Teories de la Imatge (20449)

Titulació/estudi: Grau en Comunicació Audiovisual
Curs: quart
Trimestre: primer
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores de dedicació de l'estudiant: 100
Llengua o llengües de la docència: català i castellà
Professor: Fabiola Alcalá / Mercè Oliva

1. Presentació de l'assignatura

L'objectiu del curs és obrir una finestra als principals debats que avui s'articulen al voltant de les imatges.  

L'assignatura s'organitza a partir de quatre grans temes: Deleuze i l'anàlisi de la imatge cinematogràfica; els realismes audiovisuals; les imatges de la guerra i les imatges contemporànies de la fama. A través d'aquests temes s'estudiaran algunes de les principals problemàtiques a les quals s'enfronta l'estudi de les imatges, com poden ser: la imatge com a representació, la imatge com a document històric, la imatge com a propaganda, la imatge com a identitat, la imatge com a fetitxe, etc.

L'objectiu de l'assignatura és donar a l'estudiant de 4t del Grau en Comunicació Audiovisual un repertori de conceptes i metodologies que li serveixi tant per entendre, reflexionar i analitzar l'audiovisual, com per plantejar millor la producció d'imatges.

 

2. Competències que s'han d'assolir

 

2.1. Competències específiques:

·         Analitzar les principals metodologies relacionades amb l'estudi de les imatges cinematogràfiques i televisives i reconèixer els seus abastos.

·         Reconèixer quines són les característiques de les imatges en el cinema clàssic, el cinema modern i el postmodern.

·         Reflexionar el paper de les imatges en l'era de la cultura visual i reconèixer les seves particularitats.

·         Comprendre els debats que es generen al voltant del realisme i les relacions entre imatge i realitat.

·         Estudiar com es representa la guerra en imatges i quins són els debats que aquesta representació planteja.

·         Entendre la importància del concepte de fama en la cultura contemporània i saber-ne analitzar les imatges.

·         Entendre els debats al voltant de l'anàlisi de la cultura popular i les metodologies mitjançant les quals es pot analitzar.

 

2.2. Competències transversals:

·         Capacitat analítica aplicable tant a l'anàlisi com a la producció d'imatges

·         Revisió de diferents coneixements teòrics i estètics ja adquirits al llarg del grau

·         Capacitat crítica i reflexiva

·         Capacitat de treball en equip

·         Capacitat de treball autònom

·         Qualitat en la comunicació oral i escrita

 

3. Continguts

 

L'assignatura s'organitza a partir de quatre temes, que giren al voltant de quatre dels grans debats i perspectives des dels quals es planteja contemporàniament la teoria de la imatge.

 

TEMA 1: Les imatges del cinema. De les aportacions de Gilles Deluze a la Imatge-complexa

Prof.: Fabiola Alcalá

En aquest bloc revisarem les aportacions de Gilles Deleuze a l'estudi cinematogràfic, fent un recorregut per les diferents imatges que van donar forma i sentit al cinema clàssic i al cinema modern. També revisarem de manera breu altres metodologies prèvies a la proposta de Deleuze per comprendre la rellevància del treball aquest filòsof francès. Finalment, revisarem quines són les característiques de les imatges en la cultura visual i treballarem el concepte d'imatge-complexa com a possible clau per interpretar aquestes imatges.

 

TEMA 2: Els realismes audiovisuals

Prof.: Mercè Oliva

Aquest bloc està dedicat a les relacions entre audiovisual i realitat, un aspecte fonamental per entendre les funcions assignades a la imatge dins la cultura contemporània. Es repassaran les diferents definicions de realisme, els punts en comú dels estils que reclamen una relació privilegiada amb la realitat, així com els debats sobre realisme i ideologia.

TEMA 3: La representació de l'horror en imatges. Història, ètica o propaganda.

Prof.: Fabiola Alcalá

La guerra i la seva representació visual és l'eix transversal d'aquest bloc, a través dels diferents exemples de pel·lícules que desenvolupen temes bèl·lics plantejarem un debat sobre la problemàtica d'aquest tipus d'imatges: en quin moment les imatges de la guerra deixen de ser document històric i es converteixen en propaganda? Com intervenen altres imatges en la construcció de l'imaginari bèl·lic? On és el límit ètic del que es mostra? Què és més efectiu, el relat o l'exposició de l'horror a l'hora de pretendre crear consciència? Etc.

