Curs 2010-11

Lingüística (20015)

    Titulació / Estudis: Grau en Humanitats - UPF          
    Curs (1r, 2n...): 2n
    Trimestre: 1r
   Nombre de crèdits ECTS:  4                               
    Hores dedicació de l'estudiant (ECTSx25):  100
   Llengua o llengües de docència: català (lectures en català, castellà i anglès; textos de l'estudiant en català o castellà).
   Professorat: Josep M. Castellà Lidon (despatx 20.2E50, [email protected]).

1. Presentació de l'assignatura

L'assignatura consisteix en una reflexió sobre la llengua i la comunicació humana, en relació amb la resta de disciplines humanístiques que s'interessen pel llenguatge (literatura, filosofia, teoria de l'art, etc.). Vol ser una modesta contribució, des d'una perspectiva lingüística, a la tasca ingent, pertinaç i sempre inconclusa de resposta a alguns dels grans interrogants de la naturalesa humana. Amb aquest objectiu, s'hi presenten alguns dels conceptes i dilemes bàsics de la història de la lingüística, l'anàlisi del discurs, la pragmàtica, les relacions llenguatge-ment-societat, l'adquisició d'una primera o segona llengua, la relació entre metàfora i cognició, la diversitat i el canvi lingüístic, i la vida i la mort de les llengües.

D'altra banda, dins del conjunt del Pla d'Estudis del Grau en Humanitats, aquesta assignatura assumeix la funció específica d'avaluar el domini instrumental que tenen els estudiants de la llengua pròpia, català o castellà, en què escullin de redactar l'examen, el treball i els exercicis del curs. Atès que aquest aspecte és important en l'avaluació, es recomana als estudiants que es preparin en les convencions de l'escriptura acadèmica i en la normativa general de la llengua catalana o castellana.

2. Competències a assolir  

Competències generals

1. Comprendre i interpretar de manera pertinent i raonada textos escrits de nivell i caràcter acadèmic.

2. Ser capaç de justificar amb arguments consistents les pròpies posicions i de defensar-les públicament.

3. Ser capaç de comunicar-se amb propietat oralment i per escrit en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya, és a dir, en català i en castellà, tant per a audiències expertes com inexpertes.

4. Dominar les eines informàtiques i les principals aplicacions que tenen a l'activitat acadèmica ordinària.

5. Desenvolupar la capacitat de raonament autònom amb distància crítica en temes o qüestions controvertides.

6. Acceptar la diversitat de punts de vista com un ingredient fonamental de la vida acadèmica i consubstancial a la societat contemporània, i ser capaç de fer conèixer les opinions pròpies dins del respecte a les opinions divergents.

7. Tenir consolidats hàbits d'autodisciplina, autoexigència i rigor en la realització del treball acadèmic, i també en l'organització de la feina i en una correcta temporalització.

 

Competències específiques

1. Identificar les principals etapes, temes i autors de la lingüística contemporània.

2. Relacionar l'estudi del llenguatge amb la literatura, la història, l'art i el pensament.

3. Analitzar i reflexionar sobre alguns dels principals textos de lingüística i anàlisi del discurs.

4. Emprar oralment i per escrit la terminologia relacionada amb conceptes bàsics en diferents branques i escoles de la lingüística i l'anàlisi del discurs.

5. Reforçar la consciència del caràcter transversal del coneixement sobre el llenguatge i de la necessitat de transcendir les fronteres entre especialitats acadèmiques i, en particular, la divisió entre les anomenades "dues cultures", humanística i científica.

6. Conèixer i usar de manera acceptable els principals recursos lingüístics i retòrics en almenys una de les dues llengües oficials de Catalunya (català o castellà).

3- Continguts  

• Tema 1:  Les ciències del llenguatge

1.1- Les teories lingüístiques dels segles XX i XXI

1.1.1- La gramàtica tradicional
1.1.2- La lingüística estructural
1.1.3- La lingüística generativa
1.1.4- L'anàlisi del discurs

1.2- Les teories lingüístiques i l'ensenyament de la llengua i la literatura: tradició, conductisme, teoria de l'input i enfocament comunicatiu.

• Tema 2:  Oralitat i escriptura

2.1- La perspectiva antropològica.
2.2- L'estudi lingüístic de l'oralitat i de l'escriptura.
2.3- La variació en el mode del registre.
2.4- Trets lingüístics prototípics de la llengua oral i de l'escrita, i la qüestió de la complexitat.

