Curs 2011-2012

Polítiques Públiques I (21665)

Titulació/estudi: Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Curs: 2n
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 6 crèdits
Hores dedicació estudiant: hores
Llengua o llengües de la docència: Català/Castellà

1. Presentació de l'assignatura

L'assignatura es proposa introduir l'estudi de les polítiques públiques, presentant els principals enfocaments conceptuals i metodològics i la seva aplicació pràctica. L'objectiu és atorgar les eines analítiques necessàries per avaluar les raons i els mecanismes pels quals certs problemes s'inclouen a l'agenda de polítiques del govern, la manera com els esmentats problemes es defineixen, i les solucions que s'adopten en diferents contexts socioeconòmics, polítics i institucionals.

2. Competències a assolir

Les competències generals que cal assolir són:

- Capacitat d'anàlisi i síntesi.

- Comunicació oral i escrita en la pròpia llengua.

- Capacitat crítica i autocrítica.

- Capacitat d'aplicar els coneixements a la pràctica.

Les competències específiques a assolir són:

- Capacitat de planificar, implantar, avaluar i analitzar polítiques públiques. Aquesta competència permetrà conèixer totes las fases d'una política pública i identificar els processo de pressa de decisions, així com les alternatives per aconseguir objectius polítics.

Coneixements disciplinaris (saber):

- Conèixer les propostes teòriques sobre l'anàlisi de les polítiques públiques.

- Conèixer enfocaments sobre la governança.

- Conèixer els principis del lideratge polític y públic.

- Conèixer els processos d'adopció de decisions politiques.

Coneixements professionals (saber fer):

- Dissenyar estratègies i programes d'actuació per implantar polítiques públiques.

- Saber realitzar la avaluació d'una intervenció pública.

- Mobilitzar i coordinar recursos, agents y xarxes necessaris per implantar polítiques.

3. Continguts

En la primera part s'estudiaran els fonaments de l'acció pública i del rol de l'Estat en les societats modernes. En la segona part es revisaran les contribucions acadèmiques més influents en l'anàlisi de la naturalesa de les polítiques públiques, identificant els principals factors que expliquen la diversitat de models de política adoptats en diferents països i la seva trajectòria històrica: (1) els actors, els seus interessos i motivacions (2) la interacció, la negociació i les xarxes, (3), les institucions, (4) les classes socials i la seva representació política. En la tercera part del curs s'analitzaran els mecanismes concrets a través dels quals es realitzen les polítiques públiques, els condicionaments socials, polítics i econòmics que emmarquen la selecció dels instruments a la pràctica, i la viabilitat política i institucional de la seva implementació. Finalment s'estudiaran breument els processos de presa de decisions, presentant els principals models analítics per entendre la selecció, negociació i implementació de polítiques a la pràctica. S'espera que al final del curs els estudiants siguin capaços d'analitzar polítiques públiques concretes de manera crítica, utilitzant continguts conceptuals alternatius que permetin entendre el seu origen, la seva naturalesa i la seva trajectòria.

4. Avaluació

L'avaluació es realitzarà combinant continguts, participació i capacitat d'aplicació del coneixement en treballs empírics. Es valorarà el seguiment continuat de l'assignatura al llarg del curs (classes magistral, estudi personal), així com la capacitat de treball en grup. L'avaluació final de l'assignatura es composa de tres parts:

- Assistència i participació en seminaris
- Lliurament de treballs escrits
- Proves de seguiment i examen final

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

• Aguilar Villanueva, L. F. La hechura de las políticas. Porrúa, 1996.
• Castles, F. Comparative public policy. Patterns of post-war transformation, Cheltenham, Edward Elgar, 1999.
• Castles, F. The impact of parties, London, SAGE, 1982.
• Chaques Bonafont, Laura, Redes de políticas públicas, Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas, 2004.
• Hubert, Evelyn, Ragin, Charles i Stephen, John "Social democracy, Christian democracy, constitutional structure and the welfare state", American Journal of Sociology 99:3 (1993), pp. 711-749.
• Jordana, J. "El análisis de los policy networks: ¿una nueva perspectiva sobre la relación entre políticas públicas y Estado?, Gestión y Análisis de Políticas Públicas, 3, 1995.
• Jordana, J. i D. Levi-Faur (2004) (eds.), The Politics of Regulation, Edward Elgar, Cheltenham.
• Korpi, W. "Power resource and employer-centred approaches in explanations of welfare status and varieties of capitalism", World Politics 58, (2006), pp. 167-206.
• Korpi, W. y Palme, J. "New politics and class politics", American Political Science Review 97:3 (2003).
• Majone, G. Evidencia, argumentación y persuasión en la formulación de políticas públicas, FCE, 1997.
• Majone, G. "From the Positive to the Regulatory State. Causes and Consequences of Changes in the Mode of Governance", Journal of Public Policy, vol. 17, pp. 139-67.
• March, James G. i Olsen, Johan P. "El nuevo institucionalismo: factores organizativos de la vida política", en Zona Abierta 63-64 (1993), pp. 1-22.
• Meny, Y. i Thoenig, J.C. Las políticas públicas, Barcelona, Ariel, 1992.
• Navarro, V. "Why some countries have national health insurance, others have national health services, and the United States has neither", International Journal of Health Services 19:3 (1989), pp. 383-404.
• Navarro, V. Bienestar insuficiente, democracia incompleta, Barcelona: Anagrama.
• Parsons, W. Public Policy. An introduction to the theory and practice of policy analysis, Aldershot: Edward Elgar, 1995.
• Pierson, Paul: "The new politics of the welfare state", World Politics 48:2 (1996) 143-179.
• Sabatier, P. A. y Jenkins-Smith, H.C. Policy change and learning. An advocacy coalition approach, Westview Press, 1993.
• Scharpf, F. Games real actors play. Actor-centred institutionalism in policy research, Oxford: Westview Press, 1997.
• Skocpol, Theda "State formation and social policy in the United States", American Behavioral Scientist 3:6 (1992), pp. 559-584.
• Weaver, R.K. y Rockman, B.A. Do institutions matter? Governement capabilities in the United States and abroad, Washington DC: The Brookings Institution.
• Weir, Margaret y Skocpol, Theda "Las estructuras del Estado: una respuesta "keynesiana" a la Gran Depresión" Zona Abierta 63/64, (1993), pp. 73-153.

