COMUNICACIÓ I OPINIÓ PÚBLICA (21380)
Titulació/estudi: Optativa. Periodisme i Comunicació Audiovisual.
Curs: Tercer i Quart
Trimestre: Primer
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores de dedicació de l’estudiant: 100 hores
Llengua o llengües de la docència: Català
Professor: Carles Pont Sorribes
1. Presentació de l’assignatura
Comunicació i Opinió Pública és una assignatura que té com a objectiu central l’estudi de la ciència de l’opinió pública i la comunicació política. Es pretén conèixer les diferències entre allò públic i allò privat, les conductes i els comportaments socials i la intermediació dels mitjans de comunicació en aquest procés. La matèria és optativa i s’oferta per al Grau en Periodisme i per al Grau en Comunicació Audiovisual, i s’imparteix el tercer o quart any del grau. L’assignatura té un caràcter teòric i analític de la ciència de l’opinió púbica i la comunicació política. Pretén que l’alumne adquireixi les eines i els mètodes de reflexió necessaris per després aplicar-los a les professions de periodista i comunicador audiovisual.
2. Competències que s’ha d’assolir
Generals:
GI 1. Comprendre i interpretar de manera pertinent i raonada textos escrits de nivell i caràcter acadèmics.
GI 2. Ser capaç de justificar amb arguments consistents las pròpies postures, així com defensar-les públicament.
GP 2. Desenvolupar capacitat de raonament autònom i amb distància crítica en temes o qüestions controvertides.
GP 3. Acceptar la diversitat de punts de vista como un ingredient fonamental de la vida acadèmica i consubstancial a la societat contemporània i respectar les opinions discrepants.
GS 1. Haver desenvolupat el sentit de la curiositat així com el desig de saber allò ignorat, imprescindibles en tot procés formatiu i en tota l’activitat professional amb projecció.
GS 2. Ser capaç d’aplicar i adaptar els coneixements adquirits en contextos i situacions noves amb flexibilitat i creativitat.
Específiques del grau:
E1. Coneixement dels processos informatius i comunicatius, així com de les principals teories que els formalitzen i critiquen.
E5. Coneixement de l'evolució històrica de les modalitats i tradicions periodístiques en els diversos mitjans.
E6. Coneixement de l'estat del món i de la seva evolució històrica recent.
E7. Coneixement de l'estructura dels mitjans de comunicació i dels seus principals formats, com a part d’expressions de les maneres de vida i de les seves cultures, en la seva relació amb els contextos socials i els seus canvis.
E8. Coneixement de l'ètica i deontologia professional del periodisme així com de l'ordenament jurídic de la informació.
E9.Coneixement de les teories sobre la comunicació corporativa, a partir de l'aplicació del pensament creador i mitjançant les seves diverses manifestacions i activitats.
E13. Coneixement de les tècniques d'investigació aplicades a l'àmbit de la comunicació social, i molt especialment les relatives a l'anàlisi dels continguts dels mitjans.
E14. Coneixement dels fonaments i dels mètodes de disciplines científiques que puguin contribuir a una millor comprensió del món.
E27. Capacitat i habilitat per saber utilitzar dades i estadístiques de manera correcta i comprensible per a la divulgació majoritària.
Específiques de l’assignatura:
- Formació en teories i sociologia de l'opinió pública
- Anàlisi aplicada de les teories de la comunicació
- Anàlisi dels processos, procediments i resultats de la comunicació política.
3. Continguts
- Bloc de contingut 1.
Aproximació a la ciència de l’opinió pública. A partir de la classificació de les definicions i l’anàlisi crític de les mateixes es fa un repàs als diferents postulats teòrics. Es coneixen fonamentalment la tradició clàssica i l’empírica,
Bloc de contingut 2.
Coneixement dels processos de formació de l’opinió pública a partir de la incidència dels mitjans de comunicació, de la comunicació política i dels processos demoscòpics.
- Bloc de contingut 3.
Contextualització de l’opinió pública en el nou entorn global i tecnològic. S’estudien específicament el paper de la ciència política en l’establiment de l’agenda i la generació d’informació per part de grans corporacions. També es busca com Internet pot influir en la creació d’una “nova” opinió pública
4. Avaluació
L’avaluació de l’assignatura és contínua. La qualificació s’obté a partir de les notes corresponents a:
1.-Intervencions a l’aula (25%)
2.-Treball anàlisi (50%)
3.- Lectures i seminaris (25%)
Per tenir dret a l’avaluació continuada s’ha d’assistir a un mínim del 80% de les sessions presencials de l’assignatura.
4.1 Recuperació de l’assignatura
L’assignatura es podrà recuperar lliurant el treball d’anàlisi i un assaig fonamentat de les lectures del curs. A la recuperació només s’hi podran presentar aquells alumnes que hagin assistit a un mínim del 50% de les classes presencials, per sota d’aquesta xifra caldrà parlar amb el professor els criteris de la recuperació, que inclouran, com a mínim, el treball d’anàlisi, les lectures del curs i un examen teòric del conjunt dels continguts de l’assignatura. Els valors de les parts de la recuperació seran: 30% Treball; 20% Lectures, 50% Examen teòric.
IMPORTANT: No poden presentar-se alumnes aprovats a pujar nota. No poden presentar-se alumnes que havien obtingut la qualificació de “No presentat”.