• Tema 3:  La naturalesa del significat

3.1- Paraula, oració, discurs, text i context.
3.2- L'arbitrarietat del signe. Significat i sentit.
3.3- El llenguatge com a representació: art, lògica i llenguatge.
3.4- La construcció psicològica del sentit discursiu.
3.5- El procés cognitiu de la significació.

• Tema 4:  La diversitat discursiva

4.1- Llengua i societat: l'estudi de la variació lingüística
4.2- Les varietats lingüístiques

       4.2.1- Varietats geogràfiques, històriques i socials.
       4.2.2- El canvi lingüístic.
       4.2.3- Varietat estàndard i definició de llengua.

4.3- Vida i mort de les llengües: normalització i substitució.
4.4- La diversitat funcional en el llenguatge: registres, gèneres discursius i tipus de text. 

4- Avaluació

4.1- Intruments: L'avalució de l'assignatura es concreta en els tres instruments següents:

a/ Examen final

b/ Treball

c/ Presentació oral als seminaris

Criteris bàsics d'avaluació de l'examen

1/ Coneixements, especialment de caràcter reflexiu, profund, transversal i matisat (la mera reproducció dels apunts de classe té poc valor, atès que les principals fonts de contingut de l'assignatura es poden portar a l'examen).

2/ Originalitat i aportació personal, especialment en les citacions d'autors i en la capacitat de relació entre temes diversos, dins de la mateixa assignatura i d'altres assignatures dels estudis.

3/ Capacitat de redacció i d'elaboració discursiva, tant en l'estructuració global del contingut com en els aspectes de cohesió (puntuació, connectors, anacoluts, etc.).

4/ Correcció normativa (ortogràfica, lèxica i morfosintàctica) en llengua catalana o castellana, com a requisit bàsic de qualsevol persona culta -i més en futurs graduats i graduades en lletres.

4.2- Assistència a classe

L'assistència dels estudiants a les classes plenàries i als seminaris no és obligatòria, llevat que l'estudiant hagi adquirit el compromís de fer-hi una activitat oral.

4.3- Avaluació de la llengua

L'assignatura implica una habilitat de redacció suficient i un coneixement normatiu acceptable en una de les dues llengües oficials, català o castellà, a elecció de l'estudiant. Demana, també, una mínima pulcritud tipogràfica i de presentació, i l'ús adequat de les convencions pròpies del discurs acadèmic. Qualsevol d'aquests aspectes és condició sine qua non per superar l'assignatura.

5- Bibliografia  i recursos didàctics

5.1- Bibliografia bàsica recomanada

AUSTIN, John L. (1962): How to Do Things with Words. The William James Lectures Delivered at Harvard University in 1955, compilat per J.O. Urmson, Oxford, The Clarendon Press. (Versió castellana: Cómo hacer cosas con palabras, Barcelona, Paidós, 1982).

BIBILONI, Gabriel (1997): Llengua estàndard i variació lingüística, València, Tres i quatre.

CASTELLÀ, Josep M. (1992): De la frase al text. Teories de l'ús lingüístic, Barcelona, Empúries.

CASTELLÀ, Josep M. (2004): Oralitat i escriptura: dues cares de la complexitat en el llenguatge, Barcelona, Curial-Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

CHOMSKY, Noam (1966): La lingüística cartesiana, Barcelona, Seix Barral, 1970, traducció de Gabriel Ferrater. (Original: Cartesian Linguistics: A Chapter in the History of Rationalist Thought, Nova York, Harper & Row.)

ESPINAL, M. Teresa (1988): Significat i interpretació, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

GREGORY, Michael i CARROL, Susanne (1978): Lenguaje y situación. Variedades del lenguaje y sus contextos sociales, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Económica, 1986. (Original: Language and Situation. Language Varieties and their Social Contexts, Londres-Nova York, Routledge & Kegan Paul, 1978.)

TUSÓN, Amparo (1995): Anàlisi de la conversa, Barcelona, Empúries.

WITTGENSTEIN, Ludwig (1953): Investigacions filosòfiques, Barcelona, Laia, traducció i introducció de Josep M. Terricabras, 1983. (Original: Philosophical Investigations, Oxford, Basil Blackwell, 1963, publicació pòstuma).

5.2- Bibliografia complementària o d'ampliació (es presenta més detallada en el document de bibliografia de cada tema)

BAKHTIN, Mikhail (1952): "El problema de los géneros discursivos", dins Estética de la creación verbal, Madrid, Siglo XXI, 1982, pàg. 248-293. (Original: Estetika Slovesnogo Tvorchestva, Moscou, Iskussto.)

