curs 2013-2014
1. COMPETÈNCIES DE L'ASSIGNATURA
1.1. Competències generals
- Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica.
- Treball autònom.
- Treball en equip i de debat en grup.
- Capacitat de crítica/autocrítica.
- Competència comunicativa.
- Puntualitat i respecte cap al treball dels altres (professor i alumnes).
- Atenció a les presentacions i a les intervencions fetes pels companys.
1.2. Competències específiques
- Entendre la comunicació corporativa i les relacions públiques com un procés estratègic.
- Saber identificar les fases del procés estratègic de la comunicació corporativa i les relacions públiques.
- Destacar la importància de la investigació en el procés estratègic de la comunicació corporativa i les relacions públiques.
- Capacitat per identificar els públics, determinar els objectius, articular els missatges i escollir les tècniques adients.
- Capacitat per implantar i avaluar una campanya de comunicació corporativa.
- Conèixer la dinàmica dels diferents programes de comunicació corporativa: estratègies de mitjans, gestió de conflictes potencials i comunicació institucional.
2. AVALUACIÓ
2.1. Criteris d'avaluació
L'objectiu de l'assignatura Estratègies de Comunicació Corporativa és que l'alumne assoleixi amb un grau satisfactori totes les competències que permetran enfocar estratègicament qualsevol problema o oportunitat de comunicació corporativa i de relacions públiques. Des d'aquesta perspectiva, l'assignatura esdevé una frontissa entre les assignatures teòriques i conceptuals de les relacions públiques i els projectes finals de carrera vinculats a la disciplina.
L'avaluació de l'assignatura es farà mitjançant dues eines d'avaluació: la prova d'avaluació escrita (examen) i l'estudi i resolució de casos (avaluació contínua). Aquests dos factors es validaran a partir de l'actitud a classe.
L'examen al final de curs consistirà en una prova de validació en la qual l'estudiant haurà de demostrar que ha fet els casos pràctics del curs i que ha assistit a classe, i en la resolució d'un cas pràctic.
L'estudi i resolució de casos es farà en grups reduïts i implicarà diferents nivells de preparació de l'estudiant:
- Tasca de preparació prèvia fora de l'aula a partir dels continguts de les classes magistrals i de la bibliografia bàsica.
- Participació activa en la sessió de debat amb els companys i moderada pel professor.
2.2. Quan s'avaluarà?
L'assignatura s'avaluarà de manera continuada al llarg del trimestre a través de les sessions d'estudi de casos i debat, i amb una prova final de caire pràctic en què l'estudiant haurà de demostrar el domini de les competències assolides durant el curs, així com haver assistit regularment a les sessions de classe.
També s'avaluarà l'actitud de l'estudiant a classe, que validarà, o no, la nota resultant dels dos mètodes anteriors.
2.3. Desglossament de les competències, mètodes d'avaluació i indicadors
|
Competències |
Mètode d'avaluació |
Indicadors |
|
1. Entendre la comunicació corporativa i les relacions públiques com un procés estratègic.
2. Saber identificar les fases del procés estratègic de la comunicació corporativa i les relacions públiques.
3. Destacar la importància de la investigació en el procés estratègic de la comunicació corporativa i les relacions públiques.
4. Capacitat per identificar els públics, determinar els objectius, articular els missatges i escollir les tècniques adients.
5. Capacitat per implantar i avaluar una campanya de comunicació corporativa.
6. Conèixer la dinàmica dels diferents programes de comunicació corporativa: estratègies de mitjans, gestió de conflictes potencials i comunicació institucional. |
Examen
Estudi i resolució de casos pràctics
|
Adequació i domini en la resposta a les preguntes formulades pel professor.
Desplegament d'exemples o casos diferents als plantejats a classe.
Concreció en les respostes.
Capacitat de síntesi.
Intervenció proactiva, consistent i exemplificada als debats.
Excel·lència en la resolució de les diferents propostes, exercicis i treballs fets.
Aplicació transversal de coneixements en la resolució de qüestions plantejades pel professor a les sessions d'estudi de casos.
