Pensament Antic i Medieval (20011)

Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 1r
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores dedicació estudiant: 100
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Antoni Malet (grup 1) i Anna Serera (grup 2).

1. Presentació de l'assignatura o descriptor                      

En aquesta assignatura es proposa estudiar el desenvolupament del pensament filosòfic de la Grecia antiga fins l'Europa medieval. El curs tractarà temes fundamentals de la filosofia antiga i medieval com l'evolució del concepte d'univers des dels Grecs del IV segle a.C. fins l'univers cristià medieval, el desenvolupament de les teories del coneixement, la concepció de l'anima i la ment i les seves implicacions polítiques i morals, etc. 

Día i horari de classe:

Dm 12:00-14:00 i Dj 12:00-14:00 (grup 1)

Dm 09:00-11:00 i Dj 09:00-11:00 (grup 2)  

Tutoria:

Grup 1: s'indicarà a l'inici del curs

Grup 2: dijous 11-12 h 

Correu electrònic del professorat:

Grup 1: [email protected]

Grup 2: [email protected]

2. Competències a assolir

Competències generals

Competències específiques

1 Us dels recursos bibliogràfics en format paper i en format electrònic 2 Confecció d'un treball segons els estandars de rigor acadèmic 3 Capacitat de treballar en  grup 4 Capacitat per formular i defensar  els arguments assumits davant els companys de curs de forma coherent i científica. 5 Capacitat per desenvolupar  esprit crític amb les interpretacions del professor, els companys de classe i els textos i materials analitzats.   6 Capacitat d'exercir la crítica de manera precisa i documentada. 7 Ús de la terminología filosòfica, històrica i filològica per l'anàlisi de textos filosòfics en el seu contexte históric 8 Capacitat d'anàlisi crític dels textos filosòfics.

1 Selecció i organizació d'una bibliografía crítica sobre temes de filosofía antiga i medieval 2 Redacció d'un treball acàdemic sobre temes de filosofía antiga i/o medieval 3 Exposició en grup d'un article sobre filosofía antiga 4 Estudi crític d'un texte filosófic antic i de la seva recepció a l'Edat Mijana 5 Estudi d'articles de crítica sobre filosofía antiga i medieval 6 Coneixement dels temes fundamentals de la filosofía antigua i medieval

3. Continguts

Grup 1:

L'assignatura es divideix en una part general i en un seminari. La part general es desenvoluparà a travès de la clase magistral. En el seminari s'estudiaràn textos de l'antiquitat clàsica (un exemple pot ser De Anima d'Aristotil i la seva recepció al llarg de l'antiguitat i de la Edat Mitjana. Paral·lelament s'analitzaran passatges de comentaris antics i medievals: Avicenna, Averroes, Tomàs d'Aquino, etc. En grups de 2/3 alumnes (depenent del nombre total d'alumnes del curs), els estudiants hauràn de fer l'exposició d'un artcicle del llibre: Nussbaum, M. - Oksemberg-Rorty, A. eds. Essays on Aristotle's De Anima, (Oxford University Press, 1995) contiguts en el dossier. Opcionalment, altres textos podran ser considerats sempre d'acord amb els docents. 

Tema 1

El problema històric del naixement de la filosofia. Les interpretacions de la filosofia dels antics. Les fons històriques de la filosofia grega i les seves interpretacions. La transició des de la cultural oral a la cultura de l'escritura 

Tema 2

Els presocràtics: els antics naturalistes, Anaxagores, l'atomisme de Demòcrit, els pitagòrics 

Tema 3

El naixement de la filosofia com saber en l'Atenes del segle IV: Socrates; la filosofía com l'art del discurs: els Sofistes 

Tema 4

Els diàlegs de Plató. El coneixement, l'alma i el cosmos platònics 

Tema 5

La filosofía com conjunt de disciplines. Aristòtil: la teoría del coneixement, la fisica i la teoría de l'ànima 

Tema 6

La cultura de l'hel·lenisme: els escepticis, els estoics i el cinics. 

Tema 7

La trasmissió de la cultura grega al mon llatí. 

Tema 8

La transformació del platonisme en una filosofia cristiana a l'Etat Mitjana: Agustí de Ippona 

Tema 9

La transformació de l'aristotelisme en una filosofia cristiana a l'Edat Mitjana: Albert Magne i Tomàs de Aquino 

Tema 10

La cultura àrab i la seva transmissió a l'Occidente llatí. La sistematització i l'organització del coneixement: el naximent de les universitats i formació del cursus studiorum 

Seminari

El De anima d'Aristotil i la seva recepció al llarg de la Etat Mitjana 

4. Avaluació

Grup 1:

L'avaluació consta de tres parts.

En primer lloc, l'estudiant haurà de confeccionar un treball a determinar conjuntament amb els docents sobre un dels temes de l'assignatura o del seminari. El treball haurà de ser redactat segons les normes especificades en el punt 6. Qualsevol modificaciò haurà de tenir l'acord dels docents. 

