Curs 2011-12
Seguretat i conflictes internacionals (21695)
Titulació/estudi: Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Curs: 3r i 4t
Trimestre: 2n
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores de dedicació de l'estudiant: 100
Llengua o llengües de la docència: castellà
Professorat: Dr. Pablo Pareja Alcaraz (Despatx 40.1E06)
1. Presentació de l'assignatura
L'assignatura "Seguretat i conflictes internacionals" és una assignatura optativa que, en el marc de el "perfil internacional" del Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració, persegueix tres objectius complementaris: en primer lloc, familiaritzar als estudiants amb els principals conceptes i aproximacions teòriques a l'estudi de la seguretat; en segon lloc, analitzar l'evolució de la conflictivitat contemporània, així com dels altres desafiaments convencionals i no convencionals a la seguretat global; finalment, en tercer lloc, estudiar de manera més detallada alguns conflictes i desafiaments a la seguretat d'especial rellevància per a la comprensió de les relacions internacionals contemporànies.
2. Competències a assolir
En línia amb el nou plantejament docent que acompanya a l'Espai Europeu d'Educació Superior, l'assignatura persegueix l'adquisició i desenvolupament de diferents competències generals i específiques.
2.1. Competències generals:
- Instrumentals:
a) Capacitat d'anàlisi i síntesi (G1)
b) Capacitat d'organitzar i planificar (G2)
c) Comunicació oral i escrita en la pròpia llengua (G3)
d) Habilitats de gestió de la informació -habilitat per buscar i analitzar informació provinent de fonts diverses- (G6)
i) Capacitat crítica i autocrítica (G9)
- Interpersonals:
a)Treball en equip (G10)
b) Habilitats interpersonals (G11)
c) Capacitat de treballar en un equip interdisciplinari (G12)
d) Apreciació de la diversitat i multiculturalitat (G14)
i) Habilitat de treballar en un context internacional (G15)
- Sistèmiques:
a) Habilitats d'investigació (G18)
b) Capacitat d'aprendre (G19)
c) Capacitat per adaptar-se a noves situacions (G20)
d) Capacitat per generar noves idees -creativitat- (G21)
i) Habilitat per treballar de forma autònoma (G24)
2.2. Competències específiques:
a) Reconèixer el comportament dels actors polítics (I5)
b) Reconèixer les teories polítiques contemporànies (I8)
c) Reconèixer la dimensió històrica dels processos polítics i socials (I9)
d) Reconèixer la política internacional (I15)
3. Continguts
L'assignatura consta de 10 temes i de 4 seminaris. El contingut dels primers, que s'estructuren en tres grans blocs, serà presentat al llarg de les 12 sessions teòriques que comprèn el curs, mentre que el dels segons es desenvoluparà en les diferents sessions de seminari.
BLOC I: L'ESTUDI DE LA SEGURETAT
Temi 1: Les aproximacions teòriques tradicionals a la seguretat.
Tema 2: Les noves aproximacions teòriques a la seguretat.
BLOC II: L'EVOLUCIÓ DE LA CONFLICTIVITAT ARMADA
Tema 3: L'Estat i la conflictivitat armada.
Tema 4: La conflictivitat armada contemporània.
Tema 5: La privatització de la seguretat contemporània.
BLOC III: ELS REPTES DE LA SEGURETAT CONTEMPORÀNIA
Temi 6: La seguretat nuclear.
Tema 7: La seguretat energètica i la seguretat mediambiental.
Tema 8: La criminalitat transnacional organitzada.
Tema 9: El terrorisme internacional i la pirateria.
Tema 10: La governació de la seguretat contemporània.
4. Avaluació
L'avaluació de l'assignatura combina mecanismes d'avaluació contínua i d'examen final. Les notes obtingudes en tots dos conceptes conformen la qualificació final.
4.1. Avaluació contínua (50% de la qualificació final). L'avaluació contínua de l'assignatura es realitzarà a partir de la participació dels estudiants en els seminaris i les sessions d'avaluació i tutoria, així com de l'elaboració de les activitats lligades als mateixos -quatre exercicis i un treball final.
4.2. Examen final (50% de la qualificació final). L'examen final de l'assignatura se centrarà en els continguts presentats en les diferents sessions teòriques i en les lectures associades a cadascun dels temes. L'obtenció d'una qualificació inferior a 3 (sobre 10 punts) en aquest examen implicarà el suspens automàtic de l'assignatura.