BASTARDAS, Albert (2003): "Lingüística general: elementos para un paradigma integrador desde la perspectiva de complejidad", Lingüística en la red, 1, 11/11/2003. [doc. pdf]

BEAUGRANDE, Robert de i DRESSLER, Wolfgang (1981): Introducción a la lingüística del texto, Barcelona, Ariel, 1997, trad. Sebastián Bonilla. (Original: Introduction to Text Linguistics, Londres, Longman.)

BERNÁRDEZ, Enrique (1982): Introducción a la lingüística del texto, Madrid, Espasa‑Calpe.

BERNÁRDEZ, Enrique (1995): "La coherència del text com a fenomen d'autoregulació", dins Rosa Artigas (ed.), El significat textual, Barcelona, Generalitat de Catalunya. [doc. pdf]

BERNSTEIN, Basil (ed.) (1971): Class, Codes and Control. Theoretical Studies towards a Sociology of Language, Londres, Routledge and Kegan Paul.

BIBER, Douglas (1988): Variation across Speech and Writing, Cambridge, Cambridge University Press.

BIBILONI, Gabriel (2002): "Un estàndard nacional o tres estàndards regionals?", dins Bernat Joan (ed.), Perspectives sociolingüístiques a les Illes Balears, Eivissa, Res Publica Edicions. (Publicat també a http://www.bibiloni.net/textos/estandard(s).htm). [doc. pdf]

CASTELLÀ, Josep M. (1996): "Las tipologías textuales y la enseñanza de la lengua. Sobre la diversidad, los límites y algunas perversiones", TEXTOS de didáctica de la lengua y la literatura, núm. 10, pàg. 23-31.

CASTELLÀ, Josep M. (2002a): La complexitat lingüística en el discurs oral i escrit: densitat lèxica, composició oracional i connexió textual, tesi doctoral, Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, edició en web a la base de dades [email protected] (CBUC, CESCA, DURSI) http://www.tdcat.cesca.es/.

CASTELLÀ, Josep M. (2002b): "La llengua oral formal: una fesomia gramatical pròpia", dins Montserrat Vilà (ed.), Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d'aprenentatge i seqüències didàctiques, cap. 5, pàg. 95-110, Barcelona, Graó. [doc. pdf]

CASTELLÀ, Josep M. (2005): "Les ulleres del professor de llengua: la visió del llenguatge, abans i ara", Llengua i ús. Revista tècnica de política lingüística, 33:42-46, Barcelona, Generalitat de Catalunya.

CASTELLÀ, Josep M. i VILÀ, Montserrat (2002): "La llengua oral formal: un espai intermedi entre oralitat i escriptura", dins Montserrat Vilà (ed.), Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d'aprenentatge i seqüències didàctiques, cap. 1, pàg. 19-30, Barcelona, Graó.

CHOMSKY, Noam (1965): Aspectos de la teoría de la sintaxis, Madrid, Aguilar, 1970. (Original: Aspects of theTheory of Syntax, Cambridge -EUA-, Massachusetts Institute of Technology Press.)

CONNOR, Ulla (1996): Contrastive Rethoric. Cross-cultural Aspects of Second-language Writing, Cambridge, Cambridge University Press.

CUENCA, M. Josep (1992): Teories gramaticals i ensenyament de la llengua, València, Tàndem.

CUENCA, M. Josep i HILFERTY, Joseph (1999): Introducción a la lingüística cognitiva, Barcelona, Ariel.

DIJK, Teun A. van (1978): La ciencia del texto. Un enfoque interdisciplinario, Barcelona, Paidós, 1983. (Original: Tekstwetenschap. Ean interdisciplinaire inleiding, Utrecht, Het Spectrum.)

FERGUSON, Charles A. (1994): "Dialect, Register, and Genre: Working Assumptions about Conventionalization", dins Douglas Biber i Edward Finegan (eds.), Sociolinguistic Perspectives on Register, pàg. 15-30, Nova York-Oxford, Oxford University Press.

HALLIDAY, M.A.K.; McINTOSH, Angus i STREVENS, Peter (1964): "The Users and Uses of Language", dins Joshua Fishman (ed.), Readings in the Sociology of Language, La Haia, Mouton, 1968. (Primera publicació: "The Users and Uses of Language", dins M.A.K. Halliday, Angus McIntosh i Peter Strevens, The Linguistic Sciences and Language Teaching, Londres-Nova York, Longman, 1964.)

MAINGUENEAU, Dominique i SALVADOR, Vicent (1995): Elements de lingüística per al discurs literari, València, Tàndem. (Adaptació i ampliació de l'obra original de D. Maingueneau, Éléments de linguistique pour le texte littéraire, París, Bordas, 1986.)

