Art del Barroc (20052)
Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 3r
Trimestre: 1r
Nombre de crèdits ECTS: 5 crèdits
Hores dedicació estudiant:
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Eva March
1. Presentació de l'assignatura o descriptor
Estudi dels principis fonamentals de l'Art Barroc:
1) Episodis històrics més rellevants.
2) Principals corrents.
3) Diferens escoles nacionals.
4) Representants més destacats.
2. Competències a assolir
|
Competències generals |
Competències específiques |
|
1. Capacitat d'anàlisi i de síntesi. 2. Exposició d'un tema en públic. 3. Anàlisi, síntesi i gestió de fonts d'informació diverses. 4. Interrelació del coneixement del concret amb els coneixements teòrics. 5. Raonament deductiu, és a dir, obtenció d'una conclusió a partir d'unes premises. 6. Generalització o extracció d'una norma general a partir d'un nombre limitat de dades o exemples. 7. Transmissió escrita i oral dels coneixements adquirits. 8. Comprensió de la interrelació entre literatura, història, art i pensament. 9. Detecció de la informació cultural i ideològica implícita en un text. 10. Argumentació, és a dir, defensa o justificació escrita i oral d'una determinada posició. 11. Saber treballar en equip. 12. Integració del treball en equip en el treball autònom. 13. Comunicació interpresonal en grup reduït i en gran grup. 14. Raonament crític. 15. Aprenentage autònom. 16. Capacitat de formació continuada.
|
1. Comprendre el significat del terme Barroc. És a dir, saber destriar els elements que han de donar-se per tal que una obra pugui ser qualificada de barroca 2. Comprendre la capacitat d'adaptació del Barroc a les circumstàncies específiques de les diverses zones geogràfiques d'Europa.
|
3. Continguts
1. L'Europa de la segona meitat del segle XVI. Reforma i Contrarreforma.
- El Manierisme i l'Art de la Contrarreforma. Il Gesú
2. El Barroc. Periodització. Principis fonamentals. Signes d'identificació
3. La pintura barroca italiana.
- Classicisme vs. Naturalisme: Annibale Carracci i Caravaggio
4. L'arquitectura barroca italiana. Roma: Maderno, Rainaldi, Bernini i Borromini
5. Bernini escultor
6. L'escola flamenca: Rubens
7. El segle d'or de la pintura holandesa: El retrat i les escenes burgeses.
- L'escola de Delft: Vermeer i Pieter de Hooch.
- Rembrandt pintor d'històries
8. L'art espanyol al segle XVII.
- La pintura de gènere i la pintura religiosa a Sevilla.
- La pintura de cort entorn Felip IV. Velázquez
4. Avaluació
L'avaluació s'efectuarà per mitjà dels instruments següents:
- Exàmen final 50%
- Treball obligatòri (el qual s'elaborarà, parcialment, en els seminaris) 50%
5. Bibliografia i recursos didàctics
BIBLIOGRAFIA GENERAL
Argan, G. C., Renacimiento y Barroco II, Akal, Madrid, 1997
Battisti, E., Renacimiento y barroco, Madrid, Catedra, 1990
Bazin, G., Barroco y Rococó, Barcelona, Destino, 1992
Bottineau-Fuchs, Y., El arte del barroco, Madrid, Akal, 1990
Carrasco Ferrer, M., Ex Roma Lux: la Roma antigua en el Renacimiento y el Barroco, Madrid : Ministerio de Educación y Cultura, Biblioteca Nacional, Electa España, 1997
Castria Marchetti, F., Zuffi, S., et. al., El Barroco 1600-1700: el arte europeo de Caravaggio a Tiepolo, Barcelona, Electa, 2005
Cortes del barroco: de Bernini y Velázquez a Luca Giordano (proyecto científico de Fernando Checa Cremades), Madrid, Patrimonio Nacional, 2003
Checa Cremades, F., i Morán Turina, J. M., El Barroco, Madrid, Istmo, 1989
Haskell, F., Patronos y pintores: arte y sociedad en la Italia barroca, Madrid, Catedra, 1984
Mâle, E., El Barroco: arte religioso del siglo XVII: Italia, Francia, España, Flandes, Madrid, Encuentro, 1985
Martin, J. R., El Barroco, Xarait, Bilbao, 1986
Minor, Vernon H., Baroque & Rococo: art & culture, Londres, Laurence King, 1999
Ors, Eugeni d', Lo Barroco, Madrid, Aguilar, 1936
Tapié, V., Barroco y Clasicismo, Madrid, Cátedra, 1978
Toman, R., El Barroco: Arquitectura, escultura, pintura, Colonia, Könemann, 1997
Valverde, J. M., El Barroco, una visión de conjunto, Barcelona, Montesinos, 1981 (2ª ed.)
