Història Medieval d'Europa(22250)

Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 3r-4t
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 5
Hores de dedicació de l'estudiant: 125
Llengua o llengües de la docència: anglès
Professor: Dra. Linda G. Jones

1. Presentació de l'assignatura

 

El curs té com objectiu principal estudiar la història del món mediterrani durant l'Edat Mitjana com a la història d'una regió caracteritzada per la connectivitat sostinguda mitjançant les continuades interaccions culturals, socials, polítiques i econòmiques entre les diverses societats que van coexistir en l'espai mediterrani. Ens centrarem l'anàlisi en els temes següents: (1) Els factors que han contribuït a la continuada connectivitat del Mediterrani com a espai de trobada i cruïlla de camins, de moviments i d'intercanvis de pobles, d'idees i de bens des de l'Antiguitat tardana. (2). El desenvolupament de les distintes esferes del Mediterrani (cristiana i musulmana, occidental i oriental) i les històries entrellaçades dels cristians, musulmans i jueus que interactuaven en la regió. Especial èmfasis es concedia a l'anàlisi de les dinàmiques de la coexistència, de les complexitats dels contactes culturals i de les relacions socioeconòmiques i polítiques mantingudes entre les tres comunitats, així com de l'avaluació del paper de la religió en el desenvolupament d'aquestes interaccions. (3) L'avaluació d'algunes dels debats més rellevants mantinguts pels historiadors sobre la connectivitat o la divisió del Mediterrani (la tesi de Pirenne i els seus crítics, entre altres).

 

2. Competències que s'han d'assolir

 

Desenvolupar la capacitat de pensar històricament

Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i de síntesi de textos històrics i de vincular-los amb el seu context històric o social

Capacitat de comunicació oral i escrita correcta d'acord amb criteris acadèmics

(* La professora es reserva el dret de fer canvis en el programa d'estudis, que es comunicaran amb antelació als estudiants.)

 

Capacitat de dur a terme un treball d'investigació amb els criteris de les ciències històriques.

Els hàbits necessaris per al treball autònom i en equip

La capacitat de reconèixer i normalitzar la diversitat cultural de la humanitat al llarg de l'història

 

2.2. Competències específiques

Coneixement dels factors principals que han fomentat la connectivitat duradora del Mediterrani al llarg de l'Edat Mitjana

 

Coneixement dels processos de la cristianització i de l'islamització del Mediterrani i de les conseqüències principals per a la regió

Reconeixement de les distintes esferes d'influència en el Mediterrani occidental i oriental i de les interaccions culturals, socials, polítiques i econòmiques que es van mantenir entre elles.

Anàlisi de les dinàmiques dels contactes interculturals i de les relacions entre musulmans, cristians i jueus en les distintes esferes del Mediterrani

 

Coneixement bàsic de la historiografia sobre el Mediterrani i dels debats més rellevants pel que fa a l'enfocament dels estudis mediterranis.

 

3. Continguts

 

Tema 1. Introducció general a l'estudi del Mediterrani: Trets distingits de la connectivitat; esferes de contacte i d'influència. Aproximacions historiogràfiques als estudis mediterranis

 

Com es va formar el Mediterrani dels cristians, dels musulmans i dels jueus

Tema 2. Les religions del Mediterrani: paganisme, cristianisme, judaisme i islam

 

Tema 3. La cristianització del Mediterrani: impactes socials, culturals, polítics i econòmics. La cristiandat llatina i bizantina ortodoxa

 

Tema 4. El "llac musulmà"? El profeta Muhammad, l'Islam i l'islamització del Mediterrani. Muhammad, Carlemany i la tesi de Henri Pirenne.

 

Tema 5. Els jueus: una "societat mediterrània". Les minories religioses en el Mediterrani occidental i oriental. Dinàmiques i varietats de les interaccions interconfessionals

 

  

"Joc de trons" mediterranis: esferes de poder, espais de connectivitat cultural, política i econòmica

 

Tema 6. L'Imperi bizantí: l'Església i l'emergència del Mediterrani oriental i occidental (500-100 AD)

 

Tema 7. Sicília i el sud d'Itàlia: cruïlla de cultures entre el poders bizantí, musulmà i normand (ss. VI-XIII).

