Curs 2010-2011
Llicenciatura en Estudis de l'Àsia Oriental
Història Medieval i Moderna de Xina (25550)
ASSIGNATURA: Història Moderna de la Xina Professor: David Martínez Despatx: 20.269 Competències generals
|
L'assignatura s'estructura fonamentalment a partir dels següents eixos:
•- Eix cronològic, estudi general de les transformacions que afecten la Xina entre els segles XV i XX.
•-Eix d'anàlisi crítica, lectura reflexiva de textos clau per a la discussió de temes fonamentals per la nostra comprensió de la història de la Xina
L'eix cronològic es concep com la base conceptual, terminològica i de continguts que ha de permetre l'estudiant tenir una visió de conjunt del període que abraça aquesta assignatura. Es desenvoluparà en els dos primers terços de curs i consistirà en sessions de 90 minuts impartides pel professor.
L'eix d'anàlisi crítica orbita al voltant de textos clau que han d'ajudar l'estudiant a plantejar-se qüestions fonamentals sobre la nostra comprensió de la història xinesa. Es desenvolupa especialment en els dos últims terços de curs en tutories personalitzades i seminaris d'anàlisi de textos de 90 minuts conduïts bàsicament pels mateixos estudiants.
La distribució per continguts i per hores d'aquests diferents tipus de sessions és la següent:
Sessions Eix Cronològic
•· Introducció a la història moderna de la Xina 2 hores
•· Història política, social i intel·lectual Ming i Qing 4 hores
•· La crisi del segle XIX: factors endògens i exògens 6 hores
•· El final de l'imperi 4 hores
Sessions eix d'anàlisi crítica
•· Tutoria (seminari 1) 2 hores
•· L'orientalisme i la història xinesa 2 hores
•· Enfocaments historiogràfics 2 hores
•· Ritus i diplomàcia? 2 hores
•· El Tibet en la historiografia xinesa 2 hores
Cloenda i examen final 2 hores
Pels seminaris d'anàlisi crítica, els estudiants quedaran dividits en dos grups (A i B). Aquests grups serviran per dividir-se en dues sessions diferents en el Seminari 1 (només en aquest seminari es dividirà el grup) i per distribuir-se els textos a llegir en els Seminaris 2 i 3 (en què hi ha dos textos per cada seminari).
La tutoria es realitzarà dividint-se els estudiants en els dos grups, anant-hi el primer d'ells a les 16:30 i el segons a les 17:30 del dia en què està programada. En aquesta tutoria els estudiants hauran d'haver fet ja una primera lectura del text del Seminari 1 per poder discutir-la amb el professor. L'objectiu d'aquesta tutoria és que els estudiants entenguin el funcionament dels seminaris, motiu pel qual només es realitza tutoria sobre el primer dels textos d'aquests seminaris. Els dubtes sobre els textos dels altres seminaris s'hauran de resoldre dintre de l'horari de despatx del professor.
Els textos corresponents a cada un dels seminaris seran:
Seminari 1.L'orientalisme i la història xinesa
- Dirlik, A. (1996). "Chinese History and the Question of Orientalism". History and Theory, Vol. 35, No. 4. [grup A i B]
Seminari 2. Enfocaments historiogràfics
- Pomeranz, K. (2000). The Great Divergence (introducció). Princeton: Princeton University Press. [grup A]
- Cohen, P. A. (1990). Discovering History in China (Cap. 4). Nova York: Columbia University Press. [grup B]
Seminari 3. Ritus i diplomàcia?
- Mancall, M. (1968). "The Ch'ing Tributary System", a Fairbank, J. K. The Chinese World Order: Traditional China's Foreign Relations. Cambridge: Harvard University Press [grup A]
- Hevia, J. L. (1995) Cherishing man from afar. Qing Guest Ritual and the Macartney Embassy of 1793 (introducció). Durham: Duke University Press [grup B]
Seminari 4. El Tibet en la historiografia xinesaç
- Sperling, E. (2009). "Tibet and China: The Interpretation of History since 1950". China Perspectives, 2009/3. [grup A i B]
Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC)
· Ús d'aula global (moodle)
· Correu electrònic
· Recursos audiovisuals de la biblioteca
Sistemes d'avaluació de l'adquisició de les competències
L'avaluació inclourà 4 assajos breus a partir de lectures i una prova final dels continguts del curs, i a més tindrà en compte la participació activa de l'estudiant en les diferents classes, tant expositives com d'anàlisi i discussió. A nivell quantitatiu L'avaluació de l'assignatura es divideix en dos trams bàsics, segons s'especifica a continuació:
A. Avaluació continuada (50% de la nota final)
Compta amb els següents trams:
A1. Participació activa a l'aula (10%)
•- Es valorarà de manera global tant l'assistència com el seguiment actiu de les classes de tipus expositiu
A.2. Seminaris d'anàlisi crítica de textos (40%)
•- Fase de preparació (tutoria): l'estudiant ha d'assistir a la tutoria prevista per preparar el primer seminari amb el text corresponent prèviament llegit per poder entrar en discussió amb el professor sobre els seus continguts, tot i que no cal haver fet una recerca d'altres fonts sobre les temàtiques vinculades als textos ni lliurar cap resum.
