Història i Gènere dels Mitjans Audiovisuals (20359)
Titulació/estudi: Grau en Publicitat i Relacions Públiques
Curs: primer
Trimestre: segon
Nombre de crèdits ECTS: 6 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 150 hores
Llengua o llengües de la docència: castellà
Professor: Rosa Álvarez Berciano
1. Presentació de l'assignatura
L'assignatura "Història i Gèneres dels Mitjans Audiovisuals" és una assignatura obligatòria del primer curs del grau en Publicitat i Relacions Públiques. Com a tal, proposa un recorregut pels moments, moviments, autors i realitzacions que han marcat els mitjans audiovisuals, tant els tradicionals com els d'última generació. Per tal d'aconseguir un millor aprofitament per part de l'alumne, l'assignatura tindrà un enfocament teòric-pràctic, i introduirà instruments conceptuals i eines per a l'anàlisi de les diferents manifestacions de la producció i recepció audiovisual. L'apropament als diferents continguts es farà des de perspectives disciplinaries diferents i complementàries, tal com poden ser les d'ordre estètic com sociocultural, industrial, tecnològiques i institucionals. L'objectiu és que l'alumne progressi en l'adquisició de coneixements i instruments d'anàlisi per tal que li facilitin la millor comprensió de la natura d'aquests mitjans i la dels seus realitzacions, considerades aquestes tant en la seva vesant com a obres singulars, o com a elements integrants del sistema mediàtic definit en cada època.
2. Competències que s'han d'assolir
Competències generals:
1. Capacitat per a la investigació, selecció i valoració crítica de les fonts de documentació i que aquestes s'ajustin a la consecució dels objectius.
2. Capacitat per llegir i analitzar materials en diferents suports.
3 Capacitat d'aplicació pràctica dels coneixements i instruments d'anàlisi adquirits al llarg del curs.
4. Habilitat d'auto aprenentatge.
5. Capacitat per analitzar críticament les pròpies aportacions i les dels companys d'aula.
6. Capacitat per desenvolupar un discurs propi a partir dels coneixements adquirits.
7. Capacitat per planificar el treball i les discussions de grup, així com per recollir i interpretar dades rellevants.
8. Capacitat per identificar i corregir errors.
9. Capacitat per comunicar les pròpies idees i reflexions de manera clara i concisa.
10. Capacitat per establir conclusions en coherència amb allò desenvolupat al llarg dels treballs proposats.
11. Capacitat per establir el context en el qual s'inscriu l'objecte analitzat.
Competències específiques:
1. La capacitat d'absorció dels coneixements desenvolupats per l'assignatura, tant els presentats en classes de gran grup, com els desenvolupats als seminaris, els provinents de lectures i visionats obligatoris.
2. La capacitat per relacionar temes i conceptes, i la seva aplicació als casos analitzats al llarg del desenvolupament de l'assignatura.
3. Identificació d'aquells moments determinants en el desenvolupament dels mitjans audiovisuals.
4. Reconeixement de les relacions que s'estableixen al si del sistema format pels diferents mitjans audiovisuals co-presents en un moment donat.
5. Capacitat per projectar en el temps realitats i assoliments dels mitjans audiovisuals.
6. Subjecció a la metodologia i als objectius proposats.
3. Continguts
Tema 1.
Els començaments del cinema. Realitats, topics i prejudicis. Claus interpretatives dels primeres representacions amb l' imatge en moviment.
Tema 2
La consolidació d'una indústria i d'un llenguatge: David Wark Griffith.
Model de producció de Hollywood: l'estudi-factoria i la política
de gèneres.
Tema 3
Avantguardes. Moviments i cineastes europeus. Impacte contemporani i projecció a la posteritat dels diferents propostes reprentativo-narratives.
Tema 4.
L'entrada a l'era del sonor. Categories i codis sonors. Claus per a entendre el treball a la composició audio-visual.
Tema 5.
Estil clàssic de Hollywood i desviaments i implosió del model. Formes del realisme cinematogràfic i nous cinemes a Europa.
Tema 6.
Eclosió de l'oci domèstic: la televisió. Cultura i criteris de mercat: model europeu i model nord-americà. El cinema a l'era de la televisió: diferenciació i cooperació.
Tema 7.
La reinvenció de Hollywood. Del sistema dels Estudis als conglomerats mediàtics. Reformulació dels gèneres tradicionals. Preocupació per la experimentació formal i pel mercat: autors i cineastes-productors.
Tema 8.
Multiplicació i fragmentació: noves tecnologies de la difusió i els efectes sobre la producció i la recepció. Estratègies narratives sorgits de la complexitat i la competència al nou sistema mediàtic. Especialització i federació de públics. Conservadorisme e innovació a les noves propostes audiovisuals.
Tema 9.
Formes de no-ficció. L'impacta del cinema directe sobre l'entreteniment televisiu. Hibridacions ficció-no ficció.
Tema 10.