 

Tema 8. Egipte, Àfrica del Nord i el Llevant: el Mediterrani sota el domini dels Fatimites i del sultanat mameluc (ss. X-XIV)

 

Tema 9. Al-Andalus, Àfrica del Nord, la Península Ibèrica cristiana i l'espai mediterrani; la singularitat de la "convivència" ibèrica à debat  

 

Travessant, desafiant i defensant fronteres

 

Tema 10. Els Estats croats. L'Església occidental i els cristians llatins en el Mediterrani oriental. Les aliances en temps de guerra i les interaccions culturals entre cristians llatins i ortodoxos, musulmans i jueus.

 

Tema 11. Els peregrins i els peregrinatges: El camí de Sant Jaume, el Hajj a la Meca, els peregrinatges a Terra Santa. Els viatgers i els llibres de viatge

 

Tema 12. Jueus, cristians i musulmans i la transmissió del saber; les escoles de traduccions

 

Reconfigurant el Mediterrani

Tema 13. Les conquestes de 1453 i de 1492 i la transformació del Mediterrani. L'herència de la connectivitat del Mediterrani à debat

 

 

4. Avaluació

 

 Per aprobar l'assignatura caldrà obtenir almenys la nota 5 sobre 10 en cadascun de les següents activitats:

  

4. 1. Seminaris (20%). Tres sessions de classe es dedicaran a seminaris. S'hi exigeix l'assistència i la participació activa dels estudiants en tots tres. En cada seminari es discutirà sobre dos, o fins a tres, lectures obligatòries, que seran penjades en l'Aula Global.

            Perquè els seminaris puguin ser avaluats, cal fer una redacció de treball escrit per a cada seminari, fent un total de tres exercicis escrits. Dues d'aquestes tasques d'escriptura es compondran d'un resum d'un dels textos primaris discutits en el seminari. Ambdós resums han d'incloure, a més a més de la relació del punts claus del text, la informació bàsic sobre el autor, el context històric en el qual es va redactar i el seu rellevància pel tema tractat en classe. Cada resum ha de tenir entre 400 i 500 paraules i cal entregar-los en la propera sessió de classe després del seminari (i no més tard). No s'acceptaran els resums entregats tard o enviats per correu electrònic.

 

4.2 Assaig escrit (30%) La tercera de les redaccions escrites vinculades als seminaris consistirà en un assaig analític basat en un dels textos primaris obligatoris tractats en la sessió. L'assaig ha de tenir entre 700 i 800 paraules i cal incloure obligatòriament:

                        -  un comentari i anàlisi detallat del text primari tractat en classe

             - un comentari textual vinculat al anàlisis crític de les lectures       acadèmics corresponents, penjades en l'Aula Global.

- una reflexió sobre els debats referents al text que van sorgir durant la discussió en el seminari.

 

4. 3. L'Examen final (50%). Consistirà en respondre a qüestions relacionats amb les classes magistrals, amb totes les lectures i els recursos audiovisuals i digitalitzats obligatoris assignats per a cada sessió magistral i amb tots els textos i els recursos didàctics assignats per als seminaris.

 

La correcció gramatical (en anglès, en català i en castellà) es tindrà en compte en l'avaluació de tots els exercicis escrits.

 

            Recuperació de l'assignatura

La recuperació tindrà lloc en el mes de juliol i es limitarà només a aquests alumnes que hagin suspens l'assignatura. Únicament es podran recuperar les activitats d'avaluació que no hagin estat superades. No podran concórrer al procés de recuperació els estudiants que no hagin participat en al menys una de les activitats obligatòries de l'assignatura. Tampoc es podran concórrer al procés de recuperació per a millorar les notes parcials aprovades.

En cas de suspendre la nota dels exercicis escrits (tant dels dues resums com de l'assaig), la nota serà l'avaluació dels exercicis escrits comparables sobre altres dels textos primaris (penjats en l'Aula Global), següent els mateixos criteris esmentats en la convocatòria ordinària.

En cas de suspendre el examen final, cal fer el examen de recuperació, que seguirà els mateixos criteris esmentats en la convocatòria ordinària.