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1. Bibliografia bàsica
Adamo, O; Garcia, V; Freidenberg, F. Medios de comunicación y opinión púbilca. Madrid: McGraw-Hill, 2007.
Berrio, Jordi (1990). L’opinió pública i la democràcia. Barcelona: Editorial Pòrtic.
Borrat, Hector (1989). El periódico, actor político. Barcelona: Gili.
Lippmann, Walter. La opinión pública. Madrid : Langre, cop. 2003
Grossi, Giorgio. La opinión pública. Teoría del Campo demoscópico. Madrid: Centre de Investigaciones Sociológicas (CIS) , 2007.
Habermas, Jürgen. (1990). Historia i crítica de la opinión pública. La transformación estructural de la vida pública 2na edició. Barcelona: Gustavo Gili
Noëlle-Neumann, Elisabeth. (1995). La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social. Barcelona: Paidós.
Rodrigo, Miquel. La construcción de la noticia. Barcelona: Paidós Comunicación, 2005.
5.2. Bibliografia complementària
Altheide, David L. Creating Fear. News and the construction of crisis. New York: Aldine de Gruyter. Inc, 2002.
Badia, Lluís (1992). De la persuasió a la tematització. Introducció a la comunicació política moderna. Barcelona: Editorial Pòrtic.
Beck, Ulrich (2003). Sobre el terrorismo y la guerra. Barcelona: Paidós, 2003.
Bernays, Edward. L. Crystallizing Public Opinion / Cristalizando la opinió pública. Barcelona: Gestión, 2000, 1998.
Berrio, Jordi (2000). Comunicar en democràcia. Una visió sobre l’opinió pública. Bellaterra, Castelló de la Plana, Barcelona, València: Universitat Autònoma de Barcelona. Publicacions de la Universitat Jaume I, Universitat Pompeu Fabra. Universitat de València.
Blondiaux, Loïc. La Fabrique de l'opinion une histoire sociale des sondages. Paris Éditions du Seuil cop. 199
Bourdieu, Pierre. Sobre la Televisió. Barcelona : Edicions 62, 1997.
Canel. M. J. (1999). Comunicación política. Madrid:Tecnos.
Chomsky, Noam. (2003). Dues hores de lucidesa. Barcelona: Ed. 62, 2003.
Gifreu, J; Pallarès, F. (ed.) (2001). La campanya més disputada. Mitjans, partits i eleccions a les eleccions catalanes de 1999. Barcelona: Pòrtic.
Mir i Soler, Narcís (1999). Societat, Estat i risc. Barcelona: Institut d’Estudis de la Seguretat,
Noëlle-Neumann, Elisabeth. (1970). Encuestas en la sociedad de masas. Madrid: Alianza Editorial.
Pallarès, Francesc; Gifreu, Josep; Capdevila, Arantxa. De Pujol a Maragall. Comuniació política i comportament electoral a les eleccions catlanes de 2003. Girona: Documenta, 2007.
Obradors, M.; Pont, C.; López, L.; Muñoz, J. Els partits en campanya: plantejaments, recursos i estratègies. A: J. Gifreu, F. Pallarés i A. Capdevila (eds.), De Pujol a Maragall. Comunicació política i comportament electoral a les elecciones catalanes de 2003. Barcelona: Documenta Universitària, 2007.
Pont, Carles. Comunicació i Crisi. La gestió pública en episodis d’emergència. Barcelona: Editorial UOC, 2009.
Pont, C.; Mauri, M.; Obradors, M.; Fernández Cavia, J. “Els partits en campanya: plantejaments, recursos i estratègies”, A: Pericot, Jordi i Capdevila, Arantxa (eds.), L’espectre del Tripartit. Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes del 2006. Barcelona: Documenta Universitària, 2009.
Price, Vicent (1994). Opinión Pública. Barcelona: Paidós.
Rodrigo, Miquel. La construcción de la noticia. Barcelona: Paidós Comunicación, 2005.
5.3. Recursos didàctics
Lectures:
Bourdieu, Pierre. “La opinión püblica no existe” Voces y Culturas nº 10 II setembre de 1996.”
Material Audiovisual:
Campanyes electorals, espots electorals, fotografies de campanya i vídeos de campanya.
Enquestes:
Del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS).
6. Metodologia
· Es faran classes magistrals que constaran de dues parts: La primera és una anàlisi de l’opinió pública del dia a partir de l’opinió publicada o de temes de rellevància (20 minuts). La segona part serà l’explicació del temari de l’assignatura (80 minuts).
· Anàlisi de lectures i seminari a l’aula
· Es durà a terme sessions de tutories per orientar el treball d’anàlisi i altres dubtes de l’assignatura.
7. Programació d’activitats
CURS DE 20 SESSIONS
|
Classe 1 |
Classe 11 |
|
|
Classe 2 |
Classe 12 |
|
|
Classe 3 |
Classe 13 |
|
|
Classe 4 |
Classe 14 |
|
|
Casse 5 |
Classe 15 |
|
|
Classe 6 |
Classe 16 |
|
|
Classe 7 |
Classe 17 |
|
|
Classe 8 |
Classe 18 |
|
|
Classe 9 |
Classe 19 |
|
|
Classe 10 |
Classe 20 |
