Pensament Contemporani (20033)

Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 3r
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 5 crèdits
Hores dedicació estudiant:
Llengua o llengües de la docència: castellano
Professorat: Fernando Pérez-Borbujo Álvarez/Antonino Firenze

1. Presentació de l'assignatura o descriptor

Problemes filosòfics del món contemporani i dels seus pressupòsits històrics. Aproximació a la filosofia de la ciència, de l'ètica i la filosofia política i del dret contemporànies. 

2. Competències a assolir

Competències generals

Competències específiques

Coneixement de les principals corrents filosòfiques del segle XIX Familiaritat amb les temàtiques principals del pensament filosòfic del segle XIX: crítica de la raó, nihilisme, marxisme, vitalisme, existencialisme, individualisme      Adquisició del vocabulari tècnic i de l'utillatge conceptual i categorial dels pensadors tractats Consciència històrica i crítica de les arrels vuitcentistes del pensament contemporani dels segles XX i XXI

Anàlisi i comprensió dels textos de lectura obligatòria Capacitat per exposar, oralment i per escrit, les temàtiques i autors que componen el contingut de l'assignatura Capacitat de debat públic, argumentant a favor i en contra de la tesi en controvèrsia Iniciació a la investigació acadèmica mitjançant l'elaboració d'escrits acadèmics (articles, ressenyes), seguint tots els criteris formats que es requereixen

 

3. Continguts

La present assignatura té com a objectiu l'exposició, coneixement i anàlisi de les corrents filosòfiques més importants del segle XIX, que constitueix el sòl natalici on es gesta tota la filosofia del segle XX. Partint de Fichte, més concretament de la seva obra La doctrina de la Ciència, el document fundador de l'Idealisme alemany, transitarem per l'obra de dos dels seus màxims representants (Schelling i Hegel), gràcies als quals Europa arriba a un dels punts àlgids en la història de la seva producció filosòfica, per tal de contemplar des d'allà el panorama de multitud de corrents que, mitjançant desenvolupaments epigonals de rèplica i contraposició, sorgiran des d'aleshores. Una menció especial entre aquestes mereix la inaugurada per Marx, Engels i Feverbach, l'anomenada esquerra hegeliana, que criticà el paper especulatiu de l'Idealisme alemany i reivindicà un nou materialisme i un nou concepte de raó revolucionària i intrahistòrica.

Crítics amb l'Idealisme alemany, i amb la seva idea de racionalisme absolut, se'ns mostren també Schopenhauer i, posteriorment, Kierkegaard, que, contràriament, reivindiquen el caràcter singular i inalienable de l'individu pensant, així com la discontinuïtat real entre les diverses dimensions del vivent (els estadis estètic, ètic i religiós de Kierkegaard) i el paper central de la voluntat (en el cas de Schopenhauer).

Per acabar, la crítica de l'Idealisme alemany duta a terme per Kierkegaard prepara el terreny per a un dels crítics de la Modernitat més lúcids: Nietzsche. En aquest pensador es presenten, de manera sintètica, totes les contradiccions, carències i malformacions de la cultura europea, que irrompran de manera convulsa al llarg del segle XX (guerres mundials, avantguardes, nihilisme occidental, recerca de noves maneres de fonamentar valors, etc.).

Així doncs, la present assignatura intenta preparar l'alumne per comprendre millor les arrels culturals, filosòfiques i intel·lectuals de les formes de pensament desenvolupades durant el segle XX (estructuralisme, existencialisme, fenomenologia, hermenèutica, filosofia analítica, pragmatisme, etc.).

Pel que fa al plantejament de l'assignatura, aquesta es troba dividida en grans blocs, cadascun dels quals ocuparà aproximadament quatre sessions, on s'explicarà el context històric i els trets propis de cada època per centrar-se, a continuació, en alguns dels textos més representatius dels autors tractats, dedicant una atenció especial als fragments escollits, de lectura obligatòria, que constitueixen, juntament amb les explicacions de classe, matèria d'examen.

*La versió íntegra amb els apartats 4. Evaluació, 5. Bibliografia i recursos didàctics, 6. Metodologia i 7. Programació d'activitats està disponible en la versió original.

4. Avaluació 

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica 

5.2. Bibliografia complementària

5.3. Recursos didàctics

6. Metodologia (optatiu) 

7. Programació d'activitats