Curs 2010-2011
Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració
Actors Polítics, Partits i Organitzacions d'Interessos (12060)
Professor: Javier Astudillo
OBJECTIUS
El curs té tres objectius principals. Primerament, analitzar i explicar el comportament de diversos actors polítics "organitzats" com són els grups d'interès i els partits polítics. A tall d'exemple, ens centrarem especialment en les relacions que s'estableixen entre els partits socialdemòcrates, i els sindicats "de classe" i les organitzacions empresarials per al govern de l'economia. En segon lloc, posar en relleu com les formes organitzatives que presenten aquests actors polítics influeixen en les accions que emprenen per a la defensa del seus interessos. Finalment, examinar els processos de canvi experimentats per aquests actors i els reptes a què han de fer front en l'actualitat.
TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES
Tema 1. El marc teòric tradicional: la visió "pluralista" de la intermediació d'interessos.
Presentació dels nostres objectes d'estudi, el seu camp i enfocament, i les teories clàssiques sobre la matèria. Els grups d'interès i els partits polítics com a formes de participació política dels ciutadans. La seva formació i funció segons la teoria de grups i el "pluralisme". Crítiques a aquesta teoria.
Olson (1965, cap. V); Schmitter (1979); Berger (1981, pp. 1-23); Scharpf (1997, cap. 3); Molins López-Rodó (1998).
Tema 2. Què fan els sindicats? Els sindicats com grup d'interès.
Classes d'organitzacions sindicals i els sindicats de "classe". Les principals estratègies sindicals: l'elecció entre el mercat i l'estat. Tipus de vagues. L' intercanvi polític i la concertació social. La relació entre els sindicats i els treballadors. L'especificitat del sindicalisme "electoral" a Espanya.
Cameron (1984); Lehmbruch (1984); Regini (1990); Scharpf (1992, cap. 2); Roxborough (1992); Flanagan (1999); Grote y Schmitter (1999).
Tema 3. Els objectius i les formes d'organitzar-se dels sindicats de "classe".
Els objectius de les organitzacions en general i dels sindicats en particular. Objectius "sociopolítics" versus objectius "organitzatius". Las diferents formes d'organitzar-se els sindicats i les seves conseqüències. Els recursos per a la mobilització, i les oportunitats que ofereix el context polític. La relació entre la teoria de grups, el pluralisme, el corporatisme i la concertació social.
Cameron (1984, pp. 148-157); Lange (1984, pp. 98-123); Lange, Ross y Vannicelli (1990, pp. 273-277, 292-311); Pontusson (1992, pp. 1-37); Scharpf (1992, pp. 225-254); Golden, Wallerstein, Lange (1999, cap. 7); Astudillo (1999).
Tema 4. Orígens dels partits polítics: el cas de l'absència de socialisme en els EE.UU.
Per què no hi ha un partit socialista o laborista en els EE.UU com si passa a la resta de països capitalistes?
Epstain (1993:138-145), Hattam (1992:155-187)
Tema 5. Què fan els partits polítics? La transformació de les polítiques dels partits socialdemòcrates.
Quins sons el objectius dels partits polítics? Vots, càrrecs, polítiques? Ja no hi ha diferencies entre els partits d'esquerres i de dretes? Que fan per guanyar vots? El paper dels partits polítics en el govern de l'economia i la seva relació amb els grups d'interès. La transformació de les polítiques dels partits socialdemòcrates. Fi de la concertació social?
Alvarez, Garrett y Lange (1991); Merkel (1995, cap. 1 y 2); Maravall (1995, cap. 4), Boix (1996, cap. 1-4).
Tema 6. Les relacions partit-sindicat de la socialdemocràcia i la seva transformació.
Han deixat d'interessar els sindicats als partits? Ja no poden esperar res els sindicats dels partits d'esquerres. Tipus de relacions entre partits i sindicats. L'especificitat de la socialdemocràcia. El cas espanyol. De la solidaritat als interessos.
Howell y Daley (1992-93); Astudillo (2004).
Tema 7. L'organització dels partits de dretes i d'esquerres. Es diferencien? Té alguna repercussió en el seu comportament?
L'estudi dels partits per dintre. Les principals característiques organitzatives i les seves diferencies per ideologia. Hi ha algú bloc ideològic més fragmentat que un altre? Quines conseqüències te una particular manera d'organitzar-se? Més democràcia interna? Millors resultats electorals? Governs més estables? Millors polítiques?
Michels (1996[1915]); Hirschman (1970, pp. 1-43); Regalia (1988); Wilson (1995, cap. 12); Escobar (1995).
Tema 8. Transformació i canvis en els partits: L'aparició dels partits d'extrema dreta.
L'aparició dels partits d'extrema dreta a Europa occidental. En quins països han sorgit? Per què? Quins efectes han tingut sobre els altres partits? Com els fan front els partits tradicionals?
Kirchheimer (1969); Przeworski y Sprague (1986, cap. 1-3); Kitschelt (1994, cap. 1 y 2); Merkel (1995, cap. 3).
AVALUACIÓ
L'avaluació es compon de dues parts. Els seminaris-pràctiques comptaran un 50% de la nota final, i l'examen final valdrà el 50% restant. Finalment la participació activa en classe de pràctiques serà tinguda en compte per als casos dubtosos de qualificació.
Bibliografia
Alvarez, M; Garrett, G. y Lange, P. 1991. "Government Partisanship, Labor Organization, and Macroeconomic Performance," American Political Science Review, vol. 85, núm. 2.
Astudillo, J. 1999. "Élites políticas, sindicatos y reformas económicas en América Latina," Zona Abierta, núm. 88/89, pp. 75-139.
Astudillo, J. 2004. "La trampa partidista de la UGT," Revista Española de Ciencia Política, núm. 10, pp. 73-101.
