Curs 2011-2012
Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració
Política Comparada II (12043)
OBJECTIUS
Estudiar la gènesi i l'actualitat d'alguns dels sistemes polítics més emblemàtics d'Europa i d'ultramar (institucions i cultura política) i comparar-les.
TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES
Tema 1. Gran Bretanya. La democràcia majoritària.
Tema 2. Suïssa. La democràcia consociacional.
Tema 3. Estats Units. La separació de poders.
Tema 4. França. El semipresidencialisme.
Tema 5. Alemanya. El federalisme cooperatiu.
Tema 6. Mèxic. De la "revolució institucionalitzada" a la democràcia?
Tema 7. Rússia. La doble transició.
Tema 8. Nigèria. Les possibilitats de democràcia i federalisme en un país del "tercer món".
Tema 9. Problemes i possibilitats de la comparació.
SESSIONS PRÀCTIQUES
Es reforçaran els temes principals tractats a les classes teòriques, fent ús d'un dossier de textos.
AVALUACIÓ
L'avaluació de l'estudiant resultarà de:
1.) un examen final sobre les matèries de les classes teòriques, que representarà un 60% de la nota;
2.) un estudi obligatori, que representarà un 30% de la nota; l'estudi ha de tractar (almenys) un dels països analitzats al llarg del curs, i un altre país (que pot ser que no estigui a la llista). El treball es centra en un aspecte del sistema institucional o de la cultura política del país o dels països en qüestió (tema a convenir amb un dels professors). El treball ha d'incloure aspectes comparatius i ha d'estar al dia. L'autor ha d'integrar el seu tema en una interpretació general del respectiu sistema polític. El treball es pot fer individualment o en minigrup de dues persones (NO s'accepten més de dos; és inútil preguntar). Extensió: entre 15 i 25 pàg. El treball es lliurarà l'últim dia de classe, sense possibilitats de pròrroga. El treball és obligatori, per tant, qui no el lliura no aprova. Avís: Es guarda la nota del treball (atenció: NOMÉS la nota del treball, no es guarda CAP ALTRE NOTA, és inútil preguntar) per a la convocatoria de setembre (2011), però degut a la extinció de la carrera de llicenciatura, a hores d'ara NO em puc comprometre a guardar la nota per convocatòries posteriors.
3.) altres exercicis de les classes pràctiques que valen un 10% de la nota.
Avís: REPETEIXO: Les notes ad 1) i 3) NO es guarden. A cada convocatoria, les pràctiques s'avaluen, repeteixo: també en segones o posteriors convocatòries, normalment, amb un examen sobre el dossier de textos. El professor de les classes pràctiques, Lluís Pérez, informarà sobre la forma alternativa d'avaluar aquestes classes en primera convocatoria.
REGLES I CONSELLS PER FER UN BON TREBALL DE CURS
I. Mireu també la pàgina web de la Biblioteca "Com elaborar un treball acadèmic": http://www.upf.edu/bib/recursos/treaca/tre-aca.htm
II.
1. Es recomana triar un títol (i si s'escau un subtítol) concís i significatiu.
2. L'índex ha de reflectir el desenvolupament lògic de l'argument. La introducció serveix per plantejar la qüestió, formular una tesi o presentar les tesis que cal comprovar, explicar l'objectiu del treball i exposar els passos que es faran per assolir-lo. Si s'escau, també s'hi parla del mètode i/o de les fonts per solucionar la qüestió principal, comprovar la tesi i/o arribar a l'objectiu plantejat. Després de la part principal del text, hi ha les conclusions que remeten a la pregunta principal, donen la resposta, o en el seu cas les respostes, i, si s'escau, enraonen sobre els límits del treball i de la validesa de les conclusions d'aquest treball.
3. Una de les regles indispensables de qualsevol treball científic és donar les fonts i documentar-les. Cal declarar de manera clara i comprovable d'on han sorgit els arguments, les cites, les dades que s'usen en el treball. Tot treball de curs ha de tenir una bibliografia que inclogui tots els materials utilitzats. Aquestes informacions han de ser completes i unificades; també cal informar de les pàgines web utilitzades. Dins del text, cal documentar les cites de manera que el lector les pugui trobar. Una possibilitat seria informar entre parèntesi sobre autor, any i pàgina del document citat, que ha d'aparèixer en la bibliografia. Una alternativa seria posar una nota a peu de pàgina amb les informacions respectives. Les cites literals no poden ser canviades sota cap concepte, si s'hi fan omissions, cal marcar el lloc de l'omissió dins de la cita amb tres punts suspensius. Si s'han utilitzat dades, arguments o idees sense que es tracti d'una cita literal, igualment cal documentar la font utilitzada. Cal evitar cites massa llargues, si s'en fa ús, cal justificar-lo. Normalment, les cites de documents en altres llengües no es tradueixen. Si es cita de segona mà (p. ex. una frase del autor A que es manlleva d'un llibre de l'autor B), cal dir-ho, per exemple, amb una nota a peu de pàgina: autor A, citat segons autor B, any, pàg. En cas de dubte, cal pensar en la regla principal: el lector ha de poder comprovar en tot moment les fonts usades per l'autor del treball.
AVIS: No tenir notes o no documentar la procedència de cites, idees, arguments i dades fa perdre puntuació i pot ser una raó per susprendre el treball. Si s'utilitzen fonts que podrien ser poc fiables (p. ex. moltes pàgines de la web), és doblement important que el lector ho sàpiga, i les cites s'han de documentar amb especial cura (informant sobre l'adreça complerta de la web i dia de consulta). Lliurar treballs parcialment o totalment copiats normalment porta a suspendre l'assignatura, amb una nota final de 0,0. S'avisa al degà qui pendrà les mesures oportunes.
4. Més recomanacions:
- Redactar frases concises i completes.
- Evitar les faltes d'ortografia.
- Establir relacions lògiques entre les frases i les parts de les frases.
- Renunciar a les repeticions i a les redundàncies.
- Relacionar cada capítol del text amb les tesis, preguntes o objectius principals del treball.
- Jerarquitzar les parts del text segons la seva importància i destacar-ne els arguments principals.
- Si s'escau, perioditzar clarament.
- Exposar controvèrsies entre autors, arguments i tesis contradictòries, etc.
- Establir relacions causals, i no només apilar dades.
Bibliografia
ALCÁNTARA SÁEZ, Manuel (ed.). Sistemas políticos de la Unión Europea. València 2000.
ALMOND, G. A.; VERBA, S. La cultura cívica. Estudio sobre la participación política democrática en cinco naciones. Madrid, 1970.
ALMOND, G. A.; VERBA, S. The Civic Culture Revisited. Newbury Park, 1989.
COLOMER, J. M. (dir.). La política en Europa. Introducción a las instituciones de quince países. Barcelona, 1995.
GRAHAM, L. S. et al. Politics and Government. 3a. ed. Chatham, 1994.
HANCOCK, M. D. et al. Politics in Western Europe. 3a. ed. Londres: Houndmills, 2002.
LIJPHART, A. Las democracias contemporáneas. 4a. ed. Barcelona, 1999.
MAYER, L. et al. Comparative Politics. Nations and Theories in a Changing World. 2a. ed. Upper Saddle River, 1996.
THEEN, R. H. W.; WILSON, F. L. Comparative Politics. 4a. ed. Upper Saddle River, 2001.
WEAVER, R. K.; ROCKMAN, B. A. (ed.). Do Institutions Matter? Washington, 1993.