Curs 2011-2012

Tendències de la Televisió Contemporània (20394)

Titulació/estudi: Grau en Comunicació Audiovisual
Curs: segon
Trimestre: tercer
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 100 hores
Llengua o llengües de la docència: català Professor: Ingrid Guardiola Sánchez

1. Presentació de l'assignatura

L'assignatura de Tendències de la Televisió Contemporània pretén fer una anàlisi a partir de casos concrets de formats televisius al llarg de la seva història. S'introduirà la relació dels formats televisius amb la programació televisiva i amb la televisió de qualitat. A partir d'aquí es farà un estudi de com els formats televisius culturas (aquells que es centren en l'art, la literatura, la filosofia i la música) han evolucionat; després es veurà l'altra cara del mirall, com la institució artística incorpora els formats audiovisuals. Tot seguit s'abordaran els diferents tipus de documentals televisius fins a arribar a l'infotainment; es continuarà amb l'estudi de la idiosincràcia dels realities, posant l'accent a conceptes com el de hiperrealitat i veient casos de realities en el marc de la televisió de qualitat. S'aborda la televisió d'autor per donar pas a les complexes relacions entre la televisió i internet, focalitzant-nos en les noves maneres de crear, difondre i exhibir els formats que comporta.

El mètode aplicat en la programació de temes parteix de la proposta d'estudi d'una sèrie de programes claus per veure l'evolució dels "formats televisius" i arribar a una bona comprensió de les tendències de la televisió contemporània.

 

2. Competències que s'han d'assolir

Habilitat de recollir i interpretar dades rellevants per a emetre judicis que incloguin la reflexió sobre temes socials, científics i ètics significatius vinculats amb els continguts de l'assignatura.

Habilitat d'aprenentatge que permeti continuar els estudis de manera àmpliament autodirigida o autònoma.

Capacitat per aplicar els coneixements i la comprensió, com també les habilitats per a resoldre problemes, en entorns nous o no familiars i en contextos amplis (o multidisciplinaris) relatius al seu camp d'estudi. 

Capacitat i habilitat en el maneig de les tècniques per a la construcció de nous formats audiovisuals.

Habilitat en els processos de construcció i anàlisi dells formats televisius, amb extensió als nous formats audiovisuals.

Capacitat per a llegir i analitzar textos i vídeos en cadascun dels mitjans de comunicació i en suports digitals.

Capacitat per a l'anàlisis de les estructures, continguts I estils de la programació televisiva.


3. Continguts

Estudi dels formats, tecnologies, discursos i procediments que caracteritzen la televisió contemporània, des dels seus orígens fins a l'actualitat. L'anàlisis no serà diacrònic, sinó que s'abordarà en funció de l'evolució dels formats televisius.

 

4. Avaluació

Àmbits de qualificació

-          Participació en activitats plantejades dins l'aula

-          Prova parcial individual  (comentari d'activitat externa)

-          Treball individual

 

Sistema de qualificació

El sistema de qualificació funciona com una mitjana compensada en els dos treballs individuals, amb una correcció qualitativa en funció de les intervencions dels estudiants en els debats mantinguts a l'aula.


5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

BARKER, C., Televisión, globalización e identidades culturales, Paidós Ibérica, 2003, Barcelona

BOURDIEU, P. , Sobre la televisión, Anagrama , 1997, Barcelona

BREA, J. L., Las tres eras de la imagen, Akal, Estudios Visuales, 2010, Madrid

CALLEJO, J., La audiencia activa. El consumo televisivo: discursos y estrategias, Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), 1995, Madrid

CASTELLS, M., La Era de la Información: 1) La Sociedad Red, 1996; 2) El poder de la identidad, 1997; 3) Fin de Milenio,1998., Alianza, Madrid

DEBRAY, R., Vida y muerte de la imagen: Historia de la mirada de Occidente, Ed. Paidós Comunicación, 1994, Barcelona

HARTLEY, J., Los usos de la televisión, Paidós, Barcelona, 2000

JENKINS, H., Convergence Culture, NYU Press, New York, 2006

McLUHAN, M., POWERS, B.R., The Global Village, Oxford University Press, 1989, Oxford

MISSIKA, J.-L. i WOLTON, D., La folle du logis. La télévision dans les sociétes démocratiques, Gallimard, 1983, París

POSTMAN, N., ALSINA KEITH, B., Divertim-nos fins a morir, El discurs públic a l'època del "show-business, Llibre de L'índex, 1990, Badalona