Capacitat de relacionar els continguts de l'assignatura amb els continguts d'assignatures afins (transversalitat de coneixements). |
2.4. Pes de cada mètode d'avaluació en la qualificació global
La nota de l'assignatura consistirà en la suma de les notes següents:
Estudi i resolució de casos (30% de la nota: 3 punts): els estudiants han d'haver treballat els casos pràctics que el professor hagi penjat a l'Aula Global prèviament. A les classes reduïdes per grups es resoldran els casos amb la participació activa dels estudiants. Al final d'aquestes classes, el professor pot recollir tots o part dels treballs dels estudiants del grup corresponent.
Si un estudiant no lliura un treball, li suposarà perdre 1,5 punts dels 3. Si no lliura dos treballs, no obtindrà cap punt.
Aquesta part de l'avaluació també inclourà la participació activa en els debats que es generin al voltant dels casos pràctics. El control de la participació activa correspon a l'estudiant: abans de cada intervenció es presentarà (dirà el nom i els cognoms) per tal que el professor tingui en compte la seva participació. Per tant, per obtenir la màxima puntuació en aquesta part (3 punts) caldrà, a més, haver intervingut regularment a classe.
Examen final (70% de la nota: 7 punts)
Consistirà en una prova escrita que constarà de dues parts:
1) Una prova de validació en la qual l'estudiant ha de demostrar que ha fet els casos pràctics del curs i que ha assistit a classe. Aquesta part té un pes del 20% de la nota total (2 punts).
2) La resolució d'un cas pràctic (50% de la nota global: 5 punts). La resolució es pot fer amb l'ajut del llibre de la bibliografia bàsica.
L'actitud a classe (factor de correcció)
En cas de produir-se, cada una de les advertències a classe sobre actituds negatives dels estudiants (parlar, tenir el mòbil engegat, menjar, veure, dormir...) suposaran restar un punt sobre la nota final. Més de cinc advertències implicaran ser avaluat amb un examen sobre els continguts de la bibliografia bàsica en castellà.
Nota final
La nota final de l'assignatura serà la suma de les notes obtingudes en els diferents mètodes d'acord amb el seu pes, un cop aplicat, si escau, el factor de correcció de l'actitud.
3. CONTINGUTS TEÒRICS DE L'ASSIGNATURA
Tema 1. Comunicació estratègica, comunicació corporativa i relacions públiques: dimensió estratègica
1.1.Fronteres conceptuals.
1.2. Els diferents mètodes.
Tema 2. La investigació
2.1. Problemes i oportunitats de relacions públiques.
2.2. Tipus d'investigació.
2.3. L'auditoria de relacions públiques.
2.4. L'anàlisi de la informació.
Tema 3. La planificació
3.1. Identificació dels stakeholders (públics).
3.2. Definició dels objectius.
3.3. Articulació dels missatges.
3.4. Elecció de les tècniques.
Tema 4. L'execució
4.1. El pressupost com a eina de direcció.
4.2. La gestió del temps: la programació.
4.3. El control de la qualitat.
4.4. El treball en equip.
Tema 5. L'avaluació
5.1. Objecte i tipus.
5.2. Criteris d'avaluació i mètodes d'investigació.
Tema 6. Els diferents programes de comunicació corporativa: execució de les tècniques
6.1. Les estratègies de comunicació interna.
6.2. L'estratègia de mitjans.
6.3. Les estratègies de relació amb la comunitat.
6.4. Altres estratègies (relacions públiques interculturals, comunicació de màrqueting...).
4. BIBLIOGRAFIA
4.1. Bibliografia bàsica
XIFRA, J.; LALUEZA, F. Casos de relaciones públicas y comunicación corporativa. Madrid: Pearson Educación, 2009.
4.2. Bibliografia complementària
ARROYO, L.; MAGALI, Y. Los cien errores de la comunicación de las organizaciones. Madrid: ESIC, 2007.
AUSTIN, E. W.; PINKLETON, B. E. Strategic public relations management. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum, 2001.
MATILLA, K. Los modelos de planificación estratégica en la teoría de las relaciones públicas. Barcelona: Editorial UOC, 2008.
WILCOX, D. L.; CAMERON, G. T.; XIFRA, J. Relaciones públicas: estrategias y tácticas. Madrid: Pearson Educación, 2006.
XIFRA, J. Planificación estratégica de las relaciones públicas. Barcelona: Paidós, 2005.