Curs 2011-12

Taller Integrat de Periodisme (21328)

Titulació/estudi: Grau en Periodisme
Curs: tercer
Trimestre: primer, segon i tercer
Nombre de crèdits ECTS: 24
Hores de dedicació de l'estudiant: 600 hores
Llengua o llengües de la docència: Català i espanyol
Professor:

Coordinació: Salvador Alsius
Premsa: Anna Nogué, David Caminada, Teresa Domingo, Carlos Pérez de Rozas, Olga Lamas
Televisió: Roger Cassany, Antoni Esteve, Vicenç Sanclemente
Ràdio: Josep M. Palau, Joan Catà, Manuel Borrell, Juanjo Ramos Monter
Internet: Sílvia Llombart, Eva Domínguez, Cristina Ribas
Professors ajudants: Fabiola Alcalá, Irene da Rocha, Ariadna Fernández

1. Presentació de l'assignatura

Aquesta assignatura constitueix una de les grans bases del pla d'estudis del grau en Periodisme.

A grans trets consisteix a desenvolupar un treball continu en una redacció d'un mitjà informatiu que canalitza la seva producció a través de les diverses plataformes: premsa, ràdio, televisió i Internet.

Aquesta tasca es portarà a terme principalment a la Redacció Integrada, un espai de què està dotat el campus de la Comunicació de la UPF que simula la sala de redacció d'un grup de mitjans informatius. Aquest espai permet el treball simultani de vuitanta redactors, és a dir, tantes persones com estudiants han de cursar la matèria. Està dotat d'una sala de confecció de premsa, de dos estudis de ràdio i d'un estudi de televisió.

Al llarg del curs els estudiants s'exercitaran en l'estudi de models de diari o revista, d'informatius de radio i televisió i de "premsa digital", i en l'elaboració de projectes periodístics amb continuïtat temporal.

Mitjançant el procediment de simulació, s'exercitarà la producció i la redacció per a tota mena de gèneres periodístics i per als diversos canals de difusió.

El caràcter totalment pràctic i el treball en equip són dues de les característiques principals d'aquesta matèria.

S'hi adquiriran coneixements sobre jerarquització, catalogació, redacció i presentació d'informació en els mitjans de comunicació, així com d'organització de redaccions.

L'assignatura en el context del pla d'estudis del grau en Periodisme

Aquesta assignatura s'ha concebut com una matèria contínua que abasta els tres trimestres del tercer curs de la carrera i que atorga als estudiants un total de 24 crèdits.

En els dos primers cursos els estudiants, a més de seguir l'itinerari triat per a la seva formació de base (Dret, Econòmiques, Humanitats o Polítiques), tenen una sèrie d'assignatures específiques de Periodisme que compleixen diversos objectius: proveir-los de prou habilitats en matèria d'expressió escrita en els diversos gèneres periodístics, dotar-los dels coneixements fonamentals en teories de la comunicació i estructura social de la comunicació, i també fer-los adquirir les tècniques bàsiques corresponents als diversos mitjans de comunicació (premsa, Internet i mitjans audiovisuals).

Tot això els prepara i els predisposa per arribar, a començament de tercer curs, a treballar -encara que sigui a un nivell de principiants- en una redacció.

L'assignatura en el context professional

Fins ara la carrera de Periodisme a la UPF (antiga llicenciatura de segon cicle) tenia com a elements cabdals del seu pla d'estudis els tallers pràctics que ensinistraven en les tasques pròpies dels diversos mitjans de comunicació (Taller de Premsa, Taller de Ràdio, Taller de Televisió i Taller d'Internet). La creació i posada en funcionament d'una assignatura anomenada "Taller de Periodisme Integrat" vol ser un pas més en l'adequació de l'ensenyament a les noves formes d'exercici de la professió periodística.

