Curso 2011-12

Historia Econòmica (21679)

Titulació/estudi: Ciències Polítiques i de l'Administració
Curs: 3r.
Trimestre: 2n.
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores de dedicació de l'estudiant: 125
Llengua o llengües de docència: Castellà
Professor: Cristián A. Ducoing Ruiz

1. Presentació de la assignatura

Aquest curs estudia el desenvolupament de l'economia internacional des del període preindustrial fins als nostres dies. Inclou les diferents fases del creixement econòmic modern, l'impacta dels majors fets històrics en l'economia així com la transformació de les institucions econòmiques i socials.

Aquest és un curs introductori que ofereix als alumnes coneixements bàsics sobre el canvi històric de l'economia global i els seus efectes sobre la societat.

.2. Competències a assolir

2.1 Competències generals

a) Capacitat d'anàlisis i de síntesi.

b) Habilitats de gestió de la informació (habilitat per buscar i analitzar informació de diferents fonts).

c) Capacitat crítica i auto crítica.

d) Treball en equip.

e) Coneixement de cultures i costums d'altres països.

2.2 Competències específiques

a) Reconèixer la dimensió històrica del processos polítics i socials. Conèixer i interpretar els marcs polítics i socials històrics com antecedents explicatius dels actuals, a fi d'obtenir una major comprensió de la realitat actual i de la prospecció futura.

b) Reconèixer l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic. Desenvolupar una visió global de l'economia i entendre la importància de la dimensió econòmica del sector públic.

c) Entendre el complex escenari internacional a través de la identificació dels seus actors polítics, la seva estructura institucional, organitzativa i política, a més de la interacció i l'activitat que desenvolupen.

3. Continguts

Analitzar els processos fonamentals de l'historia econòmica mundial des de 1870 fins a l'actualitat, en especial, la formació i el desenvolupament de l'economia internacional, les grans fases de creixement econòmic contemporanis i els esdeveniments crucials que van canviar el curs d'aquests processos.

Se li posarà èmfasi especial a les característiques més institucionals del funcionament de l'economia internacional des de 1870 fins als nostres dies.

Programa. Temes de les 16 Lliçons (Classes).

  

Tema 1. Visió Panoràmica de la història econòmica mundial. Principals aspectes. [L1]

Tema 2. Economies pre - industrials.

2.1 Població i tecnologia agrícola [L2]

2.2 Dinamisme dels intercanvis: L'era del comerç. [L3]

Tema 3. La revolució industrial (1750-1870).

3.1 Canvio tecnològic i canvio de la oferta al sector industrial. [L4]

3.2 Patrons de consum i nivells de vida. [L5]

Tema 4. La Integració de l'economia mundial: La primera globalització (1870-1913).

4.1 El renaixement de l' imperialisme. [L6]

4.2 Globalització financera i el patró d'or. [L7]

4.3 Moviments internacionals de bens, capitals i treball. [L8]

Tema 5. La crisis econòmica del període de entre- guerres.

5.1 La ruptura del ordre econòmic previ a la Gran Guerra. El llegat del conflicte bèl·lic. [L9]

5.2 La Gran Depressió. [L10]

5.3 La recuperació econòmica: experiències nacionals. [L11]

Tema 6. La època daurada del capitalisme (1945-1980).

6.1 Les bases institucionals de la recuperació de Post Guerra. [L12]

6.2 Models de Industrialització. [L13]

6.3 Shocks econòmics dels 1970 i la fi de la Època Daurada. [L14]

Tema 7. La economia mundial durant les últimes tres dècades, 1980-2010.

7.1 La nova globalització i el nou ordre financer. [L15]

7.2 La Caiguda del Bloc Soviètic, la evolució de la Unió Europea i l'auge dels nous països i regions. [L16]

 

Programa.  Temes dels 6 seminaris.

 

Seminari 1: Introducció als indicadors del desenvolupament econòmic. [S1]

·   ¿Quins són els principals indicadors del desenvolupament econòmic?

·   Per què es mesuren? Per què són importants?

