Curs 2011-2012

Història Social i Jurídica Contemporània (codi 20625)

• Nom de l'assignatura: Història Social i Jurídica Contemporània (codi 20625)
• Curs Acadèmic: 2010-2011 Curs: 1 Trimestre: 1
• Titulació / Estudis: Grau en Relacions Laborals
• Nombre de crèdits ECTS: 6 Hores dedicació estudiant: 150
• Àrees de coneixement: Història del Dret i de les Institucions (Departament de Dret) i Història Contemporània (Departament d'Humanitats)
• Llengua o llengües de docència: Català / Castellà
• Grups de docència: 01 - 02 - 03
• Professorat: Elena Roselló (Professora coordinadora de l'assignatura i Grup 02), Santiago Izquierdo (Grup 01), Jaume Claret (Grup 03)
• Tutories:

  Grup 01: dilluns, de 11 h. a 12 h., despatx 20.267.

  Grup 02: dilluns, de 10 h. a 15 h., despatx 40.110.

  Grup 03: dilluns, de 16 h. a 17 h., despatx 20.267.

  
  

1. Presentació de l'assignatura

El nou Grau en Relacions Laborals inclou en el seu Pla d'Estudis una assignatura vinculada a l'Àrea de Coneixement Història del Dret i de les Institucions (de forma compartida amb l'Àrea de Coneixement d'Història del Departament d'Humanitats), denominada Història Social i Jurídica Contemporània. En base al contingut del seu descriptor, inequívocament multidisciplinar, l'assignatura s'enfocarà de la següent manera:

L'estudiant es submergeix en dos contextos diferents: d'una banda, el de l'origen de les institucions jurídiques que formaran el Dret del Treball (contracte de treball, relacions sindicals, seguretat social,...) i la seva regulació legal i jurisprudencial en les seves dimensions oficial i pràctica; i, d'altra banda, i de forma paral·lela, el de l'anàlisi de la transformació dels processos d'industrialització i canvis econòmics que van donar lloc a la regulació jurídica de les relacions de treball, és a dir, a la formació de l'ordenament laboral.

Evidentment, l'aproximació a la regulació jurídica de les relacions de treball en les etapes històriques de formació de l'ordenament laboral pot realitzar-se amb enfocament i amb propòsits diferents. En aquest curs es pretén oferir una perspectiva sobre la regulació històrica de les relacions laborals, focalitzant l'atenció en les idees jurídiques, entenent per aquestes idees aquells judicis o valoracions més immediatament operatius que serveixen de fonament a les disposicions que constitueixen l'ordenament laboral dels diferents períodes històrics. Seran, doncs, la història del dret i l'evolució dels grans canvis en els processos històrics de caire social, els dos eixos sobre els quals es fonamentarà el desenvolupament i la metodologia de l'assignatura. Amb tot plegat es pretén fomentar l'obertura de les perspectives de l'estudiant cap a qüestions pròpies d'una de les moltes branques que formen el dret actual. Hom pretén afavorir en l'alumne la potenciació de les seves habilitats de comprensió i comentari de textos d'època i aprofundir en el domini del llenguatge, i més concretament en la terminologia jurídica i històrica.

L'estudiant aprendrà, també, a valorar les vicissituds històriques de la seva comunitat i del seu Estat i a entendre els motius de la complexa articulació juridicopolítica d'aquest últim, i que contribueixen al naixement del Dret del Treball.

S'aconsella a l'alumne que adquireixi un coneixement bàsic de la història general d'Espanya dins del context europeu i mundial des de començament del segle XIX. Òbviament, també són necessàries unes sòlides competències lingüístiques en català i en castellà.

2. Competències a assolir en l'assignatura

Competències generals del Grau	Competències específiques de l'assignatura
Instrumentals 1. Capacitat d'anàlisi i síntesi. 2. Comunicació oral i escrita en la llengua nadiua. 3. Capacitat de gestió de la informació. Interpersonals 4. Raonament crític 5. Compromís ètic 6. Treball en equip Sistèmiques 7. Aprenentatge autònom. 8. Adaptació a noves situacions. 9. Sensibilitat envers temes de la realitat social i econòmica	1. Ser capaç d'identificar i entendre el marc normatiu de les relacions laborals. 2. Ser capaç d'identificar les diferents economies del mercat laboral. 3. Ser capaç d'interpretar dades i indicadors socioeconòmics. 4. Ser capaç de traslladar i aplicar els coneixements a la pràctica. 5. Entendre el caràcter dinàmic de les relacions laborals nacionals i internacionals.