Actualment les empreses dedicades a produir continguts informatius es troben, en general, implicades en un procés que se sol conèixer com "convergència de redaccions". S'acostuma a anomenar així la tendència a concentrar en una sola sala de redacció els equips de periodistes (editors, redactors, reporters, etc.) que treballen per a diverses plataformes de difusió, per tal de crear entre ells les degudes sinergies i d'aconseguir una major eficàcia en l'elaboració dels diversos productes informatius. Els processos integradors van començar quan alguns grups mediàtics van voler ser presents a Internet amb versions electròniques dels seus diaris. En un primer moment es mantenien redaccions separades i independents per a ambdues modalitats de difusió (el paper imprès i la xarxa). Però les empreses, estimulades sobretot per la voluntat de reduir costos, aviat van començar a fer provatures per veure si era possible que els mateixos periodistes treballessin per als dos fronts alhora. Així, la major part de les experiències de "convergència" que s'han donat arreu han estat les que tractaven d'integrar les dues modalitats de periòdic, l'imprès i l'electrònic. Però hi ha hagut també intents d'aquest tipus en empreses abocades principalment cap a la difusió audiovisual (amb emissores de ràdio i/o de televisió) que mantenen també portals digitals. I, per descomptat, també han volgut seguir aquest camí grups que, com sol ser cada cop més freqüent, concentren la propietat i el control de mitjans de difusió diversos.

Es poden trobar nombroses referències a aquest procés a: http://infotendencias.com, la web corresponent a un projecte d'R+D que duen a terme els equips de recerca de diverses universitats espanyoles.

El procés de convergència (que, per exemple, ja va ser iniciat per la BBC en la dècada de 1990) ha tingut en els darrers anys molts avenços i retrocessos. De fet, no li han faltat detractors des del primer moment. El principal argument que se sol esgrimir en contra seu és que se'n ressent la qualitat de la informació que arriba als destinataris de la informació, és a dir, els ciutadans-clients. Certament, és difícil imaginar que un mateix periodista, amb les condicions de pressió i de pressa amb què se sol treballar a les redaccions, pugui fer ben fetes (tant des del punt de vista dels continguts com pel que fa a l'estil) peces diverses destinades a àmbits tan diferents com, per exemple, un diari, la versió electrònica d'aquest mateix diari i un informatiu de televisió. Un altre inconvenient no menor és la dificultat de coordinar equips de treball que han de donar resposta a temàtiques molt variades, amb horaris summament extensos i amb ritmes productius diversos. A tot això s'hi ha de sumar la proverbial resistència al canvi que es troba en tants col·lectius professionals i contra la qual no estan pas immunitzats els periodistes. El cert és que algunes empreses que han iniciat processos de convergència han hagut de fer marxa enrere, en alguns casos per tornar al punt de partida i en d'altres per reorientar de nou el rumb a seguir.

Sigui com sigui, en les instàncies empresarials i professionals del món periodístic es dóna per segur que, amb més o menys dificultats, el procés de convergència no té aturador. És prou conegut que es fan moltes càbales i especulacions sobre com seran els mitjans de comunicació del futur. S'ha especulat sobre una imminent desaparició dels diaris impresos (hi ha qui situa la "imminència" d'aquesta desaparició en un horitzó de vint anys); s'ha posat en qüestió que la mateixa professió periodística pugui subsistir tal com ara la coneixem, atès que cada vegada hi ha més facilitats perquè cada ciutadà sigui un emissor d'informació; se'ns assegura que la generació del que s'ha anomenat els "nadius digitals" ja no tindrà interès ni tan sols per la televisió, que durant quatre o cinc dècades ha estat el mitjà de comunicació de masses per excel·lència. Mentre aquests grans canvis no arriben, però, el que sembla clar és que no té gaire sentit que una mateixa empresa enviï tres o quatre equips de periodistes diferents a fer la cobertura d'una roda de premsa, i tampoc no en té que després aquests periodistes editin la notícia cadascú en una sala de redacció situada en un lloc diferent de la mateixa seu empresarial.

En altres paraules -o, potser, més ben dit, des d'una altra perspectiva-, del que es poc dubtar poc és que la feina del periodista serà cada cop més polivalent. I ho serà en un doble sentit: d'una banda, el periodista s'haurà d'implicar més, li agradi o no, amb la tecnologia; i, d'una altra banda, haurà de ser hàbil en la tasca per a mitjans de comunicació amb exigències molt diverses pel que fa a les modalitats expressives.

2. Competències que s'han d'assolir

Competències generals

Competències instrumentals

- Comprendre i interpretar de manera pertinent i raonada textos escrits de nivell i caràcter acadèmics.

- Ser capaç de comunicar-se amb propietat oralment i per escrit en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya, és a dir, en català i en espanyol, tant davant d'audiències expertes com davant d'audiències inexpertes.

