Història del Còmic (20475)

Titulació/estudi: Grau en Comunicació Audiovisual
Curs: tercer i quart
Trimestre: segon
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: hores
Llengua o llengües de la docència: català/castellà
Professor: Dr. Iván Pintor Iranzo

1. Presentació de l'assignatura

El còmic no només és un reflex dels canvis socials i culturals, sinó que també és un dels motors d'aquestes transformacions. Partint sempre de la idea de "símptoma cultural", es tracta de proporcionar les eines necessàries a l'estudiant per tal d'analitzar i entendre el còmic no només històricament sinó també com a reflex i motor dels canvis culturals i socials actuals. Les formes, imatges i procediments que caracteritzen el còmic es presenten, a més, en un diàleg obert amb altres territoris expressius com el cinema, la ficció televisiva i la literatura.

2. Competències que s'han d'assolir

 

L'objectiu del curs és fornir l'estudiant amb eines teòriques que permetin analitzar

els diferents territoris de la història del còmic i, sobretot, emprar la discontinuitat de les vinyetes com a eina de pensament. És a dir, davant l'imatge-flux del cinema, la imatge aèria del còmic permet un pensament discontinu, permet il·luminar el vincle entre imaginari i història a partir de la cesura, de l'escletxa, en definitiva de la seva facultat per establir intervals. És en virtut d'aquesta noció, tal com es defineix en la tradició teòrica que s'estén d'Aby Warburg a Georges Didi-Huberman i Giorgio Agamben que és possible efectuar un recorregut per la història de la narració seqüencial que s'obri continuament a una comprensió més àmplia de la imatge.

 

Tot partint de l'interrogant ¿en què pensen les imatges?, el curs trata de que les obres posin en relleu la seva dimensió estètica en el xoc significant amb altres obres. El recorregut de l'assignatura a través de la història del còmic es presenta també com una eina més àmplia per a pensar tota mena d'imatges, i s'ofereix a una anàlisi que permeti identificar constàncies, tendències i corrents narratius comuns. Davant d'una metodologia plural, les obres apareixen com a formes expresives i estètiques amb determinats trets de posada en escena,  però també amb la seva dimensió de símptomes de grans temes transhistòrics i estètics.

 

3. Continguts

 

Tema 1
Finestres cap a un món de somni: la nimfa I la hermenèutica de les vinyetes.Els orígens de la narració seqüencial. Continuïtat i discontinuïtat visual.

Tema 2
Els pioners del còmic i l'avantguarda, una poètica de l'aire. Outcalt, Feininger, Töpffer, McCay, Herriman.

Tema 3
Modes històrics de la narrativa gràfica. La reescriptura dels imaginaris del temps.
3.1 L'edat d'or del còmic nord-americà.
3.2 El classicisme europeu i la formació de la línia clara.
3.3 Els rostres de l'apocalipsi en el manga.

Tema 4
Els monomite salvatge i els superherois, del sistema d'estudis a la creació d'un univers autorreferencial.

Tema 5
D'Itàlia a Argentina: còmic i modernitat, l'eclosió del còmic adult. Literatura i vinyetes. Oesterheld, Breccia, Battaglia, Crepax, Toppi, Nine.

Tema 6

Una altra manera de pensar: Jodorowsky i Moebius

Tema 7

Els camins de l'aventura: Hugo Pratt, François Bourgeon, Manara, Tardi.

Tema 8

La tradició Underground: Crumb, Shelton, Gary Panter, Lauzier, Clowes, Bagge.

Tema 9

Històries i contrahistòries: Enki Bilal, Joe Sacco.

Tema 10

La narració paradigmàtica: el shôjo manga.

 

4. Avaluació

 

L'avaluació de l'assignatura es farà seguint dos punts bàsics: la participació de

l'alumne a classe, la elaboració de diverses ressenyes i, finalment, la presentació d'un treball escrit en el qual es mostri un apropament estètic a una questió vinculada al còmic -un autor, obra, comparació entre poètiques, personatge o gènere- que pot comportar, naturalment, la dimensió comparativa amb el cinema, la televisió i el videojoc.

 

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

AGAMBEN, Giorgio, Ninfe. Torí: Bollati Boringhieri, 2007.