Objectius d'aprenentatge

L'assignatura inclou cinc sèries d'objectius, cadascun dels quals està associat als respectius blocs de contingut de l'assignatura. Es poden classificar en objectius conceptuals; objectius d'habilitat; i objectius de valors o actituds.

1) Objectius conceptuals

1.1. Evolució dels drets civils i polítics (constitucionalisme dels segles XIX i XX)

En cloure l'aprenentatge, l'estudiant ha de poder projectar allò que ha après en relació a l'evolució dels drets polítics i civils. És a dir, l'alumne ha de tenir una visió panoràmica general de l'evolució d'aquests drets durant el segle XIX i la seva posterior projecció fins a l'actualitat. Això significa que haurà d'entendre com nocions sorgides en el segle de les Llums es tradueixen en drets; com aquests drets es positivitzen; com es converteixen en eixos fonamentals i quines són les seves conseqüències, no només jurídiques, sinó socials i culturals en general.

1.2. Història del Contracte de Treball

En cloure l'aprenentatge, l'estudiant ha d'entendre quines són les arrels del Contracte de Treball del nostre Dret. És a dir, perquè l'estudi dels seus orígens constitueix una eina essencial per arribar a la comprensió de la "institució" bàsica del Dret del Treball. Així mateix, l'alumne ha d'entendre la dificultat que comporta integrar l'element normatiu o institucional en el quadre de factors socials.

1.3. Moviment Sindical

En cloure l'aprenentatge, l'estudiant ha de saber construir un discurs sobre el tractament legal de les associacions sindicals al llarg del segle XIX, partint del primer enfocament repressiu i fins arribar al procés d'industrialització i a l'acceptació de la legalitat de les associacions sindicals en les mateixes condiciones que altres entitats associatives, i com a reconeixement d'uns drets polítics dels ciutadans dins del marc d'un estat constitucional democràtic.

1.4. El sistema assistencial en el món laboral

L'estudiant ha de poder comprendre i assimilar com s'arriba històricament a trobar una sèries de fórmules que permetin una millora del benestar dels treballadors, i com es proposen els mitjans i els procediments per arribar a un sistema d'assistència pública, tenint en consideració no només l'auxili per als casos de malaltia o accident de treball, sinó també aquella que ajudi als que perdin el seu treball per motius d'edat o d'invalidesa. És a dir, la trajectòria que va de la beneficència privada a la beneficència pública, o de la legislació obrera o de fàbrica, al sorgiment de les assegurances socials.

1.5. La construcció de l'Estat del Benestar

L'estudiant ha de poder entendre la transcendència de l'Estat del Benestar i arribar a saber analitzar el perquè d'un seguit de problemes que es donen a les societats avançades, fent especial èmfasi en els casos d'Europa i dels Estats Units.

En aquest últim capítol de l'assignatura, l'alumne haurà assolit una panoràmica general sobre el pas de l'Estat liberal a l'Estat social, fins arribar a la crisi actual de l'Estat del Benestar.

Tots aquests objectius conceptuals es vinculen principalment amb les competències específiques 1, 2 i 3 de l'assignatura:

* ser capaç d'identificar i entendre el marc normatiu de les relacions laborals

* ser capaç d'identificar les diferents economies del mercat laboral.

* ser capaç d'interpretar dades i indicadors socioeconòmics

2) Objectius d'habilitat

Al final de l'aprenentatge l'estudiant haurà treballat una sèrie de principis i nocions fonamentals per a la formació d'un futur graduat en Relacions Laborals, i haurà posat sobre la taula diverses qüestions complexes. Són els següents:

2.1. Evolució dels drets civils i polítics (constitucionalisme dels segles XIX i XX)

0. Naturalesa jurídica del Dret del Treball
0. Ordenació jurídica del treball i aportacions de l'instrument constitucional per a la seva integració o institucionalització per l'Estat liberal
0. La prestació del treball en un règim de llibertat
0. La funcionalitat del Dret del Treball i la seva raó de ser històrica com a disciplina independent

2.2. Història del Contracte de Treball.

0. Els antecedents del Contracte de Treball en la Codificació Civil.
0. La insuficiència normativa del Codi Civil en matèria de relacions de treball (del contracte d'arrendament de serveis al contracte de treball).
0. La individualització del Contracte de Treball: objecte, subjectes i regles de capacitat, la llibertat de forma, el temps en el contracte de treball, drets i deures de les parts, extinció.
0. La necessitat d'una xarxa d'organismes per a la seva gestió a la pràctica.