TEMA 4: Imatges contemporànies de la fama

Prof.: Mercè Oliva

Tot i la seva aparent banalitat, la fama i les estrelles constitueixen conceptes fonamentals a l'hora d'entendre la cultura popular contemporània. Les imatges de la fama apareixen en films, programes de televisió, anuncis i revistes i les estrelles són models a seguir, víctimes d'escarni i aspiracions vitals. En aquest tema es discutirà el concepte tradicional d'estrella, sorgida del cinema, i la redefinició que plantegen els gèneres de la telerealitat.

 

4. Avaluació

 

 

5.1. Memòries:

·         Són treballs individuals

·         S'han de lliurar obligatòriament a l'inici del seminari

·         No han de sobrepassar l'extensió màxima de 2 pàgines

·         Són comentaris de les lectures obligatòries penjades a l'Aula Global a partir de les preguntes plantejades per les professores.

  

5.2. Exercicis:

·         Són treballs en grups de 4 persones

·         Han de tenir una extensió de 5-7 pàgines

·         S'han de lliurar seguint el següent calendari:

-          Exercici 1: 13 d'octubre

-          Exercici 2: 3 de novembre

-          Exercici 3: 22 de novembre

-          Exercici 4: 12 de desembre

·         Són aplicacions dels conceptes vistos a classe, seguint una guia penjada a l'Aula Global

Les correccions i resultats de les memòries i els exercicis es lliuraran un cop tots els grups hagin fet els debats. Es podran comentar/revisar amb la professora en horari de tutories (amb citació prèvia).

 

Per a l'avaluació de l'assignatura es tindran en compte els següents aspectes:

·         Memòries individuals de les lectures obligatòries: 5% cada una (20% en total)

·         Exercici final de bloc: 15% cada un (60% en total)

·         Participació general en els seminaris: 20%

  

IMPORTANT: Avaluació dels alumnes que realitzen el pràcticum durant el primer trimestre. Cal que els alumnes que no puguin assistir a classe degut al pràcticum es posin en contacte amb les professores per tal d'establir el mètode d'avaluació.

 

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

 

-          Català Domènech, J. M. (2010). La imagen interfaz. Representación audiovisual y conocimiento en la era de la complejidad. Bilbao: Universidad del País Vasco.

-          Deleuze, G. (1984). La imagen-movimiento. Estudios sobre cine 1. Barcelona: Paidos.

-          Deleuze, G. (1987). La imagen-tiempo. Estudios sobre cine 2 (1ª ed.). Barcelona: Paidos.

-          Didi-Huberman, G. (2004). Imágenes pese a todo. Memoria visual del holocausto. Barcelona etc.: Paidós.

-          DeCordova, R. (1990). Picture personalities. The emergence of the star system in America. Chicago: University of Illinois Press.

-          Dubois, P. (2002). El Acto fotográfico. de la representación a la recepción. Barcelona: Ed. Paidós.

-          Dyer, R. (2001). Las estrellas cinematográficas. Historia, ideología, estética. Barcelona: Paidós.

-          Fiske, J. (1999). Television Culture. London: Routledge, 1999.

-          Gamson, J. (1994). Claims to fame. Celebrity in contemporary America. Berkeley: University of California Press.

-          Holmes, S. (2004). «All you've got to worry about is the task, having a cup of tea, and doing a bit of sunbathing». Approaching celebrity in Big Brother, en Holmes, S. & Jermyn, D. (Eds.). Understanding reality television. London: Routledge, 111-135.

-          Holmes, S. (2006). It's a jungle out there! Playing the game of fame in celebrity reality TV, en Holmes, S. & Redmon, S. (Eds.). Framing celebrity. New directions in celebrity culture. London: Routledge; 45-65.

-          Jakobson, R. (1972). "El Realismo artístico". A: Piglia, R. (ed.) Polémica sobre realismo. Buenos Aires: Ed. Tiempos Contemporáneos. pp. 159-176.

-          Marshall, D.P. (1997). Celebrity and power. Fame in contemporary culture. Minneapolis: University of Minnesota Press.

