Curs 2011-12

Teoria Política I (21674)

Titulació/estudi:  Grau en ciències politiques i de l'administració
Curs: 3er
Trimestre: 1r
Nombre de crèdits ECTS: 6
Hores dedicació estudiant: 150 hores
Llengua o llengües de la docència: català i castellà  
Professorat: Raimundo Viejo i Anthony Gilliland

 

1. Presentació de l'assignatura

Aquesta assignatura introdueix als estudiants a la historia del pensament polític occidental, des de la política clàssica fins al segle XIX.  S'estudien els pensaments politics d'autors que han format la teoria política d'avui.  L'objectiu final es establir una relació entre els principals problemes, conceptes i correntes de la Teoria Política. Es posarà èmfasi en els elements rellevants per l'anàlisi de la realitat política actual.

 

2. Competències a assolir

COMPETENCIES GENERALS

Competències Instrumentals:

Capacitat d'anàlisi i síntesi.

Comunicació oral i escrita en la llengua pròpia.

  

Competències interpersonals:

Compromís ètic.

 

COMPETENCIES ESPECÍFICAS

Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració. Conèixer las elaboracions conceptuals, els marcs teòrics i els enfocaments que fonamenten el coneixement científic.

 

Reconèixer l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics. Comprendre els diversos elements que conformen els sistemes polítics i l'entorn en el qual interactuen.

 

3. Continguts

Unitat 1: Introducció als mètodes i les lògiques d'anàlisis de la historia de la teoria política: el textualisme, el contextualisme i l'intencionalisme

 

Unitat 2: Historia de la teoria Política clàssica: Tucidides, Plató, Aristòtil, Ciceró, Sèneca

 

Unitat 3: Historia de la teoria política medieval: Agusti d'Hipona, St Tomas d'Aquino, Marsilio de Padua, Guillermo de Ockam i Nicolás de Cusa

 

Unitat 4: Historia de la teoria política moderna (I): Maquiavel, Hobbes, Spinoza

 

Unitat 5: Historia de la teoria política moderna (I): Locke, Els Federalistes, Rousseau, Montesquiu.

 

4. Avaluació

Avaluació continua (60% de la nota final):

 

a) Individual: participació activa en els seminaris.  Comentaris de text sobre cada autor que es tracten als seminaris. 

 

b) En grup: relatoria i presentació de lectures o autors en els seminaris.

 

Avaluació final Individual (40%): un examen de coneixement bàsic.

 

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

Introducció:

PAREKH, Bhikhu (2001): «Teoría política: tradiciones en filosofía política», en R.

GOODIN y H.- D. KLINGEMANN (Eds.): Nuevo Manual de la Ciencia Política. Madrid: Istmo; Vol. 2: 727-748.

VALLESPÍN, Fernando (1990): «Introducción general», en F. VALLESPÍN (Ed.):

Historia de la Teoría Política. Madrid: Alianza Editorial. Vol. 1: 7-14.

VALLESPÍN, Fernando (1990): «Aspectos metodológicos en la Historia de la Teoría

Política», en F. VALLESPÍN (Ed.): Historia de la Teoría Política. Madrid: Alianza Editorial. Vol. 1: 19-52.

ZAPATA, Ricard (2005): «El significado de la Teoría Política». REIS. 109: 37-74.

 

La Teoría Política en la Grecia y Roma clásicas.

ARCE, Javier. 1990. «Roma», en F. VALLESPÍN (Ed.): Historia de la teoría política.

Madrid: Alianza Editorial. Vol. 1: 167-215.

DAHL, Robert. 1992. La democracia y sus críticos. Barcelona: Paidós. (págs. 21-34 y

66-70).

FARRAR, Cynthia. 1995. «La teoría política de la antigua Grecia como respuesta a la

democracia», en J. DUNN (Dir.): Democracia. El viaje inacabado. Barcelona: Tusquets. Pp. 30-53.

GARCIA GUAL, Carlos. 1990. «La Grecia antigua», en F. VALLESPÍN (Ed.): Historia

de la teoría política. Madrid: Alianza Editorial. Vol. 1: 107-164.

HORNBLOWER, Simon. 1995. «Creación y desarrollo de las instituciones

democráticas en la antigua Grecia», en J. DUNN (Dir.): Democracia. El viaje inacabado. Barcelona: Tusquets. Pp. 13-29.

TOUCHARD, Jean. 2000. Historia de las ideas políticas («El principado»; págs. 74-86):

Madrid:Tecnos.

 

La teoria política en l'època medieval

ARCE, Javier. 1990. «Roma», en F. VALLESPÍN (Ed.): Historia de la teoría política.

(«Civitas Dei», págs. 211-214). Madrid: Alianza Editorial.

BARCALA MUÑOZ, Andrés. 1990. «La Edad Media», en F. VALLESPÍN (Ed.):

Historia de lateoría política. («La sociedad civil, según Tomas de Aquino» y «Los últimos siglos medievales», págs. 294-319). Madrid: Alianza Editorial.

ROBLES, Laureano y Ángel CHUECA. 2002. «El tratado De Regno de Santo Tomás»,

en S.Tomás De Aquino, La monarquía, Madrid: Tecnos (págs. XXXV-LV).

SABINE, George H. 2002. Historia de la teoría política. («Armonía y consentimiento»,

págs.255-259). Madrid: FCE.

TOUCHARD, Jean. 2000. Historia de las ideas políticas («Roma y los comienzos del

cristianismo», págs. 21-34). Madrid: Tecnos.

 

La teoria política moderna, I

AGUILA TEJERINA, Rafael del. 1990. «Maquiavelo y la política renacentista», en F. Vallespín (Ed.): Historia de la teoría política, vol. 2. Madrid: Alianza Editorial.