2.3. Moviment Sindical

0. Què implica passar del liberalisme individualista al reconeixement de les associacions de defensa professional (dissolució dels gremis, Revolució Industrial, associacionisme mutualista, com és el cas de les associacions de socors mutus, fins arribar al Dret Sindical -sindicats-).
0. Com s'ha d'entendre jurídicament el desenvolupament del moviment obrer: el llarg camí jurídic que va des de les lleis obreres fins al Dret del Treball (anàlisi normativa).
0. Com i perquè es legalitzen les associacions sindicals, i si això es va aconseguir realment per la via revolucionària.
0. Com es van implicar i com van participar les autoritats governatives en la seva existència i el seu desenvolupament. És a dir, entendre el valor de l'actuació de l'Estat.

2.4. El sistema assistencial en el món laboral

0. El significat de les primeres lleis obreres en el tram inicial de l'emergent Dret del Treball i de la Seguretat Social i la seva força en el manteniment per part de l'Estat constitucional del sistema capitalista.
0. La "juridificació" de les relacions de treball i la seva finalitat en l'Estat liberal constitucional: evitar la posada en perill de la propietat privada dels mitjans de producció.
0. Els desajustaments produïts en el sistema capitalista per la qüestió social: la creació de la Comissió de Reformes Socials (R. D. de 5.XII.1883).
0. La necessitat de crear i consolidar institucions que elaborin projectes i iniciatives legislatives en l'àmbit de la política social: l'Institut de Reformes Socials (R. D. de 23.IV.1903), la Inspecció de Treball (1906), l'Institut Nacional de Previsió (1908) i el Ministeri de Treball (1920).
0. L'abordatge per part de l'intervencionisme estatal de nuclis temàtics com els horaris i les jornades laborals, el treball de les dones i els nens, o la definició de les incipients assegurances socials obligatòries sobre la base d'un sistema bismarckià contributiu i professional.
0. L'aparició de les assegurances socials obligatòries i les premisses que els conformen.

2.5. La construcció de l'Estat del Benestar.

0. El significat del concepte Welfare State
0. La paradoxa entre Estat del Benestar i el franquisme
0. El significat del terme "dues Europes": integració o desintegració?
0. El coneixement de les institucions polítiques, socials i jurídiques en les que es fonamenta l'Estat del Benestar.

Aquests objectius d'habilitat es vinculen principalment amb les competències següents:

* Capacitat d'anàlisi i síntesi

* Comunicació oral i escrita en la llengua nadiua

* Capacitat de gestió de la informació

* Raonament crític

* Treball en equip

* Compromís ètic

* Adaptació a noves situacions

* Sensibilitat cap a temes de la realitat social i econòmica

3) Objectius de valors o actituds

3.1. Evolució dels drets civils i polítics (constitucionalisme dels segles XIX i XX)

Valoració de la necessitats de positivitzar en diferents textos constitucionals els drets civils i polítics. Reflexió al voltant d'aquests documents i de la seva transcendència jurídica i social.

3.2. Història del Contracte de Treball

Comprensió i valoració del discurs sobre la gènesi del Contracte de Treball i de la defensa dels interessos del treballador dins de la comunitat.

3.3. Moviment Sindical

Saber valorar, a partir del recorregut històric efectuat, la importància de que actualment tinguem reconeguts com a drets fonamentals el dret de reunió, d'associació, de lliure sindicació i de vaga (articles 21, 22 i 28 de la Constitució Espanyola de 1978), sota la protecció del dret públic i l'administració de justícia.

Saber reconèixer els valors inherents al model social vigent, així com entendre els factors negatius que es produirien per la seva manca de regulació.

