curs 2012-2013

Grau en Periodisme

Estructura de la Comunicació Social (21306)

Titulació/Estudis: Grau de Periodisme
Curs: 1er.
Trimestre: 3er
Número de crèdits ECTS: 6 crèdits
Hores dedicació estudiant: 150
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Núria Almiron ([email protected])
Despatx 53902 - Horari de despatx: Dilluns i dimecres d’15h a 16h (ext. 1237)

1. Presentació de l'assignatura

L'assignatura Estructura de la Comunicació Social (ECS) és una matèria introductòria a l'estudi de la comunicació social que ofereix un conjunt que es pretén coherent de coneixements i eines d'anàlisi de les indústries culturals, amb especial atenció als mitjans de comunicació, per tal de fer evidents a l'estudiant de periodisme els aspectes comunicatius, polític-econòmics, d'organització i culturals que conformen la comunicació anomenada de masses o social.

L'objectiu principal que l'assignatura es proposa és estimular l'actitud reflexiva, crítica i cooperativa envers l'anàlisi del context en el que es produeixen els fenòmens i estructures de la comunicació. Tres eines indispensables també per a l'anàlisi periodística. Per això, la docència i l'aprenentatge d'aquesta matèria exigeix una combinació de descoberta i inquietud personal, esperit crític, reflexió rigorosament fonamentada, estudi individual i treball en grup.

2. Competències a assolir

Competències específiques

·     Adquirir uns coneixements fonamentats i crítics sobre les estructures i el funcionament dels actors públics i privats més rellevants en la comunicació social nacional i internacional.

·     Obtenir les claus que permetin desxifrar les relacions de poder, fluxos comunicatius i culturals i rols dels actors principals públics i privats, així com dels mitjans de comunicació en general, en una societat en permanent mutació.

·     Oferir elements de coneixement i reflexió personals a l'estudiant per ajudar-lo a orientar les seves preferències professionals.

Competències transversals

·     Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi de la informació.

·     Comprendre i interpretar de manera pertinent i raonada textos escrits de nivell i caràcter acadèmic.

·     Capacitat de comunicar-se amb propietat de forma oral i escrita en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya, català i castellà, i d'emprar l'anglès com a eina de consulta i treball.

·     Desenvolupar la capacitat de raonar amb autonomia i perspectiva crítica en temes o qüestions controvertides.

 

3. Continguts

Part I. Introducció: presentació i definicions

  

Tema 1. Què és la comunicació social

Definició, característiques, dimensions, organització i rol de la comunicació social i o de masses en les societats modernes. Arrels del fet comunicatiu modern. Comunicació pública i comunicació de masses.

Tema 2. Què és l'estructura de la comunicació social (ECS)

Definició i elements d'estudi. L'estudi del context,. L'escola de Frankfurt i el concepte d'indústries culturals. La perspectiva d'estudi de l'economia política de la comunicació i la cultura.

  

Part II. Organització dels mitjans de comunicació: base ideològica, models i relacions de poder

  

Tema 3. El sistema internacional de la Informació

Colonialisme, post-colonialisme i Unesco. Base ideològica del sistema (de la doctrina del freeflow a l'informe Macbride). El debat sobre el NOMIC. Les grans agències de notícies. El naixement de les polítiques de comunicació.

Tema 4. Sistemes de mitjans

Dimensions comparables, sistemes de mitjans i sistemes polítics, models o tipologies, elements definitoris. De les Four Theories of the Press als models de Hallin i Mancini.

Tema 5. L'estructura de la comunicació i el poder

Els filtres del poder (propietat, publicitat, fonts, poders fàctics i autocensura). Mitjans i capitalisme financer (del corporate media a la financiarització). Mitjans i poder públic (l'Estat com a regulador, propietari, actor polític i actor econòmic).

 

Part III. Els mitjans de comunicació: espais d'anàlisi i casos d'estudi

  

Tema 6: Mercats

Principals trets (tipus d'actors, espais d'actuació). Principals tendències. Models de finançament. Els dos grans mercats comparats: UE i EUA. Organismes mesuradors d'audiències.

  

Tema 7: Polítiques de comunicació

Qui són els reguladors. Què es regula. Tipus de polítiques de comunicació. Principal regulació vigent a l'estat espanyol. La TDT i el Tercer Sector com a cas d'estudi.

   

Tema 8: L'ECS a Catalunya

Principals actors públics (CCMA). Principals actors privats (grups de comunicació: Planeta, Imagina, Godó, Zeta, etc.).

Tema 9: L'ECS a Espanya

Principals actors públics (RTVE). Principals actors privats (grups de comunicació: Prisa, Vocento, Mediaset, Unidad Editorial, etc.). Diagnosi de la professió periodística en funció de les principals enquestes i informes sobre el sector

Tema 10. L'ECS a la resta del món

Els principals grups de comunicació privats a Europa (Bertelsmann, Vivendi, Lagardère, RCS, Axel Springer, Mediaset, Bonnier, etc.). Els principals grups de comunicació públics (BBC, RAI, FranceTV, ZDF-ARD, etc.). La radiotelevisió pública als EUA (PBS i NPR). Principals conglomerats publicitaris al món. Altres realitats.

 

4. Metodologia docent

L'aprenentatge s'organitzarà a partir de cinc tipus d'activitats:

·        classes magistrals

·        seminaris presencials i/o virtuals

·        exercicis individuals i en grup

·        coavaluació i aprenentatge entre companys

·        autoaprenentatge

Es posarà molt èmfasi en l'autoaprenentatge, per tal que sigui el propi estudiant el que descobreixi els trets més rellevants de la matèria a partir d'exercicis, lectures i treballs dissenyats amb aquest objectiu.

