Tecnologia de l'Audiovisual (20383)

Titulació/estudi: Grau en Comunicació Audiovisual
Curs: primer
Trimestre: primer
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores de dedicació de l'estudiant: 100 hores
Llengua o llengües de la docència: Català
Professor: Joan Ignasi Ribas

 

1. Presentació de l'assignatura

L'assignatura pretén donar als estudiants una idea de l'evolució de les principals tecnologies que suporten l'audiovisual des dels antecedents del cinema i les tecnologies analògiques posteriors fins el profund canvi conceptual representat per la codificació digital de la informació audiovisual.

La perspectiva cronològica permet també la reflexió sobre la influència de la tecnologia en la construcció del discurs audiovisual de cada època i també en la societat en què aquest discurs es produeix.

L'assignatura vol també donar les bases per promoure l'aparició en els alumnes d'una postura crítica davant de la tecnologia, fent-los persones més capaces de posar en qüestió els models de consum audiovisual que s'ofereixen habitualment com inevitables, desitjables i necessàriament superiors a allò que substitueixen. 

2. Competències que s'han d'assolir

1.- Capacitat per aplicar els coneixements, la comprensió i l'habilitat per resoldre problemes en entorns nous o no familiars i en contextos amples o multidisciplinaris en general relatius al seu camp d'estudi.

2.- Adquisició d'una habilitat d'aprenentatge que els permeti continuar els estudis de manera autònoma o plenament autodirigida.

3.- Capacitat per a l'anàlisi socio-cultural i en particular de les dimensions polítiques, econòmiques i tecnològiques de les societats del coneixement.

4.- Habilitat pel coneixement comunicatiu i per a la seva interrelació amb les ciències socials i les noves tecnologies.

5.- Adquisició de la capacitat i de les habilitats necessàries en l'ús adient de les eines tecnològiques característiques de les diferents fases del procés audiovisual. 

3. Continguts

3.1. Classes magistrals

Tema 1: Invenció i antecedents tecnològics del cinema.

Tema 2: Principis tecnològics fonamentals de la fotografia.

Tema 3: El cinema: càmeres, projectors, formats i sales especials.

Tema 4: El so. Característiques, percepció i sistemes analògics de codificació i tractament.

Tema 5: Codificació i transmissió electròniques de la imatge: la televisió

Tema 6: Principis i història de la computació. Codificació digital d'imatge i so.

3.2 Seminaris

En principi el tema és lliure i pot ser proposat per cada grup d'alumnes. Els temes escollits haurien de complementar les classes magistrals des d'algun d'aquests punts de vista (o combinacions de tots ells):

Complementar l'enfocament descriptiu de les classes magistrals emprant per exemple un mètode de treball més de caire històric, comparatiu, interpretatiu o crític.

Complementar els continguts tecnològics explicats, especialment en els aspectes no tractats en els apunts, com ara sistemes d'edició analògics i digitals, televisió digital, pantalles planes, cinema tridimensional, formats cinematogràfics i televisius, formats de so actuals, etc.

4. Avaluació

Hi haurà una avaluació final a través de la realització d'un examen i una avaluació continuada a través del seguiment dels alumnes en les sessions de tipus seminari. Per aprovar l'assignatura cal aprovar independentment les dues parts, examen i seminaris. 

Examen	60%
Seminaris	40%

Examen: 2 o 3 preguntes conceptuals específiques, més una part tipus test amb una cinquena de preguntes aproximadament. Les tres o quatre parts tindran el mateix valor.

Seminaris: a partir del treball escrit lliurat. També es poden valorar les contribucions de cada alumne a les estones de debat i discussió de temes dins dels seminaris.

Cal aprovar les dues parts per poder superar l'assignatura.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

BELLAÏCHE, Philippe. Les secrets de l'image vidéo. Paris: Eyrolles, 1995.

WYN, Michel. Le cinéma et ses techniques. Quincy: Nouvelles editions techniques europeennes, 1982.

LLORENS, Vicente. Fundamentos tecnològicos de vídeo y televisión. Barcelona: Ediciones Paidós, 1995.

CHARDÈRE, Bernard. Le roman des Lumière. Gallimard, 1995

BARBEY, Pierre. Iniciació al vídeo. Barcelona: Marcombo i TV3, 1988.

LUXERAU, François. Video. Principes et techniques. Paris: Editions Dujarric, 1989.

PAREJA CARRASCAL, Emilio. El magnetoscopio digital profesional. Barcelona: Marcombo, 1994.

PRADERA, Alejandro. El libro de la fotografía. Madrid: Alianza Editorial, 1994.

WYVER, J. La imagen en movimiento. Valencia: Filmoteca Valenciana, 1991.

TORRES URGELL, Luis i altres. Sistemas analógicos y digitales de televisión. Barcelona: Edicions de la Universitat Politècnica de Barcelona, 1994.

