Curs 2013-2014

PLA DOCENT DE L'ASSIGNATURA:
11535 - Psicologia

Nom de l'assignatura: Psicologia.
Curs Acadèmic: 2011-2012 Curs: 3-4 Trimestre: Tercer
Titulació / Estudis: Grau en Humanitats
Codi assignatura: 11535/20147
Nombre de crèdits ECTS: 5. Hores dedicació estudiant: 125
Llengua o llengües de docència: Català
Professorat: Dr. Pere Notó

1. Presentació de l'assignatura

L'assignatura té per objectiu proporcionar als alumnes una introducció a la Psicologia amb els coneixements bàsics dels elements i les qüestions fonamentals de la Psicologia General i la Psicologia Social. Es posa un èmfasi especial en els continguts i competències necessaris per als futurs graduats en Humanitats. Després d'una Introducció i una presentació de la Història de la Psicologia, les Escoles i les orientacions, les obres i els autors principals. Els temes del programa són cinc (5): La personalitat i els seus fonaments, la motivació i les tendències teòriques contemporànies, La psicoanàlisi i la seva relació amb les humanitats i la cultura: Teories i sistemes freudians i postfreudians, La Psicologia Social de la cognició i la interacció social, y finalment el grup i la seva dinàmica aplicada.

Les classes magistrals, on assisteix tot el grup classe, serveixen per a la introducció a les dues disciplines: Què són i per a què serveixen la Psicologia i la Psicologia Social a un Graduat en Humanitats. Els Seminaris, tenen per objectiu l'adquisició de coneixements i competències sobre: El Grup i la dinàmica del propi grup de seminari.

2. Competències a assolir en l'assignatura

Competències generals del Grau

Competències específiques de l'assignatura

Instrumentals

1. L'entrevista.

2. Avaluació de la personalitat.

Interpersonals

3. Adquisició d'habilitats en grup.

4. G4. Compromís ètic.

5. G5. Treball en grup.

Sistèmiques

6. Lideratge.

7. G6. La Motivació.

8. G7. Capacitat per al treball autònom i iniciativa.

1. E4. Introducció a la Psicologia.

2. E15. Aplicar tècniques de coneixement de les persones i del grup.

3. E19. Traslladar i aplicar els coneixements a la pràctica.

4. E22. Comprendre el caràcter dinàmic de les Humanitats.

3. Continguts

Tema 1. Introducció a la Psicologia i a la Psicologia Social. Introducció i una presentació de la Història de la Psicologia, les Escoles i les orientacions, les obres i els autors principals.

Tema 2. La Personalitat i els seus fonaments.

Tema 3. La Motivació i les tendències teòriques contemporànies .

Tema 4. La psicoanàlisi i la seva relació amb les humanitats i la cultura: Teories i sistemes freudians i postfreudians.

Tema 5. El grup i la dinàmica del grup de treball i d'estudi.

PROGRAMA DE L'ASSIGNATURA.

Tema 1. INTRODUCCIÓ (2 classes Teoria de 2 h.

Introducció a la Psicologia i a la Psicologia Social. Definicions. Què són i per a què serveixen la Psicologia i la Psicologia Social a un Graduat en Humanitats. Introducció i una presentació de la Història de la Psicologia, les Escoles i les orientacions, les obres i els autors principals.

TEMA 2. La Personalitat (2 classes de Teoria de 2 h.)

1.1 Concepte i definició

1.2 Aproximacions teòriques.

1.3 La perspectiva evolutiva.

1.4 Avaluació de la personalitat.

TEMA 3. La motivació. (1 classe de Teoria de 2 h.)

3.1 Definició i concepte de motivació i emoció.

3.2 Teories de la motivació.

3.3 Teories de l'emoció.

TEMA 4. La psicoanàlisi i la seva relació amb les humanitats i la cultura: Teories i sistemes freudians i postfreudians . (1 classe de Teoria de 2 h.)

TEMA 5. El grup i la seva dinàmica. (2 classes de Teoria de 2 h.)

