Curs 2011-2012
Epidemiologia i Demografia sanitària (20544)
Titulació/estudi: grau en Medicina
Curs: tercer
Trimestre: primer
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 100 hores
Llengua o llengües de la docència:
Professor: L'assignatura serà coordinada pels professors Josep M. Antó i Miquel Porta i impartida pels professors Josep M. Antó, Jordi Sunyer i Miquel Porta.
1. Presentació de l'assignatura
Epidemiologia és una assignatura troncal que s'imparteix en el tercer curs de la llicenciatura en Medicina. Té 4 ETCS equivalents a 100 hores, que es distribueixen en 44 presencials i 56 no presencials. Les 44 hores presencials corresponen a 20 hores de sessions magistrals, 20 hores d'estudis de casos, 4 hores de protocol estudi epidemiològic.
L'epidemiologia es defineix com la branca de la ciència que s'ocupa d'estudiar la freqüència i la distribució de les malalties i els altres estats de salut, les seves causes, i les intervencions socials i sanitàries necessàries per mantenir o restaurar la salut. A diferència d'altres disciplines, l'epidemiologia té com a focus les poblacions humanes més que no pas persones individuals, sent una disciplina fortament orientada a la recerca i a la pràctica de salut pública i clínica. El seu camp d'aplicació s'ha anat ampliant progressivament en les darreres dècades fins a abastar directament qüestions tan diverses com l'avaluació dels mètodes per al diagnòstic clínic (epidemiologia clínica), l'estudi de problemes de salut relacionats amb la contaminació mediambiental (epidemiologia mediambiental), les interaccions gen-ambient (epidemiologia genètica i molecular), la prevenció i la protecció de la salut, l'avaluació dels tractaments mèdics, i l'ús dels serveis sanitaris.
L'abordatge epidemiològic de les qüestions anteriors és possible mitjançant la integració d'alguns models teòrics i de metodologies eminentment quantitatives i estadístiques. Entre els models teòrics destaquen els relacionats amb la causalitat de les malalties cròniques o els models de prevenció. Un avenç recent és la incorporació dels determinants socioeconòmics en models de causalitat multi-nivell. El creixement de la biologia cel·lular i de la genòmica s'ha traduït també en un important creixement de l'epidemiologia genètica i molecular.
L'assignatura serà coordinada pels professors Josep M. Antó i Miquel Porta, i impartida pels professors Josep M. Antó, Jordi Sunyer, Xavier Castells, Montse Ferrer i Miquel Porta.
No dubteu a demanar una cita amb cada professor que us pugui aclarir dubtes o idees. Per a qualsevol consulta sobre un tema determinat convé adreçar-se primer al professor que en sigui el responsable i concertar la cita per telèfon o correu-e.
Dr. Josep Maria Antó Catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública (UPF).
Coordinador de l'assignatura
93 214 73 60 [email protected]
Dr. Miquel Porta Catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública (UAB).
Coordinador de l'assignatura
93 316 0700 [email protected]
Dr. Jordi Sunyer Catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública (UPF).
93 214 73 40 [email protected]
Dra. Montse Ferrer Professora Associada Mèdica (UAB).
93 316 0760 [email protected]
Dr. Xavier Castells Professor Associat Mèdic (UAB).
93 248 3288 [email protected]
2. Competències que s'han d'assolir
Al final de l'assignatura s'espera que els participants puguin:
1. Analitzar els problemes de salut com a problemes de grups de població i considerar els individus com a part de grups de població.
2. Saber com interactuen els determinants genètics i biològics amb els determinants ambientals i socials, promovent estats que afavoreixen la salut o que produeixen malalties.
3. Mesurar la freqüència de les malalties i el seu impacte sanitari i social, així com la freqüència i l'impacte dels problemes de salut en el nostre entorn.
4. Conèixer els conceptes i els principals mètodes i tipus d'estudis que permeten identificar els factors de risc de les malalties i la seva eventual prevenció.
3. Continguts
Teoria:
Introducció a la epidemiologia (1h).
Mesures de freqüències (1h).
