Curs 2012-13

Lingüística (20015)

Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 2n
Trimestre: 1r
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores de dedicació de l'estudiant: 100
Llengua o llengües de la docència:català (lectures en català, castellà i anglès; textos de l'estudiant en català o castellà).
Professor: Begoña Capllonch Bujosa (despatx 20.277, [email protected]) i Josep M. Castellà Lidon (despatx 20.2E50, [email protected]) .

1. Presentació de l'assignatura

L'assignatura consisteix en una reflexió sobre la llengua i la comunicació humana, en relació amb la resta de disciplines humanístiques que s'interessen pel llenguatge (literatura, filosofia, teoria de l'art, etc.). Vol ser una modesta contribució, des d'una perspectiva lingüística, a la tasca ingent, pertinaç i sempre inconclusa de resposta a alguns dels grans interrogants sobre la naturalesa humana. Amb aquest objectiu, s'hi presenten alguns dels conceptes i dilemes bàsics de la història de la lingüística, l'anàlisi del discurs, la pragmàtica, les relacions llenguatge-ment-societat, l'adquisició d'una primera o segona llengua, la relació entre metàfora i cognició, la diversitat i el canvi lingüístic, la vida i la mort de les llengües, etc.

D'altra banda, dins del conjunt del Pla d'Estudis del Grau en Humanitats, aquesta assignatura assumeix la funció específica d'avaluar el domini instrumental que tenen els estudiants de la llengua pròpia, català o castellà, en què escullin de redactar l'examen, el treball i els exercicis del curs. Atès que aquest aspecte és important en l'avaluació, es recomana als estudiants que es preparin en les convencions de l'escriptura acadèmica i en la normativa general de la llengua catalana o castellana.

A més, la coincidència que totes les assignatures del primer trimestre de segon curs inclouen la presentació oral d'algun tema a classe per part de l'estudiant, ha mogut els docents responsables a coordinar-se per afavorir un treball més aprofundit de l'habilitat de parlar en públic en un entorn acadèmic. L'assignatura Lingüística assumeix com a propi aquest objectiu i li dedica un apartat específic en l'avaluació.

2. Competències que s'han d'assolir

Competències generals

1. Comprendre i interpretar de manera pertinent i raonada textos escrits de nivell i caràcter acadèmic.

2. Ser capaç de justificar amb arguments consistents les pròpies posicions i de defensar-les públicament.

3. Ser capaç de comunicar-se amb propietat oralment i per escrit en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya, és a dir, en català i en castellà, tant per a audiències expertes com inexpertes.

4. Dominar les eines informàtiques i les principals aplicacions que tenen a l'activitat acadèmica ordinària.

5. Desenvolupar la capacitat de raonament autònom amb distància crítica en temes o qüestions controvertides.

6. Acceptar la diversitat de punts de vista com un ingredient fonamental de la vida acadèmica i consubstancial a la societat contemporània, i ser capaç de fer conèixer les opinions pròpies dins del respecte a les opinions divergents.

7. Tenir consolidats hàbits d'autodisciplina, autoexigència i rigor en la realització del treball acadèmic, i també en l'organització de la feina i en una correcta temporalització.

Competències específiques

1. Identificar les principals etapes, temes i autors de la lingüística contemporània.

2. Relacionar l'estudi del llenguatge amb la literatura, la història, l'art i el pensament.

3. Analitzar i reflexionar sobre alguns dels principals textos de lingüística i anàlisi del discurs.

4. Emprar oralment i per escrit la terminologia relacionada amb conceptes bàsics en diferents branques i escoles de la lingüística i l'anàlisi del discurs.

5. Reforçar la consciència del caràcter transversal del coneixement sobre el llenguatge i de la necessitat de transcendir les fronteres entre especialitats acadèmiques i, en particular, la divisió entre les anomenades "dues cultures", humanística i científica.

6. Conèixer i usar de manera acceptable els principals recursos lingüístics i retòrics en almenys una de les dues llengües oficials de Catalunya (català o castellà).

3. Continguts

• Tema 1: Les ciències del llenguatge

1.1- Les teories lingüístiques: principis generals.

1.2- La gramàtica tradicional (P. Fabra).

1.3- La lingüística estructural (F. de Saussure, L. Bloomfield).

1.4- La lingüística generativa (N. Chomsky).