RAMONET, I., La post-televisión, multimedia, Internet y globalización económica, ed. a càrrec de Ignacio Ramonet, Ed. Icaria, Col. Antrazyt, 2002

RAMONET, I., "La tecnología: revolución o reforma. El caso de la información,
 Hiru, Hondarribia, 2000

SARTORI, G., Homo videns: la sociedad teledirigida, Taurus, 1998, Madrid

SILVERSTONE, R., Televisión y vida cotidiana , Amorrortu, 1996, Buenos Aires

VIRILIO, P. , The Information Bomb, Verso, 2000, Londres

VIRILIO, P. ,The Vision Machine, Indiana University Press, 1994, Bloomington

WOLTON, D., Elogio del gran público : una teoría crítica de la televisión, Gedisa, 1992, Barcelona

WOLTON, D., Internet, i després--? : una teoria crítica sobre els nous media, Pòrtic, 2000, Barcelona


5.2. Bibliografia complementària

A.A.V.V., MÓN-TV, CCCB, Barcelona

A.A.V.V., Cultura Porqueria, CCCB, 2003, Barcelona

BAUDRILLARD, J., Cultura y simulacro, Kairós, 1978, Barcelona

BONET, E., et al., En torno al video, Gustavo Gili, 1979

DEBORD, G., La société du spectacle, Champ Livre, 1967, París

GOETHALS, Gregor T., El ritual de la televisión, Fondo de Cultura Económica, 1986, Mèxic

LACALLE, C., El espectador televisivo, Gedisa, 2002, Barcelona

LESSIG, L., El código y otras leyes del ciberespacio, Taurus, 2001, Madrid

LESSIG, L., Free Culture: How Big Media Uses Technology and the Law to Lock Down Culture and Control Creativity, 2004

RITZER, G., La McDonalización de la sociedad: un análisis de la racionalización en la vida cotidiana, Ariel, 1996, Barcelona

RODRÍGUEZ, R., Apocalipsis Show, intelectuales, televisión y fin de milenio, Biblioteca Nueva, 2001

VILCHES, Lorenzo:, La migración digital, Gedisa, 2001, Barcelona

VIRILIO, P. , The Aesthetics of Disappearance, Semiotext, 1991, New York

VITALES, A., Le régard omniprésent de la video-surveillance, Le Monde Diplomatique, març 1998, París


6. Metodologia

Tutories presencials

Treball individual

Estudi personal


7. Programació d'activitats

SETMANA 1

TEMA 1 INTRODUCCIÓ ALS FORMATS TELEVISIUS

Introducció als formats televisius. Estudi dels formats televisius en la televisió contemporània i avaluació de la graella televisiva i les polítiques de programació

Introducció a l'INPUT i al MINIPUT.

 

SETMANA 2

TEMA 2 FORMATS CULTURALS

Interferències entre art i televisió: de les televisions d'artistes, als TV Labs fins el cas del vídeo-art.

Vídeo i activisme: de les televisions comunitàries i la Guerrilla TV a les televisions locals.

 

SETMANA 3

El museu d'art i la televisió en diàleg

Els filòsofs a la televisió

 

SETMANA 4

Els escriptors a la televisió

Evolució del format musical

 

SETMANA 5

 

TEMA 3. DEL DOCUMENTAL TELEVISIU ALS REALITY SHOWS

El documental i les seves mutacions: del documental d'observació a l'infotainment

 

SETMANA 6

Reality shows: història, evolució i televisió de qualitat

El concepte de hiperrealitat aplicat a la telerealitat

 

SETMANA 7

TEMA 4. FICCIÓ TELEVISIVA I NOUS FORMATS

 

SETMANA 8

TEMA 5. CINEMA I TELEVISIÓ

Què és la televisió d'autor?

Anàlisi d'alguns treballs de cineastes a la televisió

 

SETMANA 9

TEMA 6 TELEVISIÓ I INTERNET

De la televisió d'autor a la deconstrucció de l'autor a partir d'internet

Noves formes de producció, difusió i exhibició de l'obra audiovisual a través d'internet

Legilació, distribució i propietat de l'obra audiovisual

Nou paradigma de la graella televisiva

 

SETMANA 10

Presentació dels treballs de creació i anàlisi d'un "nou format audiovisual"

Període d'exàmens

Avaluació: Lliurament dels treballs d'anàlisi al despatx.