Curs 2011-12
Comunicació i Política (21702)
Titulació/estudi: Ciències Polítiques i de l'administració
Curs: 3er i 4t.
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores dedicació estudiant: 100 hores
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Carles Pont i Elna Roig
1. Presentació de l'assignatura
El curs pretén estudiar els processos de comunicació en el funcionament de les actuals societats democràtiques. En aquesta direcció s'enfoca tant des de la perspectiva de la Ciència Política com de les Ciències de la Comunicació. Se centra especialment en els mitjans de comunicació de masses i el seu paper d'intermediació en la formació de les actituds polítiques i l'orientació del comportament polític en les societats actuals. El tractament de la informació política en els mitjans, els nivells de seguiment d'aquests, les pautes de la seva influència, les tècniques de comunicació, els estudis de contingut, campanyes polítiques i electorals, són aspectes que es treballaran durant el curs.
2. Competències a assolir
Competències generals:
1.- Comunicació oral i escrita en la pròpia llengua.
2.- Capacitat per comunicar-se amb experts d'altres àrees.
3.- Disseny i gestió de projectes.
Competències específiques:
1.-. Reconèixer les tècniques de comunicació política. Conèixer les eines bàsiques de comunicació política.
Coneixements disciplinaris (saber):
• Conèixer els instruments per difondre missatges i informació polítics.
• Coneixement de les principals tècniques de comunicació.
Coneixements professionals (saber fer):
· Dissenyar campanyes polítiques.
· Transmetre missatges i informació polítics.
· Identificar qüestions de debat públic.
2. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i analitzar el seu impacte en el sistema polític. Conèixer i manejar les TIC com a eina essencial per a l'anàlisi política i de la gestió pública.
Coneixements disciplinessis (saber):
• Conèixer les TIC aplicables a l'anàlisi política i a la gestió pública.
• Conèixer els fonaments teòrics del govern i l'administració electrònica.
Coneixements professionals (saber fer):
• Manejar programes informàtics aplicats a la investigació política i social i a la gestió pública.
• Contribuir al disseny i gestió de les pàgines web de les institucions polítiques i les administracions públiques.
• Capacitat per gestionar i millorar els instruments d'administració electrònica.
3. Continguts
Aquest curs se centra en l'estudi dels processos de comunicació en els sistemes polítics i de govern
Tema 1. Mitjans de comunicació: grups mediàtics
Estructura d'una empresa de comunicació
Grups multimèdia
Audiències i posicionament
Tema 2. Consum informatiu i quotes d'audiència
La 'dieta' informativa i les quotes de consum
Política i mitjans (Orientacions editorials)
El perfil mediàtic dels electors
Tema 3.- Interrelacions entre mitjans de comunicació i polítics
Connivència entre periodistes i polítics
Estratègies i tècniques de comunicació
El nou màrqueting polític i el líder (com a marca, incona)
Tema 4. Canvis en la comunicació de la política
Actors i figures emergents (Spin Doctors)
Comunicació i grups de pressió: Think Tanks i lobbies
Nous formats: 'Infotaiment', talk shows, late night shows
La gestió institucional de les crisis: Cas Carmel
Tema 5.- Anàlisi de les campanyes electorals
El director de campanya
Construcció del discurs mediàtic
lanificació del llenguatge persuassiu
Estudi de cas: EPC 2003 i EPC 2006
Tema 6. MCM i Opinió Pública: Els MCM en la formació i canvi de les actituds i opinions polítiques
Efectes de la comunicació política: plantejaments i problemes. Efectes cognitius i persuasius a través de l'agenda. La priorització i l'enquadrament. Els condicionants dels efectes.
Tema 7. Els ciutadans i la comunicació electoral (I).
Opinió pública i disseny de campanyes. Espots electorals: l'espectacle de la democràcia. El seguiment de les campanyes electorals. Els grans plantejaments sobre els efectes de les campanyes.
Tema 8. Els ciutadans i la comunicació electoral (II)
MCM, campanyes i enquestes electorals. El paper de les enquestes en la decisió de vot. La comunicació de les enquestes. Coneixement i sequiment. Els efectes de les enquestes. El debat sobre la publicació.
Tema 9. Internet i la comunicació política
Un nou àmbit per a la comunicació política. Internet i el procés polític. Una divisòria digital? Internet i la implicació i participació polítiques. Internet, partits i campanyes electorals.
Tema 10. MCM i Opinió Pública: MCM i el funcionament de la democràcia
El debat sobre el tractament de la política en els MCM i els seus efectes. MCM i desafecció política: Disfuncionalitats en la intermediació? Matar al missatger?.
4. Avaluació
1) Examen final: Prova sobre la comprensió i domini dels marcs teòrics, conceptes i processos treballats a les sessions teòriques (50% de la nota).
2) Pràctiques (50% de la nota): Consta de dos treballs pràctics que caldrà entregar la primera setmana de juny.
No es podrà superar l'assignatura si no s'arriba al 4/10 en alguna de les dues parts (examen o pràctiques).
TUTORIES
Es dedicaran dues sessions a resoldre els dubtes vinculats a les pràctiques
Prof. Carles Pont:
[email protected]
Prof. Elna Roig:
[email protected]
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1. Bibliografia bàsica
BIBLIOGRAFIA GENERAL
Adamo, O; Garcia, V; Freidenberg, F. (2007) Medios de comunicación y opinión púbilca. Madrid: McGraw-Hill.
Berrio, Jordi (1990). L'opinió pública i la democràcia. Barcelona: Editorial Pòrtic.