Els estudiants que ho desitgin podran optar a l'obtenció d'un punt addicional sobre la nota final mitjançant la realització d'un treball voluntari de reflexió crítica (5 pàgines) sobre una de les lectures que presentarà el professor el primer dia del curs. Aquest treball haurà de lliurar-se el mateix dia de l'examen final.
5. Bibliografia i recursos didàctics
El professor responsable de l'assignatura facilitarà a l'inici del curs un llistat amb les lectures obligatòries i recomanades per a cadascuna dels temes del programa. Els estudiants podran accedir a les lectures obligatòries a través del Campus Global.
5.1. Bibliografia bàsica
Avant, D. (2005), The Market for Force: The Consequences of Privatizing Security, Nueva York: Cambridge University Press.
Balzacq, T. (ed.) (2011), Securitization Theory: how security problems emerge and dissolve, New Security Studies, Abingdon, Oxon/Nueva York: PRIO/Routledge.
Beck, U. (2002), La sociedad del riesgo global, Madrid: Siglo XXI.
Buzan, B., Waever, O. y De Wilde, J. (1998), Security: A New Framework for Analysis, Boulder, Colorado: Lynne Rienner Publishers.
Buzan, B. y Hansen, L. (2009), The Evolution of International Security Studies, Cambridge: Cambridge University Press.
Collins, A. (2010), Contemporary Security Studies, 2ª ed., Oxford/Nueva York: Oxford University Press.
Dannreuther, R. (2007), International security: the contemporary agenda, Cambridge: Polity Press.
Duffield, M. (2001), Global Governance and the New Wars. The Merging of Development and Security, Londres/Nueva York: Zed Books.
Duffield, M. (2004), Las guerras en el mundo global. La convergencia entre desarrollo y seguridad, Madrid: Los Libros de la Catarata (1ª ed. en inglés, 2001).
García, C. y Rodrigo, Á. (eds.) (2008), La seguridad comprometida. Nuevos desafíos, amenazas y conflictos armados, Madrid: Tecnos.
Hough, P. (2008), Understanding Global Security, 2ª ed., Abingdon, Oxon/Nueva York: Routledge.
Kaldor, M. (2001), Las nuevas guerras. La violencia organizada en la era global, Barcelona: Tusquets (1ª ed. en inglés, 1999).
Kolodziej, E. A. (2005), Security and International Relations, Cambridge: Cambridge University Press.
Lipschutz, R. D. (1995), On Security, Nueva York: Columbia University Press.
Mauer, V. (2009), Handbook of Security Studies, Abingdon, Oxon/Nueva York: Routledge.
Morgan, P. M. (2006), International Security: problems and solutions, Washington, DC: CQ Press.
PNUD (1994), Informe sobre el desarrollo humano. Nuevas dimensiones de la Seguridad Humana, Nueva York: Oxford University Press.
Ruiz-Giménez, I. (2005), La historia de la intervención humanitaria. El imperialismo altruista, Madrid: Los Libros de la Catarata.
Singer, P. W. (2003), Corporate Warriors: The Rise of the Privatized Military Industry, Ithaca, Nueva York: Cornell University Press.
Snyder, C. A. (ed.) (1999), Contemporary security and strategy, Oxon, Abingdon/Nueva York: Routledge.
Williams, P. (2008), Security Studies: An Introduction, Abingdon, Oxon/Nueva York: Routledge.
Wheeler, N. J. (2000), Humanitarian Intervention in International Society, Oxford: Oxford University Press.
5.2. Recursos didàctics
Els recursos didàctics d'aquesta assignatura comprenen pàgines d'internet, anuaris (SIPRI Yearbook, Global Civil Society, Anuari CIDOB, etc.), atles, diccionaris especialitzats i diversos materials audiovisuals (documentals i pel·lícules) que el professor responsable de la mateixa posarà a la disposició dels estudiants a través del Campus Global.
6. Metodologia
L'assignatura "Seguretat i conflictes internacionals" segueix una metodologia que combina activitats d'aprenentatge presencials, a l'aula, i activitats d'aprenentatge no presencials, fora de l'aula. Les activitats d'aprenentatge presencials són dues: les sessions teòriques, que cobreixen un total de 22 hores, i les sessions de seminari i tutoria, que cobreixen un total de 8 hores organitzades en 4 sessions de 2 hores. El conjunt de les activitats d'aprenentatge presencials constitueix un total de 30 hores per a cada estudiant, això és, el 30% del total de la seva dedicació a l'assignatura.
