Comunicació i Opinió Pública (21380)
Titulació/estudi: Grau en Periodisme i Comunicació Audiovisual
Curs: Tercer i Quart
Trimestre: primer
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 90 hores
Llengua o llengües de la docència: català
Professor: Carles Pont Sorribes
1. Presentació de l'assignatura
Comunicació i Opinió Pública és una assignatura que té com a objectiu central l'estudi de la ciència de l'opinió pública i la comunicació política. Es pretén conèixer les diferències entre allò públic i allò privat, les conductes i els comportaments socials i la intermediació dels mitjans de comunicació en aquest procés. La matèria és optativa i s'oferta per al Grau en Periodisme i per al Grau en Comunicació Audiovisual, i s'imparteix el tercer o quart any del grau. L'assignatura té un caràcter teòric i analític de la ciència de l'opinió púbica i la comunicació política. Pretén que l'alumne adquireixi les eines i els mètodes de reflexió necessaris per després aplicar-los a les professions de periodista i comunicador audiovisual.
2. Competències que s'han d'assolir
Competències generals |
Competències específiques |
Instrumentals
1.- Capacitat d'elaborar treballs buscant la qualitat i l'excel·lència en la seva presentació.
2. Expressar-se per escrit i oralment de forma correcta
3. Capacitat en l'organització de les idees
Interpersonals
4. Capacitat oral per argumentar a classe, per defensar els postulats propis i per explicar els treballs proposats
5.- Integrar i/o coordinar un equip de treball
Sistèmiques
6. Capacitat per aplicar els coneixements adquirits a la pràctica
7. Interès per la qualitat i els resultats dels treballs que s'han de presentar
|
1. Reconèixer les teories de l'opinió pública i la comunicació política
2. Relacionar els processos de formació de l'opinió pública i la comunicació política
3. Comprendre i saber aplicar la metodologia de l'anàlisi de mitjans de comunicació de masses.
4. Relacionar els diferents elements que intervenen en l'establiment de l'agenda (professionals -RR.PP, publicistes, periodistes- socials i polítics- grups pressió- ONG's).
5. Identificar les principals característiques de les noves tecnologies en la creació d'opinió pública.
|
3. Continguts
- Bloc de contingut 1.
Aproximació a la ciència de l'opinió pública. A partir de la classificació de les definicions i l'anàlisi crític de les mateixes es fa un repàs als diferents postulats teòrics. Es coneixen fonamentalment la tradició clàssica i l'empírica,
- Bloc de contingut 2.
Coneixement dels processos de formació de l'opinió pública a partir de la incidència dels mitjans de comunicació, de la comunicació política i dels processos demoscòpics.
- Bloc de contingut 3.
Contextualització de l'opinió pública en el nou entorn global i tecnològic. S'estudien específicament el paper de la ciència política en l'establiment de l'agenda i la generació d'informació per part de grans corporacions. També es busca com Internet pot influir en la creació d'una "nova" opinió pública
4. Avaluació
L'avaluació de l'assignatura és contínua. La qualificació s'obté a partir de les notes corresponents a:
1.-Intervencions a l'aula (25%)
2.-Treball anàlisi (50%)
3.- Lectures i seminaris (25%)
Per tenir dret a l'avaluació continuada s'ha d'assistir a un mínim del 80% de les sessions presencials de l'assignatura. Per sota d'aquesta assistència l'estudiant no podrà superar l'assignatura a i haurà de realitzar un examen, a més de presentar els treballs encarregats pel professor.
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1. Bibliografia bàsica
Adamo, O; Garcia, V; Freidenberg, F. Medios de comunicación y opinión púbilca. Madrid: McGraw-Hill, 2007.
Berrio, Jordi (1990). L'opinió pública i la democràcia. Barcelona: Editorial Pòrtic.
Borrat, Hector (1989). El periódico, actor político. Barcelona: Gili.
Lippmann, Walter. La opinión pública. Madrid : Langre, cop. 2003
Grossi, Giorgio. La opinión pública. Teoría del Campo demoscópico. Madrid: Centre de Investigaciones Sociológicas (CIS) , 2007.
Habermas, Jürgen. (1990). Historia i crítica de la opinión pública. La transformación estructural de la vida pública 2na edició. Barcelona: Gustavo GiliNoëlle-Neumann, Elisabeth. (1995). La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social. Barcelona: Paidós.
Rodrigo, Miquel. La construcción de la noticia. Barcelona: Paidós Comunicación, 2005.
5.2. Bibliografia complementària
Altheide, David L. Creating Fear. News and the construction of crisis. New York: Aldine de Gruyter. Inc, 2002.
Badia, Lluís (1992). De la persuasió a la tematització. Introducció a la comunicació política moderna. Barcelona: Editorial Pòrtic.