Estratègies d'implicació de l'espectador en el marc dels mitjans tradicionals i amb les dinàmiques dels nous mitjans.
Tema 11.
Narrativitat e interactivitat. Tensions a la serialitat narrativa en el nou marc digital e interactiu. Noves formes de organitzar i estructurar la narració a l'era del videojoc.
4. Avaluació
L'avaluació es farà segons tres procediments, seguint l'estructura de l'assignatura:
1. Una prova escrita final integrada per preguntes curtes que avaluaran l'absorció de la teoria i sobre tot la capacitat d'aplicació i reflexió per part de l'alumne. S'avaluarà sobretot que l'alumne tingui en compte en la seva exposició el casos referits al tema i analitzats a classe (gran grup i seminaris).
50%
2. Els seminaris aportaran la metodologia, aparell conceptual i instruments d'anàlisi necessaris a l'alumne per desenvolupar el treball de recerca de curs. Les pràctiques als seminaris, con les que es fan a la classe de gran grup), es desenvoluparan amb el professor. A continuació de cada seminari es plantejarà una prova pràctica d'aplicació del que s'ha treballat conjuntament per professor i alumnes. La prova serà un treball fora de l'aula, a lliurar a través de l'Aula Global dintre d'un plaço determinat cada setmana.
25%
3. Avaluació del treball. El treball de curs serà un decantat del treball en progressió que s'anirà fent al llarg dels seminaris. Es tractarà d'una prova pràctica d'anàlisi de fragments audiovisuals a la qual s'aplicaran els coneixement teòric-pràctics adquirits durant el trimestre. L'anàlisi es farà sobre una guia proporcionada per la professora, així com la mostra de fragments a treballar per cada grup.
25%
L'avaluació final serà el resultat de l'avaluació obtinguda amb les tres aportacions, les quals, com hem dit abans, responen fonamentalment a la demostració de les competències adquirides al llarg de l'assignatura.
Per superar l'assignatura, cada una d'aquestes contribucions (seminaris treball, examen) ha d'assolir un mínim d'aprovat (5 sobre 10). És a dir, no es farà nota mitjana de les tres avaluacions si no es supera cada part.
El lliurament del treball assignat es farà el darrer dia de classe. És condició necessària per poder presentar-se a l'examen.
L'avaluació dels seminaris serà el resultat de:
1. Assistència a les sessions de seminari.
2. Portar fets als seminaris les lectures i els visionats proposats en relació amb cada jornada.
3. Participació, sempre que la participació reflecteixi l'aplicació argumentada dels coneixements adquirits o la contribució personal raonada.
4. Participació i debat a les pràctiques proposades als seminaris.
A l'avaluació de l'examen es tindrà en compte:
1. L'absorció dels coneixements desenvolupats per l'assignatura, tant els presentats a les classes de gran grup, com els desenvolupats als seminaris, els provinents de les lectures i visionats obligatoris.
2. La capacitat per posar en relació temes i conceptes, i la seva aplicació als casos analitzats al llarg del desenvolupament de l'assignatura.
3. La capacitat per exposar clarament i concisa la resposta a aquestes preguntes.
L'avaluació del treball de curs tindrà en compte:
1. La subjecció a la metodologia i als objectius proposats.
2. El domini i la capacitat d'aplicació pràctica dels coneixements i dels instruments d'anàlisi adquirits al llarg del curs.
3. La capacitat d'incorporar reflexivament els coneixements per trobar aportacions pròpies.
4. La capacitat per organitzar la recerca de fonts d'informació de manera ajustada a la consecució dels objectius.
5. L'estructura coherent del treball.
6. La capacitat per desenvolupar un discurs propi a partir dels coneixements adquirits.
7. Conclusions en coherència amb allò desenvolupat al llarg del treball.
Recuperació:
Les proves no superades es recuperaran al llarg del 3º trimestre, a la data senyalada. Cada prova -- Examen, Seminaris, Treball de curs-- té la seva recuperació parcial.
Exemple: si un alumne te superats els seminaris i el treball de curs, solament tindrà que presentar-se a la prova del examen.
En el cas dels Seminaris, la prova de recuperació inclou la matèria desenvolupada al llarg del curs als citats seminaris, fent especial ènfasi als casos analitzats al aula i fora de l'aula..
Si no s'ha superat la prova del treball de curs, la recuperació consistirà - en aquest cas per al grup-- en la presentació de una nova entrega revisada, fruit de la correcció dels errors de plantejament i desenvolupament.
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1. Bibliografia bàsica (consulta ocasional)
Barnow, Erik. The Imatge Empire. A History of Broadcasting in the United States. Vol.III. Oxford University Press,1970.
Bazin, André. "La evolución del lenguaje cinematográfico", i "Una estética de la realidad: el neorrealismo", A: ¿Qué es el cine?, Madrid: Ediciones Rialp, S.A., 1966. Pàg. 122-140, i 433-460.