5.1 Definició i concepte.

5.2 Tipus i classes de grups.

5.3 Aportacions teòriques a l'estudi dels grups. Aplicacions pràctiques.

4. Avaluació

Assistència obligatòria a totes les classes i Seminaris.

1. Avaluació continuada:

Treball a realitzar durant les setmanes que els alumnes no tenen Seminari 25% de la nota final. Els treballs tindran assignada una hora de Tutoria setmanal.
Avaluació de la participació activa a les classes i als Seminaris. 25% de la nota final

2. Examen Final: 50% de la nota final. L'examen final és obligatori i cal aprovar-lo.

NOTA FINAL= 25 % DEL TREBALL + 25 % PARTICIPACIO ACTIVA A LES CLASSES I ALS SEMINARIS + 50% EXAMEN FINAL

Tots els factors de la nota final són indispensables, no s'obtindrà qualificació si en manca un. Cal aprovar cada factor.

Recuperació de l'assignatura

D'acord amb les instruccions de la Facultat d'Humanitats, la recuperació dels estudiants suspesos d'aquesta assignatura de Psicologia es realitzarà el mes de juliol del mateix curs.

Els mecanismes de recuperació de l'assignatura seran els mateixos que per la nota final de l'assignatura, és a dir, l'alumne ha de tenir presentat el treball i haver participat als seminaris i li mancarà presentar-se de nou a l'examen de recuperació per aprovar l'examen final suspès.

5. Bibliografia i recursos didàctics

Coderch, J. & Notó, P. & Panyella, M. (2000) Pensamiento Postmoderno: teoria del caos, autoorganización, y Teoria Relacional del Psicoanálisis. INTERSUBJETIVO Nº1, Vol 2, pgs. 55-84. QUIPU, Madrid.

Coderch, J (2010) La pràctica de la psicoterapia relacional. Ágora Relacional. Madrid.

Ibáñez, T. (et al). (2001). Introducció a la Psicologia Social. Barcelona. UOC.

Notó, P. & Panyella, M. & Recasens, JM (2010) FORMACIÓ PSICOSOCIAL EN DINÀMICA DE GRUPS. Anuari de Psicologia. Vol 13, 1-2. Societat Valenciana de Psicologia. València.

Notó, P.; Panyella, M.(1986). Introducció a la Psicologia Social. Barcelona. Edicions 62

Pinillos, J. L. (1975). Principios de Psicología- Madrid. Alianza Universidad.

Recasens, JM & Notó, P. (2011) Apuntes para la historia de la psicoterapia de grupo psicoanalítica en Catalunya desde la fundación de la primera sociedad psicoanalítica en la península Iberica. Nuestra visión a partir del propio trabajo con grupos en las organizaciones. Teoría y Práctica Grupoanalítica. Vol 1. Nº1. Barcelona.

Rice, AK (1965) Aprendizaje del liderazgo. (Learning for leadership: Interpersonal and intergroup relations). Herder. Barcelona, 1985

Thomas, J. (1992-1994). La consultoria en els processos de les organitzacions. Teoria i casos pràctics. EUA. Barcelona, 1998

La Personalitat.

Pinillos, J. L. (1975). Principios de Psicología. Madrid. Alianza Universidad. Capítulo 8. La personalidad.

La Motivació.

Ballesteros, S. (2000): Psicología General. Un enfoque cognitivo para el siglo XXI. Madrid: Universitas.

Ballesteros, S. y García Rodríguez, B. (1997): Procesos psicológicos básicos. Madrid: Universitas.

Pinillos, J. L. (1975). Principios de Psicología. Madrid. Alianza Universidad. Capítulo 7. Motivación y emociones.

Petri, H. L. y Govern, J. M. (2006). Motivación. Teoría, investigación y aplicaciones. México: Thomson.

Palmero, F.; Fernández-Abascal, E. G.; Martínez, F. y Chóliz, M. (2002). Psicología de la Motivación y la Emoción. Madrid: McGraw Hill.