Beck, Ulrich (2003). Sobre el terrorismo y la guerra. Barcelona: Paidós, 2003.
Bernays, Edward. L. Crystallizing Public Opinion / Cristalizando la opinió pública. Barcelona: Gestión, 2000, 1998.
Berrio, Jordi (2000). Comunicar en democràcia. Una visió sobre l'opinió pública. Bellaterra, Castelló de la Plana, Barcelona, València: Universitat Autònoma de Barcelona. Publicacions de la Universitat Jaume I, Universitat Pompeu Fabra. Universitat de València.
Blondiaux, Loïc. La Fabrique de l'opinion une histoire sociale des sondages. Paris Éditions du Seuil cop. 199
Bourdieu, Pierre. Sobre la Televisió. Barcelona : Edicions 62, 1997.
Canel. M. J. (1999). Comunicación política. Madrid:Tecnos.
Chomsky, Noam. (2003). Dues hores de lucidesa. Barcelona: Ed. 62, 2003.
Gifreu, J; Pallarès, F. (ed.) (2001). La campanya més disputada. Mitjans, partits i eleccions a les eleccions catalanes de 1999. Barcelona: Pòrtic.
Mir i Soler, Narcís (1999). Societat, Estat i risc. Barcelona: Institut d'Estudis de la Seguretat,
Noëlle-Neumann, Elisabeth. (1970). Encuestas en la sociedad de masas. Madrid: Alianza Editorial.
Pallarès, Francesc; Gifreu, Josep; Capdevila, Arantxa. De Pujol a Maragall. Comuniació política i comportament electoral a les eleccions catlanes de 2003. Girona: Documenta, 2007.
Obradors, M.; Pont, C.; López, L.; Muñoz, J. Els partits en campanya: plantejaments, recursos i estratègies. A: J. Gifreu, F. Pallarés i A. Capdevila (eds.), De Pujol a Maragall. Comunicació política i comportament electoral a les elecciones catalanes de 2003. Barcelona: Documenta Universitària, 2007.
Pont, Carles. Comunicació i Crisi. La gestió pública en episodis d'emergència. Barcelona: Editorial UOC, 2009.
Pont, C.; Mauri, M.; Obradors, M.; Fernández Cavia, J. "Els partits en campanya: plantejaments, recursos i estratègies", A: Pericot, Jordi i Capdevila, Arantxa (eds.), L'espectre del Tripartit. Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes del 2006. Barcelona: Documenta Universitària, 2009.
Price, Vicent (1994). Opinión Pública. Barcelona: Paidós.
Rodrigo, Miquel. La construcción de la noticia. Barcelona: Paidós Comunicación, 2005.
5.3. Recursos didàctics
Lectures:
Bourdieu, Pierre. "La opinión püblica no existe" Voces y Culturas nº 10 II setembre de 1996."
Material Audiovisual:Campanyes electorals, espots electorals, fotografies de campanya i vídeos de campanya.
Enquestes:
Del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS).
6. Metodologia
· Es faran classes magistrals que constaran de dues parts: La primera és una anàlisi de l'opinió pública del dia a partir de l'opinió publicada o de temes de rellevància (20 minuts). La segona part serà l'explicació del temari de l'assignatura (80 minuts).
· Anàlisi de lectures i seminari a l'aula
· Es durà a terme sessions de tutories per orientar el treball d'anàlisi i altres dubtes de l'assignatura.
7. Programació d'activitats
EXEMPLE CURS 2011-2012.
Lectura d'articles
Llegir l'article de Pierre Bourdieu "La Opinió Pública no existe". Discussió de la lectura a classe.
Llegir i comentar altres lectures a determinar pel professor durant el curs
Treball d'anàlisi
Elaborar un treball d'anàlisi invididual. Extensió del treball de màxim 15 pàgines. Lliurament: darrer dia de curs.
Tria una d'aquestes quatre opcions:
1. Elabora i fes una enquesta a unes 40 persones. Pregunta què és l'opinió pública i compara les respostes buscant semblances i diferencies amb les teories explicades a classe.
2. Dissenya una campanya de salut pública contra l'alcoholisme i la drogadicció (o altres a determinar amb el professor) utilitzant un missatge que apel·li al temor de l'audiència.
3. Construeix dos discursos polítics. En un d'aquests, el candidat ha de brindar arguments bilaterals per explicar a l'audiència les raons per les quals han de votar-lo i, en l'altre, arguments unilaterals. Explica per quins tipus d'audiències resultaria efectiu cadascun dels discursos.
4. Analitza una temàtica (d'acord amb el professor) a partir de l'opinió publicada i explica quina influència tenen els mèdia en la configuració de l'opinió pública. Relaciona-ho amb les teories que hem vist a classe.