-          Stam, R. (2001). Teorías del cine. Una introducción. Barcelona: Paidós.

-          Stam, R.; Burgoyne, R.; Flitterman-Lewis, S. (1999). Nuevos conceptos de la teoría del cine. Barcelona: Paidós.

-          Villafañe, J. (1996). Introducción a la teoría de la imagen (5ª ed.). Madrid: Pirámide.

-          Zunzunegui Diez, S., & Universidad del País Vasco. (1989). Pensar la imagen. Madrid: Cátedra.

 

5.2. Bibliografia complementària

 

-          Bazin, A. (1990). ¿Qué es el cine? Madrid: Ed. Rialp.

-          Bennett; J. & Holmes, S. (2010). The «place» of television in celebrity studies. Celebrity studies, 1(1); 65-80.

-          Brecht, B. (1983). Escritos sobre teatro. Tomo 2. Buenos Aires: Nueva Visión.  

-          Caughie, J.(1985). "Progressive Television and Documentary Drama". A: BENNETT, T. [et al.] (eds.) Popular television and film. London: BFI Publishing. pp. 327-352

-          Dyer, R. (1986). Heavently bodies. Film stars and society. London: MacMillan Press.

-          Fontcuberta, J. (2000). El Beso de Judas: fotografía y verdad. Barcelona: Gustavo Gili.

-          Holmes, S. (2005). "Off-guard, unkempt, unready"?. Deconstructing contemporary celebrity in heat magazine. Continuum. Journal of Media & Cultural Studies. 19(1); 21-38.

-          Langer, J. (2006). Television's «personality system», en Marshall, P.D. (Ed.). The celebrity culture reader. London: Routledge; 181-195.

-          Monterde, J.E. (2002). "Bases estéticas para la definición del neorrealismo". [En línea]. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2002. <http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/cine/03698374399292795207857/p0000001.htm#I_1_>

-          Nochlin, L. (1991). El Realismo. Madrid: Alianza Editorial.

-          Sánchez-Navarro, J.; Hispano, A. (2001). Imágenes para la sospecha. Barcelona: Ed. Glénat.

6. Metodologia

El curs està organitzat en 4 blocs o temes. Cada bloc està format per una sessió magistral (on assistirà tot el grup d'alumnes), una sessió de tutories voluntàries i una sessió de seminari (en la es dividirà la classe en 3 subgrups, per ordre alfabètic):

·         En les classes magistrals s'introduiran els conceptes claus per entendre el tema i poder abordar els seminaris i exercicis.

·         La sessió de tutoria a classe té com a objectiu orientar a l'alumne en les lectures i el plantejament dels exercicis. L'assistència a les tutories és voluntària. 

·         Els seminaris es basaran en la discussió de lectures obligatòries que l'alumne podrà trobar a l'Aula Global. Abans de començar el seminari cada alumne haurà d'entregar una memòria individual sobre les lectures (aquesta és una condició indispensable per assistir al seminari).

Després del seminari, els alumnes hauran d'entregar un exercici en grup en el que hauran d'aplicar els conceptes vistos a classe i en les lectures. Els seminaris també serviran per presentar i posar en comú versions preliminars de l'exercici.

 

7. Programació d'activitats

Dimarts	Dijous
	22 de setembre Tema 1 Classe Magistral
27 setembre Tema 1 Tutories a classe	29 setembre Tema 1 Seminari (Grup A)
4 octubre Tema 1 Seminari (Grup B)	6 octubre Tema 1 Seminari (Grup C)
11 octubre Tema 2 Classe Magistral	13 octubre Tema 2 Tutories a classe
18 octubre Tema 2 Seminari (Grup A)	20 octubre Tema 2 Seminari (Grup B)
25 octubre Tema 2 Seminari (Grup C)	27 octubre Tema 3 Classe Magistral
	3 novembre Tema 3 Tutories a classe
8 novembre Tema 3 Seminari (Grup A)	10 novembre Tema 3 Seminari (Grup B)
15 novembre Tema 3 Seminari (Grup C)	17 novembre Tema 4 Classe Magistral
22 novembre Tema 4 Tutories a classe	24 novembre Tema 4 Seminari (Grup A)
29 novembre Tema 4 Seminari (Grup B)	1 desembre Tema 4 Seminari (Grup C)