3.4. El sistema assistencial en el món laboral

Generar una actitud positiva cap als mecanismes de protecció dels drets dels treballadors i per la gestió de les qüestions assistencials. Despertar l'interès sobre qualsevol qüestió de tipus social.

3.5. La construcció de l'Estat del Benestar

Reflexionar sobre els motius o la necessitat de la construcció de l'Estat del Benestar.

3. Continguts

Bloc de contingut 1. Evolució dels drets civils i polítics (constitucionalisme dels segles XIX i XX)

Bloc de contingut 2. Història del Contracte de Treball

Bloc de contingut 3. Moviment Sindical

Bloc de contingut 4. El sistema assistencial en el món laboral

Bloc de contingut 5. La construcció de l'Estat del Benestar

4. Avaluació

4.1. Criteris d'avaluació generals

La qualificació final de l'assignatura és el resultat de la mitjana ponderada entre l'examen final i l'avaluació contínua de les activitats en subgrup. L'examen final té un valor del 60% de la qualificació i les activitats en subgrup un 40%.

4.2. Concreció de les competències i de la seva avaluació

Per a l'avaluació de l'estudiant en l'assignatura Història Social i Jurídica Contemporània es prioritzaran les següents competències:

a) Avaluació final

L'examen final consistirà en el desenvolupament de dos preguntes teòriques que es correspondran amb temes, epígrafs del programa de l'assignatura. Mitjançant les preguntes teòriques de desenvolupament s'avaluarà el coneixement mes aprofundit de la matèria objecte de l'assignatura.

Què s'avaluarà	Com s'avaluarà	Pes en l'avaluació
Capacitat d'anàlisi i síntesi	Examen final	60%
Comunicació oral i escrita en la llengua nadiua	Examen final	10%
Correcció de les argumentacions proposades	Examen final	20%
Raonament crític	Examen final	10%

b) Avaluació contínua de les activitats en subgrup

Què s'avaluarà	Com s'avaluarà	Pes en l'avaluació
Capacitat d'anàlisi i síntesi	Activitats en subgrup	50%
Comunicació oral i escrita en la llengua nadiua	Activitats en subgrup	25%
Raonament crític	Activitats en subgrup	25%

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

ARTOLA, Miguel; PÉREZ LEDESMA, Manuel. Contemporánea. La historia desde 1776, Madrid, Alianza, 2005.

CLAVERO, Bartolomé, Evolución Histórica del Constitucionalismo español. Tecnos 1986.

KINDER, Hermann; HILGEMANN, Werner; HERGT, Manfred.- Atlas Histórico Mundial. De los orígenes a nuestros días, Madrid, Akal, 2007.

MARTÍN VALVERDE, Antonio, RODRÍGUEZ-SAÑUDO GUTIÉRREZ, Fermín, GARCÍA MURCIA, Joaquín. Derecho del Trabajo. TECNOS 2005.

MARTÍN VALVERDE, Antonio, Estudio Preliminar a La Legislación Social en la Historia de España. De la Revolución Liberal a 1936.

PALMER, R; COLTON, J.- Historia Contemporánea, Madrid, Akal, 1980.

TOMÁS Y VALIENTE, Francisco, Manual de Historia del Derecho Español, Tecnos 1990.

5.2. Bibliografia complementària

ARACIL, R.; OLIVER, J.; SEGURA, A. El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1995.

ARÓSTEGUI, Julio; BUCHRUCKER, Cristian; SABORIDO, Jorge (dirs.).- El mundo contemporáneo: historia y problemas, Barcelona, Crítica, 2001.

ARTOLA, Miguel. Partidos y programas políticos, 1808-1936. I. Los partidos políticos. Alianza Editorial 1991.

CASASSAS, Jordi (coord.).- El mundo desde 1848 hasta nuestros días. La construcción del presente, Barcelona, Ariel, 2005.

COMELLAS, José Luis.- Historia breve del mundo contemporáneo (1776-1945), Madrid, Rialp, 2004.

Diccionari d'història universal Chambers, Barcelona, Edicions 62, 1995. Direcció de la versió catalana: Emili López i Tosas i Jesús Mestre i Campí.

ESTEBAN, Jorge de, Las Constituciones de España. Taurus, 1988.