NEGRI, Antonio (2000): Spinoza subversivo. Madrid: Akal.

SABINE, George H. 2002. Historia de la teoría política. («Maquiavelo», págs. 255-259). Madrid: FCE.

SKINNER, Quentin. 1995. Democracia. («Las ciudades-república italianas», págs. 70-82). Barcelona: Tusquets.

VALLESPIN, Fernando. 1990. «Thomas Hobbes», en F. Vallespín (Ed.): Historia de la teoría política, vol. 2. Madrid: Alianza Editorial.

 

La teoria política moderna, II

AGUILA TEJERINA, Rafael del. 1990. «Locke», en F. Vallespín (Ed.): Historia de la teoría política, vol. 2. Madrid: Alianza Editorial.

FETSCHER, Iring (1991): "La Ilustración en Francia: La Enciclopedia, Montesquieu y Rousseau", en F. Vallespín (Ed.): Historia de la teoría política, cap. 2, vol. 3. Madrid: Alianza Editorial.

SABINE, George H. 2002. Historia de la teoría política. («Locke», págs. 402-415). Madrid: FCE.

SÁNCHEZ CUENCA, Ignacio y Pablo LLEDÓ (2002): "La teoría de la democracia y las instituciones en el debate constitucional americano", introducción a Artículos federalistas y antifederalistas, Madrid: Alianza; p. 7-41.

TOUCHARD, Jean. 2000. Historia de las ideas políticas. («Locke y la teoría de la Revolución inglesa», págs. 294-300). Madrid: Tecnos.

5.2. Recursos didàctics

Els materials pels seminaris estaran a disposició de l'estudiant a l'aula global. Aquests inclouran els capítols i fragmentes a comentar de cada autor i lectures complementaries. 

 

6. Metodologia

Activitats presencials:

- sessions de contingut: s'impartiran com a classe magistrals.  El professor presentarà els elements i els conceptes basics de cada unitat. 

- seminaris (4 seminaris per a cada grup): aquests es faran en petit grup i el protagonisme es cedeix a l'estudiant.  En cada seminari estarà dedicat a comentar dos autors diferents.  En els seminaris es presenten les lectures obligatòries i es comenten els texts dels autors corresponents.  Cada seminari estarà dirigit per un grup d'estudiants.

- tutories per a resoldre dubtes i preparar els seminaris. Cada grup tindrà una tutoria amb el professor abans del seminari que dirigiran. Aquestes tutories seran obligatòries.

 

Activitats no presencials:

- En grup: preparació de material pels seminaris i presentacions

- Individuals: preparació dels articles i els comentaris de text 

 

Activitats no obligatòries:

- els estudiants tindran la oportunitat de respondre en forma d'assaig i de manera voluntària a preguntes analítiques sobre els autors estudiats. 

 

7. Programació d'activitats

Set	Ses	Tip	Contingut de la sessió	Treball de l'alumne/a durant la setmana
				Activitat d'aprenentatge		Hor.Pre.	Hor. No Pre.
				A l'aula	Fora de l'aula
Iª	1	T	Unitat 1: Introducció als mètodes i les lògiques d'anàlisis de la historia de la teoria política: el textualisme, el contextualisme i l'intencionalisme	Explicació per part del professor		2	5
IIª	2	T	Unitat 2: Historia de la teoria Política clàssica: Tucidides, Plató, Aristòtil	Explicació per part del professor	Preparació de seminari. Fer comentari de text	2	8
	1	S	Seminari 1 (grups 1)			2
IIIª	3	T	Unitat 2: Historia de la teoria Política clàssica: Ciceró, Sèneca	Explicació per part del professor	Preparació de seminari. Fer comentari de text	2	8
	1	S	Seminari 1 (grups 2)			2
IVª	4	T	Unitat 3: Historia de la teoria política medieval: Agusti d'Hipona, St Tomas d'Aquino, Marsilio de Padua, Guillermo de Ockam i Nicolás de Cusa	Explicació per part del professor	Preparació de seminari. Fer comentari de text	2	8
	2	S	Seminari 2 (grups 1)			2
Vª	5	T	Unitat 4: Historia de la teoria política moderna (I): Maquiavel, Hobbes.	Explicació per part del professor	Preparació de seminari. Fer comentari de text	2	8
	2	S	Seminari 2 (grups 2)			2
VIª	6	T	Unitat 4: Historia de la teoria política moderna (I): Spinoza	Explicació per part del professor	Preparació de seminari. Fer comentari de text	2	8
	3	S	Seminari 3 (grups 1)			2
VIIª	7	T	Unitat 5: Historia de la teoria política moderna (I): Locke, Els Federalistes.	Explicació per part del professor	Preparació de seminari. Fer comentari de text	2	8
	3	S	Seminari 3  (grups 2)			2
VIIIª	8	T	Unitat 5: Historia de la teoria política moderna (I): Rousseau, Montesquiu.	Explicació per part del professor	Preparació de seminari. Fer comentari de text	2	8
	4	S	Seminari 4 (grups 1)			2
IXª	9	T	Identificació de conceptes, problemes i corrents en teoria política.	Explicació per part del professor	Preparació de seminari. Fer comentari de text	2	8
	4	S	Seminari 4 (grups 2)			2
Xª	10	T	Revisió			2	8
Dedicació hores: Subtotal (per cada grup)						28	77
XIª  XIIª	Dedicació hores per la preparació de l'avaluació final						35
TOTAL HORES DE L'ASSIGNATURA							150

Sem: nº de setmana;  Ses: nº de sessió; Tip: tipus de sessió, T (teoria), S (seminari); Hor. Pre: Hores presencials previstes.; Hor. No Pre: Hores no presencials, temps estimat.