1.5- L'anàlisi del discurs (J.L. Austin, D. H. Hymes).

1.6- Les teories lingüístiques aplicades a l'ensenyament de la llengua.

• Tema 2: Oralitat i escriptura

2.1- La perspectiva antropològica (C. Lévi-Strauss, W. Ong, J. Goody, P. Gee).

2.2- L'estudi lingüístic de l'oralitat i de l'escriptura (D. Biber).

2.3- La variació en el mode del registre (M.A.K. Halliday).

2.4- Trets lingüístics prototípics de la llengua oral i de l'escrita, i la qüestió de la complexitat.

• Tema 3: La naturalesa del significat

3.1- Paraula, oració, discurs, text i context (T.A. van Dijk).

3.2- L'arbitrarietat del signe. Significat i sentit (F. de Saussure, G.R. Kress)

3.3- El llenguatge com a representació: art, lògica i llenguatge (L. Wittgenstein).

3.4- La construcció psicològica del sentit discursiu (E. Bernárdez).

3.5- El procés cognitiu de la significació (D. Sperber i D. Wilson).

• Tema 4: La diversitat discursiva

4.1- Llengua i societat: l'estudi de la variació lingüística.

4.2- Les varietats lingüístiques: estàndard i llengua.

4.3- El canvi lingüístic.

4.4- La diversitat funcional en el llenguatge.

4.5- Vida i mort de les llengües.

4. Avaluació

4.1- Instruments. L'avalució de l'assignatura es concreta en els quatre instruments següents:

a/ Examen final fet a casa (take-home) (50 % de la nota final, obligatori)

L'examen consistirà en l'exposició escrita d'un tema, que s'acompanyarà amb un o més fragments de text que caldrà emprar com a font teòrica o bé com a il·lustració del que s'afirma en el desenvolupament del tema. Es podrà triar entre tres opcions, cadascuna amb els seus fragments. Des de l'inici del trimestre es farà pública una llista completa dels possibles enunciats de l'examen i dels fragments de text corresponents, d'entre els quals el docent seleccionarà les tres opcions que apareixeran a l'examen.

L'examen s'efectuarà en la modalitat take-home. L'estudiant presentarà l'examen en la data i l'hora oficial del calendari d'exàmens, però no el farà in situ el mateix dia sinó a casa durant els dies anteriors. Els enunciats per a l'examen es faran públics a l'Aula Global de l'assignatura tres dies abans de la data oficial d'entrega. Caldrà lliurar l'examen imprès al despatx 20.2E50 o la bústia del docent. No se n'acceptarà el lliurament per correu electrònic.

L'extensió haurà de ser d'entre 1.200 i 1.800 paraules (entre 6.000 i 9.000 caràcters sense espais, unes 2-4 pàgines, segons el format).

L'examen és un exercici obligatori i eliminatori, en el sentit que, si no s'aprova, l'assignatura queda en suspens fins a la recuperació, siguin quines siguin les notes dels altres apartats de l'assignatura.

Criteris bàsics d'avaluació de l'examen

1/ Coneixements, especialment de caràcter reflexiu, profund, transversal i matisat (la mera reproducció dels apunts de classe té poc valor, atès que les principals fonts de contingut de l'assignatura es poden tenir al davant en fer l'examen).

2/ Originalitat i aportació personal, especialment en les citacions d'autors i en la capacitat de relació entre temes diversos, de la mateixa assignatura i d'altres assignatures dels estudis.

3/ Capacitat de redacció i d'elaboració discursiva, tant en l'estructuració global del contingut com en els aspectes de cohesió (puntuació, connectors, anacoluts, etc.).

4/ Correcció normativa (ortogràfica, lèxica i morfosintàctica) en llengua catalana o castellana, com a requisit bàsic de qualsevol persona culta -i més en futurs graduats i graduades en lletres.

b/ Treball (50 % de la nota final, obligatori)

Aquest exercici consisteix en la redacció d'un text acadèmic d'estil expositiu i argumentatiu sobre algun tema relacionat amb el programa de l'assignatura. S'hi ha de defensar, refutar, matisar, presentar, descriure, etc., algun punt de vista concret respecte del llenguatge, dels seus elements constituents o dels paràmetres socials i psicològics dins dels quals és emprat i après.

