Arquitectura de Computadors (21416)
Titulació/estudi: Grau en Enginyeria en Informàtica
Curs: segon
Trimestre: primer i segon
Nombre de crèdits ECTS: 6 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 200 hores
Llengua o llengües de la docència: català
Professor: Enric Peig, Eloi Batlle, Carles Nicolau
1. Presentació de l'assignatura
Aquesta assignatura pretén donar una visió de les arquitectures més emprades actualment en el disseny de computadors, ja sigui com sistemes autònoms (servidors, equips individuals) o com sistemes encastats. Es farà èmfasi en les arquitectures RISC (Reduced Instruction Set Computing) enfront de les CISC (Complex Instruction Set Computing) i en les tècniques de segmentació dels processadors per aconseguir reduir el temps d'execució de les instruccions. Igualment es completarà la visió del model de von Neumann començada a l'assignatura Lògica Digital i Computadors de primer curs, amb el repàs als subsistemes memòria i entrada/sortida. Per acabar es presenten els principis de disseny i funcionament dels anomenats supercomputadors.
2. Prerequisit per al seguiment de l'itinerari formatiu
Es recomana fortament haver seguit amb aprofitament l'assignatura de Lògica Digital i Computadors (o similar), perquè es partirà del supòsit que l'alumne té assolits els fonaments de la lògica digital, la representació binària de la informació i les operacions aritmètiques en sistema binari; coneix el model de von Neumann i les seves implicacions; així com el funcionament a nivell de circuit dels processadors, el concepte de llenguatge màquina i té una certa destresa fent senzills programes en algun llenguatge assemblador.
3. Competències que s'han d'assolir
Competències generals |
Competències específiques |
Instrumentals
Sistèmiques |
1. Coneixement de la segmentació del processador, i de la tècnica del pipelining per a l'execució d'instruccions |
4. Avaluació
Per superar l'assignatura cal aprovar l'examen de final de curs i realitzar 5 pràctiques al laboratori. Aquestes pràctiques seran revisades i puntuades pels professors durant les sessions de laboratori, i la puntuació només serà igual o superior a 5 si s'han fet de forma profitosa. Les pràctiques es realitzaran en grups de 3 alumnes.
En el cas que un grup no hagi pogut lliurar alguna de les pràctiques, l'avaluació es realitzarà en una entrevista personal amb el professor de laboratori, que cal concertar en hores de tutoria abans del període d'exàmens del trimestre.
Al final del primer trimestre es realitzarà un examen que abastarà la matèria corresponent al primer trimestre. Al final del segon trimestre es realitzarà un altre examen que tindrà dues parts: una per a cada trimestre. Els alumnes que al primer trimestre hagin tret un 4 o més no caldrà que facin la part corresponent al primer trimestre. L'examen de setembre tindrà la mateixa estructura que el de juny.
La nota d'examen serà la mitjana entre les dues parts, i cal treure un mínim de 4 en cada una.
La nota final de l'assignatura serà la suma d'un 60% de la nota d'examen i un 40% de la nota de pràctiques. És imprescindible tenir 4 o més punts a les dues notes parcials per a poder superar l'assignatura, i un 5 a la nota mitjana.
Qualsevol de les tres notes (els exàmens de les dues parts i les pràctiques) es pot guardar fins a la convocatòria de setembre. En cap cas d'un curs per a un altre.
5. Continguts
5.1 Blocs de contingut
1. Arquitectures RISC vs CISC. El pipelining
2. Una arquitectura CISC: Intel
3. Una arquitectura RISC: MIPS
4. Subsistema Memòria
5. Subsistema Entrada/Sortida
6. Supercomputació
5.2 Organització i concreció dels continguts
Bloc de contingut 1. -Arquitectures RISC vs CISC. El pipelining
Conceptes |
Procediments |
Actituds |
1. Segmentació del processador |
|
|
Bloc de contingut 2. -Una arquitectura CISC: Intel
Conceptes |
Procediments |
Actituds |
1. Característiques dels primers microprocessa-dors d'Intel: 8086, 80386 |
|
|
Bloc de contingut 3. -Una arquitectura RISC: MIPS
Conceptes |
Procediments |
Actituds |
1. Arquitectura bàsica del processador MIPS |
1. Realització de programes en llenguatge assemblador |
1. Claredat i pulcritud en la realització de les pràctiques |
6. Metodologia
6.1 Enfocament metodològic de l'assignatura
A les sessions de teoria, totes en grup gran, s'introduiran els conceptes teòrics bàsics i es mostraran els procediments adequats per a la resolució dels problemes. A les sessions de seminari es discutiran els problemes que els alumnes prèviament hauran treballat, i es resoldran els dubtes que puguin sorgir. A les sessions de laboratori es realitzaran pràctiques de programació en llenguatge assemblasdor. L'objectiu és doble: per un cantó han de servir per entendre i consolidar els conceptes teòrics i per l'altre serveixen com indicadors d'avaluació de l'assoliment de les competències relacionades amb la programació del processador.
El treball fora de l'aula consistirà bàsicament en la recerca d'informació complementària, la resolució de problemes proposats, la preparació de les pràctiques i la realització d'estudis previs.
6.2 Organització temporal: sessions, activitats d'aprenentatge i temps estimat de dedicació
Les sessions presencials a l'aula s'organitzen així:
Bloc de continguts |
Gran grup |
Laboratori |
Seminari |
Introducció |
T1 |
|
|
Els lliuraments previstos seran a les sessions de laboratori i a les sessions de seminari.
Les hores estimades de dedicació són:
|
Activitats dins de l'aula |
Activitats fora de l'aula |
Avaluació |
|||
|
Gran grup |
Laboratori |
Seminari |
Preparació de pràctiques |
Estudi personal I realització de problemes |
Examen |
Introducció |
1 |
|
|
|
|
|
1. Arquitectures RISC vs CISC. El pipelining |
5 |
|
2 |
|
10 |
|
2. Una arquitectura CISC: Intel |
6 |
|
2 |
|
8 |
|
3. Una arquitectura RISC: MIPS |
6 |
12 |
2 |
24 |
12 |
|
4. Subsistema Memòria |
6 |
|
4 |
|
16 |
|
5. Subsistema Entrada/Sortida |
6 |
|
2 |
|
12 |
|
6. Supercomputació |
6 |
8 |
4 |
16 |
18 |
|
|
|
|
|
|
|
|
Avaluació |
|
|
|
|
6 |
6 |
Total |
36 |
20 |
16 |
40 |
82 |
6 |
Total: 200
7. Fonts d'informació i recursos didàctics
7.1 Bibliografia bàsica (suport paper i electrònic)
- PATTERSON, David A.; HENNESSY, John L.: Estructura y diseño de computadores : interficie circuitería-programación. Ed. Reverté, 2000
7.2 Bibliografia complementària (suport paper i electrònic)
- ANGULO, J.M.: Sistemas digitales y tecnología de computadores. Ed. Thompson, 2002.
- HEURING, Vincent P.; JORDAN, Harry F. Computer systems design and architecture. Reading: Addison Wesley, 1997.
- ANGULO USATEGUI, José M. Microprocesadores avanzados 386 Y 486: introducción al Pentium y Pentium pro. 4ª ed. Madrid: Paraninfo, 1998.
7.3 Material docent de l'assignatura
- Col·lecció de problemes
- Apunts per a l'examen