 

5. Bibliografia i recursos didàctics

Els textos digitalitzats i els recursos audiovisuals es trobaran al web de l'assignatura (accessible des de l'Aula Global) amb la indicació "lectura necessària (Obligatory Reading)" o "visualització necessària (Obligatory Viewing)" per a cada tema del programa. S'exigeix als alumnes que facin les activitats abans de assistir a classe. A més, hi haurà llibres recomanats que es troben a, o es pot sol·licitar a través de, la Biblioteca UPF, com els següents:

 

5.1. Bibliografia bàsica

Abulafia, David. El Mediterráneo en la historia, Barcelona, 2006.

____________. The Mediterranean in History, London, 2003.      

Adnan, Husain and E. K. Fleming, eds. A Faithful Sea: The Religious Cultures of the Mediterranean, 1200-1700, Oxford, 2007.

Braudel, Fernand. El Mediterráneo y el mundo mediterráneo en la época de Felipe II, Madrid, 2001.

Cameron, Averil. The Mediterranean World in Late Antiquity, London, 1993.

Goitein, S. D. "The Unity of the Mediterranean World in the 'Middle' Middle Ages." Studia  Islamica, No. 12. (1960), pp. 29-42.

 

_____________. A Mediterranean Society: An Abridgment in One Volume, Berkeley, 1999.

Harris, W. H. Rethinking the Mediterranean, New York, 2005.

Horden, Peregrine. The Corrupting Sea: A Study of Mediterranean History. Massachusetts, 2000.

MacEvitt, Christopher. The Crusades and the Christian World of the East: Rough Tolerance, Philadelphia, 2008.

Pirenne, Henri. Mohammed and Charlemagne, tr. B. Miall. London, 1939

Vauchez, André, ed. Encyclopedia of the Middle Ages. Available online through the UPF library. http://www.oxford-middleages.com/LOGIN?sessionid=9dfdb60dc31b63861d63534a24738cb6&authstatuscode=400

Vernet, Juan. El Islam y Europa. Barcelona, 1982

Vryonis, S. Byzantium: its Internal History and Relations with the Muslim World. Londres, 1972.

 

5.1. Bibliografia complementària

Barkai, Ron. Cristianos y musulmanes en la España medieval (el enemigo en el espejo). Madrid, 1991.

Hames, Harvey, ed. Jews, Muslims and Christians in and around the Crown of Aragon: Essays in Honour of Professor Elena Lourie, Leiden, 2004.

Metcalfe, Alex, Muslims of Medieval Italy, Edinburgh, 2009.

Nirenberg, David. Communities of Violence. Persecution of Minorities in the Middle Ages, Princeton, 1996.

 

5.2. Recursos didàctics (Study Resources)

El web de l'assignatura contindrà també recursos didàctics complementaris i enllaços a diverses pàgines web d'interès per a cada tema del programa. Aquests recursos figuraran com a "Study Resources" en l'Aula Global.

6. Metodologia

L'assignatura està dissenyada en forma de classes presencials i seminaris, que els alumnes estan obligats a assistir. L'assistència i la participació activa a les classes, i sobretot la intervenció en les sessions de seminari són necessàries per tal de adquirir les competències específiques esmentades més amunt i per poder rebre l'avaluació de la classe (vegeu, "Avaluació").  

7. Programació d'activitats

*La relació del calendari de les sessions i de les activitats corresponents es troba en la versió original en anglès del PDA. La programació de les lectures i de les activitats assignades per a cada sessió serà penjada a l'Aula Global.

	Dilluns	Dimecres
08/04 -10/04 Temes 1 i 2	PLENÀRIAE	PLENÀRIA
15/04 -17/04 Temes 3 i 4	PLENÀRIA	PLENÀRIA
22/04 - 24/04 Temas 4 (cont'd) i 5	PLENÀRIA	PLENÀRIA
29/04 -  01/05 Tema 5 (cont'd); =	PLENÀRIA	VACANCES
06/05 - 08/05 Temes seminari: 1 - 5;  Tema 6	SEMINARI	PLENÀRIA
13/05 - 15/05 Tema 7 i 8	PLENÀRIA	PLENÀRIA
20/05 - 22/05 Tema 9	VACANCES	PLENÀRIA
27/05 - 29/05 Temes seminari: 6 - 9; Tema10	SEMINARI	PLENÀRIAE
03/05 - 05/05 Temes 11 i 12	PLENÀRIA	PLENÀRIA
10/04 - 12/05 Temes seminari 10 - 12; Tema 13	SEMINARI	PLENÀRIA