Ha de tenir un mínim de 3.000 paraules o 18.000 caràcters sense espais (unes 5-8 pàgines, segons el format), si bé el màxim no està determinat. En el cas que un treball sigui extens i de qualitat, la nota que se n'obtingui pot fins i tot superar la puntuació establerta.

El treball és un exercici obligatori i eliminatori. Si no s'aprova, l'assignatura queda en suspens fins a la recuperació, siguin quines siguin les notes dels altres apartats de l'assignatura. En un document de l'Aula Global es trobaran més indicacions per a la realització d'aquest treball.

El termini de presentació serà el mateix que el de l'examen, llevat que el professor indiqui una altra cosa, que en tot cas publicarà al tauler d'avisos de l'AG. El treball imprès es podrà lliurar en mà al despatx 20.2E50 o bé a la bústia del professor (bústies del Departament d'Humanitats). També podrà entregar-se amb anterioritat a la data fixada. S'haurà de lliurar necessàriament la versió en paper, no se n'acceptarà el lliurament per correu electrònic.

Els criteris d'avaluació són els mateixos que a l'examen amb l'afegitó destacat de la pulcritud ortotipogràfica i d'edició (errors tipogràfics, marges, interlineat, separació dels paràgrafs, incisos entre parèntesis o guions, sistemes de citació i de referència bibliogràfica, etc.).

c/ Informe sobre les presentacions orals (5% afegit opcional)

Com ja s'ha dit, totes les assignatures del primer trimestre de segon curs inclouen presentacions orals a classe. Com que la millora de la competència del discurs oral en públic té un caràcter molt experiencial, és aconsellable que l'estudiant pugui consolidar els aprenentatges efectuats amb una reflexió per escrit que li doni la profunditat necessària.

Amb aquest objectiu, s'encoratja els estudiants a preparar un Informe sobre les presentacions orals on es recullin els aspectes següents:

a) Relació personal amb l'oratòria.

b) Punts forts i febles de l'estudiant com a orador/a.

c) Procés seguit en la preparació de les intervencions orals del trimestre, decisions preses, etc.

d) Emocions subjectives que s'han experimentat i impressions dels companys i dels docents.

e) Aspectes de l'expressió oral formal en públic en què l'estudiant hagi millorat al llarg del trimestre i objectius que es proposa per a la continuació del curs i dels estudis.

El termini de presentació d'aquest informe serà el mateix que el del treball i amb les mateixes condicions: lliurat en mà al despatx 20.2E50 o bé a la bústia del professor. Es podrà entregar amb anterioritat a la data fixada i s'haurà de lliurar necessàriament la versió en paper (no se n'acceptarà el lliurament per correu electrònic).

Aquest informe és opcional i es valorarà amb un 5 % afegit, que se sumarà a les puntuacions obtingudes en els altres exercicis i podrà tenir un paper per determinar la nota en cas de dubte entre qualificacions contigües.

d/ Presentació oral als seminaris (10 % afegit opcional)

Els estudiants podran fer una presentació oral, individualment o per parelles (10-15 minuts per estudiant), d'una de les lectures assignades a cada seminari (s'acordarà amb el docent si es fa de tota la lectura o només d'una part). Aquesta presentació és opcional i es valorarà amb un 10 % afegit, que se sumarà a les puntuacions obtingudes en els altres exercicis i serà important per dilucidar la nota en cas de dubte entre qualificacions contigües (aprovat i notable, notable i excel·lent) i per a l'atorgament de matrícula d'honor.

Les lectures que es presentaran als seminaris seran les que s'especifiquen a continuació:

Primer seminari

CHOMSKY, Noam (1966): La lingüística cartesiana, Barcelona, Seix Barral, 1970, traducció de Gabriel Ferrater. (Original: Cartesian Linguistics: A Chapter in the History of Rationalist Thought, Nova York, Harper & Row.) - Es tracta que cada estudiant presenti un o dos capítols dels quatre que té l'obra. El professor completarà la resta.

AUSTIN, John L. (1962): How to Do Things with Words. The William James Lectures Delivered at Harvard University in 1955, compilat per J.O. Urmson, Oxford, The Clarendon Press. (Versió castellana: Cómo hacer cosas con palabras, Barcelona, Paidós, 1982). - Un estudiant presentarà les conferències 1 i 2, i l'altre les conferències 6 i 8. Opcionalment, ambdós podran afegir-hi comentaris d'altres conferències.

