BLOC 1: Modes de producció de significació social
a. Hegemonia cultural i poder
b. Subcultures i estil de vida
c. Storytelling
BLOC 2: Espectacle i mediació
a. La societat de l'espectacle
b. Identificació i representació
c. Mitjans i por
d. L'espectador emancipat
BLOC 3: Capitalisme cognitiu i biopolítica
a. Gramàtica de la multitud - Postfordisme
b. Biopolítica i performativitat
c. Nova crítica al capitalisme
BLOC 4: Urbanisme crític: Barcelona: del model a la marca
Seminaris i projectes de recerca
Estructures Socials i Tendències Culturals (20350)
Titulació/estudi: Estructures Socials i Tendències Culturals
Curs: primer
Trimestre: segon
Nombre de crèdits ECTS: 6 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 150 hores
Llengua o llengües de la docència: català i castellà
Professor: Anna Manubens
1. Presentació de l'assignatura
Entesa com a introducció al model crític interdisciplinari dels Estudis Culturals, l'assignatura examina, en el context del capitalisme globalitzat, els processos que produeixen i regulen les estructures socials i les tendències culturals. Cap de les dues s'entenen per separat i és necessari observar-les com a part de, i en relació al desenvolupament econòmic. Per interpretar les dinàmiques socials és necessari i urgent generar un marc d'estudi en què conflueixin i es produeixin hibridaciones entre consideracions d'ordre econòmic, polític i cultural.
Amb el doble objectiu de mobilitzar aquest tipus d'aproximació analítica i d'entendre les dinàmiques socials, l'assignatura fa un recorregut per diverses perspectives crítiques des de les quals explorar com es (des)ordenen el cos social i les seves preferències culturals. Aquestes perspectives fan intervenir i combinen aparells i conceptes crítics com la semiologia, la sociologia, la política cultural, els Media Studies, el postfordisme, els estudis de gènere, la biopolítica o la geografia postmoderna. En paral·lel, l'assignatura proposa camps i casos d'estudi a partir de materials provinents de la cultura audiovisual, de la literatura, de l'art, dels mitjans de comunicació i d'assajos crítics que serviran als estudiants per iniciar-se en procediments de recerca i anàlisi crític.
L'objectiu principal de l'assignatura és que el/l'estudiant desenvolupi la capacitat d'interpretar dades heterogènies per entendre les condicions culturals, econòmiques i polítiques en les quals s'inserirà una activitat professional íntimament connectada amb els escenaris que s'aborden a l'assignatura.
2. Competències que s'han d'assolir
|
Competències |
Instrumentals 1. Capacitat per aplicar models teòrics. 2. Capacitat d'anàlisi interdisciplinari. 3. Desenvolupament de recursos de recerca. 4. Capacitat de síntesi, organització i exposició d'informació. 5. Adquisició dels paràmetres acadèmics d'escriptura crítica. Interpersonals 6. Capacitat de participar en processos col·lectius d'interpretació. 7. Adquisició de recursos per participar en un debat. 8. Desenvolupament de dinàmiques i estratègies de recerca col·lectiva. 9. Capacitat de crítica i autocrítica.