MALINOWSKI, Bronislaw (1923): "El problema del significado en las lenguas primitivas", dins C.K. Ogden i I.A. Richards (eds.) El significado del significado, Barcelona, Paidós, 1984. (Original: "The Problem of Meaning in Primitive Languages", dins C.K. Ogden i I.A. Richards, The Meaning of Meaning, Nova York-Londres, Harcourt Brace Jovanovich.)

MASCARÓ, Joan (2002): "Morfologia: aspectes generals", dins Joan Solà, M. Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (eds.), Gramàtica del català contemporani, vol. 1, Morfologia, cap. 1, pàg. 465-482, Barcelona, Empúries. [pàg. 465-474, bàsiques; pàg. 474-482, d'ampliació.] [doc. pdf]

ONG, Walter J. (1982): Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Económica, 1987. (Original: Orality and Literacy. The Technologizing of the Word, Londres-Nova York, Methuen, 1982.)

PAYRATÓ, Lluís (1988): Català col·loquial. Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana, València, Universitat de València, 2a. edició corregida i amb addicions, 1990.

PAYRATÓ, Lluís (2003): Pragmàtica, discurs i llengua oral. Introducció a l'anàlisi funcional de textos, Barcelona, UOC.

PUJOLAR, Joan (1999): "Els gèneres verbals: reflexions sobre la seva significació per a una teoria de l'ús social del llenguatge", Llengua & Literatura. Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, núm. 10, pàg. 125-155.

SAUSSURE, Ferdinand de (1915): Curso de lingüística general, Buenos Aires, Losada, 1945, traducció d'Amado Alonso. (Original: Cours de linguistique générale, Ginebra) (2a versió castellana: Curso de lingüística general, Madrid, Akal, 1980, traducció de Mauro Armiño.)

SERRANO, Sebastià (1993): Comunicació, societat i llenguatge. El desenvolupament de la lingüística, Barcelona, Empúries.

SPERBER, Dan i WILSON, Deirdre (1986): Relevance. Communication and Cognition, Oxford, Basil Blackwell. (Versió cast.: La Relevancia. Comunicación y procesos cognitivos, Madrid, Visor, 1994.)

VILÀ, Montserrat (ed.) (2002): Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d'aprenentatge i seqüències didàctiques, Barcelona, Graó. [doc. pdf]

WEINREICH, Uriel (1953): Llengües en contacte. Descobriments i problemes, Alzira, Bromera, 1996. (Original: Languages in Contact. Findings and Problems, Nova York, Publications of the Linguistic Circle of New York.)

WITTGENSTEIN, Ludwig (1921): Tractatus logico-philosophicus. Barcelona. Laia, 1989.

• Recursos didàctics (dossiers de textos, espais virtuals, materials de reforç)

L'assignatura disposa d'Aula Moodle activa (metacurs MTC 20015), amb bibliografia, materials i exercicis. A més, l'estudiant podrà accedir a un Metacurs amb continguts gramaticals i exercicis per a la millora de l'ús normatiu de la llengua catalana.

6- Metodologia

Es promourà el treball en equip i l'expressió oral en públic en els seminaris, així com el treball autònom en la preparació de l'escrit més extens de l'assignatura: el treball acadèmic argumentatiu.

La capacitat de redacció i d'interrelació dels continguts es practicarà de manera especial en la preparació de l'examen, de caràcter no memorístic, que es farà amb els apunts i tota mena de llibres a partir d'una llista d'enunciats i citacions que estarà a disposició dels estudiants des del primer dia de classe.

7- Programació d'activitats  

  

Dimarts

Dijous

Setmana 1 

1a cl. plenària: Presentació de l'assignatura i Tema 1

2a cl. plenària: Tema 1

Setmana 2

3a cl. plenària: Tema 1

4a cl. plenària: Tema 1

Setmana 3 

5a cl. plenària: Tema 1

1r  seminari 101/201

Setmana 4 

6a cl. plenària: Tema 2

1r seminari 102/202

Setmana 5

7a cl. plenària: Tema 2

8a cl. plenària: Tema 2

Setmana 6

9a cl. plenària: Tema 3

2n  seminari 101/201

Setmana 7

10a cl. plenària: Tema 3

2n seminari 102/202

Setmana 8 

11a cl. plenària: Tema 3

12a cl. plenària: Tema 4

Setmana 9 

13a cl. plenària: Tema 4

3r  seminari 101/201

Setmana 10

14a cl. plenària: Tema 4

3r seminari 102/202