curs 2013-2014

Comunicació i grups d'influència (20519)

Titulació/estudi: Grau en Publicitat i Relacions Públiques
Curs: tercer i quart
Trimestre: segon
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 100 hores
Llengua o llengües de la docència: català i castellà
Professor: Francesc Ponsa i Herrera

1. Presentació de l'assignatura

Aquesta assignatura té com a objectiu l'estudi i anàlisi de les eines de gestió de les relacions entre l'organització i els seus públics clau (autoritats, reguladors, sindicats, activistes, altres). En especial, una anàlisi de les tècniques de lobbying en diferents escenaris i de la fabricació de coneixements a través dels think tanks. Així doncs, l'assignatura s'emmarca en el que es coneix en el món anglosaxó com a public affairs, és a dir, les relacions institucionals.

2. Competències que s'han d'assolir

Competències generals

· Capacitat d'anàlisi

· Valoració crítica de la pròpia feina i de la feina dels altres

· Treball autònom

· Treball en equip

Competències específiques

Identificació i anàlisis de les tècniques i recursos destinats a influir sobre l'opinió pública
Localització dels discursos públics dominants i comprensió dels sues processos de construcció i assimilació
Identificació de les funcions dels constructors dels discursos públics
Coneixement i capacitat per dissenyar estratègies per influir sobre l'opinió pública
Coneixement de les diferents tipologies de catalitzadors d'idees i del seu funcionament
Coneixement del funcionament dels lobbies: regulació jurídica, tipus de lobbisme i normes ètiques

3. Continguts

Conceptes i teories

El màrqueting de les idees. Com influir sobre l'opinió pública?
Grups d'influència i relacions públiques.
El framing. La creació de marcs.
L'storytelling com a recurs de persuasió.
El lobbisme. Influenciar sobre els policy makers. Elements, tipologia, regulació, dimensió comunicativa i relacions estratègiques amb els poders públics.
Els think tanks. La fabricació de les idees. Concepte, funcions i tipologia.
Els advocacy tanks. Conceptualització i estratègies de comunicació.
Els catalitzadors d'idees i la democràcia: les fundacions dels partits polítics.

4. Avaluació

La nota dels treballs suposarà el 90% de la nota final. El 10% restant correspon a la participació i exercicis realitzats a classe.

Per aprovar l'assignatura és imprescindible lliurar en temps i forma els dos treballs.

En cas de suspendre l'assignatura, la recuperació consistirà en el lliurament òptim dels treballs.

Els treballs

Els estudiants hauran de realitzar dos treballs. El primer (A) serà en grup i consistirà en el disseny i l'elaboració d'un pla d'acció -basat en les tècniques de lobbisme i de màrqueting de les idees- que permeti situar un issue (tema) a l'agenda pública.

El segon (B) serà un treball individual consistent a analitzar un think tank que reculli el seu funcionament, la seva organització, els seus elements comunicacionals i la seva capacitat d'influència.

A) Com situar un tema a l'agenda pública?

El primer treball consisteix en el disseny d'una campanya que, a partir de les tècniques de lobbisme i de màrqueting de les idees, permeti situar un issue a l'agenda pública. Tot i que es tracta d'un exercici experimental i fictici, es valorarà molt positivament la inclusió real de l'issue en l'agenda pública.

Data de lliurament: Exposició a classe a final del trimestre (es concretarà dia).

Presentació: Exposició de 45 minuts aprox. Es valorarà la utilització de les noves tecnologies. No obstant això, caldrà adjuntar un document enquadernat a doble cara i font Times New Roman 12 espai 1,5 el dia de la presentació que reculli tots els aspectes del pla estratègic de comunicació.

Aquest treball es fa en grup de 4 persones i representa el 60% de la nota referent als treballs.

Caldrà definir molt bé quin és el tema que volem que transcendeixi a l'agenda pública i mediàtica i amb quina intenció volem que transcendeixi. Per exemple, un issue de seguretat (la situació dels gitanos romanesos a Catalunya: expulsió o integració?), un d'econòmic (les inversions de l'Estat a Catalunya en matèria d'infraestructures: compliment o dèficit?), etcètera. Es valorarà positivament la idoneïtat i l'originalitat del tema.

És important fer un estat de la qüestió del tema. És a dir: situació actual, paràmetres legals (què diu la legislació al respecte?), institucions competents (Estat, Generalitat, Ajuntaments...).

Un cop fet això, caldrà abordar el nucli del treball: el disseny de les estratègies a desenvolupar per elevar el nostre issue al debat mediàtic i aconseguir un canvi favorable als nostres interessos. En aquest sentit, caldrà elaborar un calendari d'actuació, descriure les accions estratègiques a realitzar, el pressupost necessari, etcètera.

B) Anàlisi d'un think tank

El segon treball consisteix en l'elaboració d'una anàlisi acurada d'un think tank nacional que reculli el seu funcionament, la seva organització, el seu funcionament, els seus elements comunicacionals i la seva capacitat d'influència.

Data de lliurament: 18 de febrer (a classe)

Normes de presentació: treball enquadernat, imprès a doble cara i amb bibliografia i cites a peu de pàgina. Font Times New Roman 12 a espai 1,5.