Bordwell, David; Janet Steiger i Kristin Thompson. El cine clásico de Hollywood,
Barcelona: Paidos, 1997. Cap.: "La formulación del estilo clásico, 1909-1928", pàg. 171-256; i "El modo de producción de Hollywood, 1930-1960", pàg. 347-369.
Burch, Noël. El tragaluz del infinito. Cátedra, 1991.
Egenfeldt, Simon et alt. Understanding Videogames. The Essential Introduction. Routledge, 2008.
Gitlin, Tod. Inside Prime Time. Nova York: Pantheon Books, 1983.
González Requena, Jesús. El discurso televisivo: espectáculo de la posmodernidad. Madrid: Cátedra, 1988; i "El dispositivo televisivo". Área Cinco, 2. Madrid, gener-abril 1993.
Sadoul, Georges. Historia del cine mundial desde sus orígenes. Mèxic:Editorial Siglo XXI, 1991.
5.2. Bibliografia complementària
Aumont, J.;A. Bergala; M. Marie; M. Vernet, Estética del cine. Espacio fílmico, narración, lenguaje. Barcelona: Ediciones Paidós, 1985.
Álvarez Berciano, Rosa: "La era americana del reality show", Telos. Cuadernos de Comunicación, Tecnología y Sociedad, 43, setembre-novembre de 1995, pp. 63-71.
--"Retos narrativos en el nuevo escenario audiovisual", en La ficción audiovisual en España, Gedisa, Barcelona, 2012, pp. 17 a 40.
--"Tensiones de la narrativa serial en el nuevo sistema mediático", en Audiovisual 2.0. Narratives, recepció i consum en els nous hipertextos, Anàlisi, monogràfic 2011, pp. 51 a 65.
Balio, Tino. Hollywood in the Age of Television. Unwin Hyman, Inc., 1990.
Chion, Michel. El sonido. Barcelona: Paidós, 1999.
Daney, Serge. Le salaire du zappeur. Éditions Ramsay, 1988.
Gomery, Douglas. Hollywood: el sistema de los estudios. Madrid: Edita Verdoux S.L., 1991.
Hutcheon, Linda. A theory of Parody. The teaching of twentieth century art forms. Nova York: Methuen, 1985.
Kracauer, Siegfried. De Caligari a Hitler. Buenos Aires: Ediciones Nuevas Visión, 1961 [Paidós, 1985].
Nichols, Bill. La representación de la realidad. Barcelona: Paidós, 1997.
Schatz, Thomas. Hollywood Genres. Formulas, Filmmaking, and the Studio System. Austin: The University of Texas.
Truffaut, François. El cine según Hitchcock. Alianza Editorial, 1974
Bibliografia específica, de obligatòria lectura, para cada tema:
La professora proposarà puntualment lectures en relació a cada tema específic, per a la preparació i realització dels pràctiques.
5.3. Recursos didàctics
Glossari de termes i conceptes per portar a classe i al seminari (Aula Global)
Material audiovisual presentat a classe, tant amb gran grup com als seminaris.
Material audiovisual dipositat a la biblioteca per a la preparació i realització de les pràctiques.
Presentacions en PowerPoint.
Dossiers de textos de reforç relacionats amb el temari desenvolupat.
7. Programació d'activitats
Les activitats d'aprenentatge a través de les quals l'alumne assoleix les competències descrites prèviament són les que s'enumeren a continuació:
1. Activitat a les sessions de gran grup a l'aula.
El seguiment de la matèria impartida a les classes de gran grup implica l'activitat del docent, però conjuntament amb la participació dels alumnes.
Les sessions de gran grup tindran una duració de dues hores i inclouen:
a) L'exposició oral de la docent
b) La il·lustració de la matèria impartida amb materials audiovisuals, enllaços web, foto fixa, esquemes, gràfics que puguin facilitar l'assimilació de la matèria.
c) Guia de la classe en Power Point.
d) Dossier de lectures.
La sessió de gran grup suposa per part de l'alumne:
a) Assistència a les classes
b) Lectura dels textos recomanats per a la construcció del marc general, i visionats dels materials audiovisuals obligatoris.
c) Lectura dels textos de suport (glossari, resums elaborats per la professora...).
d) Atenció prèvia a les notícies, documents, arxius i enllaços penjats a l'espai de l'Aula Global.
e) Participació en les discussions plantejades a les classes de gran grup segons propostes que poden variar entre la clarificació de conceptes i l'anàlisi de cas.
Els seminaris impliquen les activitats següents:
a) Assistència a les sessions especificades per al seminari.
b) Treballar el material proposat per la docent prèviament a cada seminari i realització de les pràctiques fora de l’aula..
c) Desenvolupar els coneixements i els instruments d'anàlisi aplicats als exemples proposats a cada sessió.
d) Com a les classes de gran grup, els seminaris inclouen l'activitat reflexiva de l'alumne, segons propostes que poden variar entre la clarificació de conceptes i l'anàlisi de cas.