Segon seminari

WITTGENSTEIN, Ludwig (1953): Investigacions filosòfiques, Barcelona, Laia, traducció i introducció de Josep M. Terricabras, 1983. (Original: Philosophical Investigations, Oxford, Basil Blackwell, 1963, publicació pòstuma). - Es tracta que entre els dos estudiants presentin part del contingut del pròleg de Josep M. Terricabres (traducció catalana) i alguns fragments esparsos d'entre els primers 120 de l'obra (tota l'obra té una redacció fragmentària). Per a l'assignatura, els més rellevants són els següents: pròleg de l'autor, 1, 5, 7, 11, 12, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 25, 26, 27, 31, 32, 38, 46, 47, 49, 50, 57, 58, 64, 68, 71, 79, 81, 89, 90, 91, 114, 115, 117, 119, 120 (no cal presentar-los tots, ni només aquests: queda al criteri dels dos estudiants).

Tercer seminari

GREGORY, Michael i CARROL, Susanne (1978): Lenguaje y situación. Variedades del lenguaje y sus contextos sociales, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Económica, 1986. (Original: Language and Situation. Language Varieties and their Social Contexts, Londres-Nova York, Routledge & Kegan Paul, 1978.) - Es tracta que un estudiant presenti la introducció del llibre i l'altre, la conclusió ("Introducción", pàg. 13-28 i "Conclusión: variedades textuales, significado y contexto social", pàg. 140-159). El professor completarà la resta.

BIBILONI, Gabriel (2002): "Un estàndard nacional o tres estàndards regionals?", dins Bernat Joan (ed.), Perspectives sociolingüístiques a les Illes Balears, Eivissa, Res Publica Edicions. (Publicat també a http://www.bibiloni.net/textos/estandard(s).htm). [doc. pdf]- Cal presentar tot l'article (no és gaire extens).

4.2- Avaluació de l'ús lingüístic

L'assignatura implica una habilitat de redacció suficient i un coneixement normatiu acceptable en una de les dues llengües oficials, català o castellà, a elecció de l'estudiant. Demana, també, la pulcritud tipogràfica i de presentació, i l'ús adequat de les convencions pròpies del discurs acadèmic. Qualsevol d'aquests aspectes és condició sine qua non per superar l'assignatura.

4.3- Assistència a classe

L'assistència dels estudiants a les classes plenàries i als seminaris no és obligatòria, llevat que l'estudiant hagi adquirit el compromís de fer-hi una presentació oral, cas en el qual no ha de faltar-hi si no és per causa de força major.

4.4- Recuperació de l'assignatura

D'acord amb les instruccions de la facultat, la recuperació dels estudiants suspesos en l'assignatura es farà a mitjans del segon trimestre. Les condicions i percentatges seran exactament els mateixos per als dos exercicis obligatoris. Les dues activitats opcionals, en canvi, ja no es podran realitzar. Les notes obtingudes en els exercicis presentats i aprovats, obligatoris i opcionals, es guardaran per a la recuperació.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1- Bibliografia bàsica recomanada

BIBILONI, Gabriel (1997): Llengua estàndard i variació lingüística, València, Tres i quatre.

CASTELLÀ, Josep M. (1992): De la frase al text. Teories de l'ús lingüístic, Barcelona, Empúries.

CASTELLÀ, Josep M. (2004): Oralitat i escriptura: dues cares de la complexitat en el llenguatge, Barcelona, Curial-Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

ESPINAL, M. Teresa (1988): Significat i interpretació, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

TUSÓN, Amparo (1995): Anàlisi de la conversa, Barcelona, Empúries.

5.2- Bibliografia complementària o d'ampliació (es presenta més detallada en el document de bibliografia de cada tema)

BAKHTIN, Mikhail (1952): "El problema de los géneros discursivos", dins Estética de la creación verbal, Madrid, Siglo XXI, 1982, pàg. 248-293. (Original: Estetika Slovesnogo Tvorchestva, Moscou, Iskussto.)

BASTARDAS, Albert (2003): "Lingüística general: elementos para un paradigma integrador desde la perspectiva de complejidad", Lingüística en la red, 1, 11/11/2003. [doc. pdf]

BERNÁRDEZ, Enrique (1982): Introducción a la lingüística del texto, Madrid, Espasa‑Calpe.