Borrat, Hector (1989). El periódico, actor político. Barcelona: Gili.
Bourdieu, Pierre. "La opinión püblica no existe" Voces y Culturas nº 10 II setembre de 1996."
Bourdieu, Pierre. (1997) Sobre la Televisió. Barcelona : Edicions 62.
Canel, M.J., Comunicación política. Madrid,Tecnos, 1999.
Castells, Manuel. 2008. "Comunicación, poder y contrapoder en la sociedad red.
Los medios y la política".
http://www.campusred.net/TELOS/articuloAutorInvitado.asp?idarticulo=1&rev=74
Ferry, J.M. i D. Wolton: El nuevo espacio público, Gedisa, Barcelona 1995.
Gifreu, J. i F.Pallarés (eds.) Comunicació política i comportament electoral. Barcelona, Ed. Mediterrània, 1998.
Gifreu, J. i F.Pallarés (eds.): La campanya més disputada. Mitjans, partits i eleccions a les eleccions catalanes de 1999. Barcelona, Pòrtic, 2001.
Graber, D. (ed.) Media Power in Politics. Washington DC, Congressional Quarterly Press, 2000.
Iyengar, S. i D.R. Kinder: News that matters. Chicago, University of Chicago Press, 1987.
Lopez García, G.: Comunicación electoral y formación de la opinión pública: las elecciones generales de 2000 en la premsa española. Univ. de Valencia.
Luque, T. Márketing Político. Barcelona, Ariel Economía, 1996.
Maarek, Philippe J. Marketing político y comunicación. (2009). Barcelona, Paidós.
Martín Salgado, L., Marqueting político. Barcelona, Paidós, 2002.
Muñoz Alonso, A., C. Monzón, J.I.Rospir i J.L.Dader: Opinión pública y Comunicación Política. Madrid, Eudema Universidad, 1990.
Muñoz Alonso, A. i J.I.Rospir (eds.): Comunicación Política. Madrid, Universitas, 1995.
Norris, P.: A Virtuous Circle. Political Communications in Postindustrial Societies. Cambridge (UK)-New York, Cambridge University Press, 2000.
Noëlle-Neumann, Elisabeth. (1995). La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social. Barcelona: Paidós.
Pallarès, Francesc; Gifreu, Josep; Capdevila, Arantxa. (2007). De Pujol a Maragall. Comuniació política i comportament electoral a les eleccions catlanes de 2003. Girona: Documenta.
Pont, Carles. Comunicació i Crisi. La gestió pública en episodis d'emergència. (2009) Barcelona: Editorial UOC.
Pont, C.; Mauri, M.; Obradors, M.; Fernández Cavia, J.(2009) "Els partits en campanya: plantejaments, recursos i estratègies", A: Pericot, Jordi i Capdevila, Arantxa (eds.), L'espectre del Tripartit. Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes del 2006. Barcelona: Documenta Universitària.
Putnam, R.: "Tunning In, Tunning Out: The Strtange Disaooearence of Social Capital" a: American Political Science and Politics, December 1995. També: Bowling Alone: The Collapse and Revival of American Community, New York, Simon & Schuster, 2000
Rodrigo, Miquel. La construcción de la noticia. Barcelona: Paidós Comunicación, 2005.
Sampedro Blanco, V. 1994. "Periodismo, conflicto simbólico y fetichismo. Tipología y tensiones de las relaciones entre periodistas y políticos". Revista de Ciencias de la Información. Nº 10, pp. 99-121, 1994. Facultad de Ciencias de la Información. Universidad Complutense. Madrid.
Sampedro Blanco, V. (2000). Opinión pública y democracia deliberativa. Medios, sondeos y urnas. Istmo Madrid.
6. Metodologia
PLANTEJAMENT I ORGANITZACIÓ
Sessions teòriques (Dimarts/Divendres): Presentació dels temes pels professors. Tutories, els dies concertats pels professors.
Les sessions del dimarts, el professor inicia la classe amb 20 minuts dedicats a comentar l'actualitat lligat als coneixements teòrics que es donen a classe.
En ambdues sessions es fan sessions pràctiques i teòriques. Les pràctiques consten en la projecció de recursos audiovisuals, lectures i comentaris de text.
7. Programació d'activitats
|
Set |
Ses |
Tip |
Contingut de la sessió |
|
|
Iª |
1 |
|
Teoria |
|
|
2 |
|
Teoria |
|
|
|
IIª |
1 |
|
Teoria |
|
|
2 |
|
Seminari /lectura |
|
|
|
IIIª |
1 |
|
Teoria |
|
|
2 |
|
Seminari /lectura |
|
|
|
IVª |
1 |
|
Teoria |
|
|
2 |
|
Teoria |
|
|
|
Vª |
1 |
|
Teoria |
|
|
2 |
|
Teoria |
|
|
|
VIª |
1 |
|
Seminari /lectura |
|
|
2 |
|
Teoria |
|
|
|
VIIª |
1 |
|
Teoria |
|
|
2 |
|
Seminari /lectura |
|
|
|
VIIIª |
1 |
|
Teoria |
|
|
2 |
|
Teoria |
|
|
|
IXª |
1 |
|
Teoria |
|
|
2 |
|
Teoria |
||
|
Xª |
1 |
|
Teoria |
|
|
2 |
|
Teoria |
Repartiment de dedicació d'hores:
Total hores de l'assignatura: 100
Nombre d'hores de dedicació a l'aula 45 hores. Temps estimat fora l'aula 45 hores. Tutories 10 hores aproximadament.