Curs 2010-11

Relacions entre Arts (20154)

Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 3r
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 5 crèdits
Hores dedicació estudiant: 125
Llengua o llengües de la docència: Català
Professorat: Eduard Cairol Carabí

1. Presentació de l'assignatura o descriptor

ART & LITERATURA. Afinitats electives (I): Poesia i pintura. De Rilke a Valente. 

            L'objectiu d'aquest curs consisteix a explorar les relacions d'afinitat que, en el marc dels darrers cent anys, han unit entre si poetes i pintors, primordialment a través de l'exercici de la crítica per part dels primers i ulteriorment de la seva pràctica poètica mateix. Així, s'han triat quatre poetes que hagin consagrat una part significativa de la seva producció crítica en matèria artística a un determinat pintor, a fi de valorar la novetat, repercussió i entitat de la seva aportació crítica, així com delimitar en quin punt es produeix la convergència entre idearis pictòrics i poètiques respectives, sense excloure interpretacions complementàries.    

2. Competències a assolir

Competències generals

Competències específiques

  Instrumentals 

1. Comprensió i interpretació de textos de naturalesa fonamentalment crítico-artística. 

Interpersonals 

2. Discussió i confrontació de posicions argumentades en un context constructiu i no dogmàtic de recerca d'una veritat provisional

Sistèmiques 

3. Desenvolupar el gust i l'interès per captar i desentranyar les pulsacions del món contemporani.  

 1. Determinar i comprendre el teixit argumentatiu de textos sobre qüestions artístiques o estètiques, tot prenent així consciència de la racionalitat específica implicada en el judici estètic.

 2. Contemplar les obres d'art com a dispositius on convergeixen aspiracions i voluntats d'època, integrant així en la comprensió de les mateixes materials i discursos de naturalesa i origen diversos, amb vocació de detectar les analogies estructurals i programàtiques que travessen les diverses arts.

3. Veure les obres d'art com a centres irradiadors o generadors de sentit, que, en conseqüència, resulten susceptibles d'interpretacions diverses però no per això en conflicte entre si, ans en una relació de complementarietat.

3. Continguts 

1.- INTRODUCCIÓ: Com parlar de pintura?  

2.- CÉZANNE I RILKE. La cosa d'art.

            Segona veu: El Cézanne de Handke.  

3.- VALÉRY I DEGÀS. Art i naturalesa.

            Variació: Valéry i Leonardo.  

                                   *   *   * 

4.- BECKETT I VAN VELDE. Art i buit.

            Variació: Beckett i A. Masson.  

5.- TÀPIES I VALENTE. Art i matèria.

            Segona Veu: El Tàpies de S. Robayna.

6.- CONCLUSIONS: Crítica d'art o artística?

4. Avaluació

            L'aprofitament del curs per part dels estudiants serà avaluat d'acord amb un TRIPLE SISTEMA: 1) un EXAMEN FINAL consistent en el comentari d'un dels textos crítics objecte de les classes; 2) la presentació, el dia mateix de la convocatòria d'examen, d'un PROJECTE D'ESTUDI inspirat per l'objecte i mètode del curs, però aplicat a uns subjectes (poetes i pintors); i 3) la CONTRIBUCIÓ I PARTICIPACIÓ en els Seminaris del curs. Cada una d'aquestes activitats representarà, respectivament, un 50%, 25% i 25% de la nota final del curs. 

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

- BECKETT, Samuel, Disjecta. Escritos misceláneos y un fragmento dramático.

- RILKE, Rainer Maria, Cartas sobre Cézanne.

- VALENTE, José Ángel, Comunicación sobre el muro.

- VALÉRY, Paul, Piezas sobre arte.

5.2. Bibliografia complementària

- BOU, Enric, Pintura en el aire. Arte y literatura en la modernidad.

- MONEGAL, Antonio (ed.), Literatura y pintura.

- PRAZ, Mario, Mnemosyne. El paralelismo entre la literatura y las artes visuales.

- TOMÁS, Facundo, Escrito, pintado. Dialéctica entre escritura e imágenes en la configuración del mundo moderno.

- VENTURI, Lionello, Historia de la crítica de arte.

6. Metodologia

            El curs es desenvoluparà d'acord amb un DOBLE FORMAT: 1) Classes PLENÀRIES i 2) SEMINARIS, que comportarà també una distinció metodològica. A les classes plenàries, el responsable docent presentarà una hipòtesi a la consideració de la resta del grup. Als seminaris, el grup llegirà fragments dels textos crítics on es troba aquella interpretació.

7. Programació d'activitats

Classe plenària/seminari, continguts,                                          activitats a l'aula

Activitats fora de l'aula,  dates lliuraments

Sessió 1 : PLENÀRIA: Presentació. Com parlar de pintura?

Preparació SEMINARI I (1)

Sessió 2: PLENÀRIA: Cézanne i Rilke: La cosa d'art.

Sessió 3: SEMINARI I - 1: Cartes sobre Cézanne.

Preparació SEMINARI I (2)

Sessió 4: PLENÀRIA: Cézanne i Rilke: Segona veu.

Sessió 5: SEMINARI I - 2: Cartes sobre Cézanne.

Preparació SEMINARI II (1)

Sessió 6: PLENÀRIA: Valéry i Degàs: Art i natura.

Sessió 7: SEMINARI II - 1: Degàs Dansa Dibuix.

Preparació SEMINARI II (2)

Sessió 8: PLENÀRIA: Valéry i Degàs: Variació.

Sessió 9: SEMINARI II - 2: . Degàs Dansa Dibuix.

Preparació SEMINARI III (1)

Sessió 10: PLENÀRIA: Beckett i B. Van Velde: Art i buit.

Sessió 11: SEMINARI III - 1: Tres diàlegs, etc...

Preparació SEMINARI III (2)

Sessió 12: PLENÀRIA: Beckett i B. Van Velde: Variació.

Sessió 13: SEMINARI III - 2: Tres diàlegs, etc...

Preparació SEMINARI IV (1)

Sessió 14: PLENÀRIA: Tàpies i Valente: Art i matèria.

Sessió 15: SEMINARI IV - 1: Comunicació sobre el mur.

Preparació SEMINARI IV (2)

Sessió 16: PLENÀRIA: Tàpies i Valente: Segona veu.

Sessió 17: SEMINARI IV - 2: Comunicació sobre el mur.

Preparació consultes finals

Sessió 18: PLENÀRIA: Conclusió: Crítica d'art o artística?