Curs 2011-2012

Fisiopatologia Bàsica (20425)

Titulació/estudi: grau en Biologia Humana
Curs: tercer
Trimestre: primer
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 100 hores
Llengua o llengües de la docència: Castellà i català
Professor: Joaquim Gea i Joan Pedro-Botet

1. Presentació de l'assignatura

La Fisiopatologia General és una matèria obligatòria i troncal de tercer curs dels estudis conjunts del grau de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). També és una assignatura del tercer curs grau de Biologia de la UPF. Per motius conceptuals i pragmàtics l'assignatura s'impartirà conjuntament als alumnes dels dos graus. La Fisiopatologia General consta de 4 ECTS (100 hores, de les que menys de la meitat són de tipus presencial, i sols una quarta part correspon a classes magistrals), integrant tant continguts teòrics com l'aprenentatge de diverses habilitats pràctiques.

La Fisiopatologia com a ciència tracta del funcionament dels diferents nivells dels éssers vius en situació tant de malaltia com de condició no fisiològica. De forma més concreta, l'assignatura Fisiopatologia General farà una aproximació intensiva en els aspectes més genèrics de la disciplina, fent especial èmfasis en els mecanismes implicats en la gènesi i desenvolpupament dels diferents processos nosològics. Aquesta assignatura es formula per dotar a l'alumne d'un coneixement integrat als nivells cel·lular, tisular, de sistema i d'individu. Per la seva banda, l'assignatura de Fisiopatologia Especial i Semiologia (assignatura específica del grau de Medicina) aprofundirà en les diferents síndromes generals i en la seva expressió clínica per a cada un dels sistemes i aparells de l'individu. Aquest plantejament permet un model matricial i complementari d'ensenyament de la Fisiopatologia, basat en una doble aproximació: als factors i mecanismes generals d'una banda (Fisiopatologia General), i a la seva expressió topogràfica i de sistema predominant per l'altra (Fisiopatologia Especial i Semiologia).

Des d'un punt de vista curricular longitudinal, la Fisiopatologia General és la continuació natural de l'aprenentatge de continguts i habilitats corresponents a la Fisiologia General i a la Fisiologia Especial. La Fisiopatologia General també te com a fonts conceptuals les assignatures de contingut estructural (com ara l'Anatomia, la Histologia i l'Anatomia Patològica) i les de caire més bàsic (sobre tot, la Biologia Cel·lular i la Microbiologia). Amb totes elles s'intentarà mantenir una estreta coordinació de continguts. La continuació natural de la Fisiologia General al grau de Medicina és l'assignatura ja mencionada de Fisiologia Especial i Semiologia (amb la que ha de mantenir una estreta coordinació), així com les altres assignatures lligades a la patologia mèdica i quirúrgica.

2. Competències que s'han d'assolir

Durant el procés docent de l'assignatura es pretén que l'estudiant pugui assolir les competències demanades per les autoritats educatives i previstes en el pla d'estudi de la titulació. Serien les següents:

a) Conèixer els conceptes generals de salut i malaltia. Concepte de síndrome.

b) Conèixer els conceptes d'etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, semiologia i propedèutica.

c) Conèixer els fonaments de la relació entre professional de les ciències de la salut i pacient.

d) Familiaritzar als estudiants amb les causes de disfunció i malaltia.

e) Capacitar als alumnes per apreciar les característiques específiques de pacients d'edat avançada i/o amb situació terminal.

f) Conèixer la fisiopatologia de processos de caire general com la febre, el dolor, o les alteracions nutricionals.

g) Conèixer la fisiopatologia de processos basats en la disfunció de sistemes o òrgans concrets.

h) Col·laborar en l'assoliment per part dels estudiants de competències transversals bàsiques.

i) Desenvolupar competències transversals d'expressió oral i escrita, així com de treball en equip.

3. Continguts

Àrea Temàtica I: Conceptes generals de Fisiopatologia.

Tema 1. Introducció a la Fisiopatologia General.

1. Les ciències biomèdiques: el seu paper en la salut poblacional.

2. Salut i malaltia.

3. El professional de la salut: L'assistència, la recerca i la docència.

4. Conceptes d'etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocronia, nosotàxia, semiologia i propedèutica.

5. El diagnòstic i el pronòstic: tipus.

6. Conceptes de signe i símptoma. Malaltia i síndromes. Disfunció.

7. Malaltia aguda, subaguda i crònica.

8. Malaltia localitzada i sistèmica. Concepte d'òrgan-diana.

9. L'acte terapèutic.

Professor: Joaquim Gea

Tema 2. Concepte de constitució. Constitució i malaltia. Factors endògens de risc.