BETHENCOURT  MACHADO, Tomás. Sistemas de televisión. Clásicos y avanzados. Madrid: Departamento de Publicaciones. Centro de Formación RTVE, 1991.

BISHOP, Peter. Estudio general del ordenador. Madrid: Alhambra, 1985.

HELLER, Rachelle S. I MARTIN C. Dianne. Bits y Bytes. Iniciación a la informática. Madrid: Anaya Multimedia, 1984

5.2. Bibliografia complementària

Cada un dels 6 temes de la part magistral té una bibliografia pròpia amb unes 5 o 10 entrades. No la reproduim aquí a causa de la seva gran extensió.

També hi ha una bibliografia bàsica per a l'elaboració dels seminaris:

Crowley, David; Heyer, Paul. La Comunicación en la Historia. Tecnología, Cultura, Sociedad. Barcelona: Bosch, 1997

Marvin, Carolyn. When Old Technologies Were New. Thinking About Electric Communication in the Late Nineteenth Century. New York [N.Y.] [etc.] : Oxford University Press, 1988

Williams, Raymond. Historia de la comunicación. Vol 1, 2. Barcelona: Bosch, 1992

Bordwell, David; Staiger, Janet; Thompson, Kristin. El cine clásico de Hollywood. Barcelona: Paidós, 1997

Burch, Noël. El tragaluz del infinito. Madrid: Cátedra, 2006

Fielding, Raymond. A Technological History of Motion Pictures and Television. Los Angeles: University of California Press, 1983.

De Lauretis, T. I Heath, S. (comps.). The Cinematic Apparatus. Londres: Macmillan, 1980.

Zielinski, Siegfried. Deep Time of the Media. Towards an Archaeology of Hearing and Seeing by Technical Means. Cambridge, MA: MIT Press, 2006

Crary, Jonathan. Técnicas del observador. Visión y modernidad en el siglo XIX. Murcia: CENDEAC, 2008

Crary, Jonathan. Suspensiones de la percepción. Atención, espectáculo y cultura moderna. Madrid: AKAL, 2008

Friedberg, Anne. The virtual window: from Alberti to Microsoft. Cambridge, MA: MIT Press, 2006

Beau, Frank; Dubois, Philippe; Leblanc, Gérard. Cinéma et dernières technologies. Paris : Institut National de l'Audiovisuel; Bruxelles : De Boek Université, 1998

Almiron, Núria; Jarque, Josep Manuel. El mito digital. Discursos hegemónicos sobre Internet y periodismo. Barcelona: Anthropos, 2008

Mitcham, Carl. ¿Qué es la filosofía de la tecnología? Barcelona: Anthropos, 1989

5.3. Recursos didàctics

Apunts Generals de l'Assignatura

Temes 1 a 6 (accessibles al Campus Global o en fotocòpies)

Es tracta d'uns apunts, elaborats durant els darrers anys de docència, d'unes 250 pàgines dividits en 7 temes, numerats del 0 al 6.

Web de l'assignatura

http://www.dtic.upf.edu/~ribas/TecnoAV/web/index.htm

Web de recursos addicionals específics: "Idees i vincles en el segle XX. La ciència" / "Informació: a distància, per a tothom, per a cadascú".

http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/navegador/index.htm

(cal habilitar pop-ups o finestres emergents)

Material específic pels seminaris:

Document d'explicació general dels seminaris amb diversos apartats:

Característiques dels grups

Característiques del treball

Activitat orientativa a les diverses sessions

Possibles temes dels treballs

Algunes idees generals sobre la metodologia a emprar

Bibliografia (sobre metodologia)

Document de bibliografia comentada dels seminaris

Document d'adreces web comentades pels seminaris

Altre material addicional:

Documents de producció de "Idees i vincles"

Tema 0: Bases científiques de l'audiovisual (amb molta informació tècnica i científica complementària)

Articles periodístics, etc.

6. Metodologia

L'assignatura es desenvoluparà en dues parts, classes magistrals i seminaris. A les classes magistrals assisteix tota la classe. Per fer els seminaris, aquesta es divideix en 4 grups (1, 2, 3 i 4). Dins de cada un d'aquest es faran els equips de treball, uns 4 aproximadament, formats per uns 5 alumnes, cada un dels quals treballarà sobre un tema diferent. Hi haurà doncs un total de 16 a 18 grups de treball diferents.

Aquesta és la distribució temporal dels dos tipus d'activitats.

 

 

La idea general és que ha de ser un treball relativament senzill i relativament curt (l'extensió no serà en si mateixa un mèrit) però ben treballat, força pensat, ben raonat, rigorós i convincent. Es valorarà especialment la seva coherència, és a dir, la seva unitat estilística, de tractament, de continguts, etc.; el seu equilibri estructural, l'absència de repeticions innecessàries, l'èmfasi en els aspectes importants, etc.

El format estàndard de presentació pot ser un text il·lustrat en format word o pdf d'unes 12 a 15 pàgines aproximadament.

