Curs 2012-13

Pensament Grecollatí (20127)

Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 3r
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 5 crèdits
Hores dedicació estudiant: 125
Llengua o llengües de la docència: Castellano
Professorat: Emilio Suárez de la Torre

1. Presentació de l'assignatura o descriptor

Estudi i interpretació de les etapes històriques, les escoles, els corrents, les obres i els autors més rellevants de la reflexió filosòfica durant l'Antiguitat grecollatina.

2. Competències a assolir

Competències generals

Competències específiques

1. COMPETÈNCIES INSTRUMENTALS

• Entendre i interpretar de manera pertinent i raonada textos escrits de nivell i caràcter acadèmics.

• Ser capaç de justificar amb arguments consistents les pròpies postures, així com de defensar-les públicament.

2. COMPETÈNCIES PERSONALS

• Ser capaç de treballar en equip, participant activament en les tasques i negociant davant d'opinions discrepants fins arribar a posicions de consens.

• Desenvolupar la capacitat de raonament autònom amb distància crítica en temes o qüestions controvertides.

• Acceptar la diversitat de punts de vista com un ingredient fonamental de la vida acadèmica i consubstancial a la societat contemporània, i ser capaç de donar a conèixer les pròpies opinions dins del respecte a les opinions divergents.

• Tenir consolidats hàbits d'autodisciplina, autoexigència i rigor en la realització del treball acadèmic, així com en l'organització i en la seva correcta temporalització.

3. COMPETÈNCIES SISTÈMIQUES

• Haver desenvolupat el sentit de la curiositat així com el desig de saber allò ignorat, imprescindibles en tot procés formatiu i en tota activitat professional amb projecció.

• Ser capaç d'aplicar amb flexibilitat i creativitat els coneixements adquirits i d'adaptar-los a contextos i situacions noves.

• Estar capacitat per progressar en els processos de formació i aprenentatge de manera autònoma i continuada.

1.CONEIXEMENTS DISCIPLINARIS

- Capacitat d'interrelacionar literatura, història, art, religió, ciència i filosofia.

- Analitzar i entendre textos filosòfics;

- Elaborar comentaris sobre textos filosòfics argumentant de manera coherent les conclusions presentades.

- Relacionar el pensament d'un autor amb antecedents, adversaris, seguidors o corrents posteriors.

- Reconèixer les principals formes de pensament del món grecollatí.

2. COMPETÈNCIES PROFESSIONALS

• Ser capaç d'interpretar de manera raonada i competent textos escrits, amb vistes a l'elaboració d'una opinió pròpia convenientment justificada.

• Ser capaç de relacionar entre si informacions i documents de diversa naturalesa i procedents de diferents especialitats amb una perspectiva transversal i integradora.

3. COMPETÈNCIES ACADÈMIQUES

• Posseir consciència del caràcter transversal del coneixement i de la convivència de transcendir les fronteres entre especialitats acadèmiques, i en particular de la necessitat de superar la divisió entre les denominades dues cultures, humanística i científica.

3. Continguts

1. Introducció general. El concepte de 'filosofia' en el Món Antic. La lògica del mite i el mite de la raó.

2. Cap a la configuració del "pensament filosòfic". D'Orient a Grècia. Sobre "poesia i filosofia".

3. La resposta de l'admiració de la physis. Els pensadors jonis.

4. Entre filosofia, ciència i religió: (a) el pitagorisme, (b) Parmènides i la tradició eleàtica, (c) Empèdocles.

5. Noves respostes sobre la physis: Anaxàgores. Els atomistes.

6. El moviment sofista: la revisió cultural en el si de la polis.

7. El pensament socràtic i Plató. Paraula, diàleg i memòria. L'home, l'ànima i la ciutat.

8. El gir aristotèlic: filosofia, mètode i ciència.

9. Les escoles hel·lenístiques: Acadèmica, Liceu, cínics, epicuris, estoics. La seva influència a Roma.

10. La filosofia grega en època imperial: importància del neoplatonisme.

4. Avaluació

(a) Participació en debats i comentaris de textos (5%)

(b) Elaboració d'una presentació en Power Point: 25%

(c) Lectura de dues obres filosòfiques fonamentals (o conjunt de fragments). 20% S'avaluarà a través de 2 preguntes escrites sobre les lectures que es realitzaran en el mateix moment de la prova final escrita.