Weisbach, W., El Barroco: arte de la contrarreforma, Madrid, Espasa Calpe, 1942
Wölfflin, H., Renacimiento y Barroco, Paidós, Barcelona, 1986 (1888)
PINTURA BARROCA ITALIANA
Annibale Caracci: Venus, Adonis y Cupido (cat.exp.), Museo Nacional del Prado, Madrid, 2005
Caravaggio (cat. exp.), Electa, Museo Nacional del Prado, Madrid, 1999
Caravaggio y la pintura realista europea (cat. exp.), Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, 2005
Longhi, R., Il Caravaggio, Milan, A. Martello, 1952
Pacciarotti, G., La pintura barroca en Italia, Istmo, Madrid, 2000
Hibbard Howard, Caravaggio, Thames and Hudson, Londres, 1983
La Scuola dei Carracci: I seguaci di Annibale e Agostino, Modena, Artioli, 1995
Strinati, C., Caravaggio (cat. exp. Roma, Scuderie del Quirinale), Skira, Roma, 2010
ARQUITECTURA BARROCA ITALIANA
Alonso García, E., San Carlino: la máquina geométrica de Borromini, Valladolid, Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial de la Universidad de Valladolid, 2003
Argan, G. C., La arquitectura barroca en Italia, Argentina, Nueva Visión, 1984
Argan, G.C., Borromini, Xarrait, Madrid, 1980
Blunt, A., Borromini, Alianza, Madrid, 1982
Francesco Borromini: atti del convengo internazionale, Roma 13-15 gennaio 2000, a cura di Christoph Luitpold Frommei, Elisabeth Sladek, Milán, Electa, 2000
Portoghesi, P., Franesco Borromini, Milán, Electa, 1977 (2ª. edició).
Portoghesi, P., Roma baroca: storia di una civilità architettonica, Roma, C. Bestetti, 1966.
Varriano, J., Arquitectura italiana del barroco al rococó, Madrid, Alianza, 1990
Wittkower, R., Arte y arquitectura en Italia 1600-1750, Madrid, Cátedra, 1995
BERNINI ESCULTOR
Bernini scultore: la nasita del barroco in Casa Borghese (cat. exp. a càrrec de A. Coliva), Galeria Borghese, [S.l.] : De Luca, 1998
Hibbard, H., Bernini, Madrid, Xarait, 1982.
I Marmi vivi: Bernini e la nasita del ritratto barocco (cat. exp. a càrrec de A. Bacchi et al.), Firenze : Firenze Musei : Giunt
Wittkower, R., Gian Lorenzo Bernini: el escultor del barroco romano, Alianza, Madrid, 1990 (1963)
BARROC FLAMENC
Ayala Mallory, N., La pintura flamenca del siglo XVII, Alianza, Madrid, 1995
Brown, J. i Brown, C., Velázquez, Rubens y Van Dyck: pintores cortesanos del siglo XVII, (cat. exp.), Museo Nacional del Prado, Madrid, 1999.
Cabanne P., Rubens, Ediciones Daimon, Madrid, 1967.
Rubens, Van Dyck, Jordaens. Mestres de la pintura flamenca del segle XVII a les col.leccions del museu Ermitage (cat. exp.), Barcelona, 2003.
Vergara, A., Rubens and his spanish patrons, Cambridge i Nova York, 1999.
Vosters S. A., Rubens y España: esudio artístico-literario sobre la estética del barroco, Cátedra, Madrid, 1990.
BARROC HOLANDES
The Glory of the Golden Age: Dutch Art of the 17th Century, Rijksmuseum, Amsterdam, 2000
Rembrandt pintor de historias (cat. exp. ), Museo del Prado, Madrid, 2008
Rosenberg J., Slive, S. i Ter Kuile, E. H., Arte y arquitectura en Holanda 1600-1800, Cátedra, Madrid, 1994 (1966)
Slive, S., Frans Hals (3.v), Londres, Phaidon, 1970-1974.
Vermeer y el interior holandés (cat. exp. a càrrec d'A. Vergara), Museo del Prado, Madrid, 2003
BARROC ESPANYOL
Brown, J., La edad de oro de la pintura en España, Madrid, Nerea, 1990
Brown, J., Escritos completos sobre Velázquez, Centro de Estudios Europa Hispánica, 2008
Brown, J.,Velázquez: pintor y cortesano, Madrid, Alianza, 1986
Coliva, A., Velázquez a Roma, Milan, Skira, 1999
Gallego, J., Visión y símbolos en la pintura española del Siglo de Oro, Madrid, Catedra, 1984
Harris, E., Velázquez, Vitoria-Gasteiz : Ephialte Instituto Municipal de Estudios Iconográficos, 1991.
El palacio del Rey Planeta: Felipe IV y el Buen Retiro (cat. ex.), Madrid, Museo Nacional del Prado, 2005
Pérez Sánchez, A. E., Pintura barroca en España 1600-1750, Madrid, Catedra, 1992.
Pérez Sánchez, A. E., Gallego, J., et. al., Velázquez (cat. exp.), Madrid, Ministerio de Cultura, 1990.