Sistèmiques 10. Desenvolupament d'una actitud crítica respecte a les fonts i a l'adquisició de coneixement. 11. Capacitat de treballar amb fonts heterogènies d'informació (textos, assajos, materials audiovisuals, art...) 12. Capacitat de traslladar postulats teòrics a diferents casos d'anàlisis. |
|
Competencias específicas |
1. Capacitat d'observar i interpretar dinàmiques socials i culturals posant en joc els marcs teòrics analitzats. 2. Capacitat de desenvolupar anàlisis transversals que connectin els fenòmens culturals i socials amb estructures polítiques i econòmiques. 3. Adquisició de metodologies de recerca per a l'anàlisi de dinàmiques socials contemporànies. |
3. Continguts
BLOC 1: Modes de producció de significació social
a. Hegemonia cultural i poder
b. Subcultures i estil de vida
c. Storytelling
BLOC 2: Espectacle i mediació
a. La societat de l'espectacle
b. Identificació i representació
c. Mitjans i por
d. L'espectador emancipat
BLOC 3: Capitalisme cognitiu i biopolítica
a. Gramàtica de la multitud - Postfordisme
b. Biopolítica i performativitat
c. Nova crítica al capitalisme
BLOC 4: Urbanisme crític: Barcelona: del model a la marca
Seminaris i projectes de recerca
4. Avaluació
L'avaluació de l'assignatura és continuada i integra diferents modalitats:
|
Activitat |
Treballs pràctics individuals (2) |
Projecte de recerca en grup * |
Examen final escrit |
|
Valor |
20% |
30% |
50% |
|
Requisits per aprovar (Convocatòria ordinària) |
La nota final de l'assignatura serà la mitjana de les tres notes tenint en compte els seus percentatges respectius. És necessari obtenir una qualificació igual o superior a 5/10. |
||
|
Requisits per presentar-se a la recuperació |
Haver lliurat almenys un dels dos treballs individuals i el projecte de recerca en grup.Tenir una mitjana igual o superior a 3/10 |
||
|
Recuperació |
- |
Nova prova escrita |
|
|
Requisits per aprovar (Recuperació) |
La nota final de l'assignatura serà la mitjana de les tres notes (substituint la de l'examen escrit i la del treball opcional) tenint en compte els seus percentatges respectius. És necessari obtenir una qualificació igual o superior a 5/10. |
||
* L'avaluació dels projectes de recerca inclou una valoració de la implicació crítica de l'estudiant durant els seminaris.
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1. Bibliografia bàsica i complementària
BLOC 1: Modes de producció de significació social
Bibliografia bàsica:
J.G Ballard, Mitos del futuro próximo (Barcelona : Minotauro, 2002)
Roland Barthes, Mitologías (Buenos Aires: Siglo XXI Editores, 2003)
Pierre Bourdieu, La distinción. Criterios y bases sociales del gusto (Madrid: Taurus, 2012)
Dick Hebdige, Subcultura. El significado del estilo (Barcelona: Paidós, 2004)
Christian Salmon, Storytelling. La máquina de fabricar historias y formatear las mentes (Barcelona: Península, 2008)
Bibliografia complementària:
Charles Bukowski, La máquina de follar, (Barcelona: Anagrama, 1978)
Simone de Beauvoir, Brigitte Bardot and the Lolita Syndrome (Turin: Reynal, 1960), pp. 5-37
Eloy Fernández-Porta, ?®O$ (Barcelona: Anagrama, 2010)
Stuart Hall Representation: Cultural Representations and Signifying Practices. (London: Sage, 1997)
Vladimir Nabokov, Lolita, ()olita, kov, uralizar aquella enar fragmento u otro libro.a mitologando otras. Un proceso que consigue desnaturalizar aquella enBarcelona: Anagrama, 1995)
BLOC 2: Espectacle i mediació
Bibliografia bàsica:
Jean Baudrillard: "El espíritu del terrorismo" Le Monde, 3 de noviembre de 2001.
Guy Debord, La sociedad del espectáculo (1967) http://www.sindominio.net/ash/espect.htm
Beatriz Preciado, Pornotopía (Barcelona: Anagrama, 2010)
Jacques Rancière, El espectador emancipado (Valencia: Ellago Ediciones, 2010)
Eloy Fernández-Porta, Homo sampler. Tiempo y consumo en la era afterpop (Barcelona: Anagrama, 2008)
Bibliografia complementària:
Jean Baudrillard, Simulacres et simulation, (Paris: Galilée, 1981)
Jean Baudrillard, Power Inferno (Madrid: Arena Libros, 2003)
Zygmunt Bauman, Vida de consum (Barcelona: Viena edicions, 2008)
Nancy Fraser, "La justicia social en la era de la política de la identidad: redistribución, reconocimiento y participación". En Nancy Fraser y Axel Honneth ¿Redistribución o reconocimiento? Un debate político-filosófico. (Madrid: Morata, 2006)
Félix Guattari, Las tres ecologías (Valencia: Pre-textos, 1996).