(d) Prova escrita: 10 preguntes sobre temes teòrics.

Recuperació (en la data que es determini dins de les dues primeres setmanes de febrer)

· L'examen sobre temes teòrics i les preguntes sobre lectures són recuperables en la seva totalitat. És a dir, un 70% de la nota final.

· Quant a l'elaboració i presentació del Power Point, serà possible optar a la recuperació presentant un document en PDF en les dues primeres setmanes de febrer però, donades les característiques d'aquesta activitat, la qualificació no serà del 25%, com en l'avaluació ordinària, sinó d'un màxim del 15% sobre la nota final. El 10% restant es considera no recuperable per l'absència de presentació i debats públics.

· La participació en debats i comentari de textos (5%) no és recuperable.

Criteris de la Facultat d'Humanitats per a la recuperació

Aquells alumnes que hagin suspès l'assignatura, poden presentar-se a la recuperació de l'assignatura en el mes de febrer.

No podran presentar-se a la recuperació els estudiants que hagin renunciat a l'avaluació. La renúncia a l'avaluació es fa per mitjà d'una sol·licitud dirigida a la secretaria de la Facultat (com a màxim l'últim dia de classe del trimestre) pel procediment telemàtic establert.

Tampoc podran presentar-se a la recuperació els estudiants que, tot i que no hagin renunciat a l'avaluació, no hagin participat en ninguna de les proves o exercicis previstos per a l'avaluació.

Només es podran recuperar les activitats d'avaluació que no hagin estat superades. La recuperació no serveix per pujar nota. Les notes parcials aprovades es guardaran i s'inclouran a la nota final amb el mateix percentatge que tenien en l'avaluació ordinària.

Existeixen activitats d'avaluació que no són recuperables o que ho són amb un pes diferent al de l'avaluació ordinària (vegeu punt 5).

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

Bernabé, A., De Tales a Demócrito. Fragmentos presocráticos, Madrid, Alianza, 1997².

Casals Pons, J., El pou de la paraula.Una historia de la saviesa grega, Barcelona, Edicions 62, 1996.

Cambiano, G., Storia della filosofia antica, Roma, Laterza, 2004.

Colli, G., La sabiduría griega, Madrid, Trotta, 1995.

García Gual, C., La filosofía helenística. Éticas y sistemas, Madrid 1990.

Gigon, O. Los orígenes de la filosofía griega. De Hesíodo a Parménides, Madrid, Gredos, 1981.

Guthrie, W.K.C., Historia de la filosofía griega, Madrid, Gredos, 1986 (6 vols.).

Hadot, P., ¿Qué es la filosofía antigua? Méjico, FCE, 1998.

Kirk, G.S., Raven, J.E., Schofield, M, Los filósofos presocráticos, Madrid, Gredos, 1987².

Martínez Nieto, R.B., La aurora del pensamiento griego, Madrid, Trotta, 2000.

Martínez Marzoa, F., Historia de la filosofía, Madrid, Istmo, 1994.

Pòrtulas, J. - Grau, S. (eds.), Saviesa grega arcaica, Barcelona, Adesiara, 2011.

Snell, B., Las fuentes del pensamiento europeo, Madrid 1965.

5.2. Bibliografia complementària

Cornford, F.M., Principium sapientiae. Los orígenes del pensamiento filosófico griego, Madrid, Visor, 1988.

Detienne, M., Los maestros de verdad en la Grecia arcaica, Madrid, Taurus, 1983.