- Dominar les eines informàtiques i les seves principals aplicacions imprescindibles per a l'activitat acadèmica ordinària.

Competències personals

- Ser capaç de treballar en equip, participant activament en les tasques assignades i negociant opinions discrepants, fins arribar a posicions de consens.

- Desenvolupar la capacitat de raonament autònom i amb distància crítica en temes o qüestions controvertits.

- Tenir consolidats hàbits d'autodisciplina, d'autoexigència i de rigor en la realització del treball acadèmic, així com l'organització i la correcta temporalització.

Competències sistèmiques

- Haver desenvolupat el sentit de la curiositat, així com el desig de conèixer allò que es desconeix, imprescindible en tot procés formatiu i en tota activitat professional amb projecció.

- Ser capaç d'aplicar amb flexibilitat i creativitat els coneixements adquirits i d'adaptar-los a contextos i a situacions nous.

- Estar capacitat per progressar en els processos de formació i aprenentatge de manera autònoma i contínua.

Competències específiques del grau

- Conèixer els processos informatius i comunicatius i les principals teories que els formalitzen i critiquen.

- Conèixer i saber aplicar les tecnologies i els sistemes utilitzats per processar, elaborar i transmetre informació.

- Saber fer un ús correcte, oralment i per escrit, de les llengües pròpies.

- Conèixer l'estructura dels mitjans de comunicació i els seus principals formats, com a expressions dels modes de vida i de les seves cultures en relació amb els contextos socials i els seus canvis.

- Conèixer l'ètica i la deontologia professional del periodisme i l'ordenament jurídic de la informació.

- Conèixer l'estructura, el funcionament i la gestió de l'empresa de comunicació.

- Conèixer els principals debats i esdeveniments mediàtics.

- Tenir capacitat i habilitat per expressar-se amb fluïdesa i eficàcia comunicativa en les llengües pròpies, oralment i per escrit.

- Tenir capacitat per llegir i analitzar textos i documents especialitzats de qualsevol tema rellevant.

- Tenir capacitat i habilitat per comunicar-se en el llenguatge propi de cadascun dels mitjans de comunicació.

- Tenir capacitat i habilitat per utilitzar les tecnologies i les tècniques informatives i comunicatives.

- Tenir capacitat i habilitat per utilitzar els sistemes i recursos informàtics i les seves aplicacions interactives.

- Tenir capacitat i habilitat per dissenyar els aspectes formals i estètics en mitjans escrits, gràfics, audiovisuals i digitals.

- Tenir capacitat i habilitat per dur a terme les principals tasques periodístiques en les diverses àrees temàtiques.

- Tenir capacitat i habilitat per buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de fonts o de document (escrit, sonor, visual, etc.) que sigui d'utilitat per a l'elaboració i el processament d'informació.

- Tenir capacitat i habilitat per recuperar, organitzar, analitzar i processar informació i comunicació amb la finalitat que sigui difosa, servida o tractada.

- Tenir capacitat per identificar i analitzar els productes informatius en qualsevol gènere, llenguatge o suport, per tal de poder fer-ne un estudi crític.

- Tenir capacitat i habilitat per saber utilitzar dades i estadístiques de manera correcta i comprensible per a la divulgació majoritària.

Competències específiques de l'assignatura

- Tenir capacitat per dur a terme les principals tasques periodístiques en una sala de redacció.

- Conèixer les formes bàsiques d'implementació de notícies en mitjans de comunicació de tota mena.

- Tenir habilitat per organitzar, jerarquitzar, prioritzar i desenvolupar productes periodístics per a mitjans impresos, audiovisuals i/o digitals.

- Tenir habilitat per al disseny de pàgines de diari i per fer-hi un treball de redacció àgil.

- Introduir l'estudiant a les habilitats necessàries per produir i presentar les notícies a la ràdio i la televisió.

- Desenvolupar habilitats per utilitzar i harmonitzar diferents eines digitals a Internet.

3. Continguts

Nota: si no s'indica el contrari, les activitats descrites a continuació es portaran a terme, amb les adaptacions oportunes, per a cadascuna de les plataformes informatives: premsa, ràdio, televisió i Internet.

- Ideació de projectes.

o Apreciació de les oportunitats de mercat (lectors o audiències potencials, targets, etc.).

o Pluja d'idees sobre la tipologia de projectes i definició del projecte editorial.

o Estimacions pressupostàries.

