paidós, 1982 (Original How toDo Things with Words. The William James Lectures De/ivered at Harvard University in 1955, compilat per J.O. Urmson, Oxford, The Clarendon Press.)

BIBILONI, Gabriel (1997): Llengua estBndard i variació lingüística,Valéncia, Tres i quatre. BOIX,Emili i VILA, F. Xavier (1998): 5ociolingüística de la /lengua catalana, Barcelona,Ariel. CASfELLA,Josep M. (1992): De la frase al text. Teories de l'ús lingüístic, Barcelona, Empúries.

CASfELLA,Josep M. (2004): Oralitat iescriptura: dues cares de la comp/exitat en e/1/enguatge, Barcelona, Curiai-Publicacions de I'Abadia de Montserrat.

CHOMSKY, Noam (1966): La lingüística cartesiana, Barcelona, Seix Barral, 1970, traducció de Gabriel

Ferrater. (Original: Gartesian Linguistics: A Chapter in the History of Rationalist Thought, Nova Yorl<,Harper

& Row.)

ESPINAL, M. Teresa (1988): 5/gnificat iinterpretació, Barcelona,Publicacions de I'Abadia de Montserrat. GREGORY,Michael i CARROL,Susanne (1978): Lenguaje y situación. Variedades de/lenguaje y sus

contextos sociales, Mexic D.F., Fondo de Cultura Económica, 1986. (Original: Language and 5/tuation.

Language Varieties and their Social Contexts, Londres-Nova Yorl<,Routledge & Kegan Paul, 1978.)

TUSÓN,Amparo (1995): Analisi de la conversa, Barcelona,Empúries.

WITTGENSfEIN,Ludwig (1953): Investigacions filosófiques, Barcelona, Laia, traducció i introducció de Josep M. Terricabras, 1983. (Original: Philosophical Investigations, Oxford, Basil Blackwell, 1963, publicació postuma.)

5.2- Bibliografia c:omplemenl:lllria o d'ampr111ci6 (es presenta més detalada en el document de bibr10grafia de cada tema)

BAKHTIN, Mikhail (1952): "El problema de los géneros discursivos", dins Estética de la creación verbal,

Madrid, Siglo XXI, 1982, pag. 248-293. (Original: Estetika 5/ovesnogo Tvorr;hestva, Moscou,Iskussto.)

BASfARDAS, Albert (2003): "Lingüística general: elementos para un paradigma integrador desde la perspectiva de complejidad",Lingüística en la red, 1, 11/11/2003. [doc. pdf]

BERNÁRDEZ, Enrique (1982): Introducción a la lingüística del texto, Madrid,Espasa·Galpe.

BERNÁRDEZ, Enrique (1995): "La coherencia del text coma fenomen d'autoregulació", dins Rosa Artigas

(ed.),El significat textual, Barcelona, Generalitat de Catalunya. [doc. pdf]

BERNSfEIN,Basil (ed.) (1971): aass, Codes and Control. Theoretical Studies towards a Sociology of

Language, Londres,Routledge and Kegan Paul.

BIBER,Douglas (1988): Variation across Speech and Writing, Cambridge, Cambridge University Press.

BIBILONI, Gabriel (2002): "Un estandarcl nacional o tres estimdarcls regionals?", dins Bemat loan (ed.), Perspectivas sociolingüístiques a les l//es Balears, Eivissa, Res Publica Edicions. (Publicat també a http://www.bibiloni.net/textos/estandard(s).htm). [doc. pdf]

CASfELLA,Josep M. (1996): "Las tipologías textuales y la enseñanza de la lengua. Sobre la diversidad, los límites y algunas perversiones",TEXTOS de didáctica de la lengua y la literatura, núm. 10, pag. 23-31.

CASfELLA,Josep M. (2002): "La llengua oral formal: una fesomia gramatical propia",dins Montserrat Vila

(ed.),Didáctica de la /lengua oral formal. Continguts d'aprenentatge iseqüencies didactiques, cap. 5, pag.

95-110,Barcelona, Graó. [doc. pdf]

CASfELLÁ, Josep M. (2005): "Les ulleres del professor de llengua: la visió del llenguatge, abans i ara",

Llengua i ús. Revista técnica de política lingüística, núm. 33, p,ag. 42-46.

CHOMSKY, Noam (1965): Aspectos de la teoría de la sintaxis, Madrid, Aguilar, 1970. (Original: Aspects of theTheory of Syntax, Cambridge -EUA-,Massachusetts Institute of Technology Press.)

CONNOR, Ulla (1996): Contrastive Rethoric. Cross-cultura/ Aspects of Second-/anguage Writing, Cambridge, Gambridge University Press.

CUENCA, M. Josep (1992): Teories gramaticals i ensenyament de la /lengua, Valencia, Tandem.

DIJK, Teun A. van (1978): La ciencia del texto. Un enfoque interdisciplinario, Barcelona, Paidós, 1983.

(Original: Tekstwetenschap. Ean interdisciplinaire inleiding, Utrecht,Het Spectrum.)

HALUDAY, M.A.K.; MdNTOSH, Angus i SfREVENS,Peter (1964): 'The Users and Uses of Language", dins Joshua Fishman (ed.),Readings in the Socio/ogy of Language, La Haia,Mouton, 1968. (Primera publicació: "The Users and Uses of Language",dins M.A.K. Halliday, Angus Mclntosh i Peter Strevens,The Linguistic Sciences and Language Teaching, Londres-Nova York, Longman, 1964.)

