Curs 2010-2011

Llicenciatura en Humanitats

Història Contempòrania B (12181)

La construcció de l'Estat contemporani i les seves contradiccions, 1775-2009. L'assignatura estudia l'evolució madura del significat del concept de l'"Estat"; explica com al segle XIX qualla de manera definitiva dita noció com a disseny innovador pel poder i també com el debat sobre forma i contingut de l'"Estat" ha envoltat tal articulació del poder fins avui.

Temari

1.La gran pregunta: des de quan existeix "l'Estat"?

2. L'antiguitat del "Poder", la modernitat de l'"Estat" i la mutabilitat traïdora dels mots polítics.

3. "Poder" per a fer què? L'evolució de l'Estat. 3. L'Estat cap en fora o cap endintre?

4. El debat endintre: La Corona o el parlament? Executiu o legislatiu?

5. La gran cadena externa de l'estatalitat: 1555-1648-1713-1815-1919-1945.

6. La épica de les revolucions del segle XVI al XX: Holanda, Anglaterra, Nord América, França, América del Sud.

7. Unicitat o facció? La invenció, variació i evolució dels "partits".

8. Les "causes perdudes" o el problema de la legitimitat.

9. Mundialitzacions europcèntriques: l'exportació dels conceptes estatals del segle XVI al XIX.

10. La globalització tecnològica, del segle XVII al XXI.

11. Les guerres mundials, del segle XVII al XX.

12. Imperis i federacions: la mundialització com a somni universal (segles XVI-XX).

13. Sacralització i ampliació del sufragi (segles XVII-XXI): primer els , després tots els homes, els exesclaus, les dones, els joves, els no-ciutadans residents i les alternatives a tot plegat

14. L'escalfor exponencial de la densitat humana: estatalitat i demografia.

15. Neo-unicitat expansiva i "política d'identitat": qui s'autodetermina de qui?

16. Post-estatalitat? La governabilitat com a dubte.

Bibliografía

:Ernst CASSIRER, El Mito del Estado [1947], México D.F., Fondo de Cultura Económica, 1988

R. H. S. CROSSMAN, Biografía del Estado moderno [1939/ 1958], México, D.F., Fondo de Cultura Económica, 1986.

Bartolomé CLAVERO, Razón de estado, razón de individuo, razón de historia, Madrid, Centro de Estudios Constitucionales, 1991.

Salvador GINER i Xavier ARBÓS, La governabilitat i l'esdevenidor de les societats modernes, Barcelona, Edicions 62, 1990.

Idioma

L'ASSIGNATURA S'IMPARTIRÁ EN CATALÀ: exàmens i entrega de treballs en qualsevol dels idiomes de la UPF .

Avaluació

Hi haurà un exàmen obligatori, mitjançant el qual es pot aprovar l'assignatura. Si és desitja una nota superior caldrà realitzar un treball (800 paraules, en Times New Roman 12, a espai 1,5) que valora a Crossman i Cassirer des de la perspectiva dels setanta/seixanta anys passats des de llur aparició. Si algú desitja assegurar una nota superior pot TAMBÉ escriure un ALTRE treball (800 paraules, en Times New Roman 12, a espai 1,5) una crítica de Clavero des de la perspectiva de Giner/Arbós o vice versa. PER CAUSA DE L'ABÚS I PLAGI D'INTERNET, NO S'ACCEPTARAN ALTRES PROPOSTES DE TREBALL I SOLS AQUEST FORMAT QUALSEVOL PRESENTACIÓ ALTERNATIVA (massa llargs, espai senzill, manca de textos indicats) PATIRÁ UNA DEDUCCIÓ DE LA NOTA.