·   Quin tipus de conclusions podem treure d'aquests indicadors? Dona alguns exemples a través de la comparació entre països.

·   Quines són les principals limitacions?

·   Pots pensar en altres indicadors rellevants normalment no inclòs per la historiografia econòmica?

Seminari 2: La Revolució Industrial:  Perquè Anglaterra? Perquè no França, Xina, India o Japó? [S2]

·    Per què aquests països van ser els candidats principals per tenir la revolució industrial?

·    Per què la revolució industrial va ser britànica?

·    Què s' entén com "la difusió de la Revolució Industrial?¿Com va passar?

Seminari 3: Las conseqüències econòmiques i socials de la revolució industrial [S3]

Preguntes principals a ser contestades pels alumnes

·    Quines són les conseqüències negatives de la Revolució Industrial?

 

¿Quines són les principals característiques dels moviments obrers pre marxistes?

·    Defineix i analitza les propostes econòmiques dels partits socialdemòcrates de la segona meitat del Segle XIX.

Seminari 4: Els orígens i significats de la "globalització" [S4]

Preguntes principals per ser contestades pels alumnes:

·   Què és la Globalització? Com ha de ser conceptualitzada?

·   Quins són els principals conductors de la globalització?

·   Què s'entén per la reacció a la globalització?

·   Representa la globalització contemporània una condició movedissa?

Seminari 5: Mobilitat dels Factors: La Emigració Europea, 1840-1914 [S5].

Preguntes principals per ser contestades pels alumnes:

·    Quines van ser els principals països receptors? Quins van ser els principals països aportadors de emigrants? Si us plau, presenta estadístiques pels diferents períodes.

·   Quines són les principals causes de la emigració europea després de 1840? Utilitza el mètode d'anàlisi "d'empenta i tirar".

·   Quines van ser les principals conseqüències econòmiques de les migracions massives? Si us plau, referències als països receptors i als aportadors.

·    Quina relació tenim nosaltres amb les migracions?

Seminari 6: El rol del GATT i de la OMC en la liberalització del comerç mundial entre 1947 i 2000. [S6]

Preguntes principals per ser contestades pels alumnes:

·   Quan i per què va ser creat el GATT?

·   Què són les barreres aranzelàries i no aranzelàries?

·   Quines van ser les principals rondes negociadores entre 1947 i 1980? ¿Què es va debati en aquestes reunions?

·   Quins van ser els grups d'interès rere d'aquestes negociacions?

·   Quina va ser la contribució del GATT a la liberalització del comerç mundial entre 1947 i 1973?

·   Quina va ser la contribució de la OMC des de llavors?

  

4. Avaluació

4. 1 Treball de seminari (40% de la qualificació)

Hi haurà sis seminaris al llarg del curs, en els cuals es tractaran temes específics detallats en el cronograma. S'avaluarà la participació en els seminaris i la construcció d'un Portafoli, on els alumnes faran un anàlisi del seu aprenentatge i el professor podrà fer una avaluació continua. El Portafoli constitueix el 70% de la qualificació del seminari i el 30% es una qualificació de participació. L'assistència als seminaris es obligatòria. 

 4.2 Examen parcial (10%)

Examen  a meitat de curs, que constitueix el 10% de la qualificació.

4.3  Examen final (50%)

Examen de tipus test, de 45 preguntes, equival al 50% de la qualificació final.

  

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

Lectures bàsiques (només capítols seleccionats)

·                (A.) (*)Cameron, Rondo E. Historia económica mundial: desde el Paleolítico hasta el presente. (Alianza, Madrid 2000) [HC21 .C3618 2000, Ciutadella]

·                (B.)  (*) and (**) B. Eichengreen, La Globalización del capital : historia del sistema monetario internacional, Antoni Bosch, (Barcelona, 2000) [HG3881 .E33518 2000, Ciutadella]

·                (C.) (*) J. Foreman-Peck, Historia económica mundial: relaciones económicas internacionales desde 1850. Prentice Hall, cop. (Madrid, 1995). [HC54 .F6718 1995, Ciutadella]