FERNÁNDEZ, Antonio.- Historia Universal. Edad contemporánea, Barcelona, Vicens Vives, 1988 (Volum IV).

FULBROOK, M. Europa desde 1945. Barcelona: Crítica, 2002.

HOBSBAWM, E.J. Historia del siglo XX. Barcelona, Crítica, 2001.

PAREDES, Javier (coord.).- Historia universal contemporánea, Barcelona, Ariel, 1999. 2 vols (Vol. I: De las Revoluciones Liberales a la Primera Guerra Mundial; Vol. II: De la Primera Guerra Mundial a nuestros días).

PROCACCI, G. Historia general del siglo XX. Barcelona, Crítica, 2004.

RIQUER, B.; CULLA, J. B. El franquisme i la transició democràtica, 1939-1988. Història de Catalunya. Dirigida per Pierre Villar. Vol. VII. Barcelona: Edicions 62, 1989.

TERMES, J. De la Revolució de Setembre a la fi de la Guerra Civil. Història de Catalunya. Dirigida per Pierre Vilar. Vol. VI. Barcelona: Edicions 62, 1995.

VEIGA, F. Història contemporània II. Barcelona: UOC, 2005.

VILLANI, Pasquale.- La edad contemporánea, 1800-1914, Barcelona, Ariel, 1996.

VILLARES, Ramón; BAHAMONDE, Ángel.- El mundo contemporáneo. Siglos XIX y XX, Madrid, Taurus, 2001.

Bibliografia específica:

AIZPURU, Mikel y RIVERA, Antonio, Manual de Historia Social del Trabajo. Siglo XXI, 1994.

ALARCÓN CARACUEL, Manuel R., El Derecho de Asociación Obrera en España (1839-1900). Ediciones de la Revista de Trabajo (1839-1900).

ALEMÁN PÁEZ, Francisco; CASTÁN PÉREZ-GÓMEZ, Santiago. Del Trabajo como hecho social al contrato de trabajo como realidad normativa: un apunte histórico.romanístico. Dykinson 1997.

ALONSO GARCÍA, Manuel. La codificación del Derecho del Trabajo. CSIC, 1957.

ALONSO OLEA, Manuel, De la servidumbre al Contrato de Trabajo. Tecnos, 1987.

BERNAL, A.M.; ALARCÓN, M.R.; GUTIÉRREZ, J.L. La jornada de seis horas (1936). Centro Andaluz del libro & Libre pensamiento, 2001.

DE LA CALLE, María Dolores, La Comisión de Reformas Sociales 1883-1903. Política social y conflicto de intereses en la España de la Restauración. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 1089.

DE LA VILLA GIL, Luis Enrique, La formación histórica del Derecho español del Trabajo. Comares, 2003.

DURAND, Paul, La política contemporánea de la Seguridad Social. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social 1991.

GARCÍA FERNÁNDEZ, Manuel, La formación del Derecho del Trabajo. Facultad de Derecho de Palma de Mallorca, 1984.

GIL PLANA, Juan, El Instituto de Reformas Sociales y los orígenes de la Administración Laboral. Universidad Complutense, Facultad de Derecho, 2003.

GONZÁLEZ SÁNCHEZ, José Juan, Seguridad e higiene en el trabajo. Formación histórica y fundamentos. CES 1997.

GONZÁLEZ-POSADA MARTÍNEZ, Elías, El Derecho del Trabajo, una reflexión sobre su evolución histórica. Universidad de Valladolid, 1996.

MARVAUD, Ángel, La cuestión social en España. Ediciones de la Revista de Trabajo, 1975.

MONEREO PÉREZ, José Luis, Los orígenes de la Seguridad Social en España. José Maluquer y Salvador. Comares 2007.

MONTALVO CORREA, Jaime, Fundamentos de Derecho del Tabajo. Civitas 1975.

MONTERO AROCA, Juan, Los Tribunales de Trabajo (1908-1938) Jurisdicciones especiales y movimiento obrero. Universidad de Valencia, 1976.

MONTOYA MELGAR, Alfredo, Ideología y lenguaje en las leyes laborales de España (1873-1978). Civitas, 1992.

