Curs 2011-2012

HISTÒRIA DEL DRET (20608)

• Nom de l'assignatura: HISTÒRIA DEL DRET (codi 20608)
• Curs Acadèmic: 2010-2011 Curs: 1r Trimestre: 2n
• Titulació / Estudis: Grau en Dret Codi assignatura: 20608
• Nombre de crèdits ECTS: 6 Hores dedicació estudiant: 150 h.
• Llengües de docència: Grups 1,2 i 4 (català)/Grup 3(castellà)
• Professorat: Tomàs de Montagut (grup 2 i teoria del grup 4), Josep Capdeferro (grup 1 i seminaris del grup 4), Alfons Aragoneses (grup 3) i Elena Roselló (darrer seminari d'alguns grups).
  
• Tutories: Grup 1: despatx 40.128, dilluns de 13 a 14 h./Grup 2: despatx 40.125, dilluns de 13 a 14 h./Grup 3: despatx 40.126, dilluns de 19.30 a 20.30 h./Grup 4: despatx 40.125, dilluns de 19.30 a 20.30 h.

1. Presentació de l'assignatura

Aquesta matèria, de vocació i metodologia molt renovadores, condueix l'estudiant a reflexionar sobre les estructures jurídiques i institucionals de les societats humanes a partir d'una anàlisi comparada al llarg dels temps -perspectiva diacrònica- i a través de diverses civilitzacions del món.

Història del Dret defuig la pretensió de completesa dels plans d'estudi d'antany. S'articula en deu temes, concebuts com a eixos d'anàlisi sobre unes problemàtiques concretes i il·lustrats amb casos paradigmàtics. Llur objectiu és desvetllar en el futur jurista la consciència de la historicitat, ergo la relativitat i la contingència del dret d'una comunitat.

La interacció constant i creixent entre pobles i cultures en un marc global ens fa estar atents als binomis identitat/alteritat, al contrast entre sistemes marcadament individualistes i altres estructurats en cèl·lules suprapersonals, a la interacció de les religions i/o certes ètiques amb l'àmbit estrictament jurídic (en cas que aquest sigui concebible!), etc.

En tractar-se d'una matèria bàsica impartida a primer curs, Història del Dret assumeix de grat una certa missió propedèutica en la formació del futur graduat en Dret de la UPF: li forneix unes referències cronològiques, uns pilars conceptuals, un bagatge terminològic, el fa progressar en l'art del comentari de text, en la identificació i l'anàlisi de les fonts jurídiques, etc.

2. Competències a assolir en l'assignatura

Competències generals (competències transversals del Grau)

Competències específiques de l'assignatura

Instrumentals 1. Capacitat de distingir i d'emprar correctament les fonts del Dret 2. Capacitat de reconèixer les institucions i els principis rectors del dret privat i el dret públic 3. Capacitat d'anàlisi i síntesi 4. Comunicació oral i escrita Interpersonals 5. Compromís ètic 6. Capacitat de treball en un context internacional Sistèmiques 7. Adaptació a noves situacions. 8. Capacitat d'associar coneixements i de desenvolupar el raonament crític. 9. Sensibilitat cap a temes de la realitat social i econòmica.

1.- Reflexionar sobre els vincles públics i privats d'articulació de les societats humanes i sobre la legitimitat per crear Dret. 2.- Copsar la historicitat i la relativitat dels drets i de les institucions polítiques. Adquirir una consciència crítica sobre aquests. 3.- Valorar el pes de les religions i llurs institucions en la conformació jurídica de les societats. 4.- Valorar críticament el pes que poden tenir diverses nocions i paradigmes (els drets històrics, els drets humans, el iusnaturalisme racionalista, etc.) en la conformació i/o la projecció dels sistemes jurídico-polítics actuals. 5.- Conèixer models jurídics d'ampli abast territorial que han servit de base comuna a pobles distants i prou diferenciats. 6.- Familiaritzar-se amb nocions comparatistes, amb projectes o utopies d'integració normativa, amb escenaris de convivència de diferents sistemes jurídics en un mateix territori, etc.

3. Continguts

Bloc de continguts A: pretèrit remot

Tema 1. Una perspectiva comparada: el Dret al llarg de la història de les grans civilitzacions.

Relativització de models i vacuna contra l'eurocentrisme.

Tema 2. Roma: de ciutat-estat a vast imperi bipartit (Occident i Orient).

La mutació de les institucions polítiques i l'evolució de les fonts del dret al compàs de les noves circumstàncies territorials, socials, econòmiques i religioses d'una civilització.

Tema 3. Els pobles germànics: una ruptura amb la romanitat o una adaptació i projecció del seu bagatge?

Un cas: els visigots i la tradició del Liber Iudiciorum.

Les relacions entre estructures polítiques i Església.

