curs 2012-2013
Teoria de les Institucions Polítiques (21682)
Titulació/estudi: Grau en Ciència Política i de la Administració
Curs: 3r
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores dedicació estudiant: 100 hores
Llengua o llengües de la docència: Català
Professorat: Jacint Jordana
1. Presentació de l'assignatura
Les institucions polítiques representen una de les grans solucions als problemes de l'acció col·lectiva que tenen les societats humanes per impulsar la coordinació i la cooperació entre els individus, i facilitar la producció de bens públics. Per aquest motiu, és molt important entendre com sorgeixen les institucions, quines són les condicions per la seva estabilitat, i quins són els efectes agregats que generen, tant en termes de rendiment, com d'eficàcia, equitat i eficiència social. Durant les dècades recents, la ciència política ha desenvolupat diverses teories sobre les institucions polítiques que van més enllà de les perspectives tradicionals sobre les institucions, de caràcter fonamentalment descriptiu i classificador. A través del diàleg amb diverses ciències socials, especialment l'economia, la sociologia, i en certa mesura també la psicologia cognitiva, han sorgir diferents perspectives teòriques, que han estat reconegudes entorn del marc general conegut com "Nou Institucionalisme" a la ciència política.
Aquesta assignatura té com a objectiu que el estudiant assoleixi un coneixement suficient de les grans perspectives teòriques sobre les institucions a la ciència política actual, amb el coneixement directe dels autors i textos més rellevants. L'assignatura, situada a tercer curs, ha de facilitar als estudiants una interpretació més enriquida teòricament dels coneixements sobre política comparada i polítiques públiques adquirits en els cursos previs i ha d'estimular la seva capacitat de reflexió teòrica sobre el paper de les institucions en els processos polítics, de forma més general, estimulant la seva capacitat deductiva.
2. Competències a assolir
Competències generals:
Capacitat d'anàlisi i síntesis
Habilitat de gestió de la informació
Habilitats d'investigació
Capacitat d'aprendre
Competències específiques:
Reconèixer l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques
3. Continguts
Un primer bloc estarà dedicat a revisar els fonaments conceptuals de les diverses aproximacions teòriques a les institucions polítiques, en son vigents actualment en els debats acadèmics. En aquest marc, els més destacats són el enfocament del 'Rational Choice', i els institucionalismes històrics i sociològics.
Un segon bloc dels continguts es centre en analitzar la natura dels problemes que les institucions polítiques pretenen resoldre, amb l'objectiu de identificar i valorar els problemes que han d'afrontar els diversos dissenys institucionals i plantejar el repte d'explicar la diversitat de solucions institucionals als esments problemes.
Un tercer bloc dels continguts es concentra en l'estudi de formes institucionals més específiques. L'objectiu en aquest cas és discutir l'aplicació de les teories sobre les institucions polítiques examinades prèviament en alguns àmbits concrets. Es consideren, de forma particular, les institucions que tenen un caràcter no-majoritari, basades en el principi de delegació política.
4. Avaluació
Es combinarà l'avaluació continuada amb l'avaluació final. La nota final de curs es calcularà a partir de dues formes d'avaluació:
1.) Avaluació continuada. Realització d'exercicis escrits, lectures d'articles, participació acadèmica activa, exposicions orals. Així mateix, els alumnes hauran de realitzar un treball individual sobre un aspecte concret del programa de l'assignatura.
2.) Avaluació final. Els alumnes hauran de superar una prova final escrita (o oral), en la qual hauran de demostrar haver adquirit els coneixements bàsics de l'assignatura, capacitat d'anàlisi, raonament crític.
L'examen final equivaldrà a un 40% de la nota final. El 60% restant serà la nota de l'avaluació contínua. Perquè la nota d'avaluació contínua faci la mitjana amb la nota de l'examen, l'estudiant haurà d'haver aprovat l'examen final.
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1. Bibliografia bàsica
Colomer, Josep M. (2007), Instituciones Políticas, Barcelona: Ariel (2a edición)
Elster, Jon (1992), Local Justice, New York: Russell Sage Foundation (Trad. espanyola: Gedisa, 1994)
Hall, Peter A. i Rosemary C.R. Taylor (1996), "Political Science and the Three 'New Institutionalisms'", Political Studies, vol. 44: 936-957.
March, James G. I Johan P. Olsen (1984), "The new Institutionalisms: organizational Factors in Political Life", American Political Science Review, vol. 78: 734-749.
Mahoney, James i Kathleen Thelen (2010), (Eds.), Explaining Institutional Change. Ambiguity, Agency and Power, Cambridge. Cambridge University Press.
North, Douglas C. (1990), Institutions, Institutional Change, and Economic Performance, Cambridge: Cambridge University Press.
Ostrom, Elinor (1990), Governing the Commons: the Evolution of Institutions for Collective Action, New York: Cambridge University Press (Trad. espanyola: FCE, 1999).
Tsebelis, George (2002), Veto Players: How Political Institutions Work, Princeton: Princeton University Press.
