Estudi de casos: Llengües i Tecnologia (21511)
Titulació/estudi: Grau en Llengües Aplicades
Curs: segon
Trimestre: segon
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 80 hores
Llengua o llengües de la docència: Català
Professor: Juan María Garrido
Competències (generals i específiques del pla d'estudis) |
Objectius avaluables o resultats d'aprenentatge |
Generals: |
|
Instrumentals
|
|
Interpersonals
|
|
Sistèmiques
|
|
Específiques: |
|
Capacitat de reflexió crítica sobre les relacions entre les llengües i les noves tecnologies
|
|
Introducció a les aplicacions lingüístiques:
|
|
Introducció a les principals tecnologies lingüístiques:
|
|
Continguts
|
1. Introducció: llengües i TIC1.1 Les relacions entre llengua i tecnologia La llengua com a mitjà d'interacció persona-màquina. Tecnologia i discapacitat lingüística. Tecnologia i gestió del multilingüisme. La llengua com a objecte tecnològic: eines i recursos lingüístics; tecnologia i ensenyament de llengües. 1.2 Aplicacions i tecnologies lingüístiques Què són les aplicacions lingüístiques. El rerefons de les aplicacions: les tecnologies lingüístiques. Tecnologies del text i tecnologies de la parla. 1.3 El desenvolupament d'aplicacions i tecnologies lingüístiques Dels prototipus de recerca a les indústries de la llengua. Qui fa les aplicacions i tecnologies lingüístiques: perfils i tasques.
|
|
2. Les tecnologies lingüístiques a la vida diària2.1. Estudi de cas 1: sistemes d'interacció persona-màquina Què són. Alguns exemples: cercadors; sistemes automàtics d'informació i venda. Avaluació dels sistemes actuals. Tecnologia que hi ha al darrera: extracció i recuperació d'informació; generació de text; síntesi i reconeixement de parla. 2.2. Estudi de cas 2: eines d'ajuda a la discapacitat Què son. Alguns exemples: sistemes de lectura per a invidents; sistemes de reconeixement per a discapacitats. Avaluació de l'oferta actual. Tecnologia que hi ha al darrera. 2.3. Estudi de cas 3: eines i recursos lingüístics Què són. Exemples: correctors ortogràfics i gramaticals; diccionaris electrònics; conjugadors verbals; analitzadors morfosintàctics; traductors en línia; sistemes de dictat automàtic. Avaluació dels sistemes actuals. Tecnologia que hi ha al darrera.
|
|
3. Les tecnologies lingüístiques i els professionals de la llengua3.1. Estudi de cas 1: eines d'ajuda a la traducció Què són. Alguns exemples: memòries i assistents de traducció. Avaluació de l'oferta actual. Tecnologia que hi ha al darrera 3.2. Estudi de cas 2: eines per a la docència de la llengua Què són. Exemples: cursos multimèdia d'idiomes. L'oferta actual. Tecnologia que hi ha al darrera. 3.3. Estudi de cas 3: eines per a la teràpia lingüística i de la parla Què són. Exemples: aplicacions de suport a la rehabilitació de la parla i de la llengua. Oferta actual. Tecnologia que hi ha al darrera. |
|
4. Llengües i tecnologia: present i futur4.1. Present i futur de les aplicacions lingüístiques El present: utilitat de les aplicacions lingüístiques actuals. Mancances i línies de millora. El futur de les aplicacions lingüístiques. Alguns exemples: nous sistemes d'accés a la informació i control; noves eines lingüístiques; tecnologies lingüístiques per a l'oci. 4.2. Present i futur de les tecnologies lingüístiques Les tecnologies lingüístiques del present: sistemes de regles i sistemes estadístics; corpus de text i de parla. L'evolució de les tecnologies en el futur: reptes i problemes. 4.3. Paper dels professionals de llengua en el desenvolupament de tecnologies i aplicacions lingüístiques: present i futur. |
Metodologiadocent |
L'assignatura s'articula en torn de dos eixos:
Els alumnes hauran de completar la seva dedicació a l'assignatura amb un nombre d'hores de treball fora d'aquestes sessions, per completar les activitats pràctiques i realitzar la memòria final de curs. |
Avaluació |
OrdinàriaLa qualificació final serà el resultat de:
|
Extraordinària (setembre) Igual que l'ordinària |
Fonts |
Bibliografia bàsicaBel, N. (2000) "Societat de la informació i llengua", Llengua i ús. Revista tècnica de política lingüística 19: 10-25. http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/19_19.pdf Bel, N. (2003) "Noves tecnologies i llengua", Llengua i ús. Revista tècnica de política lingüística 23: 55-63. http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/26_138.pdf Boleda, G., Cuadros, M., España-Bonet, C., Padró, L. l., Melero, M., Quixal, M., et al. (2009). El català i les tecnologies de la llengua. Llengua, Societat i Comunicació. Revista de Sociolingüística de la Universitat de Barcelona, 7, 20-26. http://www.raco.cat/index.php/LSC/article/view/138271 Garrido, J. M. (2009).- "Estudios humanísticos y tecnologías del habla. Presente y futuro", en DE-LA-MOTA, C. - PUIGVERT, G. (Eds.) (2009).- La investigación en Humanidades, Madrid, Biblioteca Nueva, pp. 171-182. Llisterri, J. - Garrido, J. M. (1998). La ingeniería lingüística en España In El español en el mundo. Anuario del Instituto Cervantes 1998. Madrid: Instituto Cervantes - Círculo de Lectores - Plaza & Janés. http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_98/llisterri/ Llisterri, J. & Martí, M. A. (2002). Las tecnologías lingüísticas en la sociedad de la información. In M. A. Martí & J. Llisterri (Eds.), Tratamiento del lenguaje natural. Tecnología de la lengua oral y escrita. (pp. 13-28). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona - Fundación Duques de Soria. Llisterri, J. (2002). Las tecnologías del habla en lengua catalana. In M. X. Bugarín, J. Cajide, A. Dosil, X. Ferreiro, M. González González, & M. A. Santos (Eds.), Actas da VIII Conferencia Internacional de Linguas Minoritarias. Políticas lingüísticas e educativas na Europa comunitaria. (pp. 163-9). Santiago de Compostela: Xunta de Galicia. http://liceu.uab.cat/~joaquim/publicacions/Llisterri_02_TecnolHabla_Catalan.pdf Llisterri, J. (2003). Lingüística y tecnologías del lenguaje. Lynx. Panorámica de Estudios Lingüísticos, 2, 9-71. http://liceu.uab.cat/~joaquim/publicacions/Llisterri_03_Linguistica_Tecnologias_Lenguaje.pdf Llisterri, J. (2004). Las tecnologías lingüísticas en España. In El español en el mundo. Anuario del Instituto Cervantes 2004. (pp. 229-51). Madrid: Instituto Cervantes - Círculo de Lectores - Plaza & Janés. Retrieved February 15, 2010, from http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_04/llisterri/default.htm Llisterri, J. (2007). El español y las nuevas tecnologías. In M. Lacorte (Ed.), Lingüística aplicada del español. (pp. 483-520). Madrid: Arco/Libros. Llisterri, J. (2009). Las tecnologías del habla en las lenguas románicas ibéricas. Studies in Hispanic and Lusophone Linguistics, 2(1), 133-180. http://liceu.uab.cat/~joaquim/publicacions/Llisterri_09_Tecnologias_Habla_Lenguas_Romanicas_Ibericas.pdf |
Materials en líniaAbaitua, J. "Language Engineering. Harnessing the Power of Language" http://paginaspersonales.deusto.es/abaitua/konzeptu/nlp/langeng.htm Llisterri, J. "Las tecnologías lingüísticas" http://liceu.uab.es/~joaquim/language_technology/HLT/tecnol_ling_gen.html OESI, Instituto Cervantes , "Tecnologías lingüísticas" http://oesi.cervantes.es/oesi/tls.jsp |
La programació de les activitats setmanals es detallarà a l'Aula Global de cada assignatura.