Fredric Jameson, "La lógica cultural del capitalismo tardío" (1977)
Jeffrey Sconce Haunted Media: Electronic Presence from Telegraphy to Television (Durham: Duke University Press, 2000)
BLOC 3: Capitalisme cognitiu i biopolítica
Bibliografia bàsica:
Judith Butler, El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad, (Barcelona: Paidós, 2007)
Luc Boltanski y Ève Chiapello, El nuevo espíritu del capitalismo (Madrid: Akal, 2004)
Michel Foucault, Historia de la sexualidad I: La voluntad de saber (Madrid: Biblioteca Nueva, 2012)
Andrea Fumagalli, Bioeconomía y capitalismo cognitivo: Hacia un nuevo paradigma de acumulación (Madrid: Traficantes de sueños, 2010)
Paolo Virno, Gramática de la multitud. Para un análisis de las formas de vida contemporánea (Madrid: Traficantes de sueños, 2004).
YProductions, Innovación en la cultura. Una aproximación crítica a la genealogía y usos del concepto. (Madrid: Traficantes de sueños, 2008).
Bibliografia complementària:
James H. Gilmore, B. Joseph Pine, Authenticity: What Consumers Really Want
Maurizio Lazzarato i Toni Negri, Lavoro immateriale e produzione de soggettività (Verona: Ombre corte, 1997).
Arlie Russell Hochschild, La mercantilización de la vida íntima. Apuntes de la casa y el trabajo (Katz 2008)
Maurizio Lazzarato, Puissances de l'invention (París: Les Empêcheurs de penser en ronde, 2004).
Yann Moulier-Boutang y otros, Capitalismo cognitivo, propiedad intelectual y creación colectiva (Madrid: Traficantes de sueños, 2004)
Richard Sennet, La corrosión del carácter. Las consecuencias personales del trabajo en el nuevo capitalismo (Barcelona: Anagrama, 2000).
Beatriz Preciado, Testo yonqui (Madrid: Espasa, 2008)
Joseph Pine, Mass Customization: The New Frontier in Business Competition
Slavoj ?i?ek, "Multiculturalismo o la lógica cultural del capitalismo multinacional" , en Fredric Jameson y Slavoj ?i?ek, Estudios Culturales. Reflexiones sobre el multiculturalismo (Buenos Airres: Paidos, 1998)
BLOC 4: Urbanisme crític: Barcelona: del model a la marca
Recomanacions bibliogràfiques:
Maripaz Balibrea, "Strategies of Rememberance: Branding the New Barcelona" (2007) Disponible on line: http://www.holcimfoundation.org/portals/1/docs/f07/wk-tour/f07-wk-tour-allpapers01.pdf
Oriol Bohigas, Reconstrucció de Barcelona, (Barcelona: Edicions 62, 1985)
Oriol Bohigas, "Ciudad y acontecimiento. Una nueva etapa del urbanismo barcelonés", Arquitectura Viva, 84 (2002).