Portús Pérez, J., Pintura y pensamiento en la España de Lope de Vega, Hondarribia [Guipúzcoa] : Nerea, cop. 1999
Sebastián, S., Contrarreforma y Barroco: lecturas iconográficas e iconológicas, Madrid, Alianza, 1985
Sureda, J., La Gloria de los Siglos de Oro: mecenas, artistas y maravillas en la España imperial, Barcelona, Lunwerg, 2006
Sureda, J., Velázquez pintor y hombre del rey, Barcelona, Lunwerg, 2009
Valdivieso, E., Vanidades y desengaños en la pintura española del Siglo de Oro, [S.l.] : Fundación de Apoyo a la Historia del Arte Hispánico, 2002
6. Metodologia (optatiu)
Tant per l'exàmen final com pel treball l'alumne ha d'aconseguir la correció en tres aspectes que cal considerar bàsics i fonamentals: informació, reflexió i expressió.
La valoració de la informació es fara tenint en compte:
1. La seva amplitud i interdisciplinaritat així com el seu enfoc conceptual i la varietat de la seva procedència. A partir del que s'ha proposat a classe s'ha d'establir una anàlisi crítica de les diferents informacions rebudes.
2. La referencia exacta de les fonts d'informació fetes servir en relació al tema tractat, la conveniència d'aquestes i el "cribat" que el propi alumne hagi efectuat en la seva sel.lecció, donat que no tot és resposta per a tot i no tot el que se sap te que esser dit en qualsevol oportunitat que es presenti.
3. Que aquesta informació es transmeti amb claredat i de manera indubitativa al possible lector o oïdor -el professor i la resta dels alumnes-. La interpretació personal del tema, independentment de la valoració de les conclusions a que arribin els autors consultats.
4. La metodologia utilitzada a l'efectuar els treballs i exàmen corresponents, metodologia observable tant pel que fa al material complementari que l'alumne pot presentar (fotografies, esquemes, etc.) com al treball/exàmen en si: exactitud en les definicions i en les dades objectivables, coneixement dels textos citats, bibliografia, etc.
Reflexió
No hi ha un nivell mínim en quant a la reflexió sobre un tema o una qüestió. Simplement no es consideraran vàlids els treballs o exàmens que no superin el mer coneixement memorístic o repetitiu dels temes tractats, encara que aquest coneixement fóra complert. És necessari demostrar un mínim nivell de reflexió i crítica d'aquests coneixements.
Expressió
No es tindran en consideració els treballs o exàmens que presentin una ortografia descuidada i amb excessives faltes, il.legibles per la lletra i sense un mínim d'ordre lògic que faci possible la seva comprensió. L'alumne ha de tenir en compte, per tant:
- L'ordre i claredat expositiva en l'articulació general del treball.
- La cura en la composició gràfica.
- L'exactitud, claredat i concisió de l'expressió.
- L'ús rigorós i exacte del vocabulari general i del específic de la Història de l'Art.
El model metodològic que es seguirà per assolir els coneixements compresos en l'assignatura combinarà diferents vies d'aprenentatge. Serà a les classes plenàries on es donarà el gruix principal de la matèria així com les indicacions generals per acabar d'elaborar cada un dels 8 blocs de continguts en què es divideix Art del Barroc. Per tant, una vegada plantejades les qüestions considerades fonamentals, l'alumne les treballarà individualment servint-se, per fer-ho, de la bibliografia específica de cada tema. Paral.lelament, en els seminaris, es posaran en comú els diversos punts de vista dels exemples escollits pels alumnes.
7. Programació d'activitats
|
ART DEL BARROC |
||
|
Dimarts |
Dijous |
|
|
22/09 - 24/09 |
|
PLENÀRIA Introducció. El Manierisme |
|
27/09 - 01/10 |
PLENÀRIA L'art de la Contrarreforma |
PLENÀRIA Il Gesú |
|
04/10 - 08/10 |
PLENÀRIA El naixement del Barroc. Signes d'identitat (I) |
PLENÀRIA Signes d'identitat (II) |
|
11/10 - 15/10 |
|
PLENÀRIA Jornades Internacionals Caravaggio |
|
18/10 - 22/10 |
PLENÀRIA La pintura barroca italiana. Els Carracci |
Primer seminari 101 |
|
25/10 - 29/10 |
Primer seminari102 |
PLENÀRIA Arquitectura barroca italiana |
|
01/11 - 05/11 |
PLENÀRIA Borromini |
PLENÀRIA Bernini escultor |
|
08/11 - 12/11 |
Segon seminari 101 |
Segon seminari 102 |
|
15/11 - 19/11 |
PLENÀRIA El barroc exhuberant. El retorn de Rubens a Flandes |
PLENÀRIA La pintura holandesa d'interiors (I) |
|
22/11 - 26/11 |
PLENÀRIA La pintura holandesa d'interiors (II) |
PLENÀRIA Rembrandt pintor d'històries |
|
29/11 - 03/12 |
PLENÀRIA La pintura espanyola del segle XVII: la pintura religiosa |
PLENÀRIA La pintura espanyola del segle XVII: el retrat |
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|