curs 2013-2014
Llicenciatura en Comunicació Audiovisual
Estructura i Ecologia dels Mitjans Audiovisuals (11687)
Objectius de l'assignatura
Aquest curs pretén dotar els estudiants dels coneixements teòrics i metodològics adequats per poder analitzar el sistema comunicatiu des d'una perspectiva multidimensional: econòmico-industrial, político-legal, tecnològica i sociocultural. L'objectiu és que siguin capaços d'interpretar els processos de transformació dels mitjans de comunicació i del sector audiovisual per treure el màxim profit de les seves activitats professionals en un futur pròxim.
Temari
Tema 1. Fonaments teòrics i metodològics per a l'anàlisi del sector audiovisual des de la perspectiva de l'ecologia de la comunicació
L'audiovisual com a fenomen complex. La comunicació social i els mitjans de comunicació. El sector audiovisual i les indústries culturals. El procés audiovisual. Estructura, sistema i ecologia de la comunicació. Dimensions de l'anàlisi ecològica: econòmico-industrial, político-legal, tecnològica i sociocultural. Convergència i globalització.
Tema 2. Transformacions del paisatge audiovisual
La innovació tecnològica en l'audiovisual: resultats i implicacions. Els canvis econòmics. De les estructures clàssiques als nous circuits, en el cinema, la música, la ràdio i Internet. L'evolució dels models televisius al món.
Tema 3. L'ús social de l'audiovisual
Usos i consum dels serveis audiovisuals en la societat. Anàlisi de casos clàssics i emergents. La mesura de l'ús dels mitjans audiovisuals.
Tema 4. Les polítiques i la regulació sobre l'audiovisual
Implicació de les polítiques públiques en el desenvolupament del paisatge audiovisual: la regulació. Els principals temes de regulació: concentració i pluralisme; estatut jurídic dels serveis audiovisuals, i conseqüències; servei públic i gestió pública de l'audiovisual: les autoritats de regulació; les mesures de foment i suport a l'audiovisual; la cronologia de l'explotació de les obres audiovisuals.
Tema 5. El sector audiovisual a Catalunya i a Espanya
El panorama audiovisual català i l'espanyol, en l'entorn internacional. Les claus de l'evolució recent. El panorama en l'actualitat.
Avaluació
Per superar l'assignatura cal aprovar l'examen final. La qualificació definitiva s'estableix amb la nota de l'examen, ponderada amb els resultats dels exercicis que es fan durant el curs.
Bibliografia bàsica
ARNANZ, Carlos M. Negocios de televisión. Transformación del valor en el modelo digital. Barcelona: Gedisa, 2002.
ARTERO, Juan Pablo. El mercado de la televisión en España: oligopolio. Barcelona: Deusto, 2007.
BUSTAMANTE, E. Radio y televisión en España. Historia de una asignatura pendiente de la democracia. Barcelona: Gedisa, 2006. BUSTAMANTE, E. (coord.). Hacia un nuevo sistema mundial de comunicación. Industrias culturales en la era digital. Barcelona: Gedisa, 2003.
HALLIN, Daniel C.; MANCINI, Paolo. Sistemas mediáticos comparados: tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política. Barcelona: Hacer, 2008.
Bibliografia complementària
ABAD ALCALÁ, L. El servicio público de televisión ante el siglo XXI. Madrid: Dykinson, 1999.
ALCOLEA, G. La televisión digital en España. Sevilla: Comunicación Social, 2003.
ATKINSON, D.; RABOY, M. i d'altres. La radio y la televisión de servicio público: el desafío del siglo XXI. Ediciones UNESCO, 1998. BROWN, A.; PICARD, R. (ed.). Digital Terrestrial Television in Europe. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates Publishers, 2005. BUSTAMANTE, E. La televisión económica. Financiación, estrategias y mercados. Barcelona: Gedisa, 1999.
CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA. Informe sobre l'audiovisual a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, anual. COMISIÓN EUROPEA. Libro verde sobre la convergencia de los sectores de telecomunicaciones, medios de comunicación y tecnologías de la información y sobre sus consecuencias para la reglamentación. Brussel·les: CE, 1997. (http://europa.eu.int/ISPO/convergencegp/greenp.html). DOYLE, Gillian. Understanding media economics. Londres: Sage, 2002.
EGEDA. Panorama audiovisual. Madrid: Egeda, edició anual.
EUROPEAN AUDIOVISUAL OBSERVATORY. Television and media concentration. Regulatory Models on the National and the European Level. Strasbourg: Consell d'Europa, 2001 (Revista Iris special).
FLICHY, P. Une histoire de la communication moderne. Espace public et vie privée. París: La Découverte. [Traducció espanyola: Una historia de la comunicación moderna. Espacio público y vida privada. Barcelona: Gustavo Gili, 1993].
GALPERIN, H. New television, old Politics. The transition to digital television in the United States and Great Britain. Nova York: Cambridge University Press, 2004.
INCOM. Informe de la comunicació a Catalunya 2005-2006. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2007.
LOWE, G. F.; HUJANEN, T. (ed.). Broadcasting & Convergence: New articulations of the public service remit. Göteborg: Nordicom, 2003. MEDINA, Mercedes. Estructura y gestión de empresas audiovisuales. Pamplona: EUNSA, 2005.
MORAGAS, M. de. La televisió pública a l'era digital. Barcelona: Pòrtic, 2000.
OROZCO, G. Historias de la televisión en América Latina. Argentina, Brasil, Colombia, Chile, México, Venezuela. Barcelona: Gedisa, 2002.
RICHERI, G. La transición de la televisión. Barcelona: Bosch, 1994.