El lliurament es farà el mateix dia i hora de l'examen. Això significa que hi ha uns dies entre la darrera sessió i aquesta data per acabar de millorar el treball.

El lliurament s'ha de fer en format paper i digital (CD).

Es poden considerar alternatives com ara fer el treball en format web (HTML). Això pot ser interessant i fins i tot recomanable si el discurs es recolza molt en lligams hipertextuals a internet.

Es poden considerar altres alternatives com ara presentacions hipertextuals o interactives més sofisticades (per exemple, en format flash) sempre que el grup disposi dels recursos personals per fer allò que es proposa. Si es decideix fer això, l'arxiu o arxius lliurats hauran de funcionar en un sistema Windows estandard.

El treball haurà d'incloure - a la manera d'apèndix, sense formar part del cos principal - una breu reflexió crítica (i autocrítica), centrada en una descripció, possiblement seqüencial, del treball realitzat. Es poden apuntar aquí possibles idees per millorar el treball, tant en la part comuna com en la part de la feina específica de cada grup. La descripció del treball ha d'incloure explícitament el detall de les feines fetes per cada un dels membres de l'equip.

Quant a la divisió de feines cal apuntar que és necessari que tothom tingui una base comuna mínima sobre el contingut i la metodologia del treball. Per exemple, no val fer totes les imatges o tot el disseny gràfic i no intervenir en el nucli del treball.

7. Programació d'activitats

7.1. Classes magistrals

A les classes magistrals es desenvolupen els 6 temes d'acord amb aquesta temporització prevista:

 

7.2. Activitats a les sessions de seminaris

 

A les classes magistrals es desenvolupen els 6 temes d'acord amb aquesta temporització prevista:

 

 

 

7.2 Activitats a les sessions de seminaris

 

Aquestes són les activitats previstes a les diverses sessions de seminaris i la seva temporització.

 

Sessió 1. Setmana 3:

Explicació dels seminaris

Proposta general, no específica, de possibles opcions generals, idees, temes, metodologies, etc. Possible debat.

Explicació de la documentació proporcionada.

Explicació de la proposta oberta de bibliografia (llibres, articles, internet).

Realització dels 4 grups de classe (1, 2, 3 i 4) d'unes 20 persones.

Proposta de realització dels subgrups de treball dins de cada un dels 4 grups.

 

Temps entre la sessió 1 i la sessió 2 (entre 17 i 21 dies): treball de documentació, primera lectura de la bibliografia. Treball fora d'hores lectives.

 

Sessions 2 a 4, separades amb els 4 grups de classe de 20 alumnes cada un:

 

Sessió 2:

Amb la decisió del tema a fer per cada subgrup de 5 alumnes ja pressa.

Portar per escrit una breu sinopsi del tema.

Primera o primeres aproximacions al tractament i possibles estructuracions.

Primera llista significativa de fonts de documentació

Proposta genèrica de divisió de feines.

 

Aquesta primera proposta de divisió de feines té com objectiu facilitar i garantir el bon funcionament de l'equip. Si cadascú asumeix unes tasques des del principi és més difícil que es produeixin desequilibris importants en l'aportació dels diversos membres del grup. Aquesta primera proposta s'inserirà i es compararà amb la autocrítica final.

 

Sessió 3:

Aproximació força consolidada al contingut.

Aproximació força consolidada a l'estructuració.

Aproximació inicial a la presentació.

 

Sessió 4:

Contingut pràcticament definitiu.

Estructuració pràcticament definitiva.

Aproximació força consolidada a la presentació.

 

Entre la sessió 4 i el dia de l'examen:

Tancament del treball. Molt especialment, garantir la unificació estilística. És molt important que el treball no sembli escrit per diverses persones, cal una feina final per unificar estil però també nivells d'aprofundiment, punts de vista, orientacions, etc.

 

Dia de l'examen:

Lliurament del treball en format escrit i digital (CD). Apèndix amb reflexió autocrítica.

 

7.3. Càlcul de l'esforç horari requerit pel alumnes 

Les hores de treball presencial a classe són les següents:

 

• Classe magistral............................................................ 30 hores
• Seminaris....................................................................... 4 hores
• Subtotal presencial....................................................... 34 hores

Les hores de treball individual fora de classe recomanades són: 

• Reforç Sincrònic de Teoria.............................................. 12 hores
• Realització de treball de Seminari
  • Documentació i primera lectura de bibliografia.......... 6 hores
  • Sinopsi i proposta de divisó de feines...................... 2 hores
  • Preparació del contingut....................................... 12 hores
  • Preparació de l'estructuració................................... 6 hores
  • Preparació de material addicional............................ 6 hores
  • Redacció treball escrit i unificació estilística............. 12 hores
• Preparació Examen........................................................ 10 hores
• Subtotal no presencial.................................................. 66 hores 
• Total....................................................................... 100 hores