·                (D.) (*) A. G. Kenwood & A. L. Lougheed, Historia del desarrollo económico internacional. Istmo, (Madrid,1992) [HD82 .K468 1992, Ciutadella]

·                (E.) F. Comín, M. Hernández y E. Llopis. Editores. Historia Económica Mundial. Siglos X-XX. Crítica, (Barcelona, 2010). [HC383 .H573 2010, Ciutadella]

·                 (F.) V. Zamangni. Historia Económica de la Europa Contemporánea. Crítica, (Barcelona 2010) [HC240 .N4418 2001, Ciutadella]

·                (G.) A. Maddison.  La economía mundial. Una perspectiva milenaria.  Ariel, (Barcelona, 2002) [HC21 .M33 2002, Ciutadella].

 

Lectures complementàries (només capítols seleccionats)

·                (H.) (*) J. De Vries, La Revolución industriosa : consumo y economía doméstica desde 1650 hasta el presente, Crítica, (Barcelona, 2009) [HC79.C6 D4818 2009, Ciutadella]

·                 (I.) (*) N. Ferguson, El triunfo del dinero: cómo las finanzas mueven el mundo, Debate (Barcelona, 2009). [HG171 .F4718 2008, Ciutadella].

·                 (J.) D. Held et al, Las transformaciones globales: política, economía y cultura, Oxford University Press (México D.F, 2002). (no disponible en la UPF; Está disponible a través del CCUC)

·                (K.) (*) C. P. Kindleberger, Historia financiera de Europa,: Crítica, cop. (Barcelona, 1988). [HG186.A2 K56 1993, Ciutadella].

·                (L.) (*) A. Di Vittorio (editor), Historia económica de Europa : siglos XV-XX, Routledge (Londres, 2006). [HC240 .D3518 2007, Ciutadella].

·                  Yáñez, César Título    Saltar con red: la temprana emigración catalana a América :1830-1870 / (Madrid : Alianza, 1996) [JV7398 .Y365 1996, Ciutadella].

·                (M.) A. Guerra y J. F. Tezanos (editores), La inmigración y sus causas. Madrid, Editorial Sistema, pp. 53-92. [Disponible en el Campus Global]

·                (N.) Kevin H. O'Rourke y Jeffrey G. Williamson. Globalización e Historia. La Evolución de la economía atlántica en el siglo XIX. Prensas Universitarias de Zaragoza. (Zaragoza, 2006). [HF1711 .O7618 2006, Ciutadella].

·                (O.) Enrique Ibañez Rojo. "El debate sobre la Gran Divergencia y las bases institucionales del desarrollo económico" Investigaciones de historia económica: revista de la Asociación Española de Historia Económica, ISSN 1698-6989, Nº. 7, 2007 , págs. 133-162 [Acceso gratuito desde los computadores de la Universidad]

·                (P.) Landes, David, La riqueza y la pobreza de las naciones, Crítica, (Barcelona. 2000) [Ciutadella HC240.Z9 W418 1998]

·                (Q.) Cipolla, Carlo (2003), Historia Económica de la Europa preindustrial, Icaria,

Barcelona. (Capítulo 3, "Productividad y producción", pp. 121-140).

·                Roll, Eric. Historia de las Doctrinas Económicas. Fondo de Cultura Económica, 2000. Capítulos V y VI

 

5.2. Recursos didàctics

Presentacions en PowerPoint per a totes les classes teòriques.

Textos determinats de lectura per als alumnes en el treball fora de l'aula.

Diverses pàgines de Internet per la consulta de dades i materials.

Eines de la xarxa 2.0 per afavorir el diàleg i interacció entre alumnes i professor (Twitter, Blogs i Portafoli)

6. Metodologia

Les activitats de classe i la metodologia seran les següents:

•        Lliçons amb tot el grup (80 - 85 estudiants).