1. Concepte històric de constitució.

2. Relació fenotipus i genotipus en clínica humana.

3. Polimorfisme genètic i constitució.

4. Polimorfisme genètic i risc de malaltia. Concepte de factor de risc.

5. Tipus d'estudis para abordar las malalties poligèniques, exemple les malalties autoimmunes.

6. Sistema HLA i altres sistemes de gens que confereixen risc a la autoimmunitat.

7. Herència i epigenètica.

Professor: Mauricio Orozco-Levi

Tema 3. Els agents físics i químics, i els factors psíquics i socials com a causa de malaltia.

1. Agents físics.

1.1. Classificació.

1.2. Malalties produïdes per alteració de la pressió atmosfèrica.

1.3. Mortalitat estacional. Desastres ambientals. Microclima.

2. Agents químic-tòxics (intoxicacions, enverinaments).

2.1. Definició, vies, tipus, mecanismes.

2.2. Mecanismes de defensa antitòxica.

3. Hàbits tòxics.

3.1. Tàbac: Aspectes epidemiològics, efectes adversos. Mecanismes d'acció.

3.2. Alcohol: Funcions. Ingesta excessiva, addicció. Malalties relacionades.

3.3. Altres drogues.

4. Factors psíquics i socials.

4.1. Tipus. Malalties relacionades.

4.2. L'estrès.

5. Patologia laboral.

5.1. Malalties professionals, concepte, factors i tipus.

5.2. Accident de treball.

Professor: Joan Carles Pedro-Botet

Tema 4. La malaltia en el vell. Síndromes geriàtriques.

1. Fisiopatologia de l'envelliment.

1.1. Concepte i aspectes demogràfics.

1.2. Canvis orgànics i funcionals.

1.3. Paper de l'estrès oxidatiu i dels mecanismes immunològics.

2. Formes d'emmalaltir.

3. Història clínica. Polifarmàcia.

4. Principals síndromes geriàtriques.

5. Valoració general del pacient geriàtric.

5.1. Dades biomèdiques, funcionals i socials.

5.2. Avantatges de l'avaluació geriàtrica.

Professor: Ramón Miralles

Àrea Temàtica II: Fisiopatologia general de les diferents malalties i síndromes.

IIA.- Els processos de base general.

Tema 5. Fisiopatologia de la termoregulació. La síndrome febril.

1. Temperatura corporal normal i mètodes de registre.

2. Concepte i tipus d'hipotèrmia.

3. Concepte de hipertèrmia: cop de calor.

4. Síndrome febril: fisiopatologia i semiologia de la febre.

5. Febre d'origen desconegut.

Professors: Pere Saballs & Francisco Alvarez-Lerma

Tema 6. Fisiopatologia del dolor.

1. El dolor com a símptoma.

2. Tipus de dolor:

2.1. Dolor primari (agut) i secundari (crònic).

2.1.Dolors cutani, profund i visceral.

3. Fisiopatologia de la resposta dolorosa.

3.1. Resposta perifèrica i resposta del S.N.C. Mecanismes.

3.2. Alteracions de la sensibilitat al dolor i propioceptiva.

3.3. Altres alteracions.

4. Característiques clíniques del dolor: localització, qualitat, intensitat, irradiacions.

5. Nomenclatura bàsica en algiologia.

6. Valoració de la intensitat del dolor.

Professors: Rafael Maldonado & Andres Ozaita

Tema 7. Síndrome d'afectació de l'estat general. Fisiopatologia de l'aprimament i de la obesitat.

1. Astènia.

2. Anorèxia.

3 Pèrdua de pes.

4. Fisiopatologia de la caquèxia.

4.1. Alteracions metabòliques i de la composició corporal.

4.2. Factors humorals, estrès oxidatiu. La proteòlisi, mecanismes.

4.3. Eventuals molècules-diana.

5.Obesitat i ingesta calòrica.

5.1. Sobrepès i obesitat, conceptes.

5.2. Percepció de sacietat, fisiopatologia: Buidament i to gàstric, receptors intestinals, senyalització molecular. Sistemes serotoninèrgic i adrenèrgic.