Les activitats d'aprenentatge no presencials inclouen, entre altres, la lectura i anàlisi dels textos corresponents a cada tema del programa, la preparació de les activitats lligades als diferents seminaris, la recerca de fonts d'informació per aprofundir en el coneixement de la matèria i l'estudi dels continguts de l'assignatura de cara a l'examen final. El conjunt de les activitats d'aprenentatge no presencials constitueix un total aproximat de 70 hores per a cada estudiant -el 70% de la seva dedicació total a l'assignatura-, 50 al llarg de les deu primeres setmanes del trimestre (50%) i 20 durant les dues últimes setmanes abans de l'examen final (20%).
7. Programació d'activitats
Set. Ses. Tip. Contingut de la sessió Treball de l'alumne/a durant la setmana Activitat d'aprenentatge Hor. Pre. Hor. No Pre.
A l'aula Fora de l'aula
Iª 1 T Presentació de l'assignatura Presentació del pla docent de l'assignatura (continguts, avaluació, organització) Lectura i anàlisis dels textos corresponents al tema
Recerca de fonts d'informació 1 4
2 T Tema 1 Sessió magistral: explicació del programa 2
IIª 3 T Tema 1 Sessió magistral: explicació del programa Lectura i anàlisis dels textos corresponents al tema
Recerca de fonts d'informació
Preparació de l'exercici corresponent al seminari 1 1 4
4 T Tema 2 Sessió magistral: explicació del programa 2
IIIª 5 S1 Seminari 1 Presentació i contextualització dels casos d'estudi. Lectura i anàlisis dels textos corresponents al tema
Recerca de fonts d'informació
Correcció/millora de l'exercici corresponent al seminari 1 2 5
6 T Tema 3 Sessió magistral: explicació del programa 2
IVª 7 S2 Seminari 1 Avaluació de l'exercici anterior/tutoria dels treballs. Lectura i anàlisis dels textos corresponents al tema
Recerca de fonts d'informació
Preparació de l'exercici corresponent al seminari 2 2 5
8 T Tema 4 Sessió magistral: explicació del programa 2
Vª 9 S1 Seminari 2 Anàlisis dels antecedents, dels actors implicats i els seus objectius en els diferents casos d'estudi Lectura i anàlisis dels textos corresponents al tema
Recerca de fonts d'informació
Correcció/millora de l'exercici corresponent al seminari 2 2 5
10 T Tema 5 Sessió magistral: explicació del programa 2
VIª 11 S2 Seminari 2 Avaluació de l'exercici anterior/tutoria dels treballs. Lectura i anàlisis dels textos corresponents al tema
Recerca de fonts d'informació
Preparació de l'exercici corresponent al seminari 3
2
5
12 T Tema 6 Sessió magistral: explicació del programa 2
VIIª 13 S1 Seminari 3 Anàlisis de l'evolució i dels mecanismes de gestió en els diferents casos d'estudi. Lectura i anàlisis dels textos corresponents al tema
Recerca de fonts d'informació
Correcció/millora de l'exercici corresponent al seminari 3 2 5
14 T Tema 7 Sessió magistral: explicació del programa 2
VIIIª 15 S2 Seminari 3 Avaluació de l'exercici anterior/tutoria dels treballs. Lectura i anàlisis dels textos corresponents al tema
Recerca de fonts d'informació
Preparació de l'exercici corresponent al seminari 4 2 5
16 T Tema 8 Sessió magistral: explicació del programa 2
IXª 17 S1 Seminari 4 Formulació de propostes de gestió i solució en el marc dels casos d'estudi. Lectura i anàlisis dels textos corresponents al tema
Recerca de fonts d'informació
Correcció/millora de l'exercici corresponent al seminari 4 2 5
18 T Tema 9 Sessió magistral: explicació del programa 2
Xª 19 S2 Seminari 4 Avaluació de l'exercici anterior/tutoria dels treballs. Lectura i anàlisis dels textos corresponents al tema
Recerca de fonts d'informació
Redacció del treball final de seminaris a partir de los exercicis 2 7
20 T Tema 10 Sessió magistral: explicació del programa 2
Dedicació hores: Subtotal 30 50
XIª XIIª Dedicació hores per la preparació de l'avaluació final 20
TOTAL HORES DE L'ASSIGNATURA 100
Ses: nº de sessió; Tip: tipus de sessió, T (teoria), S (seminari); Hor. Pre: Hores presencials previstes.; Hor. No Pre: Hores no presencials, temps estimat.