?5.2. Recursos didàctics

• A l'aula Global hi haurà disponible material d'estudi per el seguiment de casos de polítiques públiques

6. Metodologia

L'assignatura s'imparteix en un format de dues hores de classe magistral i una hora de seminari a la setmana:

En les classes magistrals es presentaran els continguts conceptuals de cada unitat, atorgant una visió àmplia de la literatura, els enfocaments teòrics i la seva aplicació empírica.

. Als seminaris es discutirà l'aplicació de cada un dels temes de l'assignatura per a l'anàlisi de polítiques públiques concretes. Els estudiants hauran d'obtenir el material de treball per a cada classe a l'Aula Global. La participació en classe i el seguiment de les lectures formarà part de l'avaluació global de l'assignatura.

7. Programació d'activitats

Setmana 1. Introducció a la idea de política pública. Introducció a l'estructura global del curs. (1) Fonaments de l'acció pública i trajectòria històrica, (2) Factors explicatius de la naturalesa de les polítiques públiques (actors, institucions, classes socials), (3) Las polítiques públiques a la pràctica (instruments i presa de decisions).

Setmana 2. Introducció a les polítiques públiques. El cicle de les polítiques públiques i la seva anàlisi. De la formació del problema a la implementació de la política. Per què alguns problemes adquireixen rellevància i de quina manera: breu discussió sobre la definició del problema i l'establiment de l'agenda de polítiques públiques.

Setmana 3. Les polítiques públiques, el rol de l'Estat i la divisió entre públic i privat. La construcció històrica de l'esfera d'intervenció pública. La perspectiva minimalista des de l'economia: béns públics i falles de mercat com a fonaments d'intervenció. Una perspectiva més àmplia: qüestions polítiques, ètiques i culturals en la definició del rol de l'Estat. Limitacions: les falles de govern.

Setmana 4. Història de les polítiques públiques i el rol de l'Estat al món desenvolupat
Els principals enfocaments econòmic-filosòfics cap al rol de l'Estat en polítiques públiques (liberalisme, marxisme, keynesianismo, neoliberalisme). La història del rol de l'Estat i les polítiques públiques. Expansió de l'Estat de Benestar i de la intervenció pública en noves àrees. Comparacions internacionals.

Setmana 5. Elecció racional i elecció pública. Enfocaments centrats en la racionalitat de l'actor i la recerca de l'interès individual: rational choice i public choice. El rol dels actors en la definició dels continguts de les polítiques públiques. La política pública com a agregat de les preferències individuals? La racionalitat i l'interès propi en la definició de motivacions, interessos i preferències d'actors i grups. La burocràcia i el public choice: l'Estat minimalista com a alternativa. La versió institucionalista del rational choice: l'institucionalisme centrat en l'actor.

Setmana 6. Actors, negociació i xarxes de política. La interacció entre els actors i la seva importància per a la realització de polítiques públiques. Les xarxes de política (policy networks): característiques, continuïtat, institucionalització. La interdependència entre actors i l'intercanvi Estat-societat. Les coalicions de propostes (advocacy coalitions) i la seva importància en la transferència d'idees de política entre sectors i països.

Setmana 7. Distribució del poder, classes socials i representació política. El poder de les classes socials i els seus efectes sobre el rol de l'Estat i la naturalesa de les polítiques públiques. La representació política i la distribució del poder entre classes socials com a fonament del desenvolupament de la política distributiva i de benestar social. Partits polítics i ideologia: els seus impactes sobre el contingut de les polítiques públiques. Experiències internacionals i avaluació empírica de la connexió entre classes socials, poder polític i polítiques públiques.

Setmana 8. Nou institucionalisme, restriccions institucionals i dependència del camí
El rol de les institucions com a regles de joc del polític. La formació d'un marc d'acció, assignació de poder, interessos i motivacions als actors i els grups. Les institucions com a variable independent: la seva importància per definir eleccions de política i els seus resultats. L'Estat com a estructura semi-autònoma. L'explicació institucionalista del canvi: restriccions institucionals, la dependència del camí (path dependence), i trajectòries diferencials.

Setmana 9. Instruments per a la posada en pràctica de polítiques públiques
Alternatives de disseny de polítiques públiques per a la consecució d'objectius específics. La diferència entre instruments regulatoris i redistributius. Condicionants polítics per a la selecció d'instruments. Les reformes econòmiques de final de segle i el canvi als instruments d'intervenció: de l'Estat positiu a l'Estat regulador?

Setmana 10. La presa de decisions. El racionalisme pur i la ciència de política a la recerca de l'"òptim" social. La racionalitat limitada i la recerca d'alternatives "satisfactòries". La importància de la negociació: la política de "sortir del pas" i l'incrementalisme a la presa de decisions. Limitacions de context, informació o cognició. La importància del consens i l'acord.