Curs 2010-11

Arquitectura de Computadors (21416)

Titulació/estudi: Grau en Enginyeria en Informàtica
Curs: segon
Trimestre: primer i segon
Nombre de crèdits ECTS: 6 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 200 hores
Llengua o llengües de la docència: català
Professor: Enric Peig, Eloi Batlle, Carles Nicolau

1. Presentació de l'assignatura

Aquesta assignatura pretén donar una visió de les arquitectures més emprades actualment en el disseny de computadors, ja sigui com sistemes autònoms (servidors, equips individuals) o com sistemes encastats. Es farà èmfasi en les arquitectures RISC (Reduced Instruction Set Computing) enfront de les CISC (Complex Instruction Set Computing) i en les tècniques de segmentació dels processadors per aconseguir reduir el temps d'execució de les instruccions. Igualment es completarà la visió del model de von Neumann començada a l'assignatura Lògica Digital i Computadors de primer curs, amb el repàs als subsistemes memòria i entrada/sortida. Per acabar es presenten els principis de disseny i funcionament dels anomenats supercomputadors.

2. Prerequisit per al seguiment de l'itinerari formatiu

Es recomana fortament haver seguit amb aprofitament l'assignatura de Lògica Digital i Computadors (o similar), perquè es partirà del supòsit que l'alumne té assolits els fonaments de la lògica digital, la representació binària de la informació i les operacions aritmètiques en sistema binari; coneix el model de von Neumann i les seves implicacions; així com el funcionament a nivell de circuit dels processadors, el concepte de llenguatge màquina i té una certa destresa fent senzills programes en algun llenguatge assemblador.

3. Competències que s'han d'assolir

Competències generals

Competències específiques

Instrumentals
1. Capacitat d'anàlisi i síntesi
2. Resolució de problemes
3. Raonament lògic
4. Gestió de la informació
5. Organització del temps i planificació

 

Sistèmiques
6. Capacitat per aplicar el coneixement teòric a la pràctica 

1. Coneixement de la segmentació del processador, i de la tècnica del pipelining per a l'execució d'instruccions
2. Coneixement dels fonaments de les arquitectures RISC i CISC, i les seves diferències
3. Identificació dels obstacles del pipelining i com es poden solventar  
4. Coneixement de l'evolució de l'arquitectura Intel per a processadors
5. Coneixement d'una arquitectura RISC real: MIPS
6. Escriptura de programes senzills en llenguatge assemblador
7. Coneixement de l'arquitectura bàsica dels sistemes de memòria, i la jerarquia de memòries
8. Disseny de sistemes simples de memòria
9. Disseny de sistemes de memòria entrellaçada
10. Coneixement dels principis de funcionament de la memòria caché
11. Coneixement dels principis de funcionament dels dispositius d'entrada/sortida i la seva relació amb el processador
12. Coneixement dels principis de la supercomputació


4. Avaluació

Per superar l'assignatura cal aprovar l'examen de final de curs i realitzar 5 pràctiques al laboratori. Aquestes pràctiques seran revisades i puntuades pels professors durant les sessions de laboratori, i la puntuació només serà igual o superior a 5 si s'han fet de forma profitosa. Les pràctiques es realitzaran en grups de 3 alumnes.

En el cas que un grup no hagi pogut lliurar alguna de les pràctiques, l'avaluació es realitzarà en una entrevista personal amb el professor de laboratori, que cal concertar en hores de tutoria abans del període d'exàmens del trimestre.

Al final del primer trimestre es realitzarà un examen que abastarà la matèria corresponent al primer trimestre. Al final del segon trimestre es realitzarà un altre examen que tindrà dues parts: una per a cada trimestre. Els alumnes que al primer trimestre hagin tret un 4 o més no caldrà que facin la part corresponent al primer trimestre. L'examen de setembre tindrà la mateixa estructura que el de juny.

La nota d'examen serà la mitjana entre les dues parts, i cal treure un mínim de 4 en cada una.
La nota final de l'assignatura serà la suma d'un 60% de la nota d'examen i un 40% de la nota de pràctiques. És imprescindible tenir 4 o més punts a les dues notes parcials per a poder superar l'assignatura, i un 5 a la nota mitjana.
Qualsevol de les tres notes (els exàmens de les dues parts i les pràctiques) es pot guardar fins a la convocatòria de setembre. En cap cas d'un curs per a un altre.