Jordi Borja y Zaida Muxí, eds. Urbanismo en el siglo XXI,(Ediciones UPC, Barcelona, 2004)
Jordi Borja, "La ciudad, entre la desposesión y la reconquista" Disponible on line: http://www.barcelonametropolis.cat/es/page.asp?id=21&ui=229#
Horacio Capel, El modelo Barcelona: un examen critico (Barcelona: Ediciones Serbal, 2005)
Horacio Capel, "De nuevo el modelo Barcelona y el debate sobre el urbanismo barcelonés" Revista Bibliografica de Geografia y Ciencias Sociales, (Barcelona: Universidad de Barcelona, 2006) Disponible online: http://www.ub.edu/geocrit/b3w-629.htm
Guy Debord, "Introducción a una crítica de la geografía urbana" Les lévres nues, n.6 (septiembre 1955). Disponible online: http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/debord3.pdf
Manuel Delgado, Sociedades movedizas (Barcelona: Anagrama, 2007)
Manuel Delgado, El animal público. Hacia una antropología de los espacios urbanos (Barcelona: Anagrama, 1999)
Manuel Delgado, La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del modelo barcelona (Madrid: Catarata, 2007)
Manuel Delgado, Ciudad líquida, ciudad interrumpida (Medellín: Universidad Nacional de Colombia, 1999)
Manuel Delgado, Elogi del vianant. Del 'model Barcelona' a la Barcelona real. (Barcelona: Edicions 1984, 2005)
David Harvey, París. capital de la modernidad (Madrid: Akal, 2008)
David Harvey, Espacios del capital (Madrid: Akal, 2007)
Isaac Marrero "La fábrica del conflicto. Terciarización, lucha social y patrimonio en Can Ricart, Barcelona" Disponible online: http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/722/IMG_TESI.pdf?sequence=1
Francesc Muñoz, Urbanalización: paisajes comunes, lugares globales (Barcelona: Gustavo Gili, 2008)
Versión reducida disponible on line: http://webpages.ull.es/users/rsalas/rsalas/materiales/at%20Muñoz,%20F.%20Urbanalización.pdf
Joan Ramon Resina, La vocació de modernitat de Barcelona. Auge i declivi d'una imatge urbana (Barcelona: Círculo de lectores, 2007).
Neil Smith, The New Urban Frontier. Gentrification and the Revanchist City (Londres: Routledge, 2002)
Unió Temporal d' Escribes (UTE), Barcelona Marca Registrada. Un Model per Desarmar (Barcelona: Editorial Virus, 2004)
George Yúdice, El Recurso de la Cultura. Usos de la cultura en la era global. (Barcelona: Gedisa, 2002)
Catálogo de "Post-it city. Ciutats ocasionals", Barcelona, CCCB, 2008. Textos disponibles online: http://www.ciutatsocasionals.net/textos.htm
5.3. Recursos didàctics
Presentacions PowerPoint
Dossier de textos
Guies de treball
Visionats
6. Metodologia
Els primers tres blocs de l'assignatura fan intervenir referències tant bibliogràfiques com a audiovisuals i alternen sessions magistrals amb estudis de cas concrets. Aquests estan orientats a generar un context d'anàlisi col·lectiva en el qual fer intervenir els dispositius conceptuals abordats en les sessions magistrals. A més dels processos analítics col·lectius a classe, el/l'estudiant haurà de lliurar dos treballs breus en els quals s'espera que articuli per escrit un recorregut argumental respecte a un objecte d'estudi concret.
L'últim bloc està dedicat a sessions de seminari a través de les quals es desenvoluparà un treball de recerca per grups. Es tracta de fer significatius els coneixements teòrics adquirits en blocs anteriors; de gestionar diverses fonts i de construir col·lectivament processos de recerca.
7. Programació d'activitats
|
|
TREBALL A CLASSE |
TREBALL AUTÒNOM |
|
SETMANA 1 |
Sessions teòriques i casos d'estudi Bloc 1 |
Lectures i tutories |
|
SETMANA 2 |
Sessions teòriques i casos d'estudi Bloc 1 |
Lectures i tutories |
|
SETMANA 3 |
Sessions teòriques i casos d'estudi Bloc 1 i 2 + projecció |
Lectures, tutories i lliurament treball 1 |
|
SETMANA 4 |
Sessions teòriques i casos d'estudi Bloc 2 |
Lectures i tutories |
|
SETMANA 5 |
Sessions teòriques i casos d'estudi Bloc 2 + projecció |
Lectures i tutories |
|
SETMANA 6 |
Sessions teòriques i casos d'estudi Bloc 2 + projecció |
Lectures, tutories i lliurament treball 2 |
|
SETMANA 7 |
Sessions teòriques i casos d'estudi Bloc 3 |
Lectures i tutories |
|
SETMANA 8 |
Sessions teòriques i casos d'estudi Bloc 3 + projecció |
Lectures i tutories |
|
SETMANA 9 |
Seminaris |
Definició del projecte de recerca en grup. |
|
SETMANA 10 |
Seminaris |
Articulació del projecte de recerca en grup. |
|
SETMANA 11 |
Examen escrit i entrega de treball en grup |
|