Panyella, M. (2007). Motivació en el treball. Relació amb la Formació a l'empresa, Els sistemes de Compensació i l'Avaluació de l'Actuació. Document publicat a l'Aula Global

Ibáñez, T. (et al). (2001). Introducció a la Psicologia Social. Barcelona.UOC. Capítol 4. "Naturalesa i organització de les actituds"

Peiró, J. M. (1992). Psicología de la Organización. Madrid. UNED. Vol 2. Tema XX. Satisfacción y moral laboral de los miembros de la organización.

Els grups i la Dinàmica de grup.

Ibáñez, T. (1996). Dinàmica de grups. Barcelona. UOC.

Avila, A.; Poch, J. (1994). Manual de Psicoterapia. Madrid. Siglo XXI. Capítulo. Notó.P.; Recasens,J.M. La psicoterapia de grupo.

Thomas, J. (1998). La consultoria en els processos de les organitzacions. Teoria i casos pràctics. Barcelona. E.U.B. Setena Lliçó: "L'Organització des de la perspectiva grupal" (Document publicat a l'Aula Global).

Lindesmith, A. R; Strauss, A.; Denzin, N. (2006). Psicología Social. CIS-SigloXXI. Madrid.

Bleger, J. (1964). Temas de Psicología: entrevista y grupos. Nueva Visión. Buenos Aires.

González, P. (ed.) (1997). Psicología de los grupos. Síntesis. Madrid.

Fernández Christlieb, P. (1994). La psicología colectiva un fin de siglo más tarde. Anthropos. Barcelona.

5.2. Bibliografia complementaria. Fonamentalment psicoanalítica.

Ávila-Espada, A. (Ed.) (1993). Manual de Psicoterapia de Grupo Analítico-Vincular Vols. I y II. Quipú Ediciones. Madrid.

Balint, M. (1968) El médico, el paciente y la enfermedad. Paidós. Buenos Aires, 1971.

BION, W. R. (1961). Experiencies in groups. Tavistock. Londres. (Existe traducción)

BION, W. R. (1970). Atención e interpretación. El místico y el grupo. Paidós. Barcelona. 1974.

Bauman, Z. Temps líquids. Viena Edicions. Barcelona, 2002.

Bauman, Z. La posmodernidad y sus descontentos. Akal Ed. Madrid, 2001.

Bleger, J. (1964) Temas de psicología: La entrevista y el grupo. Nueva Visión. B.A. 1974.

Cabré, V. & Betorz, C. (2010) Màster en psicopatologia clínica. FVB. Barcelona, 2010.

Calvo, F. (1985) Que es ser Emigrante. La Gaya Ciencia. Barcelona.

CAMPO, A.J. (1993). Teoría, clínica y terapia psicoanalítica. Paidós. Barcelona.

CASTELL, E. (2010). "Consultoria i aprenentatge en les organitzacions". Revista Catalana de Psicoanàlisi. Vol.XXVII,1:91-110

CODERCH, J; NOTÓ, P; PANYELLA, M. (2000) "Pensamiento Postmoderno: Teoría del Caos, Autoorganización y Teoria Relacional del Psicoanàlisis". Intersubjetivo Vol.2,1:55-84

CODERCH, J. (2001). La relación paciente terapeuta. FVB. Paidós. Barcelona

COROMINAS, J. et al. (1996). Psicoterapia de grupo de niños. Paidós. Barcelona

Duch, Ll. (1999) Simbolisme i salut. Antropologia de la vida quotidiana. P. A. de Montserrat.

Eliot, T.S. Quatre quartets. El Cercle de Viena. Barcelona, 2010.

ESTEVE, J.O. (1984). "Psicoanàlisi i psicoteràpia psicoanalítica". Revista Catalana de Psicoanàlisi. Vol I,1: 147-159

Esteve, J.O. & Folch, P. & Isern, L. (2001) Entre l'excés i la col·lusió. Homenatge a Donald Meltzer. Barcelona. 2001.