5. Bibliografia i recursos didàctics

a) Llibres teòrics actuals de referència per l'assignatura:

ALBARRAN, Alan B. (2010): The Media Economy. London: Routledge.

CHRISTIANS, Clifford G. Et al (2009): Normative Theories of the Media. Journalism in Democratic Societies. Urbana: University of Illinois Press.

HALLIN, Daniel C. i Paolo MANCINI (2007): Sistemas mediáticos comparados, Barcelona: Hacer.

HARDY, Jonathan (2008): Western Media Systems. London: Routledge.

b) Llibres teòrics convertits en clàssics de referència per l'assignatura:

CURRAN, James (2002): Medios de comunicación y poder. Barcelona: Hacer.

GIFREU, Josep (1986): El debate internacional de la comunicación. Barcelona: Ariel

GIFREU, Josep (1996): Estructura general de la Comunicació pública. Barcelona: Pòrtic.

HORCKHEIMER, M. i ADORNO, T.W. (2007): Dialéctica de la Ilustración. Madrid: Akal. 1ª [Ed. 1947]

MACBRIDE, Sean i altres (1993): Un sólo mundo, voces múltiples. Comunicación e información en nuesro tiempo (Informe Macbride, 1980), México Fondo de Cultura.

MATTELART, Armand (2002): Historia de la sociedad de la información. Barcelona: Paidós.

MCCHESNEY, Robert W. (2008): The political economy of media. Enduring issues, emerging dilemas. New York: Monthly Press.

MOSCO, Vincent (2005): The Digital Sublime. Myth, Power and Cyberspace. Cambridge: The MIT Press.

MOSCO, Vincent (2009): The Political Economy of Communication. London: Sage. [1ª Ed. De 1996].

QUIRÓS, Fernando (1998): Estructura internacional de la información. El poder mediático en la era de la globalització. Madrid: Síntesis.

VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel (2000): Historia y comunicación social. Barcelona: Mondadori.

c) Informes complementaris:

MORAGAS i SPÀ, Miquel de; Isabel FERNÁNDEZ ALONSO; ALMIRON ROIG, Núria; José Joaquin BLASCO GIL; Joan CORBELLA CORDOMÍ; Marta CIVIL i SERRA; Oriol GIBERT i FORTUNY (eds.) (2009) Informe de la comunicació a Catalunya 2007-2008. Bellatera: Edicions UAB.

CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA (2005): XXV aniversari de l'Informe MacBride. Comuncació internacional i polítiques de comunicació", a Quaderns del CAC, Barcelona: CAC i Incom-UAB.

d) Obres d'investigació sobre l'ECS:

ALMIRON, Núria (2010): Journalism in Crisis. Corporate Media and Financialization. Cresskill, NJ: Hampton Press.

ALMIRON, Núria i Josep Manuel JARQUE (2008): El Mito digital. Discursos hegemónicos sobre Internet y periodismo. Barcelona: Anthropos.

CACHO, Jesús (2000): El negocio de la libertad. Madrid: Foca. (sobre PRISA).

ESTEVE, Juli et al (2000): La televisió (im)possible. (10 anys d'informatius a Canal 9). València: 3i4. (Sobre la televisió pública valenciana).

GIFREU, Josep (2006): La pell de la diferència. Comunicació, llengua i cultura des de l'espai català. Barcelona: Pòrtic.

GINSBORG, Paul (2006): Silvio Berlusconi: television, poder y patrimonio. Madrid: Foca.

HALIMI, Serge (2000): Los nuevos perros guardianes. Periodistas y poder. Navarra: Txalaparta. (exclusivament sobre cas francès).

IZQUIERDO, José María (2010): Los cornetas del apocalipsis. Madrid: La hoja del monte.

HERMAND, Edward S. I Noam CHOMSKY (2002): Manufacturing Consent. The political Economy of the Mass media. New York Pantheon Books [1ºed. 1988]. En castellà: Los guardianes de la libertad, Barcelona: Crítica/De Bolsillo, 2003.

LABIO, Aurora (2006): Comunicación, periodismo y control informativo. Estados Unidos, Europa y España.

MARTÍNEZ SOLER, José Antonio (1998): Jaque a Polanco. La guerra digital: un enfrentamiento en las trincheras de la política, el dinero y la prensa. Madrid: Temas de Hoy. (sobre PRISA).

REIG, Ramón (2007): El periodista en la telaraña. Nueva economia, comunicación, periodismo, públicos. Barcelona: Anthropos.

SERRANO, Pascual (2010): Traficantes de información. La historia oculta de los grupos de comunicación españoles. Madrid: Akal/Foca.

TIJERAS, Ramón (2005): El negocio del pirulí: el negocio de la televisión pública en la España democrática. Barcelona: Debate (sobre la historia de RTVE fins 2004).

WOLFF, Michael (2008): The Man Who Owns the News. Inside the secret world of Rupert Murdoch. New York: Broadway Books.

6. Avaluació

L'assignatura proposa una avaluació continuada formada per diferents exercicis individual si en grup amb diferent pes en la nota final. No hi ha examen final. Cal realitzar tots els exercicis obligatoris per poder optar a tenir nota final i cal obtenir una nota mínima de 4 en cadascun per a que es pugui calcular la nota mitjana ponderada. Aquelles pràctiques amb nota inferior a 4 hauran de ser recuperades.

Recuperació

La recuperació es realitzarà durant el segon trimestre, en el període previst per la Facultat.

Per accedir a la recuperació, caldrà haver presentat en els terminis previstos el 80% dels exercicis obligatoris. En cap cas es pot optar a la recuperació per millorar una qualificació de 5 o superior.

Per recuperar els treballs suspesos o no presentats, quan sigui necessari, caldrà tornar a presentar-los seguint les indicacions del professor.

7. Programació d'activitats

 

Veure el Moodle.