Observació i experiment (1h).
Mesures d'associació i impacte (1h).
Confusió: estratificació i anàlisi multivariant (2h).
Biaixos: precisió i validesa (1h).
Introducció als dissenys epidemiològics (1h)
Estudis ecològics i multinivell (1h).
Estudis de casos i controls (1h).
Estudis de cohorts (1h).
Causalitat (2h).
Modificació de l'efecte i interacció (2h).
Epidemiologia genètica i molecular (2h).
Proves diagnòstiques (1h).
Nivells de prevenció i cribratge (2h).
Estudis de casos:
1. La futura distribució de malalties al món (4h; Josep M Antó).
2. Fonts de variabilitat de les mesures clíniques (4h; Xavier Castells).
3. Com influeix el primer any de vida en la salut (4h; Jordi Sunyer).
4. La taula 2x2: Interpretació de les mesures de risc relatiu en el context dels conceptes sobre causalitat (4h; Miquel Porta).
5. Lectura crítica d'articles científics sobre les proves diagnòstiques (4h; Montserrat Ferrer).
Treball pràctic (4 h):
Elaboració d'un protocol reduït per a un estudi epidemiològic per avaluar els efectes sobre la salut de viure prop d'una incineradora.
4. Avaluació
L'avaluació tindrà un component individual i un component de grup. La component individual s'avaluarà mitjançant un examen, que podrà combinar preguntes d'elecció múltiple i preguntes curtes amb resposta narrativa. L'avaluació de grup es basarà en la participació en els estudis de casos i en l'elaboració del protocol d'estudi abreujat esmentat en el punt anterior.
El pes de les diferents avaluacions sobre la nota final acreditativa serà el següent:
PEM 30%
Preguntes curtes 20%
Estudi de casos i protocol 50%
Qualsevol tipus de còpia en qualsevol dels apartats d'avaluació implica la nosuperació de l'assignatura. Es realitzarà una avaluació formativa, sense impacte negatiu en la nota final.
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1. Bibliografia bàsica
Llibres de referència
AHLBOM, A.; NORELL, S. Fundamentos de epidemiología. Madrid: Siglo XXI, 1987.
FLETCHER, R. H.; FLETCHER, S. W.; WAGNER, E. H. Epidemiologia clínica. 2a. edició. Barcelona: Masson, 2007.
Llibres de consulta
GORDIS, L., ed. Epidemiología. 3ª edició. Madrid: Elsevier, 2005. [3 exemplars a la biblioteca].
LILIENFELD, A. M.; LILIENFELD, D. E. Fundamentos de epidemiología. México: Fondo Educativo Interamericano Wilmington: Addison-Wesley Iberoamericana, 1987.
MACMAHON, B.; TRICHOUPOULOS, D. Epidemiology. Principles and Methods. Boston: Little, Brown and Company, 1996.
PORTA, M., ed. A dictionary of epidemiology. 5ª edició. Nova York: Oxford University Press, 2008. [2 exemplars en anglès a la biblioteca].
SACKETT, D. L.; HAYNES, B.; GUYATT, G. H.; TUGWELL, P. Epidemiología clínica, ciencia básica para la medicina clínica. 2a. edició. Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana, 1994.[5 exemplars a la biblioteca].
6. Metodologia
El curs combinarà estretament les sessions teòriques amb les sessions pràctiques, les quals estaran basades en el mètode de resolució de casos mitjançant el treball de grup. Les sessions teòriques aniran dirigides principalment a la presentació estructurada i sistemàtica dels conceptes més complexos i dels models teòrics. El treball de casos permetrà desenvolupar i contextualitzar el contingut de les sessions teòriques i integrar aquests coneixements amb la resolució de problemes. Els casos estaran basats en articles de recerca i guies de treball elaborades especialment per a cada cas. Per tal d'aprofundir en l'aplicació dels coneixements adquirits, el programa inclou un treball pràctic consistent en l'elaboració d'un protocol reduït per a un estudi epidemiològic per avaluar els efectes sobre la salut de viure prop d'una incineradora.
7. Programació d'activitats