•- Discussió a l'aula: s'espera que l'estudiant participi activament en els seminaris de lectura, fruit de la lectura dels textos exigits, la cerca d'altres fonts que complementin la temàtica plantejada i la seva reflexió personal. A més, l'estudiant haurà de lliurar el mateix dia de cada seminari una breu fitxa de lectura (4 pàgines màxim) en què es ressenyin els trets i idees bàsiques dels textos a treballar. Aquesta fitxa seguirà la següent pauta: contextualització del text; resum-síntesi de les idees principals; valoració del text en el context de l'assignatura. Aquesta fitxa és un requisit imprescindible per obtenir la nota corresponent al seminari, i tot i que no serà qualificada servirà per matisar la nota de participació en cada un dels seminaris. La participació en els seminaris i la realització de les fitxes de lectura seran una tasca individual.
B. Examen (50% de la nota final)
L'examen estarà format per preguntes breus que avaluaran totes les qüestions treballades durant el semestre, tant les generals de la història del període estudiat com les dels diferents seminaris. L'examen es realitzarà l'últim dia de curs (31 de març).
Calendari
El curs s'estructura a partir de classes de 120 minuts distribuïdes durant 12 setmanes que inclouen tant classes de tipus expositiu -concentrades en la primera meitat de curs- com seminaris de discussió de textos.
dt. |
dj. |
|||
Set. 1 |
11/01 1. Introducció a la història moderna de la Xina |
|||
Set. 2 |
18/01 2. Història política, social i intel·lectual dels imperis Ming-Qing |
|||
Set. 3 |
26/01 2. Història política, social i intel·lectual dels imperis Ming-Qing |
|||
Set. 4 |
1/02 3. La crisi del XIX: factors endògens i exògens |
3/02 Tutoria seminari 1: L'orientalisme i la història xinesa (lectura: Dirlik) |
||
Set. 5 |
8/02 3. La crisi del XIX: factors endògens i exògens |
|||
Set. 6 |
15/02 3. La crisi del XIX: factors endògens i exògens |
|||
Set. 7 |
22/02 4. El final de l'imperi |
|||
Set. 8 |
1/03 4. El final de l'imperi |
|||
Set. 9 |
8/03 Sem. 1. L'orientalisme i la història xinesa (lectura: Dirlik)- Grup A |
|
||
Set. 10 |
15/03 Sem 2. Enfocaments historiogràfics (lec. Cohen/Pomeranz) - Grups A i B |
|||
Set. 11 |
22/03 Sem. 3. Ritus i diplomàcia? (lectures: Fairbank/Hevia) - Grups A i B |
|||
Set. 12 |
29/03 Sem. 4. El Tibet en la historiografia xinesa (Sperling) - Grups A i B |
|
Bibliografia bàsica
Crossley, Pamela Kyle. A Traslucent Mirror. Berkeley: University of California Press, 2002.
Elman, Benjamin. A Cultural History of Civil Examinations in Late Imperial China. Berkeley: University of California Press, 2001.
Liu, Lydia. The Clash of empires. The invention of China in Modern World Making. Harvard: Harvard University Press, 2006.
Hevia, James. English Lessons. The Pedagogy of Imperialism in Nineteenth-Century China. Durham: Duke University Press, 2003
Mote, Frederick.W. Imperial China, 900-1800, Cambridge (Mass): Cambridge University Press, 2000.
Polachek, J. M. The Inner Opium War. Harvard: Council of East Asian Studies, 1992
Pomeranz, Keneth. The Grat Divergence: China, Europe and the making of the modern world economy, Princeton, Princeton University Press, 2000.
Roberts, J. A. G. Historia de China. Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2008.
Spence, Jonathan. The Search for Modern China. Nova York: Norton, 1999.