Curs 2010-11
Política Comparada II (21672)
Titulació/estudi: Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Curso: 2n
Trimestre: 2n
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores dedicació de l'estudiant: 120
Llengua o llengües de docència: Català.
1. Presentació de l'assignatura
L'assignatura "Política Comparada II" té com a objectiu principal l'estudi i anàlisi dels quatre sistemes polítics democràtics occidentals més consolidats (Gran Bretanya, Estats Units, França, Alemanya i Suïssa), i d'altres dos sistemes polítics en possible transició a la democràcia (Rússia, i Nigèria).
Les classes magistrals ordenen la matèria de cadascun dels sistemes polítics proposats seguint el següent esquema: breu introducció a la història política recent; forma de govern i institucions polítiques; sistemes electorals; principals partits polítics; i processos electorals recents.
Les sessions se centren en cadascun dels diferents sistemes polítics proposats, però en analitzar els diferents temes es posarà èmfasis en la perspectiva comparada (democràcia parlamentària o presidencial, majoritària o de consens, organització territorial).
2. Competències a adquirir en l'assignatura
Les competències generals que es pretenen desenvolupar en l'assignatura són:
(i) capacitat d'anàlisi i síntesi, (ii) comunicació oral i escrita en la pròpia llengua (iii) capacitat de treballar en un equip interdisciplinari i (iv) Habilitats d'investigació.
Per altre banda, les competències específiques que s'han de potenciar són el reconeixement de l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics, i la comprensió dels diversos elements que conformen els sistemes polítics i l'entorn en el qual interactuen, (iii) el reconeixement dels fonaments de la política comparada, per conèixer i ser capaç d'analitzar institucions, processos i polítiques des d'una perspectiva comparada.
3. Continguts
El contingut general de l'assignatura de Política Comparada II centra la seva atenció en l'estudi de la gènesi i l'actualitat d'alguns dels sistemes polítics més emblemàtics d'Europa i d'ultramar, i alhora els compara. Els temes que es tractaran al llarg del curs són:
- Gran Bretanya. La democràcia majoritària. El parlamentarisme de Westminster. El rol de la monarquia. Un bicameralisme imperfecte: la Cambra dels Comuns i la dels Lords. El sistema electoral: uninominal a una volta. Un bipartidisme imperfecte. L'arribada al poder del nou laborisme. De Tony Blair a Gordon Brown. Les eleccions del 6 de maig del 2010: el govern de coalició Conservador Liberal Demòcrata, presidit per David Cameron.
- Estats Units: La separació de poders. La Constitució de 1787. Liberalisme i federalisme. El sistema presidencial. La separació de poders entre el President i el Parlament. El sistema electoral: majoritari plurinominal. Un bipartidisme gairebé perfecte. Els lobbies i la democràcia. Les eleccions presidencials del 4 de novembre del 2008. L'arribada de Barack Obama a la Casa Blanca.
- França: El semipresidencialisme. La Constitució de 1958, un sistema semipresidencial a mesura del general De Gaulle. El protagonisme del President de la República: un monarca republicà. Els casos de cohabitació. El sistema electoral: majoritari uninominal a dues voltes. El pluripartidisme entorn dos pols. Les eleccions presidencials del 2007: la victòria de Nicolas Sarkozy.
- Alemanya: El federalisme cooperatiu. La Llei Fonamental de Bonn de 1949. El parlamentarisme de Canceller. El sistema electoral: proporcional personalitzat. Un multipartidisme moderat. Les eleccions del 27 de setembre de 2009. La tornada al govern de coalició CDU-FDP, presidit per Angela Merkel.
- Suïssa: La democràcia consociacional. Mecanismes de recerca del consens en la direcció política. Federalisme i articulació del pluralisme cultural i identitari. Mecanismes de democràcia participativa.
- Rússia: La doble transició. Les claus de la transició de l'antiga URSS cap a la Rússia actual. Cap a una economia de mercat i una democràcia representativa. Una democràcia sense liberalisme democràtic. Putin i Medviediev.
- Nigèria. Les possibilitats de la democràcia i federalisme en un país del "tercer món". Els experiments amb constitucions "Westminster" i americanes. La importància dels requisits previs per la democràcia.