NIETO, Alejandro, Los primeros pasos del Estado Constitucional. Ariel Derecho, 1996.

PALOMEQUE LÓPEZ, Manuel-Carlos, Derecho del Trabajo e ideología. Tecnos 1987.

PUY MUÑOZ, Francisco (coord.), Los derechos en el constitucionalismo histórico español. Universidad de Santiago de Compostela, 2002.

RUÍZ RESA, Josefa Dolores, Trabajo y Franquismo. Comares, 2000.

RUMEO DE ARMAS, Antonio, Historia de la Previsión Social en España. El Albir, 1981.

SOLÉ TURA, Jordi y AJA, Eliseo, Constituciones y períodos constituyentes en España (1808-1936). Siglo XXI, 1988.

SOSA MANCHA, María Teresa, La emergencia del contrato de trabajo (La codificación civil y los proyectos de ley de contrato de trabajo: 1821-1924). Civitas, 2002.

VENTURI, Augusto. Los fundamentos científicos de la Seguridad Social. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 1994.

5.3. Recursos didàctics

Podem assenyalar als estudiants que al llarg del trimestre treballarem a classe diversos documentals (DVD), que ens ajudaran a complementar les lectures del curs i treballar alguns temes en els seminaris.

S'oferirà la possibilitat de fer algunes visites a diferents arxius i biblioteques.

6. Metodologia

Per assolir els objectius d'aprenentatge, l'estudiant aplicarà els seus esforços de la manera següent:

a) Treball presencial

Assistència activa a les classes teòriques en grup.

Realització de possibles proves tipus test en les classes teòriques en grup.

Assistència i participació oral i escrita en les activitats en subgrup (en els debats i redactant els documents que se li sol•licitin).

Ús de les hores de tutoria individual per preguntar dubtes.

En l'examen final, redacció de les preguntes teòriques i/o resposta de les preguntes de test que es formularan seguint unes pautes pactades al llarg del trimestre i degudament comunicades; eventualment, confecció d'un comentari de text.

b) Hores de treball dirigit

Redacció de documents preparatoris de les activitats en subgrup.

Preparació d'una cronologia i/o quadre sinòptic i/o glossari abans i després de les classes teòriques i activitats en subgrup.

c) Hores de treball autònom

Lectura dels fitxers penjats a l'apartat "unitats didàctiques" de l'Aula Global.

Lectura de bibliografia complementària per aprofundir sobre certes qüestions.

Lectura d'altres materials complementaris que el professor indicarà i penjarà convenientment o posarà a disposició dels estudiants al servei de fotocòpies.

Estudi personal.

d) Càlcul del volum de treball previst

Crèdits ECTS: 6

Volum total de treball de l'estudiant: 150 hores (25 hores per crèdit ECTS).

Distribució del volum de treball de cada estudiant:

a) Hores de treball presencial: 40 h.

1 hora de presentació de l'assignatura

27 hores de participació en classe teòrica de grup.

8 hores de participació en activitats en subgrup.

2 hores de tutoria individual.

2 hores per a la prova final.

b) Hores de treball dirigit: 60 h.

32 hores d'activitats programades prèvies i posteriors a les classes de grup

28 hores d'activitats programades prèvies i posteriors a les activitats en subgrup.

c) Hores de treball autònom: 50 h.

2 hores de lectura atenta del Pla Docent

48 hores de lectura dels materials i el manual i estudi personal.

7. Programació d'activitats

a) Classes teòriques en grup

Les activitats programades per a les sessions en grup i les hores de treball de l'estudiant per a la realització de les diferents activitats són les següents:

	Activitat a l'aula	Hores treball	Activitat fora de l'aula	Hores treball
Setmana 1	Sessió 1. Grup. Presentació de l'assignatura. Classe teòrica - Orientació i reflexió sobre els materials publicats. - Explicació teòrica. Sessió 2. Grup. Classe teòrica. - Orientació i reflexió sobre els materials publicats. - Possible qüestionari per comprovar la lectura i la comprensió dels materials. - Explicació teòrica.	1 h. 1 h. 2 h.	Prèvies a les classes: - Lectura i comprensió dels materials penjats a l'Aula Moodle. - Identificació de les línies mestres del tema i de qüestions dubtoses. Posteriors a les classes: - Preparació d'una cronologia i d'un quadre sinòptic. - Assimilació de les línies mestres tractades a classe.	3 h. 3,5 h.
Setmana 2	Sessió 3. Grup. Classe teòrica. - Possible test de control de lectura. - Desenvolupament del tema. Sessió 4. Grup. Classe teòrica. - Orientació i reflexió sobre els materials publicats. - Possible control de lectura. - Explicació teòrica.	2 h. 2 h.	Prèvies a les classes: - Conclusió de les lectures i repàs de les explicacions teòriques. - Lectura i comprensió dels materials penjats a l'Aula Moodle. Posteriors a les classes: - Relectura del material i addició d'informacions a la cronologia i al quadre sinòptic. - Assimilació de les línies mestres tractades a classe. - Preparació d'una cronologia i d'un quadre sinòptic.	3 h. 3,5 h. 3,5 h.
Setmana 3	Sessió 5. Grup. Classe teòrica. - Possible test de control de lectura. - Desenvolupament del tema.	2 h.	Prèvies a les classes: - Conclusió de les lectures de materials i repàs de les explicacions teòriques. - Identificació de les línies mestres del tema i de qüestions dubtoses.	3 h. 3,5 h.
Setmana 4	Sessió 6. Grup. Classe teòrica. - Possible test de control de lectura. - Desenvolupament del tema corresponent en classe teòrica . Sessió 7. Grup. Classe teòrica. - Possible test de control de lectura.	2 h. 2 h.	Posteriors a les classes: - Addició d'informacions a la cronologia i al quadre sinòptic. - Assimilació de les línies mestres tractades a classe. Prèvies a les classes: - Lectura dels materials publicats a l'Aula Moodle. - Identificació de les línies mestres del tema i de qüestions dubtoses. Posteriors a les classes: Bloc 3. Moviment Sindical. - Addició d'informacions a la cronologia i al quadre sinòptic. - Assimilació de les línies mestres tractades a classe.	3 h. 3,5 h.
Setmana 5	Sessió 8. Grup. Classe teòrica. - Línies mestres dels temes. - Explicació dels conceptes.	2 h.	Prèvies a les classes: - Lectura dels materials publicats a l'Aula Moodle. - Identificació de les línies mestres del tema i de qüestions dubtoses. - Ampliació amb la bibliografia complementària. Posteriors a les classes: - Relectura dels materials. - Lectura dels textos que es recomanaran a classe	3 h. 3,5 h.
Setmana 6	Sessió 9. Grup. Classe teòrica. Sessió 10. Grup. Classe teòrica. - Explicació dels conceptes. Exemples d'evolució, social i jurídica - Estudi de les diferents normatives i de les institucions i organismes.	2 h. 2 h	Prèvies a les classes: - Lectura dels materials publicats a l'Aula Moodle i la bibliografia recomanada. - Identificació de qüestions i de les línies del tema. Posteriors a les classes: - Rastreig als textos indicats seguint la metodologia explicada a classe per la preparació de prova sobre el tema corresponent. Prèvies a les classes: - Lectura materials i bibliografia. - Identificació de qüestions i de les línies del tema. Posteriors a les classes: - Preparació de prova sobre el tema corresponent. - Entrega del "fals examen".	3 h. 3,5 h. 3 h.
Setmana 7	Sessió 11. Grup. Classe teòrica. - Exposició dels pressupòsits del tema corresponent.	2 h.	Prèvies a les classes: - Lectura materials i bibliografia. - Identificació de qüestions i de les línies del tema. Posteriors a les classes: - Relectura dels materials i de fonts recomanades. - Lectura dels textos històrics recomanats a classe.	3 h. 3,5 h.
Setmana 8	Sessió 12. Grup. Classe teòrica. - Explicació i anàlisi dels problemes sorgits durant l'explicació del tema.	2 h.	Prèvies a les classes: - Lectura materials i bibliografia. - Identificació qüestions i línies tema. Posteriors a les classes: - Relectura dels materials i de fonts recomanades. - Lectura dels textos històrics recomanats a classe.	3 h. 3,5 h.
Setmana 9	Sessió 13. Grup. Classe teòrica.	2 h.	Prèvies a les classes: - Lectura materials i bibliografia. - Identificació qüestions i línies tema. Posteriors a les classes: - Relectura dels materials i de fonts recomanades. - Lectura dels textos històrics recomanats a classe.	3 h. 3,5 h.
Setmana 10	Sessió 14. Grup. Classe teòrica. Finalització de qüestions pendents i aclariment de dubtes. Cloenda del curs.	2 h.	Prèvies a les classes: Blocs 1, 2, 3, 4 i 5. - Lectura materials i bibliografia. - Identificació qüestions i línies de tots els blocs i realització d'un esquema de qüestions i dubtes. Posteriors a les classes: Bloc 1 al 5 - Relectura dels materials i de fonts recomanades. - Lectura dels textos històrics recomanats a classe. - Lectura dels qüestionaris plantejats	3 h. 3,5 h.
Total hores treball	Activitats a l'aula (grup)	28 h.	Activitats fora de l'aula	71,5 h.