BERNÁRDEZ, Enrique (1995): "La coherència del text com a fenomen d'autoregulació", dins Rosa Artigas (ed.), El significat textual, Barcelona, Generalitat de Catalunya. [doc. pdf]

BERNSTEIN, Basil (ed.) (1971): Class, Codes and Control. Theoretical Studies towards a Sociology of Language, Londres, Routledge and Kegan Paul.

BIBER, Douglas (1988): Variation across Speech and Writing, Cambridge, Cambridge University Press.

CASTELLÀ, Josep M. (1996): "Las tipologías textuales y la enseñanza de la lengua. Sobre la diversidad, los límites y algunas perversiones", TEXTOS de didáctica de la lengua y la literatura, núm. 10, pàg. 23-31.

CASTELLÀ, Josep M. (2002): "La llengua oral formal: una fesomia gramatical pròpia", dins Montserrat Vilà (ed.), Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d'aprenentatge i seqüències didàctiques, cap. 5, pàg. 95-110, Barcelona, Graó. [doc. pdf]

CASTELLÀ, Josep M. (2005): "Les ulleres del professor de llengua: la visió del llenguatge, abans i ara", Llengua i ús. Revista tècnica de política lingüística, núm. 33, pàg. 42-46.

CHOMSKY, Noam (1965): Aspectos de la teoría de la sintaxis, Madrid, Aguilar, 1970. (Original: Aspects of theTheory of Syntax, Cambridge -EUA-, Massachusetts Institute of Technology Press.)

CONNOR, Ulla (1996): Contrastive Rethoric. Cross-cultural Aspects of Second-language Writing, Cambridge, Cambridge University Press.

CUENCA, M. Josep (1992): Teories gramaticals i ensenyament de la llengua, València, Tàndem.

DIJK, Teun A. van (1978): La ciencia del texto. Un enfoque interdisciplinario, Barcelona, Paidós, 1983. (Original: Tekstwetenschap. Ean interdisciplinaire inleiding, Utrecht, Het Spectrum.)

HALLIDAY, M.A.K.; McINTOSH, Angus i STREVENS, Peter (1964): "The Users and Uses of Language", dins Joshua Fishman (ed.), Readings in the Sociology of Language, La Haia, Mouton, 1968. (Primera publicació: "The Users and Uses of Language", dins M.A.K. Halliday, Angus McIntosh i Peter Strevens, The Linguistic Sciences and Language Teaching, Londres-Nova York, Longman, 1964.)

MALINOWSKI, Bronislaw (1923): "El problema del significado en las lenguas primitivas", dins C.K. Ogden i I.A. Richards (eds.), El significado del significado, Barcelona, Paidós, 1984. (Original: "The Problem of Meaning in Primitive Languages", dins C.K. Ogden i I.A. Richards, The Meaning of Meaning, Nova York-Londres, Harcourt Brace Jovanovich.)

ONG, Walter J. (1982): Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Económica, 1987. (Original: Orality and Literacy. The Technologizing of the Word, Londres-Nova York, Methuen, 1982.)

PAYRATÓ, Lluís (1988): Català col·loquial. Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana, València, Universitat de València, 2a. edició corregida i amb addicions, 1990.

PAYRATÓ, Lluís (2003): Pragmàtica, discurs i llengua oral. Introducció a l'anàlisi funcional de textos, Barcelona, UOC.

SAUSSURE, Ferdinand de (1915): Curso de lingüística general, Buenos Aires, Losada, 1945, traducció d'Amado Alonso. (Original: Cours de linguistique générale, Lausana, Payot, 1916, publicat per Charles Bally i Albert Sechehaye, amb la col·laboració d'Albert Riedlinger.) (2a versió castellana: Curso de lingüística general, Madrid, Akal, 1980, traducció de Mauro Armiño.)

SPERBER, Dan i WILSON, Deirdre (1986): Relevance. Communication and Cognition, Oxford, Basil Blackwell. (Versió cast.: La Relevancia. Comunicación y procesos cognitivos, Madrid, Visor, 1994, traducció d'Eleanor Leonetti.)

VILÀ, Montserrat (ed.) (2002): Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d'aprenentatge i seqüències didàctiques, Barcelona, Graó. [doc. pdf]

WEINREICH, Uriel (1953): Llengües en contacte. Descobriments i problemes, Alzira, Bromera, 1996. (Original: Languages in Contact. Findings and Problems, Nova York, Publications of the Linguistic Circle of New York.)