Tema 4. L'expansió de l'Islam i els seus efectes a Europa.

La convivència (il·lusòria o real?) de diverses comunitats i diversos règims jurídics en un mateix territori: aplicació personal vs. aplicació territorial del dret.

Bloc de continguts B: pretèrit perfet

Tema 5. L'alta edat mitjana: teocentrisme i feudalisme.

Els Usatges de Barcelona: un model de transició.

Tema 6. Un dret per a una Europa cristiana: el ius commune i la baixa edat mitjana.

La via alternativa del common law anglès.

Tema 7. L'Humanisme i els seus efectes: reforçament de les estructures d'Estat i fractura religiosa a Europa.

Continuïtat i/o reforma del sistema del ius commune.

Tema 8. L'alta edat moderna (s. XVI-XVII): Els casos de Castella i França envers els de Catalunya i Anglaterra.

Monarquies decisionistes i/o societats pactistes

Bloc de continguts C: pretèrit imperfet i present

Tema 9. Absolutisme, Il·lustració i revolucions liberals (s. XVIII): les llavors de l'edat contemporània.

Tema 10. Liberalisme i projectes democràtics. Unes noves regles per al joc polític i social: constitucionalisme i codificació. Les seves fallences.

Inclou una ullada crítica a l'expansió del model occidental.

4. Avaluació

En aquesta assignatura l'alumne obtindrà un 50% de la nota final mitjançant l'avaluació contínua de les activitats en subgrup i el 50% restant en l'examen o prova final. Per tant, en cadascuna de les cinc sessions de subgrup l'estudiant s'estarà jugant un punt de la nota final de l'assignatura.

Els treballs que l'estudiant hagi de presentar per escrit han de ser originals i propis. En cas de detectar-se que s'ha plagiat un treball aliè, la qualificació de l'assignatura serà un suspens. La cita literal de textos s'ha de fer sempre entre cometes i/o cursiva, indicant a continuació la font d'on s'ha extret la informació. En l'apartat de bibliografia del treball es faran constar totes les fonts utilitzades, webs incloses.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1 Bibliografia bàsica

Tema 1

HESPANHA, António Manuel, Cultura jurídica europea. Síntesis de un Milenio, Madrid, Tecnos, 1998, p. 15-26.

HESPANHA, António Manuel, La gracia del Derecho (capítol VIII: Incursión en el pensamiento jurídico-político chino), Madrid, Centro de Estudios Constitucionales, 1993, p. 275-293.

Tema 2

ROBINSON, Olivia, The sources of Roman Law. Problems and methods for ancient historians (capítols 1 i 2: The makers of Roman law, The legal sources) London - New York, Routledge, 1997, p. 1-53.

STEIN, Peter G., El derecho romano en la historia de Europa. Historia de una cultura jurídica (capítol I: El derecho romano en la Antigüedad), Madrid, Siglo XXI Ed., 2001, p. 4-52.

Tema 3

MUNDÓ MARCET, Anscari M., "El Liber Iudiciorum a Catalunya", dins de Documents jurídics de la història de Catalunya, Barcelona, Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, 1992 (2ª ed.), p. 13-22.

Tema 4

BEN SAID, M. Hedi, "Le droit musulman: formation et évolution", dins de MONTAGUT, Tomàs de (ed.), Història del pensament jurídic, Barcelona, UPF, 1999, p. 337-346.

Tema 5

MONTAGUT, Tomàs de, Història del Dret Espanyol, Barcelona, EDIUOC, 1999, mòdul "Les monarquies cristianes medievals i l'imperi universal hispànic".

VAN CAENEGEM, Raoul Charles, Legal History: a european perspective (capítol 5: 'Law in the Medieval World'), London - Rio Grande, The Hambledon Press, 1991, p. 115-148.

Tema 6

BELLOMO, Manlio, La Europa del derecho común (capítol III: Ius commune en Europa), Roma, Il Cigno Galileo Galilei, 1999, p. 61-84.

BERMAN, Harold Joseph, Diritto e rivoluzione. Le origini della tradizione giuridica occidentale (capítol I: Le origini della tradizione giuridica occidentale nella Rivoluzione pontificia), Bologna, Il Mulino, 1998, p. 83-135. A la Biblioteca de la UPF també està disponible en anglès, Law and revolution: The formation of the Western legal tradition, Cambridge (Massachussets), Harvard University Press, 1983.

DELL'AQUILA, Enrico, "El derecho inglés", dins de MONTAGUT, Tomàs de (ed.), Història del pensament jurídic, Barcelona, UPF, 1999, p. 205-232.

MONTAGUT, Tomàs de, Història del Dret Espanyol, Barcelona, EDIUOC, 1999, mòdul "Les monarquies cristianes medievals i l'imperi universal hispànic".