La primera gran activitat seran càtedres. Duraran 1.5 hores (80 minuts efectius). El curs està compost de 16 lliçons, cada una enfocada en un tema. L'objectiu de les lliçons es proveir claus interpretatives de l'evolució de la economia global y les seves fases històriques. Els estudiants rebran entre una y quatre lectures per lliçó, de les cuals s'espera que llegeixin al menys una. La selecció de lectures ajudarà als estudiants per entendre i participar activament a las lliçons. Els estudiants també seran estimulats a formular preguntes o comentaris durant la lliçó.

•        Seminaris amb grups (20/25 estudiants).

Hi haurà 6 seminaris una vegada a la setmana durant sis setmanes consecutives des de la tercera setmana del curs (fins la 8ena setmana). Els seminaris duraran 1.5 hores (80 minuts efectius). Cada seminari serà dedicat a un  tema principal. Tots els seminaris començaran amb una breu introducció al tema per part del professor, seguit per una sèrie de preguntes (entregades amb antelació) per a ser contestades pels estudiants com a part del grup de discussió. Tots els estudiants hauran d'assistir i participar al grup de discussió. Els estudiants han de tenir en compte que a l'examen final hi haurà preguntes relacionades amb els temes dels seminaris.

•        Preparació individual.

Cada estudiant ha de llegar al menys una lectura recomanada per cada lliçó/seminari.

•        Preparació autònoma.

Cada estudiant te la responsabilitat de preparar-se per l'examen final. Si els estudiants han completat els requeriments mencionats abans amb constància i honestedat, ell o ella estaran en condicions d'obtenir millors qualificacions.


7. Programació d'activitats

Sem

Ses

Tip

Continguts de la sessió

Treball de l'alumne durant la setmana

Activitat d'aprenentatge

Hor.Pre.

Hor. No Pre.

A l'aula

Fora de l'aula

1 y 2

M

Visió Panoràmica  de la historia econòmica mundial. Principals aspectes. [L1]

Població i tecnologia agrícola [L2]

Exposició sobre els principals indicadors de creixement i explicació del model Malthusià.

: A. Maddison. (2002) Prólogo; Cameron 2000, capítol 1 (Introducción).

R. Cameron 2000, capítul 5; Cipolla, Carlo 2003 Capítul 3, ("Productividad y producción", pp. 121-140).

3

6

 

 

 

 

 

IIª

3 y 4

M

Dinamisme dels intercanvis: La era del comerç. [L3]

Canvi tecnològic i canvi de la oferta en el sector industrial. [L4]

Exposició sobre el creixement del comerç mundial i l'origen de la Revolució Industrial

Di Vittorio 2006 (seccions relevants en els  capítuls 3 i 4, de Guenzi y Davis, respectivament)

Comín et al 2010 Capítul 5 (la difusión de la industrialización y la emergencia de las economías capitalistas).

3

6

 

 

 

 

 

IIIª

5 y 6

M

3.2 Patrons de consum i nivells de vida. [L5]

4.1 El renaixement del imperialisme. [L6]

 

Exposició  i debat sobre els canvis en els patrons de consum i el canvi de les relacions econòmiques internacionals

De Vries 2009, capítul 4 (La revolución industriosa : demanda del consumo).

Foreman-Peck 1995, capítul 6 (Comercio Internacional y el dominio Europeo, 1875-1914)

Anàlisis i creació d'un índex de qualitat de vida en la següent pàgina http://www.oecdbetterlifeindex.org/

3

 6 + 4.5

S1

S

Seminari 1: Introducció als indicadors del desenvolupament  econòmic. [S1]

Discussió i debat lectures de la Sessió 1. Anàlisis resultats del índex de vida

1.5

IVª

7 y 8

 

4.2 Globalització financera i el patró oro. [L7]

4.3 Moviments internacionals de bens, capital i treball. [L8]

Exposició i anàlisis de les conseqüències de la  Globalització.