5. Continguts

5.1 Blocs de contingut

1. Arquitectures RISC vs CISC. El pipelining
2. Una arquitectura CISC: Intel
3. Una arquitectura RISC: MIPS
4. Subsistema Memòria
5. Subsistema Entrada/Sortida
6. Supercomputació

5.2     Organització i concreció dels continguts

Bloc de contingut 1. -Arquitectures RISC vs CISC. El pipelining 

Conceptes

Procediments

Actituds

1.   Segmentació del processador
2.   Pipelining
3.   RISC
4.   CISC

 

 


Bloc de contingut 2. -Una arquitectura CISC: Intel

Conceptes

Procediments

Actituds

1. Característiques dels primers microprocessa-dors d'Intel: 8086, 80386
2. Evolució de l'arquitectura Intel

 

 


Bloc de contingut 3. -Una arquitectura RISC: MIPS 

Conceptes

Procediments

Actituds

1. Arquitectura bàsica del processador MIPS
2. El joc d'instruccions del MIPS

1. Realització de programes en llenguatge assemblador

1. Claredat i pulcritud en la realització de les pràctiques



6. Metodologia

6.1 Enfocament metodològic de l'assignatura

A les sessions de teoria, totes en grup gran, s'introduiran els conceptes teòrics bàsics i es mostraran els procediments adequats per a la resolució dels problemes. A les sessions de seminari es discutiran els problemes que els alumnes prèviament hauran treballat, i es resoldran els dubtes que puguin sorgir. A les sessions de laboratori es realitzaran pràctiques de programació en llenguatge assemblasdor. L'objectiu és doble: per un cantó han de servir per entendre i consolidar els conceptes teòrics i per l'altre serveixen com indicadors d'avaluació de l'assoliment de les competències relacionades amb la programació del processador.

El treball fora de l'aula consistirà bàsicament en la recerca d'informació complementària, la resolució de problemes proposats, la preparació de les pràctiques i la realització d'estudis previs.

6.2 Organització temporal: sessions, activitats d'aprenentatge i temps estimat de dedicació

Les sessions presencials a l'aula s'organitzen així:

Bloc de continguts

Gran grup

Laboratori

Seminari

Introducció
1. Arquitectures RISC vs CISC. El pipelining
2. Una arquitectura CISC: Intel
3. Una arquitectura RISC: MIPS
4. Subsistema Memòria
5. Subsistema Entrada/Sortida
6. Supercomputació

T1
T1 T2 T3
T4 T5 T6
T7 T8 T9
T10 T11 T12
T13 T14 T15
T16 T17 T18





P1 P2 P3


P4 P5


S1
S2
S3
S
S5
S6 

Els lliuraments previstos seran a les sessions de laboratori i a les sessions de seminari.

Les hores estimades de dedicació són:

  

Activitats dins de l'aula

Activitats fora de l'aula

Avaluació

  

Gran grup

Laboratori

Seminari

Preparació de pràctiques

Estudi personal I realització de problemes

Examen

Introducció

1

  

  

  

  

  

1. Arquitectures RISC vs CISC. El pipelining

5

  

2

  

10

  

2. Una arquitectura CISC: Intel

6

  

2

  

8

  

3. Una arquitectura RISC: MIPS

6

12

2

24

12

  

4. Subsistema Memòria

6

  

4

  

16

  

5. Subsistema Entrada/Sortida

6

  

2

  

12

  

6. Supercomputació

6

8

4

16

18

  

 

  

  

  

  

  

  

Avaluació

  

  

  

  

6

6

Total

36

20

16

40

82

6

                                                                                                             Total: 200

7. Fonts d'informació i recursos didàctics

7.1 Bibliografia bàsica (suport paper i electrònic)

- PATTERSON, David A.; HENNESSY, John L.: Estructura y diseño de computadores : interficie circuitería-programación. Ed. Reverté, 2000

7.2 Bibliografia complementària (suport paper i electrònic)

- ANGULO, J.M.: Sistemas digitales y tecnología de computadores. Ed. Thompson, 2002.
- HEURING, Vincent P.; JORDAN, Harry F. Computer systems design and architecture. Reading: Addison Wesley, 1997.
- ANGULO USATEGUI, José M. Microprocesadores avanzados 386 Y 486: introducción al Pentium y Pentium pro. 4ª ed. Madrid: Paraninfo, 1998.

7.3 Material docent de l'assignatura

- Col·lecció de problemes
- Apunts per a l'examen