WITTGENSTEIN, Ludwig (1921): Tractatus logico-philosophicus. Barcelona. Laia, 1989, traducció de Josep M. Terricabres. (Original: Logisch-philosophische Abhandlung / Tractatus logico-philosophicus, Londres, Routledge & Kegan Paul, 1922, text original alemany amb traducció anglesa de C. K. Odgen i F. P. Ramsey, i introducció de Bertrand Russell; la 1a edició de 1921, plena d'errors, no es pot considerar pròpiament com la font original.)

5.3- Recursos didàctics (dossiers de textos, espais virtuals, materials de reforç)

L'assignatura disposa d'Aula Moodle activa (Metagrup MTC 20015), amb bibliografia, materials i exercicis. A més, l'estudiant podrà accedir a un altre Metagrup amb continguts gramaticals i exercicis per a la millora de l'ús normatiu de la llengua catalana

6. Metodologia

Es promourà el treball en equip i l'expressió oral en públic en els seminaris, així com el treball autònom en la preparació de l'escrit més extens de l'assignatura: el treball acadèmic argumentatiu. La capacitat de redacció i d'interrelació dels continguts es practicarà de manera especial en la preparació de l'examen, de caràcter no memorístic, que es farà a casa amb els apunts i tota mena de llibres a partir d'una llista d'enunciats i citacions que estarà a disposició dels estudiants des del primer dia de classe.

7. Programació d'activitats

ASSIGNATURA LINGÜÍSTICA Curs 2012-13 Segon curs Primer trimestre Grup 1: de 12 a 14 Grup 2: de 9 a 11
*Setmana 1a*	25 de setembre 1a classe plenària Presentació de l'assignatura, Tema 1: 1.1	Dijous 27 de setembre 2a classe plenària Tema 1: 1.2- Tradicional, 1.3 Estructural
*Setmana 2a*	Dimarts 2 d'octubre 3a classe plenària Tema 1: 1.4- Lingüística generativa	Dijous 4 d'octubre 4a classe plenària Tema 1: 1.5- L'anàlisi del discurs
*Setmana 3a*	Dimarts 9 d'octubre 5a classe plenària Tema 1: 1.6- Ensenyament de la llengua	Dijous 11 d'octubre 6a classe plenària Tema 2: 2.1-La perspectiva antropològica
*Setmana 4a*	Dimarts 16 d'octubre 1r seminari 101 i 201 Lectures tema 1: N. Chomsky, J. Austin	Dijous 18 d'octubre 1r seminari 102 i 202 Lectures tema 1: N. Chomsky, J. Austin
*Setmana 5a*	Dimarts 23 d'octubre 7a classe plenària Tema 2: 2.2, 2.3- El mode del registre	Dijous 25 d'octubre 8a classe plenària Tema 2: 2.4- Trets lingüístics oralitat
*Setmana 6a*	Dimarts 30 d'octubre 9a classe plenària Tema 3: 3.1- Text i context	Dijous 1 de novembre *Festiu*
*Setmana 7a*	Dimarts 6 de novembre 10a classe plenària Tema 3: 3.2, 3.3- Arbitrarietat del signe	Dijous 8 de novembre 11a classe plenària Tema 3: 3.4, 3.5- Teoria de Pertinència
*Setmana 8a*	Dimarts 13 de novembre 2n seminari 101 i 201 Lectures tema 3: L. Wittgenstein	Dijous 15 de novembre 2n seminari 102 i 202 Lectures tema 3: L.Wittgenstein
*Setmana 9a*	Dimarts 20 de novembre 12a classe plenària Tema 4: 4.1, 4.2- Varietats i llengua	Dijous 22 de novembre 13a classe plenària Tema 4: 4.3, 4.4- El canvi lingüístic
*Setmana 10a*	Dimarts 27 de novembre 14a classe plenària Tema 4: 4.5- Vida i mort de les llengües	Dijous 29 de novembre 3r seminari 101 i 201 Lect. tema 4: G. Bibiloni, ffGregory i Carroll
*Setmana 11a*	Dimarts 4 de desembre 3r seminari 102 i 202 Lect. tema 4: G. Bibiloni, Gregory i Carroll	Dijous 6 de desembre *Festiu*