Professor: Esther Barreiro

Tema 8. Fisiopatologia general de les neoplàsies.

1. Carcinogènesi.

2. Susceptibilitat genètica.

2.1. Oncògens i gens supressors.

2.2 Anomalies citogenètiques, aberracions cromosòmiques clonals.

2.3. Utilitat dels biomarcadors genètics.

2.4. Implicació a la tumorogènesi i a la teràpia.

2.5. Farmacogenòmica i proteòmica a les neoplàsies.

3. Factors ambientals. Interacció. Epigenètica.

4. Alteracions cel·lulars i tisulars a les neoplàsies.

5. Malaltia localitzada i malaltia disseminada.

6. Patobiologia de les metàstasis.

7. Principals síndromes paraneoplàsiques.

Professor: Joan Albanell

Tema 9. Medicina pal·liativa. El malalt terminal.

1. Definició de pacient amb malaltia avançada i terminal.

2. Bases de la medicina pal·liativa.

3. Recursos públics en l'atenció al malalt terminal.

4. Principis generals del control de símptomes.

5. Dolor i altres símptomes físics.

6. Símptomes amb component emocional.

7. Situació als últims dies, agonia.

8. Sedació.

9. Dilemes ètics d'allargament i escurçament de la vida. El testament vital.

Professor: Josep Planas

Tema 10. Inflamació i malaltia.

1. Inflamació com a mecanisme de defensa.

2. Component sistèmic de la inflamació.

3. Malalties sistèmiques.

4. Autoanticossos: Importància patogenètica i diagnòstica.

5. Classificació.

Professor: Esther Barreiro

IIB.- Principals disfuncions dels aparells i sistemes.

Tema 11. Insuficiència respiratòria.

1. Insuficiència respiratòria.

1.1. Hipòxia tisular, hipoxèmia, hipercàpnia i insuficiència respiratòria.

1.2. Unitat funcional respiratòria.

1.3. Hipoventilació alveolar i trastorns de la relació VA/Q. El AaPO₂.

1.4.Etiologia i classificacions de la insuficiència respiratòria.

2. Insuficiència respiratòria aguda.

2.1. Concepte i fisiopatologia. Mediadors.

2.2. Hipoxèmia refractaria i curtcircuit (shunt), quantificació.

2.3. Manifestacions i conseqüències clíniques.

3. Insuficiència respiratòria crònica.

3.1. Mecanismes: alteracions a la difusió i desequilibris VA/Q.

3.2. Causes. Mecanismes inflamatoris. La remodelació tisular.

3.3. Conseqüències locals i sistèmiques.

Professors: Joaquim Gea & Alvar Agustí

Tema 12. Fisiopatologia dels estats de vigília i de son.

1. Classificació dels trastorns del son.

1.1.Insomni, hipersòmnia i parasòmnia.

1.2. Trastorns respiratoris del son. Mecanismes fisiopatològics. Alteracions per hipòxia-normòxia. Implicacions cardiovasculars. Fisiopatologia.

1.3. Avaluació de la qualitat de la son. Registres biològics.

2. Coma: conceptes de confusió, obnubilació i estupor.

2.1. Classificació fisiopatològica dels comes. Supratentorials i infratentorials. Metabòlics.

2.2. Etiologia i síndrome clínica.

2.3. Exploració del nivell de consciència (escala de Glasgow).

3. Concepte de mort cerebral. Avaluació i implicacions.

Professors: Joaquim Gea & Antoni Ferrer

Tema 13. Insuficiència cardíaca.

1.Concepte d'insuficiència cardíaca.

2.Etiopatogènia general. Epidemiologia.

3.Fisiopatologia. Factors coadjuvants i desencadenants.

4.Fracàs mecànic de bomba. Trastorns del ritme. Mecanismes adaptatius.

5. Formes clíniques de la insuficiència cardíaca.

5.1. Insuficiència cardíaca esquerra.

5.2. Insuficiència cardíaca dreta.

5.3. Insuficiència cardíaca biventricular.

6. Variables fisiològiques i avaluació.

7. Classificació fisiopatològica i funcional de la insuficiència cardíaca.

Professor: Lluis Molina

Tema 14. Limitació a l'exercici.