El calendari per a la confecció i entrega del treball s'indicarà el primer dia de clase. 

Segon, els estudiants, en grup de 2 a 4, hauràn de fer una exposició d'uns 20 minuts d'un dels articles del llibre de la Martha Nussbaum i Amelie Ocksemberg-Rorty (1995) 

Tercer, la participació activa a les classes i als seminaris. 

La nota es repartirà segons el següent criteri: 

5/10: redacció de un treball escrit (2500 paraules)

3/10: exposició oral de un article.

2/10: participació a les clases i seminaris

L'assitència a classe és obligatoria i només és excusable si s'ha informat previament als docents i es te la seva conformitat.

Els estudiants que es presentin a la convocatoria de septembre hauràn de contactar els docents durant el mes de maig de 2011.  

Grup 2:

L'assignatura s'avaluarà amb un examen final (60 % de la nota) i la participació en els seminaris, especialment la presentació oral que es farà per grups (40%).
La presentació oral es farà sobre una obra d'entre una llista d'obres proposades.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica  

Grup 1:

Aristoteles, Acerca del alma, Madrid: Gredos, 1988.

Nussbaum, M. - Oksemberg-Rorty, A. eds. Essays on Aristotle's De Anima, Oxford University Press, 1995  

5.2. Bibliografia complementària

Grup 1:

Tema 1 y 2

Cornford, F. M. De la religión a la filosofía, Barcelona: Ariel, 1984

Cornford, F. M. Principium Sapientiae. Los orígenes del pensamiento filosófico grieco, Madrid: Visor, 1987

Detienne, M. Los maestros de la verdad en la Grecia arcaica, Madrid:Taurus, 1981

Dodds, E. R., Los griegos y lo irracional, Madrid: Alianza Editorial, , 1985.

Gigon, O. Los Orígenes de la filosofía griega, Madrid: Gredos, 1985

Hadot, P., ¿Qué es la filosofía antigua? México: FCE, 1998

Havelock E. A., Prefacio a Platón, Madrid: Visor, 2004

Kirk, G. S. y J. E. Raven. Los filósofos presocràticos. Madrid: Gredos, 1979.

Snell, B., El descubrimiento del espíritu. Estudios sobre la genesis del pensamiento europeo en los griegos, Barcelona: Acantilado, 2007

Vernant, J.-P., Mito y pensamiento en la Grecia antigua, Barcelona: Ariel, 1983, 3ª ed. 1993. 

Tema 3

Benson. H. H. Essays on the Philosophy of Socrates,Oxford: Oxford University Press, 1992

Cornford, F. M. Socrates y el pensaimento griego, Madrid: Norte y Sur, 1964

Cornford, F. M. Antes y después de Socrates, Barcelona: Ariel,1981

Gouthrie, Socrates,Cambridge: Cambridge University Press, 1971

Rankin, H. D. Sofists, Socratics and Cynics, Croom Helm, 1983 

Tema 4

Friedländer, P., Platón: verdad del ser y realidad de la vida, Tecnos, Madrid, 1989.

Kraut, R. The Cambridge Companion to Platon, Cambridge University Press, 1992

Matthews, G. Plato's Epistemology

Ross, D., La teoría platónica de las Ideas, Càtedra, Madrid, 1986.

Vlastos, G. Platonic Studies, Princeton University Press, 1981 

Tema 5

Barnes, J. Aristotle, Oxford University Press, 1992

Lloyd, G. Aristotle. The Growth and Structure of his Thought, Cambridge University Press

Ross, D. Aristotle, Routledge, 1995 

Tema 6

Annas, J. The Modes of Scepticism, Cambridge: Cambridge University Press, 1985

Long, A. A. La filosofía helenistica, Madrid, Alianza Universida, 1977 

Tema 7

De Libera, A. La filosofía Medieval, Universidad de Valencia, 2006

Gilson, É. Dante et la philosophie, Paris: Vrin, 1986

Grant, E. God and Reason in the Middle Age, 2001

Le Goff, J. El nacimiento del Purgatorio, Madrid: Taurus, 1981

Le Goff, J. El Hombre Medieval, Madrid: Alianza, 1990 

Tema 8

Arendt, H. El concepto de amor en S. Agustín, Madrid: Encuentro, 2001

Matthews, G. B. ed. The Agustinian Tradition, Berkeley: University of California Press, 1999 

Tema 9

Kenny. A. J. Tomás de Aquino y la mente, Barcelona: Herder, 2000

Gilson, É El tomismo. Introdución a la filosofía de Santo Tomás de Aquino, Pamplona: Universidad de Navarra, 1989 

Tema 10

Corbin, H. Historia de la filosofía Islamica, Madrid, Editorial Trotta, 1994

Davidson, H. A. Alfarabi, Avicenna y Averroes: their Sosmologies, theories of the Active Intellect and Theories of Human Intellect, Oxford: Oxford University Press, 1992

Gaukroger, S. The Emergence of a Scientific Culture: Science and the Shaping of Modernity, Oxford: Oxford University Press, 2006

Goichon, A. M. The Philosophy of Avicenna and its Influence on Medieval Europe, Delhi: Motilal Barnasidass, 1969

Le Goff, J., Los intelectuales en la Edad Media. Barcelona: Gedisa, 1999

Lindberg, D. C. Los inicios de la ciencia occidental: la tradición científica europea en el contexto filosófico, religioso e institucional, desde el 600 a. C. hasta 1450, Barcelona: Paidós, 2002.