- Preparació formal del projecte.

o Disseny de la maqueta o format.

o Adaptació dels elements de software necessaris.

- Organització de la producció.

o Llista de tasques d'edició i redaccionals.

o Assignació de rols.

o Preparació del calendari de tasques.

- Consell de Redacció

o Pluja d'idees sobre temes.

o Selecció de continguts previstos.

o Distribució de cobertures.

- Cobertura sobre el terreny

o Localització d'escenaris i de fonts.

o Documentació i guió previ.

o Realització d'entrevistes.

- Execució del projecte

o Redacció dels textos, títols, sumaris, destacats, etc.

o Edició gràfica, si escau.

o Posada en pàgina.

o Producció i realització del programa audiovisual, si és el cas.

4. Avaluació

El plantejament de l'assignatura presenta unes dificultats especials pel que fa a l'avaluació dels estudiants, tant a causa de la varietat de tasques i del fet que hi hagi una única acta final com pel fet que la feina redaccional es fa pràcticament sempre en equip, i als professors no sempre els resultarà senzill apreciar les aportacions individuals. A més, calen criteris que poden no ser sempre coincidents, com el valor professional dels resultats obtinguts i l'esforç i la progressió personal de cada alumne.

D'acord amb la memòria del pla d'estudis, en l'avaluació d'aquesta matèria es tindran en compte els elements següents:

- La participació en les activitats plantejades.

- El treball individual (en aquest cas, les aportacions individuals a la producció periodística resultant de les activitats).

- El treball en grup (incloent aquí les aptituds per al treball en grup i també les aportacions col·lectives a la producció periodística).

- Les "exposicions" o "demostracions". Aquest criteri es podrà assimilar a la demostració d'habilitats específiques pel que fa a les tècniques de comunicació escrita i oral, així com a les habilitats relatives a l'ús de les tecnologies.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

La relació de llibres que es proposa aquí es refereix prioritàriament a un aspecte de l'assignatura: la manera de treballar actual dels periodistes a les redaccions dels mitjans informatius i el rol que tenen els professionals en un context multimediàtic.

Allan, Stuart; Thorsen, Einar (eds.). Citizen Journalism. Global Perspectives. Nova York: Peter Lang, 2009.

Fogel, Jean-François ; Patino, Bruno. Une presse sans Gutenberg. París: Editions Gasset & Frasquelle, 2005.

Killebrew, Keneth C. Managing news convergence. Pathways to Journalistic Cooperation. Oxford: Blackwell Publishers, 2005.

Kolodzy, Janet. Convergence Journalism. Writing and reporting across the news media. Oxford: Rowman and Littlefield Publishers, 2006.

Lee-Wright, Peter; Phillips, Angela; Witschge, Tamara. Changing Journalism. Londres: Routledge, 2011.

Micó, Josep Lluís. Periodisme a la xarxa. Llenguatge nou d'un vell ofici. Vic: Eumo, 2006.

Parra Vallarce, David; Álvarez Marcos, José. Ciberperiodismo. Madrid: Síntesis, 2004.

Paulik, John V. Journalism and New Media. Nova York: Columbia University Press, 2001. Edició en espanyol: El periodismo y los nuevos medios de comunicación. Barcelona: Paidós Comunicación.

Randall, David. The Universal Journalist. Nova York: Pluto Press, 2007.

Salaverría, Ramón; Negredo, Samuel. Periodismo integrado: convergencia de medios y reorganización de redacciones. Barcelona: Sol90Media, 2008.

6. Metodologia

La metodologia docent es basa pràcticament al cent per cent en la simulació professional. Aquest sistema d'adquisició de competències ha estat ja profusament provat a la carrera de Periodisme de la UPF i els seus professors hi estan ben familiaritzats. Amb el nou pla de grau es pretén esprémer al màxim aquest know how i convertir la simulació en una fórmula quotidiana.

Les activitats es duran a terme principalment a la "Redacció Integrada". Es tracta d'un espai de 240 metres quadrats que conté els elements o subespais següents:

- Una gran sala de redacció (newsroom), amb una capacitat total per a vuitanta persones amb les seves corresponents taules i ordinadors. Aquesta sala es pot dividir en tres seccions mitjançant uns envans mòbils, de manera que, eventualment, cadascun dels tres espais resultants serveix específicament per a l'edició de premsa, ràdio i televisió.