1. Limitació a l'exercici en el subjecte sa i en el malalt.

2. Fisiopatologia de la limitació ventilatòria.

3. Fisiopatologia de la limitació cardiocirculatòria.

4. Fisiopatologia de la limitació perifèrica.

5. Sedentarisme. Immobilització i l'envelliment, implicació en la limitació.

Professor: Joaquim Gea

Tema 15. Fisiopatologia del xoc. Mecanismes i tipus de xoc.

1.Síndrome de xoc o síndrome d'hipoperfussió. Concepte.

2.Mecanismes i tipus principals de xoc.

2.1. Xoc hipovolèmic. Fisiopatologia.

2.2 Xoc cardiogènic. Fisiopatologia.

2.3. Xoc distributiu. Fisiopatologia.

3.Conseqüències del xoc. Círcol hemodinàmic del xoc.

4.Conseqüències tissulars. La lesió per isquèmia-reperfusió.

5.Mecanismes hidroelectrolítics i cardiovasculars de compensació.

6.Síndrome clínica.

6.1. General.

6.2. Característiques del xoc distributiu.

Professor: Joan Nolla

Tema 16. Síndromes de malabsorció i mala digestió. Fisiopatologia i causes

1.Maldigestió:

1.1. Concepte i fisiopatologia.

1.2. Classificació: origen gàstric, origen pancreàtic, origen biliar.

2. Malabsorció:

2.1 Mecanismes d'absorció. Concepte de malabsorció. Fisopatologia.

2.2. Classificació: disminució de la superfície intestinal, lesions de la paret, insuficiència vascular, obstrucció limfàtica.

2.3. Manifestacions. Conceptes de malnutrició i desnutrició.

3. Exploració funcional de les síndromes de maldigestió i malabsorció.

Professor: Montserrat AndreuTema 17. Fisiopatologia de la disfunció de la medul·la òssia. Fisiopatologia dels ganglis limfàtics i de la melsa.

1. Hipofunció medul·lar: concepte.

1.1. Classificació. Etiologia.

1.2. Insuficiències medul·lars quantitatives [selectives (citopènies) i globals (aplàsia)] i qualitatives (síndromes mielodisplàsics).

2. Hiperfunció medul·lar: concepte.

2.1. Classificació. Etiologia.

2.2. Síndromes mieloproliferatius i síndromes linfoproliferatius.

3. Ganglis limfàtics

3.1. Fisiopatologia.

3.2. Manifestacions clíniques.

3.3. Punció-aspiració i biòpsia ganglionar.

4. Melsa:

4.1. Hiperesplenisme.

4.2. Hipoesplenisme.

Professor: Joan Carles Pedro-Botet

Tema 18. Fisiopatologia general de l'aparell locomotor.

1. Semiologia funcional: Dolor osteoarticular, rigidesa, cruixits, bloqueig, impotència.

2. Semiologia física: Topografia de l'artropatia. Tumefacció, deformitats, mobilitat,

Hiperlaxitud articular.

3. Fisiopatologia de l'aparell locomotor.

3.1.Artropatia degenerativa: Artrosi. Etiopatogènia. Factors etiològics. Classificació. Manifestacions clíniques.Localitzacions més freqüents. Proves complementàries.

3.2. Artropatia inflamatòria: Artritis.Etiopatogènia: Artritis infeccioses, microcristalines i immunològiques. Manifestacions clíniques. Proves complementàries.

Tema 19. Fisiopatologia general del metabolisme ossi.

1. Fisiopatologia òssia.

2. Classificació de les osteopaties, segons les alteracions de la fisiopatologia.

2.1. Balanç ossi negatiu.

2.2. Acoblament.

2.3. Mineralització.

2.4. Estructura laminar òssia.

3.Manifestacions clíniques generals.

4. Síndrome osteoporòtica.

5. Síndrome osteomalàcica.

Professors: Jordi Carbonell & Jordi Monfort

Tema 20. Trastorns del metabolisme hidrocarbonat.

1. Alteracions de la regulació de la glucèmia.

2. Hipoglucèmies. Concepte.

2.1. Classificació i fisiopatologia.

2.2. Síndrome clínica.

3. Hiperglucèmies. Concepte i etiopatogènia. Factors genètics, immunològics i ambientals.

3.1. Classificació i fisiopatologia.

3.2. Síndrome clínica. Fisopatologia de les complicacions agudes (cetosi, coma hiper-osmolar) i cròniques (microangiopatia i macroangiopatia).