JUNYENT, Carme (1992): Vida imort de les 1/engües, Barcelona,Empúries.

MAUNOWSKI, Bronislaw (1923): "El problema del significado en las lenguas primitivas", dins C.K. Ogden i

!.A. Richards (eds.),El significado del significado, Barcelona,Paidós, 1984. (Original: 'The Problem of

Meaning in Primitive Languages",dins C.K. Ogden i I.A. Richards, The Meaning of Meaning, Nova Yor1< Londres, Harc:ourt Brace Jovanovich.)

MOLLÁ,Toni (2002): Manual de socioUngüística, Alzira,Bromera.

MONTOYA,Brauli (2002): «La llengua catalana: presentació general», dins loan Sola et al. (eds.):

Gramatica del cata/a contemporani, pag. 4-33, Barcelona, Empúries.

ONG,Walter J. (1982): Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra, Mexic D.F.,Fondo de Cultura Económica,1987. (Original: Orafity and Literacy. The Technologizing of the Word, Londres-Nova Yor1<, Methuen,1982.)

PAYRATÓ, Lluís (1988): Cata/a coJ./oquial. Aspectes de l'ús corrent de la /lengua catalana, Val ncia, Universitat de Val ncia,2a. edici6 corregida i amb addicions, 1990.

PAYRATÓ, Lluís (2003): Pragmatica, discurs i /lengua oral. Introducció a l'anilfisi funcional de textos,

Barcelona,UOC.

SA.USSURE,Ferdinand de (1915): Curso de lingüística general, Buenos Aires, Losada, 1945, traducció d'Amado Alonso. (Original: Cours de linguistique générale, Lausana, Payot, 1916, publicat per Charles Bally i Albert Sechehaye,ambla col-laboració d'Aibert Riedlinger.) (2a versió castellana: Curso de lingüística general, Madrid, Akal, 1980, traducció de Mauro Armiño.)

SPERBER, Dan i WILSON, Deirdre (1986): La Relevancia. Comunicación y procesos cognitivos, Madrid, Visor,

1994,traducci6 d'Eieanor Leonetti. (Original: Relevance. Communication and Cognition, Oxford,Basil

Blackwell.)

VIL.Á, Montserrat (ed.) (2002): Didactica de la /lengua oral formal. Continguts d'aprenentatge i seqüencies didactiques, Barcelona, Graó. [doc. pdf]

WEINREICH, Uriel (1953): Llengües en contacte. Descobriments i problemes,Aizira, Bromera, 1996. (Original: Languages in Contact. Findings and Problems,Nova Yor1<,Publications of the Linguistic Circle of New Yor1<.)

WITTGENSTEIN,Ludwig (1921): Tractatus logico-philosophicus. Barcelona. Laia, 1989, traducció de Josep

M. Temcabres. (Original: Logisch-philosophische Abhandlung 1Tractatus logico-philosophicus,

Londres, Routledge & Kegan Paul, 1922, text original alemany amb traducci6 anglesa de C. K. Odgen i F. P. Ramsey, i introducció de Bertrand Russell; la la edició de 1921,plena d'errors, no es pot considerar

própiament com la font original.)

5.3·Recursos didictics (dossiers de textos,espais virtuals, materials de refon;)

L'assignatura disposa d'Aula Moodle activa (Metagrup MTC 20015), amb bibliografia, materials i exercicis. A més,l'estudiant podril accedir a un altre Metagrup amb continguts gramaticals i exercicis pera la miliora de l'ús normatiu de la llengua catalana

Metodologia

Es promoura el treball en equip i l'expressió oral en públic en els seminaris,així com el treball autonom en la preparació de l'escrit més extens de l'assignatura: el treball academic argumentatiu. La capacitat de redacció i d'interrelació deis continguts es practicara de manera especial en la preparació de l'examen,de carilcter no memoristic, que es faril a casa amb els apunts i tota mena de llibres a partir d'una llista d'enunciats i citacions que estara a disposició deis estudiants des del primer dia de classe.

Programació d'activitats

ASSIGNATURA LINGÜÍSTICA Curs 20: Grup 1:de 12a 14 Grup 2:de 9a 11

Sefmana

Dinarts 24 de setembre

Festiu

Sefmana

Dinarts 1d'octubre

2a c/asse plenaria Tema 1: 1.2- Tradicional, 1.3 Estructural

Sefmana

Dlmarts 8 d'octubre

4a classe plenaria Tema 1: 1.5- L'analisi del discurs

Sefmana

Dimarts 15 d'odubre

1r seminari 101 i 201 Lectures tema 1: N. Chomsky, J.

Austin

Sefmana

Dlmarts 22 d'odubre

6a classe plenaria Tema 2: 2.1-La perspectiva antropológica

Setmana

Dmarts 29 d'odubre

Ba classe plenaria Tema 2: 2.4- Trets lingüístics oralitat

Setmana

Dimarts 5 de novembre 1Oa classe plenaria Tema 3: 3.2,

3.3- Arbitrarietat del signe

Sefmana

Dimarts 12 de novembre 2n seminari 101 i 201

Lectures tema 3: L. Wittgenstein

Setmana

Dmarts 19 de novembre 12a classe plenaria Tema

4: 4.1, 4.2- Varietats i llengua

Sefmana

lQa

Dmarts 26 de novembre 14a classe plenaria

Tema 4: 4.5- Vida i mort de les llengües

Sefmana

lla

Dlmarts 3 de desembre 3r seminari 102 i 202

Lect. tema 4: G. Bibiloni,Gregory i Carroll