- Un estudi de televisió (adjacent per un dels extrems a la sala esmentada) i el corresponent control de realització.

- Dos locutoris de ràdio, també connectats amb la part corresponent de la sala de redacció.

- Una sala de reunions amb capacitat per a unes quinze o vint persones. Conté taules aptes per al treball amb pàgines de diari i impressora en color que permet imprimir els PDF resultants del disseny de pàgines.

- Una saleta polivalent: producció, reunions, etc., proveïda de línies telefòniques i d'aparells de reproducció de diversos formats.

L'espai està dissenyat de manera que el seu ús sigui flexible i es pugui anar adaptant a les vicissituds que el procés de convergència de redaccions experimenti en els pròxims anys. És a dir, eventualment es podrien usar tres sales com a redaccions independents per a premsa, ràdio i televisió. En els 28 ordinadors d'aquestes tres sales hi ha instal·lats precisament els programaris que es necessiten per fer les tasques d'edició corresponents a cadascuna d'aquestes plataformes de difusió. Però la hipòtesi de treball bàsica és que, si els processos de convergència de redaccions a les empreses es van consolidant, la Redacció Integrada de la UPF sigui un espai modèlic d'aquest procés. I en aquesta direcció va també el disseny del nou pla d'estudis.

Els antics professors dels antics tallers de premsa, d'Internet, de ràdio i de televisió s'hauran reconvertit en els caps de secció i en els redactors en cap d'una redacció informativa d'un suposat grup mediàtic que disposa de formes molt diversificades de producció i de difusió del missatge informatiu. Els mateixos estudiants en seran des del primer dia els redactors i reporters, i ben aviat editors, coordinadors, caps d'atribucions, etc. De manera rotatòria i al llarg de nou mesos els vuitanta estudiants del tercer curs del nou grau en Periodisme de la UPF assumiran els diversos rols i exerciran les diverses funcions que són pròpies de les redaccions de diaris, dels serveis informatius de ràdio i televisió, dels portals d'informació digital, etc.

Està en estudi la possibilitat de crear un mitjà propi de la Universitat, un portal d'Internet capaç d'allotjar les diverses modalitats de la difusió informativa. Mentre això no sigui possible per raons tècniques i/o financeres, la Facultat de Comunicació tractarà d'arribar a acords amb mitjans ja existents per tal que la Redacció Integrada pugui ser la planta d'edició d'algun dels seus productes.

7. Programació d'activitats

L'horari bàsic de coincidència dels estudiants a la Redacció Integrada és el següent: els dimarts, els dijous i els divendres de 9.00 a 14.00 hores.

Els professors especialitzats dels diversos trams del curs assistiran, en general, a dues de les tres sessions setmanals. Com a tònica comuna, la seva actuació presencial tindrà lloc els dimarts i els dijous, de manera que els matins dels divendres es destinaran al treball lliure dels estudiants-redactors.

El primer dia del curs els estudiants seran distribuïts en quatre grups (A, B, C, D). El curs es divideix en quatre trams de set setmanes i mitja cadascun:

I:         del 22 de setembre al 15 de novembre.
II:        del 17 de novembre al 10 de febrer.
III:      del 14 de febrer al 24 d'abril.
IV:      del 26 d'abril al 19 de juny.

La dedicació preferent dels estudiants a les diverses plataformes (premsa, ràdio, televisió i Internet) es realitzarà segons les rotacions indicades en el quadre següent, on a sota de la lletra dels diversos grups hi figuren els cognoms dels professors especialistes responsables.

	Grup I	Grup II	Grup III	Grup IV
PREMSA	A	D	C	B
PREMSA	P. Rozas / Nogué	P. Rozas / Caminada	O. Lamas / Domingo	O. Lamas / Domingo
RÀDIO	B	A	D	C
RÀDIO	Palau	Catà	Borrell	Ramos Monter
TELEVISIÓ	C	B	A	D
TELEVISIÓ	Cassany	Cassany	Esteve	Sanclemente
INTERNET	D	C	B	A
INTERNET	Llombart	Llombart	Domínguez	Ribas

El professor Salvador Alsius assumirà la coordinació general de la Redacció Integrada. Les professores ajudants Fabiola Alcalà, Irene da Rocha i Ariadna Fernández tindran cura de contribuir a la realització de cobertures coordinades entre les diverses plataformes.