Kindleberger 1984, capítulo 4 (Bimetalismo y la aparición del patrón oro); Foreman-Peck 1995, capítul 8 (migración internacional)

Landes, David 2000, (Capítul XIII, "Naturaleza de la revolución industrial", pp. 179-191 y capítulo XV, "Gran Bretaña y los demás", pp. 203-217)

3

6 + 4.5

S2

S

Seminari 2: La Revolució Industrial: ¿Perquè Anglaterra? ¿Perquè no França, Xina, India o Japó? [S2]

Discussió i debat de la Revolució industrial. Presentació per grups sobre els països mencionats

1.5

9

 

5.1 La ruptura del ordre econòmic previ a la Gran Guerra. El llegat del conflicte bèl·lic. [L9]

Examen Parcial

Exposició sobre els efectes econòmics de la I Guerra i Examen parcial (0,5 horas)

Tafunell (la economía internacional en los años de entreguerras 1914 - 1945) pp. 287 - 314 en Comín et. al 2010

 

1.5

 

3 + 4.5

S3

S

Seminari 3: Els efectes socials i polítics de la Revolució Industrial

Debat dirigit pel professor sobre les conseqüències  de la Revolució Industrial.

1.5

VIª

10 y 11

M

5.2 La Gran Depressió. [L10]

5.3 La recuperació econòmica: experiències nacionals. [L11]

Exposició sobre la teoria de la crisis, els seus efectes i les respostes.

Kenwood y Lougheed 1992, capítul 15 (La gran depresión); Eichengreen 2000, capítul 3 (Inestabilidad de entreguerras)

Held et al 2000, Introducció i Conclusions (pp. 414-423 only); O'rourke y Williamson 2007, capítul 1 i 6, (Globalización e Historia / la Reacción a la globalización)

3

6 + 4.5

S4

S

Seminari 4: Els orígens i significats de la "globalització" [S4]

Discussió i debat sobre la Globalització. Treball en grups per categoritzar i analitzar el concepte.

1.5

VIIª

12

M

6.1 Les bases institucionals de la recuperació de Post Guerra. [L12]

Exposició sobre ls conseqüències de la II Guerra en termines econòmics

Eichengreen 2000, capítul 4 (El sistema de Bretton Woods)

O'rourke y Williamson 2007, capítul 7; Foreman-Peck 1995, capítul 8 (La migración internacional, 1875-1914

1.5

3  + 4.5

S5

 

Seminari 5: Mobilitat dels Factors: La Emigració Europea, 1840-1914 [S5].

Anàlisis en grups dels factors de expulsió i atracció dels diferents grups de emigrants.

1.5

VIIIª

13 y 14

M

6.2 Models de Industrialització. [L13]

6.3 Shocks econòmics dels 1970 i la fi de la "Golden Age" (Época Daurada). [L14]

 

Zamagni, Vera 2001, Cap. 14, (La edad de oro del desarrollo, pp. 239-247). Di Vittorio 2006, capítul 11, por A. Carreras.

Foreman-Peck 1995, capítul 13 (El nuevo orden del libre comercio); Kenwood y Lougheed 1992, capítul 19. www.wto.org , www.unctad.org

3

6 + 4.5

S6

S

Seminari 6: El rol del GATT i de la OMC en la liberalització del comerç mundial entre 1947 i 2000. La Desigualtat Global

 

1.5

IXª

15

M

7.1 La nova globalització i el nou ordre financer. [L15]

 

Exposició sobre el avanç dels nous mètodes de finançament i la volatilitat del capital

Kenwood & Lougheed 2000, Capítul 18 (Relaciones monetarias internacionales, 1945-2000, solo la última sección)

1.5

3

 

 

 

 

 

16

M

7.2 El Col·lapse del Bloc Soviètic, la evolució de la Unió Europea  l'auge dels nous països i regions. [L16]

Discussió sobre la caiguda del Bloc Soviètic.

Cameron 2003, capítul 16 (La economía mundial al inicio del siglo XXI).

Articules de diaris escollits pel professor.

1.5

3

 

 

 

 

 

Dedicació de hores subtotal

33

75

XIª  XIIª

Dedicació de hores per la preparació de la avaluació final

17

TOTAL DE HORES DE LA ASSIGNATURA

125

Sem: nº de setmana;  Ses: nº de sessió; Tip: tipus de sessió, T (teoria), S (seminari); Hor. Pre: Hores presencials previstes.; Hor. No Pre: Hores no presencials, temps estimat.