Grup 2:

Tema 7. Sant Agustí d'Hipona
           
Arendt, H. El concepto de amor en S. Agustín, Madrid: Encuentro, 2001.  
Matthews, G. B. ed. The Agustinian Tradition, Berkeley: University of California Press, 1999.
Agustín, San. Las confesiones, Madrid: BAC, 1991.

Tema 8. Ramon Llull

Pring-Mill, R. El microcosmos lul·lià, Palma de Mallorca: Moll, 2006.           
Vega, Amador. Ramon Llull y el secreto de la vida, Madrid: Siruela, 2002.

Tema 9. Mestre Eckhart

Eckhart, Maestro, El fruto de la nada (ed. Amador Vega), Madrid: Siruela, 1998.
Eckhart, Mestre, Pròleg a l'Evangeli de Joan, Barcelona: Proa, 2002.        
Haas, Alois M. Maestro Eckhart. Figura normativa para la vida espiritual, Barcelona: Herder, 2002.  

5.3. Recursos didàctics  

6. Metodologia (optatiu)  

 Normes pels Treballs 

El treball ha de seguir les normes formals de les publicacions de caràcter científic i no ser un treball periodístic o de divulgació. Seguiu per tant les instruccions i el calendari establert per a la confecció del treball. La no consideraci'o estricta d'aquestes normes suposarà la no avaluació del treball. 

1. Extensió: 2500 paraules 

2. A la primera pàgina ha de constar el nom i el núm. de matricula de l'alumne, l'assignatura, el curs, l'adreça de correu electrònic i el nombre de paraules 

3. Utilitzeu el doble espai i poseu marges amplis per la dreta i per l'esquerra, per dalt i per baix 

4. Entregeu el treball definitiu en un d'aquests formats electrònics: .dot; .doc; .docx; .rtf; .odt. Abans d'entregar-lo, guardeu una còpia. 

5. S'ha de diferenciar clarament les vostres opinions de les dels autors citats o utilitzats. Les cites curtes s'han d'insertar en el texte en cometes. Les cites llargues s'han de destacar en el texte. Si voleu parafressejar, cal indicar-ho amb una nota al peu de pàgina. Així evitem qualsevol sospita de plagi! Plagi és motiu per la no consideració del treball. 

6. Al citar un llibre, en una nota al peu de pàgina poseu el cognom del(s) autor amb el nùmero de pàgina que citeu. A la bibliografía apareixerà la referencia completa del llibre seguint aquest ordre: el(s) congnom(s), la letra inicial del nom de l'autor, coordinador o editor, l'any de publicació, el títol complert del llibre, ciutat de publicació i editorial. Si es tracta d'una traducció indiqueu-ne el titol, l'any i l'edició del text original traduït. 

Per exemple.

En nota: Rawls (1971) p. 7. 

A la llista bibliogràfica apareix com:

Rawls, J. (1971). A Theory of Justice, Cambridge Ma.: Harvard University Press. 

7. Al citar un artícle, poseu en nota al peu de pàgina el cognom del(s) autor(s) amb el número de pàgina citada. A la bibliografía indiqueu la referencia completa: el cognom i la inicial del nom de l'autor, el títol del artícle entre cometes. Si l'article pertany a un llibre, cal afegir la referència del llibre, (com s'indica al punt 11) i les pàgines que ocupa l'article sencer. Si l'article pertany a una revista, cal citar el títol de la revista en cursiva, el núm. del volum, l'any de publicació i les pàgines que ocupa l'article.

Per exemple:

En nota a peu de pàgina: Gettier (1963) p. 122.

A la bibliografía: Gettier, E. (1963) "Is Justified True Belief Knowledge?", Analysis, 23, pp. 121-3. 

8. No es pot utilitzar la xarxa d'internet per cercar informació. Només es poden citar les publicacions científiques (libres, revistes, etc.) que es troben a la biblioteca i en els recursos electrònics disponibles des de la biblioteca.  

9. El treball ha de seguir el format d'un article especialitzat. Expliqueu en la introdució (100 paraules) el contingut del treball i la tesis principal. Després poseu uns seccions amb les diferents arguments i una conclussió. 

10. El treball és pot redactar en català, castellà o anglés.

7. Programació d'activitats 

S'indicarà a l'inici del curs