Peters, B. Guy (1999), Institutional Theory in Political Science: The New Institutionalism, Londres: Cassells, (Trad. espanyola: Gedisa, 2003)
Rhodes, R.A.W., Sarah A. Binder i Bert A. Rockman (2006), (Eds.), The Oxford Handbook of Political Institutions, Oxford: Oxford University Press.
5.2. Recursos didàctics
Llistats de bases de dades sobre institucions polítiques:
http://einstein.library.emory.edu/govinstlinks.html
http://nd.edu/~apsacp/data.html
http://www.nsd.uib.no/macrodataguide/set.html?id=11&sub=1
6. Metodologia
La metodologia del curs es basarà en la combinació de classes presencials, de seminaris en les quals es plantegessin activitats dirigides (individuals o en grup), i en activitats fora de l'aula.
En les classes magistrals el professor exposarà els continguts de l'assignatura. Paral·lelament, en els seminaris es complementaran les sessions anteriors amb textos específics dels dossiers de lectures, que seran objecte de comentaris, anàlisi crítica i/o elaboració de recensions per part dels alumnes. També es realitzaran algunes sessions pràctiques d'anàlisi de dades sobre les característiques de les institucions polítiques.
Així mateix, els estudiants hauran de realitzar activitats autònomes, fora de l'aula (lectura de textos, estudi de les anotacions de l'assignatura, elaboració d'exercicis, ...).
7. Programació d'activitats
Set |
Ses |
Tip |
Contingut de la sessió |
Treball de l'alumne/a durant la setmana |
|||
Activitat d'aprenentatge |
Hor.Pre. |
Hor. No Pre. |
|||||
A l'aula |
Fora de l'aula |
||||||
Iª |
1 |
T |
Presentació de l'assignatura: motivació, descripció del contingut, metodologia i criteris d'avaluació |
Sessió magistral |
Lectures |
2 |
4 |
2 |
T |
Acció col·lectiva i institucions polítiques. Com explicar el canvi institucional. |
Sessió magistral |
2 |
|||
IIª |
3 |
T |
L'institucionalisme històric |
Sessió magistral |
Lectures Recerca d'informació |
2 |
4 |
4 |
S |
Seminari 1. La continuïtat de les institucions: el presidencialisme a l'Amèrica Llatina |
Debats i presentacions |
2 |
|||
IIIª |
5 |
T |
L'institucionalisme sociològic |
Sessió magistral |
Lectures Estudi de casos Preparar presentació |
2 |
4 |
6 |
S |
Seminari 1. La continuïtat de les institucions: el presidencialisme a l'Amèrica Llatina |
Debats i presentacions |
2 |
|||
IVª |
7 |
T |
L'institucionalisme "Rational Choice" |
Sessió magistral |
Lectures Estudi de casos Recerca d'informació |
2 |
4 |
8 |
S |
Seminari 2. El disseny d'institucions: els Consells Comarcals a Catalunya |
Debats i presentacions |
2 |
|||
Vª |
9 |
T |
Institucions i formes no estatals |
Sessió magistral |
Lectures Estudi de casos Preparar presentació |
2 |
4 |
10 |
S |
Seminari 2. El disseny d'institucions polítiques: els Consells Comarcals Catalunya |
Debats i presentacions |
2 |
|||
VIª |
11 |
T |
Institucions i formes estatals |
Sessió magistral |
Lectures Estudi de casos Recerca d'informació |
2 |
4 |
12 |
S |
Seminari 3: institucions, preferències i distribució: els Consells Econòmics i Socials a Europa |
Debats i presentacions |
2 |
|||
VIIª |
13 |
T |
Institucions i democràcia |
Sessió magistral |
Lectures Estudi de casos Preparar presentació |
2 |
4 |
14 |
S |
Seminari 3: institucions, preferències i distribució: els Consells Econòmics i Socials a Europa |
Debats i presentacions |
2 |
|||
VIIIª |
15 |
T |
Democràcia i equilibris institucionals |
Sessió magistral |
Lectures Anàlisi de dades
|
2 |
4 |
16 |
S |
Seminari 4. La difusió d'institucions polítiques. El cas de les agencies reguladores |
Debats i presentacions |
2 |
|||
IXª |
17 |
T |
Democràcia i delegació institucional |
Sessió magistral |
Lectures Anàlisi de dades Preparar presentació |
2 |
4 |
18 |
S |
Seminari 4. La difusió d'institucions polítiques. El cas de les agencies reguladores |
Debats i presentacions |
2 |
|||
Xª |
19 |
T |
Democràcia, estat i regulació |
Sessió magistral |
Lectures |
2 |
4 |
20 |
T |
Recopilació final |
Sessió magistral |
2 |
|||
Dedicació hores: Subtotal |
40 |
40 |
|||||
XIª XIIª |
Dedicació hores per la preparació de l'avaluació final |
20 |
|||||
TOTAL HORES DE L'ASSIGNATURA |
100 |
Sem: nº de setmana; Ses: nº de sessió; Tip: tipus de sessió, T (teoria), S (seminari); Hor. Pre: Hores presencials previstes.; Hor. No Pre: Hores no presencials, temps estimat.