3.3 Exploració del metabolisme dels hidrats de carboni.

Professor: Albert Goday

Tema 21. Trastorns del metabolisme dels lípids.

1. Hipolipoproteinèmies. Concepte.

1.1. Hipolipoproteinèmies primàries i secundàries.

1.2. Síndrome clínica.

2. Hiperlipoproteïnèmies. Concepte. Interaccions genètica-ambient. Classificació.

2.1. Mecanismes productors d'hipercolesterolèmia.

2.2. Mecanismes productors d'hipertrigliceridèmia.

2.3. Síndrome clínica. Hipercolesterolèmies, hipertrigliceridèmies.

3. Bases fisiopatològiques i conseqüències de la lesió aterosclerosa.

4. Perfil lipídic: estudi de laboratori.

Professor: Joan Carles Pedro-Botet

Tema 22. Trastorns del metabolisme de les proteïnes i les purines.

1. Trastorns del metabolisme de les proteïnes.

1.1. Alteracions del metabolisme dels aminoàcids.

1.2. Alteracions del metabolisme de les proteïnes cel·lulars.

1.3. Alteracions del metabolisme de les proteïnes tissulars.

1.4. Fisiopatologia de les disproteïnèmies. Síndromes clíniques.Hipoalbuminèmies, hipoglobulinèmies, hiperglobulinèmies.

2. Fisiopatologia dels trastorns de l'àcid úric: hipouricèmia i hiperuricèmia.

Professor: Jaume Puig de Dou

Tema 23. Fisiopatologia de l'aigua i dels electròlits. Trastorns de l'equilibri hídric, dels balanços de sodi i potassi, i de l'equilibri àcid-base.

1. Trastorns del balanç de l'aigua i dels electròlits:

1.1. Volum, composició i fisiopatologia de l'espai extracel·lular.

1.2. Deshidratació i hiperhidratació: Mecanismes i causes. Síndrome clínica.

1.3. Hiponatremia i hipernatremia: Fisiopatologia. Mecanismes i causes.Síndromes clíniques.

1.4. Hipopotasèmia i hiperpotasèmia: Fisiopatologia. Mecanismes i causes. Síndromes clíniques.

2. Trastorns de l'equilibri àcid-base:

2.1. Classificació i concepte d'hiatus aniònic:

2.2. Acidosi i alcalosi metabòlica: Mecanismes i causes. Síndrome clínica:

2.3. Acidosi i alcalosi respiratòria: Mecanismes i causes. Síndrome clínica:

2.4. Trastorns mixtes de l'equilibri àcid bàsic.

Professor: Joaquim Gea

Tema 24. Fisiopatologia de la insuficiència renal.

1. Concepte i tipus.

2. Insuficiència renal aguda:

2.1. Classificació fisiopatològica.

2.2. Mecanismes i causes.

2.3. Manifestacions.

3. Insuficiència renal crònica:

3.1. Etiologia.

3.2. Fisiopatologia i semiologia. Implicacions a altres sistemes: hematopoiesi, metabolisme osteo-càlcic, trastorns endocrins.

Professor: Julio Pascual

Tema 25. Conferència convidada: Interaccions entre diferents sistemes.

1. Història de la síndrome hepato-pulmonar.

2. Un pulmó sa amb hipoxèmia.

3. Un fetge malalt que condiciona l'intercanvi de gasos al pulmó.

4. Mecanismes fisopatològics. Mediadors.

5. El trasplantament hepàtic i la resolució de la hipoxèmia.

Conferenciant: Professor Robert Rodríguez-Roisín

Seminaris Clàssics.

Aquests seminaris tindran un format tradicional, amb petits grups d'estudiants (6-7 per grup) i un instructor. Els dos primers són comuns als graus de medicina i biologia humana, mentre que el tercer es desdobla en continguts específics per a cada grau.

Seminari 1. Comunicació entre l'equip assistencial, el malalt, la família i l'entorn. Factors que faciliten la comunicació entre el professional de la salut i el malalt: superació de barreres

1. Relació amb subgrups específics de malalts: Nens, adolescents, gent gran, pacients amb discapacitats físiques o psíquiques.