Extensió recomanada: entre 15 i 20 pàgines.

Aquest treball representa el 40% de la nota referent als treballs.

Primerament, caldrà contextualitzar el laboratori d'idees en un model, establir-ne la tipologia i les característiques principals.

En aquest treball serà important contactar amb la institució per conèixer en profunditat la seva estructura i els seus àmbits d'influència. Caldrà analitzar el perfil acadèmic de les persones que hi treballen (professors universitaris, investigadors, titulats...), l'aparició dels seus membres en els mitjans de comunicació i determinar la seva influència pública. De la mateixa manera, caldrà estudiar-ne el finançament, el pressupost i la relació amb altres think tanks.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

CASTILLO, A. "Los grupos de presión ante la sociedad de la comunicación". Málaga: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Málaga, 2001.

McCOMBS, M. "Estableciendo la agenda. El impacto de los medios en la opinión pública y el conocimiento". Barcelona: Paidós Comunicación, 2006.

XIFRA, J. i PONSA, F. "El marketing de las ideas. Los 'think tanks' en España y en el mundo". Barcelona: Niberta, 2009.

XIFRA, J. "Els lobbies". Barcelona: UOC, 2009.

5.2. Bibliografia complementària

ABELSON, D. Do Think Tanks Matter? Assessing the Impact of Public Policy Institutes. Montreal: McGill-Queen's University Press, 2002.

-, A Capitol Idea. Think Tanks & US Foreign Policy. Montreal: McGill-Queen's University Press, 2006.

AIRA, T. Màrqueting polític: l'art de guanyar eleccions. Barcelona: Trípodos, 2008.

BOURDIEU, P. Sobre la televisión. Barcelona: Editorial Anagrama, 2007.

BULMER, M. Social Science Research and Government. Cambridge: Cambridge University Press, 1987.

CASTELLS, M. (eds.). La sociedad red: una visión global. Madrid: Alianza editorial, 2006.

CHILDS, H. Public opinion: Nature, Formation and Role. Toronto/Nova York/ Londres/Princeton: D. van Nostrand, 1965.

LASWELL, H. Language of politics. Massachusetts, MIT Press, 1965.

LINDBLOM, C. Politics and Markets. Nova York: Basic Books, 1977.

LIPPMANN, W. La opinión pública. Madrid: Langre S.L., 2003.

MALTESE, J.A. Spin Control. The White House Office of Communications and the Management of Presidential News. Chapel Hill: The University of North Carolina Press, 1994.

McGANN, J. Think Tanks and Policy Advice in the United States. Academics, advisors and advocates. New York: Routledge Research in American Politics, 2007.

-, "2012. The global Go To Think Tanks. The Leading Public Policy Research Organizations in the World". Philadelphia: University of Pennsylvania, 2013.

-, European Think Tanks: Regional and Trans-Atlantic Trends. Philadelphia: University of Pennsylvania, 2009.

NOELLE-NEUMANN, E. La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social. Barcelona: Paidós Comunicación, 2003.

REQUEJO, F. (dir.), Els Think tanks a Catalunya. Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF. Barcelona, 1999.

SALMON, C. Storytelling. La máquina de fabricar historias y formatear las mentes. Barcelona: Ediciones Península, 2008.

TELLO BENEITEZ, M. Guía de Think tanks en España. Madrid: Fundación Ciudadanía y Valores, 2008.

TORREGROSSA, J.R.; CRESPO, E. Estudios básicos de la psicología social. Barcelona, Hora: 1988.

XIFRA, J. Lobbying. Cómo influir eficazmente en las decisiones de las Instituciones Públicas. Barcelona: Ediciones Gestión 2000, 1998.

-, Els think tanks. Barcelona: Editorial UOC, 2008.

6. Metodologia

Fins la setena setmana es combinarà l'explicació teòrica amb la realització d'exercicis pràctics a classe. A partir de la setena setmana, els estudiants exposaran els treballs d'assignatura i es debatran els continguts amb la resta de la classe. Es valorarà molt positivament la utilització de noves tecnologies.

7. Programació d'activitats

	Sessió teòrica	Sessió pràctica
Setmana 1	Presentació de l'assignatura.	Introducció al màrqueting de les idees. Anàlisi d'exemples concrets.
Setmana 2	Els think tanks. Introducció: concepte, història i evolució.	Framing.
Setmana 3	Els think tanks. Funcions i estructura. Comparativa de tipologies.	Presentació think tank
Setmana 4	Els advocacy tanks. Les fundacions dels partits polítics.	Plataforma de peticions. El cas de Change.org
Setmana 5	Introducció a l'Storytelling	Els lobbies. Què és el lobbisme?
Setmana 6	Els lobbies. Classificació del lobbisme	Els lobbies. Regulació del lobbisme
Setmana 7	Argumentació. L'elaboració d'argumentaris	Xerrada think tank
Setmana 8	Avaluació processos d'influència	Visita Parlament
Setmana 9	Exposició dels treballs	Exposició dels treballs
Setmana 10	Exposició dels treballs	Exposició dels treballs