Eggers Lan, C. et alii, Los filósofos presocráticos, Madrid, Gredos, I. 1978, II. 1979, III 1980.

Farrington, B., Ciencia y filosofía en la Antigüedad, Barcelona, Ariel, 1987².

Fraenkel, H., Poesía y filosofía de la Grecia arcaica, Madrid, Visor, 1993.

Gadamer, H.J., El inicio de la filosofía occidental, Barcelona, Paidós, 1995.

Gill, Ch., Greek Thought, Oxford, OUP, 1995.

Kristeller, P.O., Greek Philosophers of the Hellenistic Age, New York, Columbia U.P., 1993.

Long, A.A., Sedley, D.N., The Hellenistic Philosophers, Cambridge U.P., 1987.

Reyes, A., La filosofía helenística, Méjico, FCE, 1965².

Severino, E., La filosofía antigua, Barcelona, Ariel, 1992.

Vernant, J.P., Mito y pensamiento en la Grecia antigua, Barcelona, Ariel, 1993³.

Weil, S., La fuente griega, Madrid, Trotta, 2005.

S'aportarà bibliografia concreta dels diversos temes

Col·leccions de textos bilingües i traduccions

A. Bilingües.-

Castellà: 1. Colección 'Alma Mater', del C.S.I.C; 2. Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Romanorum Mexicana (Universidad Autónoma de México); 3. Colección "Erasmo", textos biblingües (cerrada); 4. Ediciones Griegas y Latinas, Universidad de León (iniciada); 5. Colección de Fuentes Patrísticas, Editorial 'Ciudad Nueva'; 6. Clásicos Dykinson, Madrid (iniciada).

Català: Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins, Fundació Bernat Metge.

Francès: Collection des Universités de France (Les Belles Lettres).

Anglès: The Loeb Classical Library (Harvard University Press).

Italià: 1. Edizioni dell'Ateneo, Roma; 2. BUR Classici Greci e Latini; 3. Scrittori Greci e Latini, Fondazione Lorenzo Valla, Arnaldo Mondadori Ed.; 4. Classici Greci e Latini, Oscar Mondadori Ed.; 5. I grandi libri Garzanti.

Alemany: Sammlung 'Tusculum', Artemis Verlag (München/Zürich).

B. Traduccions al castellà

1. Biblioteca Clásica Gredos de Autores Griegos y Latinos

2. Akal, Colección Clásica.

3. Letras Universales, de Ediciones Cátedra.

Les dues primeres són col·leccions específiques de textos d'autors grecs i llatins. En la tercera es poden trobar abundants traduccions d'aquests autors, juntament amb altres clàssics de la literatura universal. Totes elles són, en general, altament recomanables. La primera té l'avantatge de la seva gran quantitat d'autors, pràcticament tota la literatura d'època arcaica, clàssica, hel·lenística i imperial. A més a més, a les biblioteques es troben encara traduccions de l'antiga Editorial 'Hernando' (algunes ja poc recomanables) i segueixen editant-se les de la popular Edicions Austral, de molt variada qualitat.

5.3. Recursos didàctics

Utilització de les TIC adaptades a la docència. Informació sobre enllaços web d'interès. Orientació sobre procediments d'estudi.

6. Metodologia (optatiu)

7. Programació d'activitats

PENSAMENT GRECOLLATÍ (20127), GRUP 1
	Dimarts	Dijous
25/09 - 27/09	PLENÀRIA	PLENÀRIA
02/10 - 04/10	PLENÀRIA	PLENÀRIA
09/10 - 11/10	PLENÀRIA	101
16/10 - 18/10	PLENARIA	102
23/10 - 25/10	PLENÀRIA	101
30/10	PLENÀRIA
06/11 - 08/11	PLENÀRIA	101
13/11 - 15/11	PLENÀRIA	102
20/11 - 22/11	PLENÀRIA	PLENÀRIA
27/11 - 29/11	PLENÀRIA	PLENÀRIA
04/12	PLENÀRIA