2. Barreres culturals i religioses

3. Relacions amb els familiars

4. Relacions entre els diferents components de l'equip assistencial

5. Confidencialitat i consentiment informat.

6. El consentiment informat en l'activitat assistencial i en la recerca biomèdica.

Professors: Joaquim Gea & Joan Carles Pedro-Botet

Seminari 2. La història clínica.

1. L'anamnesi.

1.1. Tècnica.

1.2. Característiques del bon enquestador

1.3. Revisió del símptomes per aparells i sistemes

2. Fases del mètode clínic.

3. Epícrisi.

4. Tipus d'història clínica.

4.1. Història clínica orientada per problemes.

Professors: Joaquim Gea & Joan Carles Pedro-Botet

Seminari 3^a(Grau de Medicina).

L'exploració general del malalt. Principis generals.

1. Principis generals de l'exploració física.

2. Inspecció general, pell i fàneres.

3. Exploració d'adenopaties.

4. Cap i coll.

5. Exploració per aparells.

6. Instrumental.

7. Metodologia: Inspecció, palpació, percussió i auscultació.

Professors: Joaquim Gea & Joan Carles Pedro-Botet

Seminari 3^b (Grau de Biologia Humana).

El biòleg en l'estudi de la fisiopatologia humana.

1. Equips multidisciplinars. La recerca de transferència.

2. El problema clínic i la pregunta de recerca.

3. Abordatge de la pregunta i plantejament metodològic.

4. Models experimentals. Avantatges i limitacions.

5. Estudis en humans. Avantatges i limitacions.

4. La interpretació de resultats. Transferència a la clínica.

Professors: Mauricio Orozco-Levi & Esther Barreiro

Seminaris amb format d'aprenentatge per problemes i exposició oral.

Aquests seminaris seran elaborats per dos grups correlatius (12-14 alumnes per cada macrogrup) al llarg del curs. Cada macrogrup disposarà d'un professor de referència per tutoritzar la preparació.

Els alumnes els prepararan i faran una exposició a tota la classe en una sessió d'hora i mitja. En cada una d'aquestes sessions exposaran 2 dels macrogrups (40' cadascun), pel que el nombre total d'aquest seminaris serà de 5.

Les temàtiques es donaran al començament del curs i també variaran anualment. Inclouran entitats d'interès fisiopatològic i elevada prevalença. La exposició descriurà la entitat, la seva etiopatogènia, expressió sindròmica i especial èmfasis en la fisiopatologia, tant a nivell molecular, com cel·lular i d'òrgan/sistema. Al final es farà menció de les fonts bibliomètriques consultades i s'obrirà un torn de preguntes per part del professor i els companys del curs.

Pel proper curs es faran els següents temes: Hipòtesis autoimmunes de síndromes i malalties clàssiques, fisiopatologia de l'exercici muscular intens, obstrucció aguda i obstrucció crònica al flux aeri, insuficiència hepatocel·lular, síndrome gastroentèrica, disfunció suprarenal, disfunció de la regulació hipofisària, fisiopatologia del cos humà a grans altituds, utilitat dels models animals per entendre la fisiopatologia humana.

Pòsters i Sessió de Pòsters.

Els pòsters seran elaborats per grups de 6-7 alumnes al llarg del curs, i les temàtiques es donaran al començament d'aquest. Cada grup disposarà d'un professor de referència per tutoritzar la preparació.

La sessió de presentació (4 h) tindrà lloc aproximadament a meitat de l'assignatura.

Les temàtiques concretes dels pòsters aniran variant anualment.

El pòster, que serà sobre una entitat nosològica concreta haurà d'incloure: Títol i autors, descripció de la entitat, etiopatogènia, expressió sindròmica i un especial èmfasis en la fisiopatologia, tant a nivell molecular, com cel·lular i d'òrgan/sistema. Al mateix temps haurà de incloure un exemple de model animal per l'estudi de la fisiopatologia de la entitat. Finalment, conclusions i referències bibliogràfiques.

Els temes inclouen els relacionats amb mecanismes lligats al substrat genètic, interaccions genètica-ambient, inflamació, immunitat, carcinogènesi, processos degeneratius, lesions per isquèmia-reperfusió i hipoxia-normòxia, problemes mecànics i situacions fisiològicament extremes.