Berger, S. 1981. "Introduction" en Suzanne Berger, Albert Hirschman, y Charles Maier Organizing interests in Western Europe: pluralism, corporatism, and the transformation of politics, Cambridge: Cambridge University Press.
Boix, C. 1996. Partidos Políticos, Crecimiento e Igualdad: Estrategias económicas conservadoras y socialdemócratas en la economía mundial, Madrid: Alianza Editorial.
Cameron, D. 1984. "Social Democracy, Corporatism, Labor Quiescence and the Representation of Economic Interest in Advanced Capitalist Society," en J. H. Goldthorpe (ed) Order and Conflict in Contemporary Capitalism, Oxford: Clarendon Press.
Coleman, W. 1994. "Banking, interest intermediation and political power," European Journal of Political Research, vol. 26. 31-58.
Escobar, M. 1995. "Spain: Works Councils or Unions?", en Joel Rogers and Wolfgang Streeck, Works Councils: Consultation, Representation, and Cooperation in Industrial Relations, Chicago: The University of Chicago Press.
Epstein, L. 1993. Political Parties in Western Democracies. New Brunswick: Transaction Publishers.
Flanagan, R. 1999. "Macroeconomic Performance and Collective Bargaining: An international perspective," Journal of Economic Literature, núm. 37, pp. 1150-1175.
Golden, Miriam, Wallerstein, Michael, y Lange, Peter. 1999. "Postwar Trade-Union Organization and Industrial Relations in Twelve Countries," en Herbert, Kitschelt (et alt.) Continuity and Change in Contemporary Capitalism, Cambridge: Cambridge University Press.
Grote, J. y Schmitter, P. 1999. "The Renaissance of National Corporatism: unintended side-effect of European Economic and Monetary Union or calculated response to the absence of European social policy?" Transfer, vol 1-2, pp 34-63.
Hattam, Victoria. 1992. "Institutions and political change: working-class formation in England and the United States, 1820-1896", en Sven Steinmo, Kathleen Thelen, and Frank Longstreth Structuring Politics: Historical Institutionalism in Comparative Analysis. Cambridge: Cambridge University Press.
Hirschman, A. 1970. Exit, Voice, and Loyalty, Cambridge: Harvard University Press.
Howell, C. y Daley. A. 1992-93. "The transformation of Political Exchange," International Journal of Political Economy, vol. 22, núm. 4.
Kitschelt, H. 1994. The transformation of European Socialdemocracy, Cambridge: Cambridge University Press.
Kirchheimer, O. 1969. "The transformation of the Western European Party System," en Kirchheimer, Politics, Law and Social Change. Nueva York: Columba University Press.
Lange, P. 1984. "Unions, Workers, and Wage Regulation: the rational bases of consent," en J. H. Goldthorpe, Order and Conflict in Contemporary Capitalism: Studies in the political economy of western European nations, Oxford: Clarendon Press.
Lange, P. Ross, G. y Vannicelli, M. 1990. Sindicatos, cambio y crisis: La estrategia sindical en Francia y en Italia y la economía política de 1945 a 1980. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.
Lehmbruch, G. 1984. "Concertation and the Structure of Corporatist Networks," en J. H. Goldthorpe, Order and Conflict in Contemporary Capitalism: Studies in the political economy of western European nations, Oxford: Clarendon Press (hay traducción al castellano).
Maravall, J. M. 1995. Los Resultados de la Democracia: un estudio del sur y el este de Europa, Madrid: Alianza Editorial.
Merkel, W. 1995. ¿Final de la Socialdemocracia? Recursos de poder y política de gobierno de los partidos socialdemócratas en Europa Occidental. Valencia: Edicions Alfons el Magnànim.
Michels, R. 1996 [1915]. Los partidos políticos. Buenos Aires: Amorrortu.
Molins López-Rodó, J. M. 1998. "La Teoría de Grupos," Working Paper núm. 143, Institut de Cièncias Polítiques i Socials, Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
Olson, M. 1965. The Logic of Collective Action, Cambridge: Harvard University Press.
Pontusson, J. 1992. "Introduction: organizational and political-economic perspectives on Union politics," en Miriam Golden y Jonas Pontusson Bargaining for Change: Union politics in North America and Europe. Ithaca: Cornell University Press.
Przeworski, A. y Sprague, J. 1986. Paper Stones: A history of electoral Socialism. Chicago: University of Chicago Press.
Regalia, I. 1988. "Democracy and Unions: towards a critical appraisal," Economic and Industrial Democracy, vol. 9. pp. 345-371.
Regini, M. 1990. "El declinar del intercambio político centralizado y la emergencia de nuevas formas de concertación," en Antonio Ojeda Avilés (coords) La Concertación Social tras la Crisis. Barcelona: Ariel.
Roxborough, I. (1992) "Inflation and social pacts in Brazil and Mexico," Journal of Latin American Studies, vol. 24, núm. 3.
Scharpf, F. 1992. Socialdemocracia y crisis económica en Europa, Valencia: Edicions Alfons el Magnànim.
Scharpf, F. 1997. Games Real Actors Play: Actor-centered institutionalism in Policy Research. Oxford: Westview Press.
Schmitter, P. 1979. "Still the Century of Corporatism?" en Philippe Schmitter y Gerhard Lehmbruch (eds) Trends Toward Corporatist Intermediation, London: Sage Pub.
Thelen, K. 1999. "Why German Employers Cannot Bring Themselves to Distmantle the German Model," en Iversen y Jonas Pontusson y David Soskice (eds) Unions, Employers and Central Banks: Wage Bargaining and Macroeconomic Policy in an Integrating Europe, Cambridge: Cambridge University Press.
Wilson, J. Q. 1995. Political Organizations. Princeton: Princeton University Press.