Tema 7

ASCHERI, Mario, Introduzione storica al diritto moderno e contemporaneo (capítol VI: 'La Chiesa e le questioni religiose'), Torino, G. Giappichelli Ed., 2003, p. 111-133.

CLAVERO, Bartolomé, "La edad larga del derecho entre Europa y ultramares", en Historia. Instituciones. Documentos, 25 (1998), p. 135-150.

Tema 8

FONTANA, Josep, La construcció de la identitat. Reflexions sobre el passat i sobre el present (capítol II: Representativitat política i progrés social. Una proposta interpretativa), Barcelona, Ed. Base, 2005, p. 33-52.

Tema 9

GÜNZBERG, Jordi, "Instituciones públicas catalanas después del Real Decreto de Nueva Planta", en "Ivs Fvgit" 13-14 (2004-05), p. 267-295.

TOMÁS y VALIENTE, Francisco, "Aspectos jurídico-políticos de la Ilustración de España", ibidem, p. 3263-3272.

Tema 10

BELLOMO, Manlio, La Europa del derecho común (capítol I: Triunfo y crisis de las codificaciones nacionales), Roma, Il Cigno Galileo Galilei, 1999, p. 1-38.

FIORAVANTI, Maurizio, Los derechos fundamentales. Apuntes de historia de las Constituciones, Madrid, Trotta, 2007, 25-54.

5.2 Bibliografia complementària

A les obres que es llisten tot seguit cal sumar-hi la globalitat (no pas capítols concrets) de les citades a la bibliografia bàsica.

CARBASSE, Jean-Marie, Introduction historique au droit, Paris, PUF, 1999.

CARONI, Pio, Lecciones catalanas de historia de la codificación, Madrid, Marcial Pons, 1996.

CAVANNA, Adriano, Storia del diritto moderno in Europa, Milano, Giuffrè Ed., 1979.

CORONAS, Santos M., Manual de Historia del Derecho Español, València, Tirant lo Blanch, 1999.

FERRO, Víctor, El Dret Públic Català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta, Vic, Eumo Ed., 1987.

FONTANA, Josep, Europa ante el espejo, Barcelona, Ed. Crítica, 1994.

KUNKEL, Wolfgang, Historia del Derecho Romano, Barcelona, Ed. Ariel, 1966 (amb abundants reedicions).

MIQUEL, Juan, Historia del Derecho Romano, Barcelona, PPU, 1990.

ROBINSON, O. F., FERGUS, T. D., GORDON, W. M., European legal history: sources and institutions, London, Butterworth, 1994.

TOMÁS y VALIENTE, Francisco, "El pensamiento jurídico", dins de Obras completas, Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, vol. V, 1997, p. 3993-4070.

TOMÁS y VALIENTE, Francisco, Manual de Historia del Derecho Español, Madrid, Tecnos, 4a ed. 1983.

5.3 Recursos didàctics

- Resums i esquemes de 2/3 pàgines per tema del docent (per al tema 8, excepcionalment, el resum és de 8/10 pàgines)

- Dossier de premsa amb notícies recents relatives a problemes com els que suscita el temari, per mostrar-ne l'actualitat i la utilitat

- Dossier de material d'arxiu, confegit a resultes del projecte d'innovació docent "Anem a l'Arxiu", finançat pel CQUID (43 PM 2008-2009 1)

- Mapes i textos jurídics històrics editats

6. Metodologia

La metodologia d'aquesta assignatura combina les activitats presencials (realitzades dins de l'aula) amb activitats que l'estudiant haurà de realitzar fora de l'aula, bé de forma dirigida, bé de manera autònoma. La metodologia a les sessions presencials es pot aproximar a la següent:

a) Per a les sessions de grup:

- Abans de la sessió, l'estudiant prepara i combina autònomament un esquema previ del docent, algun mapa o document de contextualització històrica bàsica i un text d'unes vint pàgines d'algun autor de trajectòria solvent.

- Durant els primers minuts de la sessió, els estudiants formulen inquietuds, dubtes i idees al docent.

- Durant la major part de la sessió, el docent desenvolupa la seva explicació del tema, on hi integra els punts suggerits pels estudiants.

- Els darrers minuts es consagren a un torn obert de paraules, aclariment de nous dubtes, conclusions, etc.

b) Per a les sessions de subgrup:

La metodologia varia en funció de cada activitat, com es deduirà de l'apartat 7. A través de l'Aula Moodle es facilitaran oportunament les directrius dels docents als estudiants.

c) Càlcul del volum de treball previst:

Crèdits ECTS: 6

Volum total de treball de l'estudiant: 150 hores (25 hores per crèdit ECTS).