Per aquest curs, els temes seran: pancreatitis aguda, malaltia inflamatòria intestinal, la SIDA, el lupus eritematòs sistèmic, la pneumònia, càncer colo-rectal, càncer de mama, hipertensió arterial sistèmica, fracàs multiorgànic, la síndrome metabòlica com agregació de factors de risc cardiovascular, el pacient edematós, miopaties, fibrosi quística, demències, síndrome parkinsonià, accident vascular cerebral, cardiopatia isquèmica, secció medul·lar, síndrome nefròtica, i fisiopatologia de la immersió.

Pràctiques.

5 pràctiques d'una hora de durada. Per grups.

Pràctica 1. Fisiopatologia de l'aparell digestiu.

L'esòfag: el reflux, la pHmetria i la manometria esofàgica.

Laboratori de Fisiopatologia Esofàgica, Hospital del Mar.

Professor: Montserrat Andreu

Pràctica 2. Fisiopatologia del sistema cardiovascular.

El cor: Electrocardiagrafia, fonaments. Ecografia en repòs i d'esforç.

Laboratori d'Ecocardiografia, Hospital del Mar.

Professor: Lluis Molina

Pràctica 3. Fisiopatologia del sistema endocrí.

Antropometria. Valoració de l'estat nutricional: tècniques i criteris de normalitat. Registre dietètic. Exploració del metabolisme hormonal: proves de frenació i d'estimulació.

Laboratori d'Endocrinologia, Hospital del Mar.

Professor: Jaume Puig de Dou

Pràctica 4. Neurofisiopatologia.

Detecció de les alteracions del sistema nerviós. Fonaments de la EMG i la EEG, estudi de la conducció nerviosa, potencials evocats i estimulació transcranial del còrtex cerebral.

Laboratori de Neurofisiologia, Hospital del Mar.

Professor: Josep Mª Espadaler

Pràctica 5. Fisiopatologia multisistema.

Exercici i Funció muscular: l'exercici en el subjecte sa i en el pacient. Valoració dels elements limitants (cicloergometria). Concepte i avaluació de la força (dinamometria). Concepte i avaluació de la resistència (temps límit). Implicacions metabòliques. Concepte de fatiga.

Laboratori de Fisiopatologia Respiratòria, Hospital del Mar.

Professor: Joaquim Gea

4. Avaluació

Hi haurà dos tipus d'avaluació: formativa i acreditativa.

Formativa: No és obligatòria. Es farà durant el curs i suposarà una petita contingència positiva sobre la nota final en cas de ser superada. Consistirà en un assaig de 5 preguntes derivades de la matèria ja donada.

Acreditativa: Es farà a final de curs tot i que inclou elements de valoració continuada de l'estudiant. Es durà a terme tenint en consideració diferents conceptes. En concret, l'assimilació de coneixements tant focals com de context, el treball continuat al llarg del curs, i l'aprenentatge d'aspectes pràctics. La nota final derivarà de la suma de:

a) Prova d'Elecció Múltiple (PEM), que es valorarà sobre 5 punts (50 % de la nota). El llindar necessari per superar aquesta part serà del 50%. Format suggerit: 50 preguntes.

b) Assaig amb preguntes de resposta curta, que es valorarà sobre 3 punts (30 % de la nota). El dintell necessari per superar aquesta part serà del 50% dels coneixements. Format suggerit: 5 preguntes.

Els dos conceptes següents sols seran valorats cas d'obtenir l'aprovat (al menys 5 punts sobre 10) en cadascuna de les dues proves anteriors (Assaig i PEM):

c) El treball-exposició corresponent al seminari d'aprenentatge per problemes, i que es valorarà fins a 1 punt (full d'avaluació) (10% de la nota).

d) La presentació de treballs de grup en forma de pòsters, que s'avaluarà també fins a 1 punt (nota promig dels diferents avaluadors) (10% de la nota).

La presència en al menys 2 de les 3 pràctiques serà imprescindible per poder ser avaluat a l'examen final (Assaig i PEM).

Criteris de superació i qualificacions qualitatives

Per superar l'assignatura, l'estudiant ha d'obtenir una nota de 5 o superior.

La superació del 70 % dels objectius implicarà la qualificació de notable i la superació del 90 % dels objectius la d'excel·lent. Hi haurà un nombre de matrícules d'honor proporcional al número total d'alumnes matriculats, i es lliuraran a les millors notes finals, sempre que superin el dintell d'excel·lent.