AGAMBEN, Infanzia e Storia. Distruzione dell'esperienza e origine della storia. Torí: Einaudi, 2001.

BARÓN-CARVAIS, A. La historieta. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1989. [Trad. de José Barrales Valladares].
COMA, J. Los comics, un arte del siglo XX. Barcelona: Labor, 1978.
FREZZA, G. La macchina del mito tra film e fumetti. Florència: La Nuova Italia Editrice, 1995.
GROENSTEEN, T. Système de la bande dessinée. París: PUF, Collection Formes Sémiotiques, 1999.
MCCLOUD, S. Understanding Comics: The Invisible Art. Northampton, MA: Tundra Publishing, 1993.

 

5.2. Bibliografia complementària

 

AGAMBEN, Giorgio, Profanaciones. Barcelona: Anagrama, 2005.

BENJAMIN, Walter."Tesis de filosofía de la historia", en: Discursos Interrumpidos I.. Madrid: Taurus, 1992.

BRENDT, J. El fenómeno manga. Barcelona: Ediciones Martínez Bravo, S. A., 1996. [Trad. de J. A. Bravo].
DE LA CROIX, A. Pour lire la bande dessinée. Brussel·les: De Boeck, 1992.
INGE, M. Comics as culture. Jackson and London, University Press of Mississippi, 1990.
DIDI-HUBERMAN, Georges. Ante el tiempo. Historia del arte y anacronismo de

las imágenes.Córdoba, Buenos Aires: Adriana Hidalgo Editora, 2005.

Godard, Jean-Luc, Histoire(s) du cinéma. París: Gallimard, 1998.

DIDI-HUBERMAN, Georges. Lo que vemos, lo que nos mira. Buenos Aires.

Ediciones Manantial, 1997.

DIDI-HUBERMAN, Georges, L'Image survivante. Histoire de l'art et temps des

fantômes. París: Minuit, 2002.

O'SULLIVAN, J. The Great American comic strip: one hundred years of cartoon art. Boston: Little Brown, cop. 1990. PEETERS, B. La bande dessinée. París: Flammarion, 1993.
Sierek, Karl, Images oiseaux: Aby Warburg et la théorie de la culture, entre

cinéma, photographie et image numérique. París: Klincksiek, 2007

WAUGHT, C. The Comics. Jackson and London: University Press of Mississippi, 1991.

ZIZEK, Slavoj. Goza tu síntoma. Buenos Aires: Nueva Visión, 2006.

ZIZEK, Slavoj. Lacrimae rerum. Ensayos sobre cine moderno y ciberespacio.

Madrid: Debate, 2006.

ZIZEK, Slavoj. Mirando al sesgo. Buenos Aires: Paidós, 2000

 

5.3. Recursos didàctics

L'assignatura promou un contacte directe amb les imatges, de manera que es despleguen tots els recursos didàctics a l'abast d'una presentació en classe: power-points amb presentacions de còmics, dossiers de fotocòpies, muntatges audiovisuals de fragments de pel·lícules, sèries televisives, video-clips i, en termes didàctics més amplis, es fomenta una contínua participació de l'estudiant en relació a aquestes imatges.

 

6. Metodologia

D'acord amb la estructura de l'assignatura i els objectius que es persegueixen, la metodología es centra en construïr els discursos teòrics amb la màxima participació de l'estudiant i partint sempre d'exemples concrets. L'edificació d'una capacitat interpretativa respecte de les matèries abordades i encaminada cap a una discusió històrica però també filosòfico-estètica sempre parteix d'una dimensió pràctica i, de manera necessària, comparatista. És la dialèctica entre les imatges la que esdevé l'arrel de la reflexió, tot indagant en els mètodes iconològics de Warburg i en la disciplina post-heideggeriana d'Agamben, entre d'altres referents teòrics.

 

7. Programació d'activitats

 

El curs intenta, a més, fer partícep l'estudiant d'activitats directament vinculades al còmic contemporani, no només lectures sinó també exposicions que eventualment puguin subratllar algunes de les questions abordades al curs, visionats de pel·lícules vinculades a la matèria, lectures de textes destacats, revisions de planes web vinculades, etc. Es tracta, en definitiva, de que el curs comporti sempre una dimensió de seminari i fomenti la participació activa dels estudiants.