b) Activitats en subgrup

Les activitats programades per a les sessions en subgrup i les hores de treball de l'estudiant per a la realització de les diferents activitats són les següents:

	Activitat a l'aula agrupament / tipus d'activitat	Hores treball	Activitat fora de l'aula agrupament / tipus d'activitat	Hores treball
Setmanes 3 i 4	Seminari 1. Subgrups. Exposicions orals de 10 o 15 minuts per grup dels resultats de la recerca del text legislatiu - Redacció final i lliurament d'un petit document on l'alumne desenvolupi i raoni, en relació amb les exposicions orals i els materials de l'Aula Global, la reflexió que se li indicarà	2 h.	Prèvies a les classes: - Identificació dels aspectes de difícil comprensió dels materials penjats a l'Aula Global (redacció d'un petit llistat de dubtes) - Lectura d'alguns dels textos que es recomanaran a través de l'Aula Global Moodle i preparació d'un bon esquema del seu contingut. - Anàlisi de fonts històriques i de legislació - Comentari escrit i oral dels fragments proposats Posteriors a les classes: - Posar en connexió els materials treballats en la pràctica amb el que s'ha llegit als materials de l'Aula Global Moodle - Addició d'informacions a la cronologia i al quadre sinòptic.	4 h. 3 h.
Setmanes 5 i 6	Seminari 2. Subgrups. - Exposicions orals de 10 o 15 minuts dels resultats - Comentari de text conjunt dels documents aportats per alumnes. - Redacció final i lliurament d'un petit document on l'alumne desenvolupi i raoni, en relació amb les eventuals exposicions orals i els comentaris dels materials de l'Aula Global, la reflexió que se li indicarà.	2 h.	Prèvies a les classes: - Identificació dels aspectes de difícil comprensió dels materials penjats a l'Aula Global (redacció d'un petit llistat de dubtes) - Lectura dels textos que es penjaran oportunament a l'Aula Global Moodle i breu resum escrit dels principals elements que posen sobre la taula Posteriors a les classes: - Posar en connexió els materials treballats en la pràctica amb el que s'ha llegit als materials de l'Aula Moodle - Addició d'informacions a la cronologia i al quadre sinòptic.	4 h. 3 h.
Setmanes 7 i 8	Seminari 3. Subgrups. - Seminari debat a partir d'un text de la cultura social i jurídica relativa a un dels blocs del temari.	2 h.	Prèvies a les classes: - Lectura i comentari escrit d'un text de la cultura social i jurídica relatiu als diferents sistemes assistencials. Examen de documentació històrica (pràctica) sobre el tema triat pel seminari. Posteriors a les classes: - Comentari de text lliure a partir dels coneixements adquirits.	4 h. 3 h.
Setmanes 9 i 10	Seminari 4. Subgrups. - Seminari debat a partir d'un text de la cultura social i jurídica relativa al bloc triat per treballar.	2 h.	Prèvies a les classes: - Lectura i comentari escrit d'un text de la cultura social i jurídica relatiu al tema triat per desenvolupar el seminari. - Examen de documentació històrica relativa a aquest tema. Posteriors a les classes: - Comentari de text lliure a partir dels coneixements adquirits.	4 h. 3 h.
Total hores treball	Activitats a l'aula (subgrup)	8 h.	Activitats fora de l'aula	28 h.