4. Avaluació
Es combinarà l'avaluació continuada amb l'avaluació final. La nota final de curs es calcularà a partir de dues formes d'avaluació:
1.) Avaluació continuada. Realització d'exercicis escrits, lectures d'articles, participació acadèmica activa, exposicions orals. Així mateix, els alumnes hauran de realitzar un treball individual sobre un aspecte concret del programa de l'assignatura.
2.) Avaluació final. Els alumnes hauran de superar una prova final escrita (o oral), en la qual hauran de demostrar haver adquirit els coneixements bàsics de l'assignatura, capacitat d'anàlisi, raonament crític.
L'examen final equivaldrà a un 50% de la nota final. El 50% restant serà la nota de l'avaluació contínua. Perquè la nota d'avaluació contínua faci la mitjana amb la nota de l'examen, haurà d'haver-se aprovat l'examen final.
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1. Bibliografia bàsica
ALCÁNTARA SÁEZ, Manuel (ed.), Sistemas políticos de la Unión Europea, València, 2000.
COLOMER, J.M. (dir.), La política en Europa. Introducción A las instituciones de quince países, Barcelona, 1995.
GRAHAM, L.S. et al., Politics and Government, 3ª ed., Chatham, 1994.
HANCOCK, M.D. et al., Politics in Western Europe, 3a ed. Londres, 2002.
LIJPHART, A., Las democracias contemporáneas, 4a ed. Barcelona, 1999.
MAYER, L. et al., Comparative Politics,, 2ª ed. Upper Saddle River, 1996.
THEEN, R.H.; WILSON, F.L., Comparative Politics, 4ª ed. Upper Saddle River, 2001.
WEAVER, R.; ROCKMAN, B.A. (ed.), Do Institutions Matter?, Washington, 1993.
5.2. Recursos didàctics
-Anotacions de l'assignatura elaborats pel professor.
-Articles de premsa.
-Dossier de lectures.
-Exercicis distribuïts en les sessions de seminaris.
6. Metodologia
La metodologia del curs es basarà en la combinació de classes presencials, de seminaris en les quals es plantegessin activitats dirigides (individuals o en grup), i en activitats fora de l'aula.
En les classes magistrals el professor exposarà els continguts de l'assignatura. Paral·lelament, en els seminaris es complementaran les sessions anteriors amb textos específics dels dossiers de lectures, articles de premsa, documentals i vídeos, que seran objecte de comentaris, anàlisi crítica i/o elaboració de recensions per part dels alumnes.
Així mateix, els estudiants hauran de realitzar activitats autònomes, fora de l'aula (lectura de textos, estudi de les anotacions de l'assignatura, elaboració d'exercicis, ...).
7. Programació d'activitats
Setmana 1: Presentació de l'assignatura.
Setmana 2: Esquema de Sistema polític. Ciutadans, eleccions, sistemes electorals, partits polítics, institucions. Legitimitat i eficàcia.
Setmana 3: Teoria. El sistema polític de Gran Bretanya. Un model de democràcia majoritària. Pràctica. Lectura i anàlisi de materials.
Setmana 4: Teoria. El sistema polític d'Estats Units. El sistema presidencial i la separació de poders. Pràctica. Lectura i anàlisi de materials.
Setmana 5: Teoria. El sistema polític de la Cinquena República francesa. El sistema semipresidencialista. Pràctica. Lectura i anàlisi de materials.
Setmana 6: Teoria. El sistema polític de la República Federal d'Alemanya. Parlamentarisme i democràcia de canceller; federalisme cooperatiu; Sistema electoral proporcional personalitzat. Pràctica. Lectura i anàlisi de materials.
Setmana 7: Teoria. El sistema polític de Suïssa. Un model de democràcia consociacional. Pràctica. Lectura i anàlisi de materials.
Setmana 8: Teoria. La comparació de cinc democràcies occidentals. Pràctica. Lectura i anàlisi de materials.
Setmana 9: Teoria. Rússia. La doblega transició. Pràctica. Lectura i anàlisi de materials.
Setmana 10: Teoria. Nigèria. Possibilitats de democràcia i federalisme a el "tercer món"? Pràctica. Lectura i anàlisi de materials.
Year 2010-11