Distribució del volum de treball de cada estudiant:

1) Hores de treball presencial: 42 hores

30 h. de sessions en Grup:

1 hora de presentació de l'assignatura

29 hores de participació en classe teòrica de Grup

10 h. de participació en activitats en Subgrup

2 h. per a la realització de la prova final

2) Hores de treball dirigit: 80 hores

40 hores d'activitats programades prèvies a les classes de grup.

40 hores d'activitats programades prèvies a les activitats en subgrup.

3) Hores de treball autònom: 28 hores

2 h. de lectura del Pla Docent i preparació de la bibliografia

26 h. d'estudi personal.

7. Programació d'activitats

A) Per a les sessions de grup:

El docent responsable de cada grup detallarà l'assignació de temes per setmanes.

B) Per a les sessions de subgrup:

Seminari 1: Comentari i anàlisi del dossier de premsa o textos historiogràfics per fer aflorar col·lectivament els eixos de reflexió del temari.

Seminari 2: Taller de depuració terminològica dins l'àmbit de la Història del Dret.

Seminari 3: Consagrat al dret a l'edat mitjana.

Seminari 4: Consagrat al dret a l'edat moderna.

Seminari 5: Comentari de text sobre constitucionalisme i codificació.

La següent programació d'activitats i la previsió d'hores de treball de l'estudiant són orientatives (estan subjectes a possibles variacions, per ajustar-se al ritme de seguiment del curs, festivitats, etc. -):

	Activitat a l'aula Agrupament / tipus activitat	Hores de treball de l'estudiant	Activitat fora de l'aula	Hores treball estudiant
Setmana 1	- Sessió 1 Grup. Presentació assignatura i classe teòrica Tema 1	2 h.	- Lectura Pla Docent i preparació bibliografia - Preparació classe teòrica - Preparació Seminari 1	2 h. 4 h. 4 h.
Setmana 2	- Sessió 2 Grup. Classe teòrica. Tema 1. - Seminari 1. Tots els subgrups.	2 h. 2 h.	- Preparació classe teòrica - Conclusió Seminari 1 i preparació Seminari 2 - Estudi individual	4 h. 6 h. 2 h.
Setmana 3	- Sessió 3 Grup. Classe teòrica. Tema 2. - Sessió 4 Grup. Classe teòrica. Tema 2.	2 h. 2 h.	- Preparació classe teòrica - Preparació Seminari 2 - Estudi individual	4 h. 4 h. 2 h.
Setmana 4	- Sessió 5 Grup. Classe teòrica. Tema 3. - Seminari 2. Tots els subgrups.	2 h. 2 h.	- Preparació classe teòrica - Conclusió Seminari 2 i preparació Seminari 3 - Estudi individual	4 h. 4 h. 2 h.
Setmana 5	- Sessió 6 Grup. Classe teòrica. Tema 4. - Sessió 7 Grup. Classe teòrica. Tema 4. - Seminari 3. Subgrups 2 i 4 de tots els grups.	2 h. 2 h. 2 h.	- Preparació classe teòrica - Preparació Seminari 3 - Estudi individual	4 h. 4 h. 4 h.
Setmana 6	- Sessió 8 Grup. Classe teòrica. Tema 5. - Seminari 3. Subgrups 1 i 3 de tots els grups.	2 h. 2 h.	- Preparació classe teòrica. - Preparació Seminaris 3 i 4 - Estudi individual	4 h. 4 h. 2 h.
Setmana 7	- Sessió 9 Grup. Classe teòrica. Tema 6. - Sessió 10 Grup. Classe teòrica. Tema 6. - Seminari 4. Subgrups 2 i 4 de tots els grups.	2 h. 2 h. 2 h.	- Preparació classe teòrica - Preparació Seminari 4 - Estudi individual	4 h. 4 h. 2 h.
Setmana 8	- Sessió 11 Grup. Classe teòrica. Tema 7. - Seminari 4. Subgrups 1 i 3 de tots els grups.	2 h. 2 h.	- Preparació classe teòrica - Preparació Seminaris 4 i 5 - Estudi individual	4 h. 4 h. 2 h.
Setmana 9	- Sessió 12 Grup. Teoria. T 8. - Sessió 13 Grup. Teoria. T 8. - Seminari 5. Subgrups 2 i 4 de tots els grups.	2 h. 2 h. 2 h.	- Preparació classe teòrica - Preparació Seminari 5 - Estudi individual	4 h. 6 h. 2 h.
Setmana 10	- Sessió 14 Grup. Teoria. T 9. - Sessió 15 Grup. Teoria. T 10. - Seminari 5. Subgrups 1 i 3 de tots els grups.	2 h. 2 h. 2 h.	- Preparació classe teòrica - Estudi individual	4 h. 8 h.
	Realització prova final	2 h.
Total h.	Activitats a l'aula	42 h.	Activitats fora de l'aula	108 h.